Imposició de la toga

315px-antoninus_pius_hermitage
La toga fou la característica del vestir del ciutadà romà masculí i sovint les estàtues dels emperadors, com aquesta togada d’Antoninus Pius (Hermitage).

La toga com tothom sap prové de l’antiga Roma i és difícil de posar-se. Era el distintiu de cònsols, senadors, sacerdots i per descomptat del praetor, que era el nom que rebien els jutges. Les togues que es posaven abans no eren negres, com les d’avui dia, eren blanques amb bandes de color carmesí teixides en les vores i rebien el nom de toga praetexta.

Durant molts segles després de la caiguda de l’imperi romà no van haver-hi advocats. Van reaparèixer en les universitats medievals, però els advocats o jutges no vestien toga, normalment es posaven robes talars folgades. Els advocats seguien la moda i com actualment els hi agradava lluir una imatge elegant.
Durant el regnat de Felip II, es va produir un fet que assenyala l’origen directe de la toga, ho podem veure en un dels Annals de Madrid per 1579 d’Antonio de León:

“Este año por un desacato que se tubo en la calle con un consejero, mandó el Rey que todos sus consejeros letrados y los fiscales trujesen ropas talares, que llamamos garnachas, como desde entonces lo usan como insignias que autorizan las personas y muestran el ministerio.”

El Real Decret de 1835 deia que la toga de tots els magistrats i fiscals haurien de portar mànigues amples amb “punyetes”, en canvi la toga dels jutges de primera instància, advocats, agents i promotors fiscals haurà de tenir mànigues curtes que arribin fins al colze sense “punyetes”.

En el següent vídeo, podem veure que el passat 10 de maig del 2013 en el col·legi d’advocats de Mataró es va fer públic el veredicte del IX Premi Thos i Codina de treballs de recerca. A partir del minut 2 podem veure l’entrega dels premis i després es van imposar 13 togues a nous advocats

Col·legi d’advocats

La paraula col·legi prové  del llatí “Collegium”. A  l’Antiga Roma els “collegia” eren organismes privats, formats per tres membres mínim, dirigits pels seus propis estatuts.  El collegium designa també el conjunt de professions d’una mateixa branca d’activitats (Col·legi d’advocats, col·legi de metges, col·legi de farmacèutics…)

L’estatut general de l’advocacia (EGA) assenyala que en les províncies on només existeixi un sol col·legi d’advocats aquest tindrà competència en l’àmbit territorial de tota la província i la seu en la seva capital.  En el nostre estat podem trobar 83 col·legis d’advocats, podem dir que hi ha més col·legis que províncies.

El col·legi més antic i l’únic que ostenta el títol Reial per concessió de Carles III, és el de Saragossa, es diu que el col·legi ja existia en el segle XIV.  Després es van fundar els col·legis de Valladolid (1592) i el de Madrid (1595) i més endavant es van anar fundant altres col·legis. Cent anys més tard es van establir col·legis tan importants com el de Barcelona (1833) o el de Señorio de Vizcaya, Bilbao (1838)

Un col·legi d’advocats és una entitat de dret públic, el qual agrupa advocats i col·legiats, organitzats per tractar assumptes referents a l’exercici de la seva professió i atendre i gestionar serveis públics anomenats per la Constitució i les lleis.
Els col·legis d’advocats també participen en l’administració dels exàmens reglamentaris, que s’exigeixen per l’admissió de nous aspirants que hagin d’exercir l’advocacia.

També defensen els interessos corporatius dels seus col·legis, atenen les necessitats jurídiques dels ciutadans més necessitats, garantint la seva independència i la vigència dels valors bàsics de la professió i presten als seus col·legiats els serveis que necessiten pel millor  acompliment del seu treball.

Palau_Casades_01
Col·legi d’advocats de Barcelona

 

 

Codi Justinià

 

El Codi Justinià, Codex Iustinianus, va ser un codi de lleis establert per l’emperador Justinià I. El mes de febrer del 528, Justinià va nomenar una comissió de deu persones per compilar les lleis imperials, presidida per Tribonià i amb un paper molt important Teòfil de Constantinoble el mestre de lleis a Constantinoble.

En la redacció d’aquest codi s’havien de reunir els codis Gregorià, Hermogenià i Teodosià, eliminant preàmbuls, contradiccions, repeticions i altres conflictes que poguessin sorgir.

Fer aquesta feina va ocupar 14 mesos i no va ser fins al 16 d’abril del 529 que aquest codi ja complet va ser declarat llei i declarat com única legal autoritat.

El Digest o Pandectes i les Institutiones van ser compilades més tard i l’emperador va promulgar noves lleis que van fer necessària la revisió del codi. Es va crear un altra comissió presidida també per Tribonià, aquesta vegada amb l’ajut de Doroteu mestre de lleis a Beirut i amb tres juristes més el nou codi va ser revisat i un cop revisat es va promulgar a Constantinoble el 16 de novembre de 534, després d’això la primera versió del codi fou prohibida.

La segona edició, secunda editio, repetita praelectio, Codex repetitae praelectionis del codi estava dividida en 12 llibres cadascun dividit en diferents títols, dels quals el nombre de llibres de la primera edició no es coneix.

Advocatus

Advocat, en llatí advocatus, és aquella persona que llicenciada en el dret exerceix professionalment el consell i l’assessorament legal com la defensa de les parts en judici i tota mena de processos judicials i administratius.

Els principis d’un advocat es basen en independència i llibertat. Els advocats són els principals en intervenir en l’administració de la justícia. Amb un bon assessorament, una correcta redacció dels contractes i documents… s’eviten conflictes, això vol dir que l’advocat no només serveix per a la defensa en els judicis, sinó també per evitar arribar als conflictes.

Els primers a estudiar dret van ser els romans, però no era com l’estudi del dret que coneixem avui dia. Abans les assignatures de dret rebien els noms de les parts del Corpus Iuris Civilis (Iustitia, Digesto…).
Els advocats havien de tenir com a mínim 17 anys, no tenir cap defecte físic, ser baró i coneixedor del dret.

Calpúrnia, la dona de Cèsar, fou la causa que antigament fos prohibit que les dones es presentessin en el fòrum a exercir d’advocades. Es diu que el que va fer que  les dones fossin privades per dedicar-se a la jurisprudència van ser els crits que donava Calpúrnia en els judicis.

Advokat,_Fransk_advokatdräkt,_Nordisk_familjebok

Referents clàssics del dret