D’entre els 92 drames que es creu que va escriure Eurípides només se’n coneix l’existència de disset (setze tragèdies i un drama satíric). Dues de les tragèdies conservades tracten el mite d’Ifigenia: Ifigenia a Àulida i Ifigenia a Taurida.
Ifigenia a Taurida és la continuació d’Ifigenia a Aulida on la donzella decideix finalment oferir-se en sacrifici a Àrtemis; però a Ifigenia a Tàurida es veu que no va ser realment sacrificada sinó que la dea Àrtemis se la va endur a la terra Tàurica, perquè fos sacerdotessa seva. Allà arriben Orestes i Pilades i, quan els germans es reconeixen, Ifigenia en prepara la fugida.
Ifinenia a Tàurida és també una òpera de Christoph Willibald Gluck, estrenada al Burgtheater de Viena el 1781, és la versió alemanya del seu Iphigénie en Tauride -òpera en quatre actes estrenada a París el 1779 amb un gran èxit-a partir de la traducció de Johann Baptiste von Alxinger, revisada pel compositor, versió que ha prevalgut en el món germànic.