Ifigenia a Tàurida

D’entre els 92 drames que es creu que va escriure Eurípides només se’n coneix l’existència de disset (setze tragèdies i un drama satíric). Dues de les tragèdies conservades tracten el mite d’Ifigenia: Ifigenia a Àulida i Ifigenia a Taurida.

Ifigenia (1862) d’Anselm Feuerbach

Ifigenia a Taurida és la continuació d’Ifigenia a Aulida on la donzella decideix finalment oferir-se en sacrifici a Àrtemis; però a Ifigenia a Tàurida es veu que no va ser realment sacrificada sinó que la dea Àrtemis se la va endur a la terra Tàurica, perquè fos sacerdotessa seva. Allà arriben Orestes i Pilades i, quan els germans es reconeixen, Ifigenia en prepara la fugida.

Ifinenia a Tàurida és també una òpera de Christoph Willibald Gluck, estrenada al Burgtheater de Viena el 1781, és la versió alemanya del seu Iphigénie en Tauride -òpera en quatre actes estrenada a París el 1779 amb un gran èxit-a partir de la traducció de Johann Baptiste von Alxinger, revisada pel compositor, versió que ha prevalgut en el món germànic.

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Mitologia, Música, Òpera, Pervivència, Teatre, Tragèdia i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *