Arxiu de la categoria: Llatinismes

Entrevista a Irene Sendín, advocada

El dilluns 25 de juliol vaig realitzar una entrevista a Irene Sendín, advocada de família, mercantil i mediadora a In-mediatio.  La finalitat de la xerrada era esbrinar el seu pensament envers els llatinismes jurídics i les expressions.

En primer lloc, vam parlar de la importància d’aquests llatinismes en l’actualitat. Com a resultat de la pregunta, va afirmar que no era necessari utilitzar-los però que, de vegades els utilitzàvem sense saber que eren pròpiament llatinismes. De tal manera que ho fem per pròpia intuïció i tradició.

En segon lloc, li vaig preguntar sobre aquells que pel seu contingut o per la seva forma havien estat més analitzats durant la carrera de Dret i quins altres encara seguien presents quan redactava els documents judicials. La seva resposta va ser que depenent la branca del Dret en què fossis expert, variava considerablement l’ús dels llatinismes. Actualment, els que més utilitza són : Ut supra, a priori, ad hoc i ab intestato Altrament, també va explicar l’ús de la toga: als inicis era blanca i l’any 1694 va passar a ser de color negre. En els nostres dies, tampoc són totes iguals, van variant depenent del càrrec que sigui representat.

En tercer i últim lloc, va argumentar què  pensava del fet que el dret romà era la base del dret actual i persistia la seva vigència. La seva resposta va ser afirmativa, tenia molt a veure un i l’altre,  sobretot en el dret civil actual.

Finalment, donar les gràcies a l’Irene Sendín per la dedicació i l’esforç.

Entrevista a Esther Sánchez Casero, advocada

El divendres 15 de juliol vaig apropar-me a Vilassar de Dalt, lloc on es situa el despatx de l’advocada Esther Sánchez Casero per realitzar una de les entrevistes. En aquesta ocasió, l’objectiu que tenia era saber el seu punt de vista envers els llatinismes jurídics.

Per començar, vaig sol·licitar que m’expliqués si creia important la utilització d’aquests llatinismes. La seva resposta va ser que havíem de renovar-nos i que el ciutadà havia d’entendre a la perfecció el concepte. Com que no tothom coneix llatinismes jurídics, és millor obviar-los per tal de facilitar la comprensió.

Les següents preguntes tractaven sobre quins eren aquells llatinismes que actualment i durant la carrera de dret s’havien utilitzat més. Em va argumentar, que durant la formació s’estudien multitud de llatinismes jurídics, però que ella, actualment, sens dubte, utilitza més sovint l’expressió conditio sine qua non. Posteriorment, vam parlar sobre quin llatinisme escolliria pel seu contingut. Va comentar que habeas corpus seria el que representa la defensa del ciutadà i és de pes suficient per valorar-lo.

Per últim, però no menys important, vam parlar sobre la vigència del dret romà en el dret actual. El seu punt de vista va ser que segueix altament present en els nostres dies i ínfimament relacionat amb el dret civil actual.

Aquí us deixo l’entrevista completa:

Finalment, agrair a l’Esther el temps que em va dedicar i l’amabilitat i dedicació envers el treball.

Notícies del llatí en el dret actual

En els últims temps està havent molta polèmica per la retirada de l’ús dels llatinismes l’àmbit de la justícia.

Un dels casos que més s’ha fet sentir és el de 23 països llatinoamericans, la junta judicial Iberoamericana dels quals ha establert una declaració en la qual s’inclou un acord  a la utilització d’un llenguatge clar per a l’administració de justícia.

Així doncs, inclou el següent contingut:

Article 62: Aprovem, amb la redacció definitiva que s’incorpora com a Annex 13 d’aquesta declaració, la guia sobre llenguatge clar i accessible presentada pel grup de treball la coordinació del qual va estar a càrrec del Regne d’Espanya i de Xile.

Article 63: Afirmem que la legitimitat de la judicatura està lligada a la claredat i qualitat de les resolucions judicials, i que això constitueix un veritable dret fonamental del degut procés; a aquest efecte, entenem que és essencial l’ús d’un llenguatge clar, i inclusiu i no discriminatori en les resolucions judicials, i una argumentació fàcilment comprensible.

Article 64: Entenem que l’elaboració i aprovació d’un Diccionari Jurídic es constituirà en una obra de summa importància en la unificació del lèxic jurídic de l’orbe iberoamericà; i creiem que en aquest diccionari, subjecte en la seva redacció a les regles de lexicografia, tots els països de parla hispana d’Iberoamèrica han de trobar l’expressió de la diversitat del seu vocabulari jurídic.

El seu objectiu és regular la col·laboració entre les parts signatàries per vetllar pel bon ús del llenguatge jurídic, d’acord amb les recomanacions de la Junta per a la modernització del llenguatge jurídic. Aquesta va presentar a mitjans de  2011 un document en el qual, en relació amb la terminologia jurídica, s’establien les següents premisses:

“El llenguatge que empren els professionals del Dret sol ser considerat per la ciutadania particularment difícil de comprendre. L’ocupació de formes lingüístiques arcaiques, ancorades en altres èpoques, o l’ús de locucions llatines sense adjuntar traducció, reforça sens dubte aquesta assentada percepció social

Per millorar la claredat, els professionals del dret han d’explicar o “traduir” aquests particularismes lingüístics que continuen replicant-se en formularis, plantilles, resolucions judicials, contractes i altres documents jurídics i substituir-los, en el cas que sigui possible, per termes del llenguatge comú.

Per això, el 21 d’abril de 2016 va inaugurar-se un nou diccionari espanyol jurídic, perquè el “dret s’entengui”.

Diccionari Espanyol de la terminologia jurídica.
Diccionari Espanyol de la terminologia jurídica.

Exceptio veritatis

L’expressió exceptio veritatis vol dir, prova de la veritat.

Aquesta expressió s’utilitza majoritàriament pel Dret penal.

S’utilitza en els delictes contra l’honor d’una persona. Així doncs, aquesta queda lliure sempre i quan la llei ho permeti i si la persona aconsegueix demostrar la veritat de les seves imputacions. En aquell instant la persona ha de demostrar la seva innocència.

Exemples d’aquesta expressió:

– Se li  va atorgar un temps d’exceptio veritatis perquè desmentís les seves imputacions.

 

 

 

Llatinismes jurídics a The Good Wife

The Good Wife és una sèrie de televisió que tracta sobre la vida d’una dona que portava dotze anys sense exercir l’advocacia per haver de criar i cuidar dels seus fills. Alicia, que així es diu la protagonista, és casada amb el fiscal del condat de Cook a l’Estat d’Illinois (Chicago, Estats Units). Peter Florrick (el marit d’Alicia) és empresonat i destituït del seu càrrec, acusat de mantenir relacions sexuals amb prostitutes finançades amb els diners de la campanya.

Aquesta sèrie per a la nostra recerca és útil perquè mostra de “primera mà” com les sèries de televisió i el cinema han contribuït a familiaritzar la gent amb els llatinismes jurídics. A The Good Wife se’nspresenta la tornada a la feina d’Alicia, el funcionament del procés judicial actual i la vida i estratègies d’un bufet d’advocats. És interessant veure com en molts dels episodis els protagonistes (advocats del bufet Stern, Lockhart and Gardner) utilitzen llatinismes a les seves estratègies termes llatins amb bastant freqüència.

En el capítol sis de la primera temporada podem veure el primer terme llatí jurídic ja al minut 03.00. L’advocat Will Gardner utilitza el terme d’Amicus curiae. Amicus curiae és una expressió llatina utilitzada per referir-se a les presentacions realitzades per terceres persones alienes a un litigi. Aquestes persones ofereixen voluntàriament la seva opinió respecte algun punt del Dret o algun altre aspecte relacionat per col·laborar amb el tribunal en la resolució del procés en el que es troben.

Un minut després al minut 04.00 utilitzen una expressió que segurament haureu sentit en tantíssimes sèries de televisió i pel·lícules i és l’expressió “con la venia“. Segurament molt poca gent sap que aquesta expressió és d’arrel llatina i ve del llatí “venia” que significa favor, gràcia, permís i perdó i del llatí “venial“.

Entrevista a Agustín Giménez Moreno

L’advocat Agustín Giménez Moreno va acceptar ajudar-nos en el treball de recerca i ens va concedir una entrevista, la qual no va ser en persona, per poder fer aquesta entrevista vam necessitar l’ajuda de la seva dona Pilar, professora de l’escola Mar Nova de Premià de Mar.

Agustín Giménez Moreno es va graduar en la carrera de dret a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1990, ja que segons el seu punt de vista és una carrera que té més sortides professionals.

En l’entrevista el senyor Giménez  ens explica que no totes les lleis són universals, n’hi ha de lleis que van evolucionant amb el progrés. Va dir que totes les lleis estan fetes per ser universals, ja que, en totes les democràcies, estats les lleis s’assemblen.

La influència que reben les lleis que va estudiar i s’estudien en l’Estat espanyol provenen de l’imperi romà i del codi napoleònic.

Si recorda haver estudiat llatinismes jurídics durant la seva carrera, tant la llei com la constitució deriven de l’evolució de les lleis de l’imperi romà.
Ens ha posat com a exemple els següents llatinismes jurídics:
· In dubio pro reoen cas de dubte, s’ha d’estar a favor de l’acusat.
· Ab intestato: sense haver fet testament.
· Res nulliuscosa de ningú.

Finalment diu que encara i que hi hagi molts llatinismes, professionalment no es fan servir molts. També va destacar que la influència del dret romà segueix vigent en el dret actual perquè encara no s’ha originat altre tipus de dret i aquest s’ha de considerar com el més just.

Amb aquesta entrevista podem arribar a la conclusió  que el dret romà té una pervivència molt gran en el dret i la constitució actual. També podem veure que les lleis són per a tots iguals, encara que estiguem en diferents estats i per això la majoria de lleis són o estan fetes per ser universals.

Li agraeixo molt al senyor Giménez que m’hagi contestat a l’entrevista, i hagi ajudat a completar la recerca, també li estic molt agraïda a la seva dona Pilar, per ajudar-me i fer possible aquesta entrevista.

2014-12-04 21.07.35


 

Expressions llatines del dret (S)

Salus populi suprema lex est

Scire facias

Scriptum ius est lex, plebis scita, senatus consulta, principum placita, magistratuum edicta, responsa prudentium

Secundum legem

Sed cum ambo iudicum provocat, sorte res discemi solet

Sed naturalia quidem iura, quae apud omnes gentes peraeque servantur, divina quaedam providentia constituta semper firma atque inmutabilia permanent

Sedes non moritur

Sententia debet esse secundum libello

Sic utere tuo ut alienum non laedas

Sine actione agis

Societas delinquere non potest

Specialia generalibus derogant

Stare Decisis, et Quaeta non Muovere

Sub iudice

Superficie solo cedit

Suum culque tribuere

 

Expressions llatines del dret (U)

Ubi eadem ratio, idem ius

Ubi homo, ibi societas; ubi societas, ibi Ius; ergo, ubi homo, ibi Ius 

Ubi lex non distinguit, nec nos distinguere debemus

Ubi maior minur cessat

Ubi verba non sunt ambigua, non est locus interpretationibus

Ul litigatores pro patroniciis certam iustamque mercedem dare

Ultra posse nemo obigatum

Ultra posse nemo obigatur

Ultra vires

Ultra vires hereditatis

Universitas non moritur

Uno ictu

Unus testis, nullus testis

Usucapion

Uti

Uti possidetis ita possideatis

Uti possidetis iure