L’Odissea d’Homer

L’Odissea d’Homer és l’exemple per excel·lència de l’èpica grega, de la literatura grega i l’universal. Admirem l’Odissea i en general l’obra d’Homer per:

  • El seu llenguatge culte i elevat.
  • La varietat de personatges i espais que hi apareixen.
  • Els elements folklòrics de l’època micènica grega.
  • La humanització dels déus, les divinitats es veuen més properes als homes.
  • Les diverses realitats polítiques, socials i culturals que l‘Odissea presenta a partir del viatge de tornada d’Odisseu.
  • Mostra el desenvolupament de les diverses regions gregues: poc a poc es van deixant enrere els antics valors aristocràtics: el bé, l’honor, la religiositat, la justícia i la lleialtat.

En aquesta ocasió, Homer ens explica el viatge de tornada d’Odisseu a la seva pàtria, després de la Guerra de Troia. Odisseu és el rei d’Ítaca i va lluitar a Troia durant deu anys, fins la victòria dels aqueus. Passats els deu anys fora de la seva pàtria, Odisseu emprèn la tornada a casa però és retingut per la nimfa Calipso, a l’illa d’Ogígia, durant set anys més.

L'illa de CalipsoL’illa de Calipso de Herbert James Draper, 1897.

Llavors els déus olímpics es reuneixen i decideixen que Odisseu torni a Ítaca el més aviat possible. Zeus s’encarrega d’informar a Calipso del destí del seu estimat guerrer i Atena informa a Telèmac (el fill d’Odisseu) que el seu pare segueix viu i que l’ha d’anar a buscar, la dea de la saviesa es consolidarà com a protectora de l’astut viatger.

OdisseuDetall del cap d’Odisseu d’un conjunt escultòric del segle II aC.

A Ítaca, Penèlope (l’esposa d’Odisseu) segueix esperant el retorn del seu marit des de fa uns vint anys, encara que tothom desmenteixi la possibilitat de que segueixi viu. Nombrosos pretendents nobles assetgen el palau reial amb el propòsit de que Penèlope esculli un d’ells per a què es converteixi en el nou rei d’Ítaca. Penèlope els diu que quan acabés de filar el tapís que estava fent, faria una decisió. Però cada nit, desfeia el tros de tela que havia filat i al dia següent tornava a començar amb l’objectiu de guanyar temps fins que arribés el seu espòs.

Penèlope

Escultura de Penèlope, Ciutat del Vaticà.

Finalment Odisseu aconsegueix anar-se’n d’Ogígia i arriba a l’illa dels feacis, on coneix a la jove Nausica, la filla del rei Alcínous. La princesa va desenvolupar una gran admiració cap al valent Odisseu, però mai va arribar a inspirar un sentiment romàntic cap el protagonista èpic. Tanmateix Joan Maragall recrea en un dels seus poemes una relació d’amor entre Odisseu i Nausica. Alcínous rep generosament l’heroi grec i aquest últim l’explica les seves aventures des de que la Guerra de Troia va acabar. Algunes de les vivències d’Odisseu són: el país dels cicons, el país dels Iotòfags, l’illa del cíclop Polifem, l’illa d’Èol, el seu naufragi i l’arribada a l’illa de la fetillera Circe, el descens de l’Hades i els obstacles que van significar les sirenes (criatures amb cara de dona i cos d’ocell), les roques mòbils Escil·la i Caribdis i les vaques d’Hèlios.

Ulisses i sirenesUlisses i les sirenes de Herbert James Draper, 1909.

Poc després Odisseu emprèn el seu viatge de tornada a Ítaca al mateix temps que el seu fill Telèmac parteix de la seva pàtria per cercar el seu pare. Telèmac visita a diversos personatges mítics com Nèstor o Menelau i Hèlena. Al final, pare i fill es troben a Ítaca encara que Atena va donar l’aparença d’un ancià a Odisseu. Junts van planejar la venjança dels violents i incívics pretendents, els van expulsar i finalment van reprendre la vida familiar d’abans de l’anada d’Odisseu a la Guerra de Troia vint anys enrere.

WaterhouseUlisses i les sirenes de John William Waterhouse, 1891.

Los Héroes de la Antigua Grecia: La Odisea [Greek Gods and Goddesses: The Odyssey]. Jean-Claude BRAGARD. Reino Unido: BBC, 2004:

Imatge de previsualització de YouTube

Escolteu La “odisea” de Homero y el legendario personaje de Ulises, entrevista feta per Pedro Riba a Luces en la oscuridad a Bernardo Souvirón, professor de Grec i Cultura Clàssica a l’Institut Maria Zambrano i professor de Llatí a les Facultats de Filologia i Filosofia de la UNED., i autor de “El Rayo y la Espada” d’ Alianza Editorial.

Aquest article s'ha publicat dins de Èpica, General, Mitologia i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

31 respostes a L’Odissea d’Homer

  1. Retroenllaç: L’Odissea armènia de Maria Àngels Anglada | Literatura grega a escena

  2. Zícora diu:

    Un molt bon article Laia. De fet, em vaig intentar llegir l’Odissea en versió original, però no vaig trigar en deixar-ho perquè, com bé has dit tu, està plena de paraules arcaïtzants que no acabava d’entendre.

    Has estructurat molt bé tota la informació.

    Vale.

  3. Retroenllaç: Antígona, entre l’obra l’art i el missatge político-moral | Literatura grega a escena

  4. Retroenllaç: Per què la literatura grega és mitogràfica? | Literatura grega a escena

  5. Retroenllaç: L’Odissea d’Homer | TABELLAE MAGIST...

  6. Retroenllaç: Les aventures d’Ulisses | Literatura grega a escena

  7. Retroenllaç: On estàs, germà? dels germans Coen | La cinta de Νίκη

  8. Retroenllaç: El cavall de Troia i la petita Helena | Cartellera de teatre clàssic

  9. Retroenllaç: Agricultura i ramaderia a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila

  10. Retroenllaç: L’Odissea d’Homer | Literatura greg...

  11. Retroenllaç: L’Odissea: qui és qui | El fil del mite grec

  12. Laura Borràs recomana l’Odissea d’Homer en versió de Carles Riba a l’espai Llibres i esport dins El suplement de Catalunya Ràdio:

  13. Retroenllaç: La Divina Comèdia i les Nekyies | El fil del mite grec

  14. Retroenllaç: Simbad, la llegenda dels set mars | La cinta de Νίκη

  15. Retroenllaç: Aposta per les versions originals! | Literatura grega a escena

  16. Retroenllaç: L’Odissea en altres pel·lícules infantils i juvenils | La cinta de Νίκη

  17. Retroenllaç: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec

  18. Retroenllaç: Expressió “cant de sirenes” | L'univers clàssic dels nostres mots

  19. Retroenllaç: Tothom s’enganxa a la mitologia! | El fil del mite grec

  20. Retroenllaç: L’Odissea de paper de Xavier Puigmartí | Literatura grega a escena

  21. Retroenllaç: L’Odissea en TIC | El Fil de les Clàssiques

  22. Retroenllaç: L’Odissea d’ Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη

  23. Retroenllaç: Per què la literatura grega és mitogràfica? | Literatura grega a escena

  24. Retroenllaç: L’Odissea d’Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη

  25. Retroenllaç: Expressions mitològiques: “Fou una odissea” | L'univers clàssic dels nostres mots

  26. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » L’Odissea de Els Catarres

  27. Retroenllaç: Introducció als cicles mítics | El fil del mite grec

  28. Retroenllaç: L’Odissea dels Joglars | Literatura grega a escena

  29. Retroenllaç: Les aventures d’Ulisses i El racó de Penèlope | Literatura grega a escena

  30. Retroenllaç: Kahoot de l’Odissea | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *