L’Odissea d’Homer és l’exemple per excel·lència de l’èpica grega, de la literatura grega i l’universal. Admirem l’Odissea (vid. resum) i en general l’obra d’Homer per:
- El seu llenguatge culte i elevat.
- La varietat de personatges i espais que hi apareixen.
- Els elements folklòrics de l’època micènica grega.
- La humanització dels déus, les divinitats es veuen més properes als homes.
- Les diverses realitats polítiques, socials i culturals que l‘Odissea presenta a partir del viatge de tornada d’Odisseu.
- Mostra el desenvolupament de les diverses regions gregues: poc a poc es van deixant enrere els antics valors aristocràtics: el bé, l’honor, la religiositat, la justícia i la lleialtat.
En aquesta ocasió, Homer ens explica el viatge de tornada d’Odisseu a la seva pàtria, després de la Guerra de Troia. Odisseu és el rei d’Ítaca i va lluitar a Troia durant deu anys, fins la victòria dels aqueus. Passats els deu anys fora de la seva pàtria, Odisseu emprèn la tornada a casa però és retingut per la nimfa Calipso, a l’illa d’Ogígia, durant set anys més.
L’illa de Calipso de Herbert James Draper, 1897.
Llavors els déus olímpics es reuneixen i decideixen que Odisseu torni a Ítaca el més aviat possible. Zeus s’encarrega d’informar a Calipso del destí del seu estimat guerrer i Atena informa a Telèmac (el fill d’Odisseu) que el seu pare segueix viu i que l’ha d’anar a buscar, la dea de la saviesa es consolidarà com a protectora de l’astut viatger.
Detall del cap d’Odisseu d’un conjunt escultòric del segle II aC.
A Ítaca, Penèlope (l’esposa d’Odisseu) segueix esperant el retorn del seu marit des de fa uns vint anys, encara que tothom desmenteixi la possibilitat de que segueixi viu. Nombrosos pretendents nobles assetgen el palau reial amb el propòsit de que Penèlope esculli un d’ells per a què es converteixi en el nou rei d’Ítaca. Penèlope els diu que quan acabés de filar el tapís que estava fent, faria una decisió. Però cada nit, desfeia el tros de tela que havia filat i al dia següent tornava a començar amb l’objectiu de guanyar temps fins que arribés el seu espòs.
Escultura de Penèlope, Ciutat del Vaticà.
Finalment Odisseu aconsegueix anar-se’n d’Ogígia i arriba a l’illa dels feacis, on coneix a la jove Nausica, la filla del rei Alcínous. La princesa va desenvolupar una gran admiració cap al valent Odisseu, però mai va arribar a inspirar un sentiment romàntic cap el protagonista èpic. Tanmateix Joan Maragall recrea en un dels seus poemes una relació d’amor entre Odisseu i Nausica. Alcínous rep generosament l’heroi grec i aquest últim l’explica les seves aventures des de que la Guerra de Troia va acabar. Algunes de les vivències d’Odisseu són: el país dels cicons, el país dels Iotòfags, l’illa del cíclop Polifem, l’illa d’Èol, el seu naufragi i l’arribada a l’illa de la fetillera Circe, el descens de l’Hades i els obstacles que van significar les sirenes (criatures amb cara de dona i cos d’ocell), les roques mòbils Escil·la i Caribdis i les vaques d’Hèlios.
Ulisses i les sirenes de Herbert James Draper, 1909.
Poc després Odisseu emprèn el seu viatge de tornada a Ítaca al mateix temps que el seu fill Telèmac parteix de la seva pàtria per cercar el seu pare. Telèmac visita a diversos personatges mítics com Nèstor o Menelau i Hèlena. Al final, pare i fill es troben a Ítaca encara que Atena va donar l’aparença d’un ancià a Odisseu. Junts van planejar la venjança dels violents i incívics pretendents, els van expulsar i finalment van reprendre la vida familiar d’abans de l’anada d’Odisseu a la Guerra de Troia vint anys enrere.
Ulisses i les sirenes de John William Waterhouse, 1891.
Los Héroes de la Antigua Grecia: La Odisea [Greek Gods and Goddesses: The Odyssey]. Jean-Claude BRAGARD. Reino Unido: BBC, 2004:
Escolteu La “odisea” de Homero y el legendario personaje de Ulises, entrevista feta per Pedro Riba a Luces en la oscuridad a Bernardo Souvirón, professor de Grec i Cultura Clàssica a l’Institut Maria Zambrano i professor de Llatí a les Facultats de Filologia i Filosofia de la UNED., i autor de “El Rayo y la Espada” d’ Alianza Editorial.
Vid. Guia de lectura de l‘Odissea dela BME.
Odisea de Luis Segalá y Estalella
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: L’Odissea armènia de Maria Àngels Anglada | Literatura grega a escena
Un molt bon article Laia. De fet, em vaig intentar llegir l’Odissea en versió original, però no vaig trigar en deixar-ho perquè, com bé has dit tu, està plena de paraules arcaïtzants que no acabava d’entendre.
Has estructurat molt bé tota la informació.
Vale.
total-ment d’acord amb el que diu la señoreta Zícora ´´)
Retroenllaç: Antígona, entre l’obra l’art i el missatge político-moral | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Per què la literatura grega és mitogràfica? | Literatura grega a escena
Retroenllaç: L’Odissea d’Homer | TABELLAE MAGIST...
Retroenllaç: Les aventures d’Ulisses | Literatura grega a escena
Retroenllaç: On estàs, germà? dels germans Coen | La cinta de Νίκη
Retroenllaç: El cavall de Troia i la petita Helena | Cartellera de teatre clàssic
Retroenllaç: Agricultura i ramaderia a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila
Retroenllaç: L’Odissea d’Homer | Literatura greg...
Retroenllaç: L’Odissea: qui és qui | El fil del mite grec
Laura Borràs recomana l’Odissea d’Homer en versió de Carles Riba a l’espai Llibres i esport dins El suplement de Catalunya Ràdio:
Retroenllaç: La Divina Comèdia i les Nekyies | El fil del mite grec
Retroenllaç: Simbad, la llegenda dels set mars | La cinta de Νίκη
Retroenllaç: Aposta per les versions originals! | Literatura grega a escena
Retroenllaç: L’Odissea en altres pel·lícules infantils i juvenils | La cinta de Νίκη
Retroenllaç: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec
Retroenllaç: Expressió “cant de sirenes” | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: Tothom s’enganxa a la mitologia! | El fil del mite grec
Retroenllaç: L’Odissea de paper de Xavier Puigmartí | Literatura grega a escena
Retroenllaç: L’Odissea en TIC | El Fil de les Clàssiques
Retroenllaç: L’Odissea d’ Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη
Retroenllaç: Per què la literatura grega és mitogràfica? | Literatura grega a escena
Retroenllaç: L’Odissea d’Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη
Retroenllaç: Expressions mitològiques: “Fou una odissea” | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » L’Odissea de Els Catarres
Retroenllaç: Introducció als cicles mítics | El fil del mite grec
Retroenllaç: L’Odissea dels Joglars | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Les aventures d’Ulisses i El racó de Penèlope | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Kahoot de l’Odissea | Literatura grega a escena
https://www.lavanguardia.com/cultura/20180710/45814229592/version-antigua-odisea-homero-grecia.html
https://profesorplans.com/2018/11/25/test-basico-de-la-odisea-de-homero-25-preguntas/
La trama de l’Odissea és molt entretinguda, amb variats canvis d’escena i molts personatges que fan que la història no sigui pas aborrida. Tothom hauría de llegir l’Odissea? Depén. Depén del teu nivell lector, perqué aquest llibre no es gens fàcil; també l’edat que tinguis, per entendre algunes escenes amb més perspectiva, però allò més necessàri per llegir aquesta obra són les ganes d’aprendre que cadascú pot tenir. Aquesta obra podria anomenar-se l’inici de les noveles actuals, ja que molts relats, series, pelicul·les i cortometratges han sigut directament o indirectament influenciats pel viatge d’Ulisses.
Tot i que molts no l’han llegida, molts utilitzen referències d’ella, potser sense asaventar-se de que parlen. L’expressió “quina Odissea per arribar-hi” és una clara evidència de que el llibre encara és viu en el nostre llenguatge actual.
L’Odissea d’Homer és una història d’aventures en la que el seu protagonista, Ulisses, després de lluitar a la Guerra de Troia, es veu amb moltes dificultats per tornar a casa amb la seva esposa i el seu fill. Tret a les seves accions a l’hora de marxar cap a casa Posidó el condemna a estar el màxim temps possible fora de casa, i per aquesta raó comença a viure un munt d’aventures perilloses que van acabar amb gran part de la seva tripulació morta.
En una d’aquestes aventures Ulisses arriba amb la seva barca construïda per ell mateix a Esquèria, la llar dels feacis, un antic poble grec. Aquí coneix a la princesa Nausica, que el rep amb molta alegria i hospitalitat, com les cultures més antigues feien. Actualment, no som tan hospitalaris com ho vàrem ser fa temps, tot i que la nostra cultura ve de la grega i llatina, no hem adaptat el costum de ser hospitalaris amb la gent de fora. Això es nota molt amb els migrants d’altres parts del món, ja sigui pel motiu que sigui pel que hagin marxat del seu país, ens semblaria impensable obrir així la porta de la nostra casa i acollir a una persona que no coneixem de res. Encara que amb la guerra entre Rússia i Ucraïna hem vist com gent ha acollit a ucraïnesos a casa seva, tot i que a altres migrants que fugen del seu país, com els de la guerra de Síria no els hem acollit a casa i mirem cap a un altre cantó en comptes de fer alguna cosa per ajudar-los.
Tornant a l’Odissea aquí hi trobem molts tipus de personatges, com ara els déus i els monstres, que aquests ens fan pensar. A la banda dels déus trobem un Posidó enfadat que en veure les accions d’Ulisses actua venjatiu, Atena es comporta serena i amb molta empatia cap a Ulisses i el seu fill, ajudant-los a reunir-se de nou a casa seva. D’altra banda, tenim als monstres que fan un paper en el qual només els volen mostrar com éssers malvats que impedeixen que Ulisses no pugui arribar a casa, des dels ciclops fins a les sirenes, passant pels lestrígons.
Inclús avui en dia, l’Odissea és una de les històries més conegudes, en la que passen milions d’aventures al seu protagonista. Tal com està redactada a molta gent no li acaba d’enganxar, però s’ha de tenir en compte què és una història oral que posteriorment s’ha escrit i pot costar d’entendre’s. És una obra que t’obre la ment i te l’omple imaginació i esperança, aquí trobem una de les històries més fascinant de tota la història, porta des del segle VIII aC i encara segueix sent una de les més venudes a les llibreries. Encara que últimament amb totes les xarxes socials i tot el que està passant ui en dia, és una de les millors maneres de distreure’s i aprendre cultura grega. En ser una de les millors històries d’aventures mai escrites dins de la literatura universal. Aquesta se segueix estudiant tant a l’institut, com a la universitat, moltes novel·les d’aventures i ficció han agafat com a referent aquesta història i també moltes vegades se li dona una picada d’ullet, ja sigui referint-la a alguna sèrie de televisió o fent que els seus personatges formin part de la trama com si fossin els de l’Odissea.
Des del meu punt de vista, l’Odissea és una obra molt especial pel fet principal de la seva antiguitat, ja que és impressionat la manera en que s’ha pogut conservar al llarg dels segles fins al dia d’avui i la influència que ha creat entre els seus lectors.
A més, és una obra que ens ensenya i mostra els costums i cultura que tenien els grecs, on el més visible que es pot observar és la seva hostilitat, un fet que actualment s’ha perdut a Occident i és per això que ens sembla impossible que fossin capaços d’acollir als forasters i alimentar-los durant diversos dies sense témer que els hi fessin algun mal.
Per una altra banda, un altre fet que també caracteritza l’obra és la gran presència que tenien els déus dins de les vides quotidianes de tothom i totes les accions que feien envers ells, com per exemples les libacions a un Déu concret per evitar desgràcies o per satisfer-los.
No obstant això, és una obra força llarga (minuciosa) on les accions passen molt lentament i té força incongruències perquè l’Odissea originàriament era una història de tradició oral, no escrita. Aquest segurament ha sigut el motiu principal pel qual la gent que parla sobre ella no se l’ha acabat de llegir, però encara així, la citen pel valor cultural i intel·lectual que actualment se li ha atribuït, i, per tant, els qui la citen sense haver-se-la llegit busquen demostrar un grau elevat de saviesa i estudis.
http://www.xtec.cat/~mespuna/troia/html/odissea/imageodi.htm