El teatre té origen en les celebracions religioses populars i està estretament lligat al culte del déu Dionís. Aristòtil, en la Poètica, atribueix l’origen de la tragèdia al ditirambe, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl·lics, precedents del culte dionisíac.
Teories modernes relacionen els obscurs orígens de la tragèdia amb el culte als morts o als herois, o bé pretenen que l’arrel del conflicte tràgic rau en la tensió que es va produir a Atenes entre elements aristocràtics i democràtics. De fet, el drama està estretament relacionat amb la democràcia i, en desaparèixer aquesta a mitjan segle IV aC, també desapareix la tragèdia. Va ser durant la tirania de Pisístrat, cap al 534 aC, que es va produir la primera representació oficial d’una tragèdia, després d’un certamen en què Tespis va resultar vencedor. L’apogeu de la tragèdia arriba en el segle V aC amb Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
Com a origen de la comèdia, a més dels cants fàl·lics, cal esmentar les escenes de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i atributs (ventre i anques exagerats, fal·lus, etc.). La comèdia sorgeix després de la tragèdia, cap al 47 aC, amb Aristòfanes com a màxim representant de la Comèdia Antiga i Menandre de la Nova.
L’origen de la tragèdia i de la comèdia
Aristòtil
Havent-se originat, en un principi, com a improvisació tant la tragèdia com la comèdia, la primera a partir dels qui entonaven el ditirambe i la segona a partir dels qui entonaven cants fàl·lics […], a poc a poc van anar evolucionant a mesura que els poetes van fer desenvolupar tot allò que els semblava que els era propi.
Aristòtil, Poètica, 1449 a, 9.14
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: L’origen del teatre | Literatura grega a ...
Retroenllaç: L’origen del teatre | Literatura grega a ...
Xaipete!
Interessant l’article i ja sabia que l’origen del teatre ve donat al culte del déu Dionís. Dóna pas a la tragèdia i comèdia .
Χαιρε!
Molt bon article! El teatre fa molts segles que existeix i encara es segueix portant a terme per molts llocs arreu del món, encara que amb alguns canvis. Ja havia escoltat que l’origen del teatre esta lligat al culte del déu Dionís.
χαιρε!
Felicitats per l’article! El teatre va sorgir a partir de les celebracions religioses que es duien a terme en especial en culte al déu Dionís. També existeix una teoria moderna que afirma que l’origen de la tragèdia té lloc a partir del ritus que practicaven en els sultes als morts.
Xaipete!!
Moltes felicitats per l’apunt! El teatre té origen en les celebracions religioses populars i està estretament lligat al culte del déu Dionís.
Molt bon apunt, ja sabia jo que el teatre tenia molt a veure amb aquesta deitat, els grecs van ser els pares del teatre i van crear grans obre dramaturgiques, al principi el teatre grec era simple, mes endevant van sortir altres dramaturgs que van portar el teatre grec a lo mes alt. Grecia i el teatre tenen molt a veure i el teatre encara que ha cambiat molt te molts elements classics.
Xaipe¡¡
El teatro (del griego: θέατρον, theátron o «lugar para contemplar» derivado de θεᾶσθαι, theáomai o mirar) es la rama de las Artes escénicas relacionada con la actuación, que representa historias actuadas frente a los espectadores o frente a una cámara usando una combinación de discurso, gestos, escenografía, música, sonido y espectáculo.
El teatro griego surge tras la evolución de las artes y ceremonias griegas como la fiesta de la vendimia (ofrecida a Dionisios) donde los jóvenes iban danzando y cantando hacia el templo del dios, a ofrecerle las mejores vides. Luego un joven que resaltó entre el grupo de jóvenes se transformó en el Corifeo o maestro del coro, quien dirigió al grupo. Con el tiempo aparecieron el bardo y el rapsoda, que eran recitadores.
Xaipe!
L’ORIGEN DEL TEATRE GREC:
El teatre grec va néixer a l’Àtica a partir de les danses i cants corals dels segles VI i V a. C., que se celebraven a la primavera durant les festes en honor del déu Dionís, denominades «Grans Dionisíacas». Aquestes festes començaven amb una processó en la qual l’estàtua del déu Dionís era passejada sobre un vaixell acompanyat per flautistes i músics. Aquestes danses i càntics es realitzaven al principi en qualsevol espai obert proper a l’altar o temple del déu Dionís. Posteriorment es va preparar un lloc, de terra llisa i forma circular denominat «orchestra».
Tespis, un poeta líric, que viatjava en carreta de poble en poble, organitzant les festes locals de cada «polis», va introduir al segle VI a. C. l’ «ditirambe» a l’Àtica.
Els ditirambes de Tespis consistien en representacions de textos literaris per ballar i cantar, amb acompanyament de flauta, en què intervenien cinquanta homes o joves.
També Tespis (o Frínic, el seu successor) va dotar de més protagonisme a un dels components del cor, creant així la necessitat del diàleg dramàtic. Sorgia així la forma teatral que anomenem tragèdia (de «glops», cabra i «od», cant, que ve a significar «cant del boc»). Aquest gènere teatral es va impulsar al 538 a. C. quan el tirà Pisístrat va decretar la primera competició atenesa de tragèdies i li va assignar més tard un important lloc a la ciutat, en el vessant sud-est de l’Acròpolis, en el que es coneix encara avui en dia com a teatre de Dionís.
Segons Aristòtil, l’origen de la tragèdia es troba en ditirambe, un cant líric en honor el déu Dionís. D’altra banda diu que la comèdia sorgeix dels cants fàl·lics, anteriors al culte d’aquest déu. Poc a poc aquests dos gèneres van anar evolucionant a mesura que els poetes feien recopilatoris.
El concepte de literatura és molt recent, de fet a l’època d’Aristòtil no existia aquest terme. El filòsof, a la seva obra Poètica parla dels diversos Gèneres de la literatura grega, la Majoria dels quals estan escrits en vers d’aquí veu l’associació que fa Aristòtil de la literatura amb la poètica. Aristòtil defineix la tragèdia com a la Imitació d’1 acció elevada, enriquida amb el llenguatge i pèls ornaments artístics adequats per a les Diverses parts de l’obra, presentada en forma dramàtica amb incidents que inspirin pietat i temor a través dels quals s’aconsegueix la catarsi de tals emocions. Sobretot els conceptes de mimesi i de catarsi
les accions que la tragèdia representa no són altra cosa que les accions més maldestres que els homes puguin realitzar
La mimesi final representa la «retribució» pel crim
La catarsi final per a Aristòtil representa la presa de consciència de l’espectador
Teatre de l’Antiga Grècia, és la cultura teatral que va florir en l’antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC, època en què les polis gregues van començar a caure sota domini romà. El desenvolupament de l’espectacle es donava en un espai semicircular a l’aire lliure, anomenat orquestra, en el qual s’executaven una gran varietat d’espectacles artístics (danses, recitats, i peces musicals), fins a esdeveniments cívics i religiosos.
Els teatres es construïen a l’aire lliure i s’aprofitava el pendent de les muntanyes per posar-hi les grades de manera que hi hagués una bona visió a la zona on s’actuava. Els coneixements arquitectònics de l’antiga gràcia els van permetre edificar teatres amb una acústica excel·lent.
La verdad es que es muy entretenido contando que yo tengo unos 25 libros griegos se que algunos comentarios son mentira pero algunos verdad es una muy buena forma de estudiar i aprender ya que mi escuela se a cerrado como todas i no se si podremos hacer las competencias básicas de 6° de primaria, muy buenas i adiós. Gracias por leer esto