Ulpià defineix justícia com “la constant i perpetua voluntat de donar a cadascú el seu dret” ( constans et perpetua voluntas ius suum cuique tribuendi).

La justícia de la qual es parla no és la justícia pura si no és justícia terrenal, in uso cotidiano, establint una igualtat entre els homes.

Es podria dir que la definició romana li falta una regla que pugui descobrir el dret de cadascú en els diferents àmbits, diferents situacions.  Però, el jurista no distingeix el just del injust, el que és lícit o il·lícit: Iustitiam namque colimus et boni et aequi notitiam profitemur, aequum ab iniquo separantes, licitum ab illicito discernentes (en efecte, cultivem la justícia, ensenyem el coneixement del bo i el just, separant el que és lícit del que és il·lícit, distingint el que és lícit del que és il·lícit).