Iustitia

Els romans entenen el Dret com justícia.

Ulpià defineix justícia com “la constant i perpetua voluntat de donar a cadascú el seu dret” ( constans et perpetua voluntas ius suum cuique tribuendi).
La justícia de la qual es parla no és la justícia pura si no és justícia terrenal, in uso cotidiano, establint una igualtat entre els homes.
Es podria dir que la definició romana li falta una regla que pugui descobrir el dret de cadascú en els diferents àmbits, diferents situacions.  Però, el jurista no distingeix el just del injust, el que és lícit o il·lícit: Iustitiam namque colimus et boni et aequi notitiam profitemur, aequum ab iniquo separantes, licitum ab illicito discernentes (en efecte, cultivem la justícia, ensenyem el coneixement del bo i el just, separant el que és lícit del que és il·lícit, distingint el que és lícit del que és il·lícit).

Expressions llatines del dret (A)

A fortiori

A limine

A maiori ad minus

A minima 

A minori ad maius

A non domino

A posteriori

A priori

Ab antecedente 

Ab intestato

Ab utraque parte

Abdicatio tutelae

Aberratio ictus

Abusus non est usus, sed corruptela

Abusus non tollit usus

Accesorium non ducit, sed sequitur suum principale

Accesorium siquit principali 

Accusatio suspecti tutoris

Actio ad supplendam legitimam

Actio aquae pluviae arcendae

Actio damni infecti

Actio de in rem vers

 Actio de parto agnoscendo 

Actio est ius persequendi iudicio, quod sibi debetur

Actio in personam

Actio in rem scripta

Actio libera in causa 

Actio non facin reum nisi mens sit rea

Actio semel extincta non reviviscit

Actiones non natae non praescribunt 

Actor incumbit probatio, reus excipiendo fit actor

Actore non probante, reus absolvitur 

Actori incumbit onus probandi

Actus me invito pactus, non es meus actus

Ad bona

Ad cautelam

Ad effectum videndi et probandi 

Ad effectum vivendi

Ad hoc

Ad hominem

Ad impossibilia nemo tenetur

Ad inquirendum 

Ad iuditium

Ad personam

Ad quem

Ad solemnitatem 

Addictio bonorum libertatum servandorum causa

Adhuc sub iudice lis est

Adictio a die

Aditio haereditatis

Adoptio naturam imitatur

Advocati non ultra quam litium poscit utilitas in licentiam conviciandit et malidicendi temeritati prorrumpant

Aequitas sequitur legem

Aestimatio delicti praeteriti ex post fact non crescit

Affectio societatis

Affidavit

Alibi

Alter parens

Amicus curiae

Animus confidenti

Animus defendenti

Animus domini

Animus donandi

Animus iniuriandi

Animus iocandi

Animus laedendi

Animus necandi

Animus rem sibi habendi

Animus revertendi

Animus solvendi

Apud iudisem

Arbiter compromissarius

Arbiter ex nudo pacto

Arbiter in causis bonae fidei

Arbiter in stricti iuris

Arbiter iuratus

Arbiter sentetia  iudicum constitutus

Argumentum ad antiquitatem

Argumentum ad consequentiam

Argumentum ad cruneman 

Argumentum ad hominem

Argumentum ad iuditium

Argumentum ad lazarum

Argumentum ad logicam

Argumentum ad populum

Argumentum petitio Principii

Aut dedere aut iudicare

Les Dotze Taules

Duodecim tabularum que en llatí vol dir lleis de les dotze taules, eren un esquema del dret vigent a l’època. Creades a partir del 454 a.C. i per posar fi a les disputes entre plebeus i patricis, els quals s’oposaven clarament. El cos legal de les XII Taules va ser publicat sota els cònsols Luci, Marc Horaci i Valeri el 449 a.C.

Fou el codi de lleis de la República de Roma. Va ser l’únic codi legal fins al temps de Justinià I.

La llei va ser obra d’una comissió de deu persones (Decemviri legibus scribundis), se’ls hi va encomanar el poder polític durant el temps de la seva actuació suprimint-se així les magistratures ordinàries.

Si ens han arribat a estat gràcies als fragments i cites que fa la literatura de finals de la república i començaments del principat. No sabem quant s’ha perdut d’aquestes lleis i realment tampoc sabem quin era el seu ordre original. Més tard, a la modernitat s’han arribat a fer especulatius i hipotètics assajos de reconstrucció d’aquestes lleis, alguns són bastant improbables. L’ordre que més acceptacions té és el del cas de l’assaig d’SCHÖLL (Legis XII tabularum reliquiae, 1886). És possible que algunes de les prescripcions de les XII taules hagin sigut modernitzades i reeditades, ja que les XII taules eren dotze taules de fusta reals en les quals estaven escrites les lleis i que es varen perdre segurament a l’incendi dels gals al 390 a.C.

Al final de la República el que es coneixia era un format del text en un llatí adaptat al de l’època. Gràcies a això, el llatí de les XII Taules no ens resulta incomprensible del tot, i encara el podem entendre, ja que segurament ens seria impossible comprendre les Dotze Taules en el seu llatí original.

El que no esta massa clar i en ocasions es discuteix és la interpretació jurídica de les XII Taules. El Dret privat i el Dret penal es consideraven una sola unitat a diferència d’ara

Trobem una gran influència del Dret grec sobre la legislació de les XII Taules. Els juristes romans van senyalar les coincidències amb el Dret àtic al camp de les prescripcions relatives al Dret de veïnatge i al Dret d’associacions.

Les Dotze taules incloïen inscripcions sobre el procediment judicial i sobre la seva execució. El legislador recollia el ius civile  que eren les normes que es dirigien al ciutadà en particular que no eren massa exhaustives.

La tradició romana volia per mitjà de les Dotze Taules assegurar un grau de justícia als ciutadans mitjos, que es veien enfrontats a la noblesa patrícia.

Les XII Taules permetien el divorci legalment des de l’origen de Roma. Va ser el primer codi a l’antiguitat que va tenir reglamentació sobre la censura, que condemnava a pena de mort als autors de poemes satírics.

L’historiador Tit Livi va dir que les Dotze Taules eran la font de tot el dret romà, tant privat com públic.

En algunes de les lleis de les XII Taules hi podem trobar influència de la Llei de Talió

Taules I, II, III

Són les taules que s’encarreguen de les lleis que tracten el Dret processal i privat.

Aquestes lleis regulen la funció jurisdiccional de l’Estat. Tracten de les accions jurídiques que podien realitzar els ciutadans romans per defensar els seus drets. El més característic d’aquest procés és el seu excés de formalisme. La intervenció del poder públic era molt escassa

Taules IV, V

Són les taules que contenien el Dret de família i de successions

Taules VI i VII

Són les que inclouen el dret i les obligacions jurídiques, els drets de les dones…  i drets reals (relacions immediates entre una persona i una cosa)

Taules VIII i IX

Contenien el dret penal de l’època.

Taula X

El dret sacre

Taules XI i XII

Són les Tabulae iniquae o taules dels injustos

 

ley de las 12 tablas by Sebastian

Llatinismes en el món jurídic- Wikispaces

En el món del dret trobem molts llatinismes jurídics, i molts cops no sabem el seu significat, ja que tant en el català com en el castellà es poden traduir de diferents maneres, i per això molts cops no sabem ni el perquè s’utilitzen, a què es refereixen, etc. Per això nosaltres hem seguit completant una wikispaces que la va obrir una ex-estudiant de llatí de la nostra tutora, en la wiki podeu trobar molts dels llatinismes que es fan servir en el món jurídic i el que hem fet nosaltres ha estat traduir els conceptes, definir-los i posar algun fragment per tal que es vegi clar el que es vol dir amb aquell llatinisme.

 

 

Referents clàssics del dret