Ifigenia a Àulida

L’autor: Eurípides

En quines dues tragèdies conservades l’autor tràgic grec Eurípides al final dels seus dies es va interessar pel mite d’Ifigenia?

  1. Ifigenia a Àulida
  2. Ifigenia a Tàurida

Cicle troià i cicle de Micenes

Entrevista a la traductora Maria Rosa Llabrés Ripoll

Qui és qui en el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?

Sacrifici d'Ifigenia

Heu reconegut Agamèmnon?

Qui salva Ifigenia del sacrifici i què posa en el seu lloc?

IfigeniaEl sacrifici d’Ifigenia de Francesco Fontebasso, 1749.

Com és Clitemnestra a  Ifigènia l’Àulida d’Eurípides? Qui i com l’enganya? Què intenta fer ella per evitar el sacrifici de la seva filla?

Iphigenia de Michael Cacoyannis (1977):

La pel·lícula Iphigenia de Cacoyannis explicada per A.Valverde, convidat de la SEEC de Murcia:

“La decisió de Sophie” (Sophie’s Choice) d’Alan J. Pakula (1982):

El mite del sacrifici d’Ifigenia a Jocs de Trons

The Killing of a Sacred Deer (“El sacrificio de un ciervo sagrado“) de Yorgos Lanthimos (2017) i el sacrifici d’Ifigenia:

Quin paral·lelisme podem establir  amb les rondalles mallorquines “Es raïm del rei moro amb set pams de morro” o amb “Es fii des pescador”?

Coneixeu més pervivència o paral·lelismes d’aquest mite? En podem trobar encara en l’actualitat? ¿Què pot portar a una persona jove a immolar-se per conviccions polítiques i religioses?.

 

Opinió personal:

  • Finalment Ifigenia canvia d’actitud i es retracta de la seva anterior baixesa de sentiments (valors femenins de defensa de la vida) i anuncia (1368-1401) que vol morir amb glòria amb raons patriòtiques: evitar que els estrangers raptin dones gregues i que es creguin superiors (fa seus els motius del seu pare). Es veu com a defensora de l’Hèl·lada. Adopta valors heroics masculins. Ifigenia lliura el seu cos voluntàriament al sacrifici (1551-1561). Té algun sentit el sacrifici d’una verge?
  • Quina visió hi ha en la tragèdia de les dones?
  • Amb quin personatge (cor inclós) us identifiqueu més? Raoneu la resposta.

Sacrifici d’Ifigenia. Crater de volutes de figures roges, d’Apúlia, c. 370-350 aC
British Museum, Londres

Detall del Sacrifici d’Ifigenia. Crater de volutes de figures roges, d’Apúlia, c. 370-350 aC British Museum, Londres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *