El cicle troià en la literatura grega

El cicle troià és un conjunt de poemes corresponents al període arcaic els quals narraven la successió dels esdeveniments de la llegenda de la guerra de Troia. Dos d’aquests poemes, la Ilíada i l’Odissea (ambdues obres atribuïdes a Homer), han arribat fins als nostres dies. Els altres els coneixem a partir de fragments o resums realitzats per altres autors.

1. Les Cípries o Cants Cipris
Les Cípries (Κύπρια) consistien en onze llibres escrits en hexàmetres dàctils. Probablement foren escrits a finals del S. VI a.C. Homer i Hegèsies de Salamina són considerats els possibles autors de les Cípries.

En aquesta obra es narren els inicis del conflicte troià, descrivint els nou primers anys de la guerra amb els grecs.
Comença amb una deliberació entre Temis i Zeus sobre la guerra de Troia.
A continuació, es narren les noces de Tetis i Peleu, en què apareix la deessa de la discòrdia Eris, la qual, gelosa de no haver estat convidada, repta a les deesses Hera, Atena i Afrodita atorgant una poma d’or a la més bella. Per a decidir-ho s’eligeix el mortal Paris, fill del rei de Troia. Les tres deesses l’hi ofereixen grans recompenses no obstant ell decideix acceptar l’oferta d’Afrodita, la qual l’hi ofereix a la mortal més bella (Hèlena d’Esparta). Paris viatja fins a Lacònia acompanyat d’Eneas i rapta Hèlena (No està clar si ho fa amb el seu consentiment o sense).

“Judici de Paris” de Pierre Auguste Renoir

Menelau, rei d’Esparta, discuteix amb el seu germà Agamèmnon la necesitat de reunir un exèrcit per atacar Troia. Així recorren Grècia reclutant soldats. En el moment de  reclutar Odisseu d’Ítaca aquest es fa el boig però és descobert per Palamedes. La flota de soldats  es reuneix a l’Àulida, on l’endiví Calcant profetitzà que la guerra duraria deu anys. No podent salpar degut a una tempesta, Calcant recomanà a Agamemnon sacrificar la seva filla Ifigenia per a calmar la deeasa Artemisa (Anteriorment Agamèmnon havia matat una cérvola sagrada dient que era millor arquer que la deessa).

Un cop arriben a les portes de Troia, els troians exigeixen la devolució d’Hèlena però els aqueus s’hi neguen. Aquil·les agafa com a esclava Briseida i Agamèmnon Criseida.

2. La Ilíada

La Ilíada va ser composta en hexàmetres dactílicss i consta de 15.693 versos, dividits en 24 cants o rapsòdies. El seu autor fou Homer.

Després de nou anys de guerra entre aqueus i troians, una pesta arriba al campament aqueu. Calcant prediu que això no acabarà fins que Criseida, esclava d’Agamèmnon, sigui retornada al seu pare Crises. La còlera d’Aquil·les s’origina degut al robatori de la seva esclava per obra d’Agamèmnon. Aquil·les es retira de la batalla i només tornarà quan el foc troià incendiï les seves naus.

Els aqueus pateixen moltes desfetes militars i Pàtrocle, amic íntim d’Aquil·les, mor. Aquest decideix tornar al combat per a venjar la mort del seu amic. Després d’una batalla a la vora del riu Escamandre que resulta favorable als aqueus, Aquil.les mata Hèctor (princep troià).

L’Ilíada acaba amb els funerals de Pàtrocle i Hèctor.

3. La Etiòpida 

L’Etiòpida comprenia cinc llibres en hexàmetres dàctils i fóu probablement escrita entre els segles VII-VI a.C. S’atribueix a Arctino de Milet.

Comença poc després de la mort d’Hèctor, amb l’arribada de la reina Pentesilea, filla de Mart al front de les Amazones, en suport dels troians. Aquil·les l’acaba matant.

Més tard arriba Memnó l’Etíop, altre aliat de Troia. Aquest mata Antíloc, amic d’Aquil·les. Aquest mata Memnó i, rabiós, persegueix els troians fins les muralles de Troia on és mort per Paris amb ajut d’Apol.lo. La causa de la seva mort fou una fletxa al taló, el seu únic punt mortal.

L’Etiòpida acaba amb els funerals d’Antíloc i Aquil·les. Es celebren uns jocs en honor a l’heroi on hi són ofertes les seves armes.

4. La Petita Ilíada

La Petita Ilíada estava composta per quatre llibres en hexàmetres dàctils. Solen datar-se entre els segles VII i VI a.C. s’atribueixen a Lesques de Pirra, Cinetó d’Esparta, Diodor Eritreu i Homer.

Comença amb el setge de Troia. Helen, endiví troià capturat per Odisseu profetitza que només amb cert arc Troia cauria. Aquest era propietat de Filoctetes, el qual havia sigut abandonat a l’illa de Lemnos. Diòmedes viatja fins l’illa i porta a Filoctetes a Troia. Allí, Filoctetes mata Paris en combat singular.

Odisseu arriba a Escir on hi troba el fill del difunt Aquil·les i el porta a Troia entregant-li l’armadura del seu pare.

Epeu construeix un cavall de fusta per indicació d’Atena i l’ofereix als troians com a símbol de rendició. Dins del cavall s’hi amaguen els millors guerrers aqueus.

Els troians accepten l’ofrena i tot seguit els guerrers saquegen i cremen la ciutat de Troia.

5. Iliupersis

La Iliupersis ( Ἰλίου πέρσις) composta per dos llibres en hexàmetres dàctils, és atribuïda a Arcti de Milet.

Comença amb els troians decidint què fer amb el cavall de fusta. La princesa Cassandra i el sacerdot Laocoont sospiten que es tracta d’un parany.

Apol.lo envia dues serps les quals maten Laocoont i els seus fills i Eneas, vaticinant el desenllaç de la ciutat, s’exilia junt als seus homes.

“La destrucció de Troia” de Johann Georg Trautmann (1713–1769)

Un cop surten del cavall, els grecs inicien el saqueig de Troia. Neoptòlem mata el rei Príam i agafa la dona d’Hèctor com a esclava. Menelau recupera Hèlena.

Abans de retornar a la seva pàtria, els grecs sacrifiquen la filla de Príam, Políxena, a la tomba d’Aquil·les.

7.  Nostoi (Retorns)

Nostoi (Νόστοι) era un poema atribuït a Àgies de Trezè, Homer i Eumolp format per cinc llibres en hexàmetres dàctils datats del segle VI a.C.

Comença amb el aqueus preparant-se per partir de les costes troianes i amb una disputa entre Agamèmnon i Menelau per si havien de tornar a casa seva d’immediat.

Diòmedes i Nèstor parteixen els primers i arriben sense problemes a la seva pàtria.

Menelau perd la majoria de la seva flota degut a les tormentes i arriba a Egipte, on hi passa uns anys.

Quan Agamèmnon parteix, se li apareix el fantasma d’Aquil·les i ll diu que serà assassinat. La flota d’Agamemnon i Àiax moren durant una tempesta enviada per Zeus a petició d’Atena.

Neoptolem arriba a la seva pàtria i és reconegut pel seu avi i rei, Peleu.

Després d’uns anys, Menelau torna a Esparta. L’únic grec que encara no ha retornat és Odiseu.

8. L’Odissea

Manuscrist del segle XV de l'”Odissea” d’Homer

L’Odissea s’atribueix a Homer. Consta de 24 cants i a l’igual que altres poemes clàssics, comença in medias res, per la qual cosa comença per la meitat de la història narrant records posteriors del propi Odisseu. Es divideix en tres parts:

En la Telemàquia (cants I-IV) es descriu la situació d’Ítaca amb l’absència del rei Odisseu i el viatge del seu fill Telèmac per trobar-lo.

En el retorn d’Odisseu, (cants V-XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínous i narra les seves aventures des que sortí de Troia.

En la venjança d’Odisseu (cants XIII-XXIV) es descriu el retorn d’Odisseu a Ítaca, el reconeixement d’aquest i la seva venjança envers els pretendents de la seva dona Penèlope.

9. Telegonia

La Telegonia (Τηλεγόνεια) s’atribueix a Cinetó d’Esparta o a Eugàmon de Cirene. Comprèn dos llibres en hexàmetres dactílics.

Es diferencien dos episodis, el viatge d’Odisseu a Tespròcia i la història de Telègon.

Comença després de la matança dels pretendents de Penèlope. Aquests són enterrats i Odisseu fa sacrificis a les nimfes, en la cova de les quals hi és amagat el tresor que portà de Troia.

A continuació, viatja a l’Èlida per visitar Polixen, el qual li dóna un bol amb les històries pintades de Trofoni, Agamedes i Àugias.

Un cop torna a Ítaca, se’n va a Tespròcia a fer sacrificis en nom de Tirèsias. Allí es casa amb la reina Calídica amb la qual té un fill anomenat Polipetes. La reina mor en una guerra contra els Tesprotes i Odisseu torna a Ítaca.

Mentrestant, Circe havia tingut un fill amb l’heroi anomenat Telègon. Per consell d’Atena, Circe li lliura una llança la punta de la qual era un fibló de mataranya verinosa creat per Hefest i l’envià cercar Odisseu.

Telègon naufraga a Ítaca sense saber-ho. Allí roba a Odisseu i el mata, complint la profecia de Tirèsias. Abans de morir Odisseu, els dos herois es reconeixen mútuament i Telègon es penedeix d’haver-lo matat.

Telègon porta el cadàver del seu pare junt al seu germanastre i la seva madrastra a l’illa d’Eea, on Odisseu és enterrat i la resta de parents immortalitzats. Telègon es casa amb Penèlope i Telèmac amb Circe.

Fem un kahoot!

Marc Arquillo
2n Batxillerat Humanístic