La toga com tothom sap prové de l’antiga Roma i és difícil de posar-se. Era el distintiu de cònsols, senadors, sacerdots i per descomptat del praetor, que era el nom que rebien els jutges. Les togues que es posaven abans no eren negres, com les d’avui dia, eren blanques amb bandes de color carmesí teixides en les vores i rebien el nom de toga praetexta.
Durant molts segles després de la caiguda de l’imperi romà no van haver-hi advocats. Van reaparèixer en les universitats medievals, però els advocats o jutges no vestien toga, normalment es posaven robes talars folgades. Els advocats seguien la moda i com actualment els hi agradava lluir una imatge elegant.
Durant el regnat de Felip II, es va produir un fet que assenyala l’origen directe de la toga, ho podem veure en un dels Annals de Madrid per 1579 d’Antonio de León:
“Este año por un desacato que se tubo en la calle con un consejero, mandó el Rey que todos sus consejeros letrados y los fiscales trujesen ropas talares, que llamamos garnachas, como desde entonces lo usan como insignias que autorizan las personas y muestran el ministerio.”
El Real Decret de 1835 deia que la toga de tots els magistrats i fiscals haurien de portar mànigues amples amb “punyetes”, en canvi la toga dels jutges de primera instància, advocats, agents i promotors fiscals haurà de tenir mànigues curtes que arribin fins al colze sense “punyetes”.
En el següent vídeo, podem veure que el passat 10 de maig del 2013 en el col·legi d’advocats de Mataró es va fer públic el veredicte del IX Premi Thos i Codina de treballs de recerca. A partir del minut 2 podem veure l’entrega dels premis i després es van imposar 13 togues a nous advocats
