L’autor: Eurípides
En quines dues tragèdies conservades l’autor tràgic grec Eurípides al final dels seus dies es va interessar pel mite d’Ifigenia?
Cicle troià i cicle de Micenes
Entrevista a la traductora Maria Rosa Llabrés Ripoll
Qui és qui en el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?
Heu reconegut Agamèmnon?
Qui salva Ifigenia del sacrifici i què posa en el seu lloc?
El sacrifici d’Ifigenia de Francesco Fontebasso, 1749.
Com és Clitemnestra a Ifigènia l’Àulida d’Eurípides? Qui i com l’enganya? Què intenta fer ella per evitar el sacrifici de la seva filla?
Iphigenia de Michael Cacoyannis (1977):
La pel·lícula Iphigenia de Cacoyannis explicada per A.Valverde, convidat de la SEEC de Murcia:
“La decisió de Sophie” (Sophie’s Choice) d’Alan J. Pakula (1982):
El mite del sacrifici d’Ifigenia a Jocs de Trons
The Killing of a Sacred Deer (“El sacrificio de un ciervo sagrado“) de Yorgos Lanthimos (2017) i el sacrifici d’Ifigenia:
Quin paral·lelisme podem establir amb les rondalles mallorquines “Es raïm del rei moro amb set pams de morro” o amb “Es fii des pescador”?
Coneixeu més pervivència o paral·lelismes d’aquest mite? En podem trobar encara en l’actualitat? ¿Què pot portar a una persona jove a immolar-se per conviccions polítiques i religioses?.
Opinió personal:
- Finalment Ifigenia canvia d’actitud i es retracta de la seva anterior baixesa de sentiments (valors femenins de defensa de la vida) i anuncia (1368-1401) que vol morir amb glòria amb raons patriòtiques: evitar que els estrangers raptin dones gregues i que es creguin superiors (fa seus els motius del seu pare). Es veu com a defensora de l’Hèl·lada. Adopta valors heroics masculins. Ifigenia lliura el seu cos voluntàriament al sacrifici (1551-1561). Té algun sentit el sacrifici d’una verge?
- Quina visió hi ha en la tragèdia de les dones?
- Amb quin personatge (cor inclós) us identifiqueu més? Raoneu la resposta.
Sacrifici d’Ifigenia. Crater de volutes de figures roges, d’Apúlia, c. 370-350 aC
British Museum, Londres
Detall del Sacrifici d’Ifigenia. Crater de volutes de figures roges, d’Apúlia, c. 370-350 aC British Museum, Londres
A l'Abadia de Fontfreda. Una inscripció que avui he descobert, per casualitat, que correspon a la Ifigenia a l'Aulida. (727-8) pic.twitter.com/nu2BG2Ttjd
— Ignasi Vidiella (@ividiellap) June 12, 2021
Scoop.it Lectura de Clàssics
