Expressions llatines del dret (C)
Calumniare est falsa crimina intendere
Casus fortuitus a mora excusat
Causa causae est causa causati
Causa criminalis non praeiudicat civile
Cessante ratione legitis, lex ipsa cessat
Cogitationis poenam nemo patitur
Com res iudicata aliis non prosit
Condicio existens ad initium negotii retrohabetur
Condiciones, quae contra bonos mores inserentur, remittendae sunt
Confessus pro iudicato est, qui quodammodo sua sententia damnatur
Confessus pro iudicato habetur
Confiteri quis in iudicio non tantum sua voce, sed et litteris et quacumque modum potest
Contra factum non valet argumentum
Contractus est pacto duorum pluriunve in idem plactium consensus
Cuius est solum, eius est coelum
Culpa ubi maiori est, ibi gravior debet esse poena
Cum finis est licitus etiam media sunt licita
Justinià
Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus, pels cristians ortodoxos orientals com Sant Justinià I el Gran, va néixer al 483 i va morir l’any 565. Va ser l’emperador de l’imperi Bizantí des de l’any 527 fins que va morir.
Justinià volia recuperar gran part dels territoris de l’Imperi Romà Occidental, també va reescriure del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que encara avui dia la base del dret civil en molts estats. La intenció d’aquest codi era recopilar una serie de lleis de la jurisdicció romana i harmonitzar tot el possible amb la cristiana amb la finalitat de crear un imperi homogeni.
El Corpus Iuris Civilis està compost pel Codex Iustinianus, el Digest, les Institutas i les Novellae.
Juli Paule
Julius Paulus, va ser un destacat jurista romà, va viure en el II i III segle d.C. és d’origen grec però nascut a Fenícia.
Va viure en els regnats de Septimi Sever i Caracal·la, també sota Elagàbal en el qual va ser exiliat però va ser manat a cridar per Alexandre Sever que el va nomenar membre dels seu consell.
Paule apareix al Digest, citat 2083 vegades, en les quals dues d’elles és esmentat en dos passatges en els quals Paule va donar una opinió contraria a Papinià, però l’emperador va fallar d’acord al consell d’aquest darrer a les dues ocasions.
Paule va escriure 319 publicacions de jurisprudència. En les seves obres no només analitzava el treball d’altres juristes, sinó que també donava el seu punt de vista. Va escriure sobre una gran varietat de temes i va deixar un llegat de coneixement jurídic.
Les obres de Paule van ser considerats junt amb el d’altres cinc juristes, fonamentals per fer la lex citationum en l’any 426 pels emperadors romans Teodosi II i Valentinià III. Altre llegat van ser els escrits que van contribuir a compondre el Digest, escrit i recopilat en l’època de l’emperador Justinià I en el segle VI.
Una sisena part del Digest està basada en el treball de Paule, que és el segon jurista més citat en l’obra, després d’Ulpià.
Les obres de Paule que encara existeixen avui dia són, les Sententiae i Filium.