“A les portes de Troia” dins Guadalajara

El cavall de fusta queda definitivament acabat, polit i envernissat, a primera hora del matí. Ha estat una feina dura, que ha ocupat dotzenes de soldats dirigits per tres mestres fusters. S’alça, magestuós i immòbil, al bell mig de la platja. El deixen assecar durant tot el dia. A la nit, vigilant que no els vegin des de la muralla, els guerrers escollits pugen per una escala de cànem, un darrere l’altre, ràpidament i sense fer soroll. Van armats, amb una petita bossa nuada al cinturó, amb carn en salmorra per agafar forces al matí i una porció d’aigua per calmar la set. Després que l’últim guerrer hagi pujat, recullen l’escala i tanquen la porta de manera que des de fora no es noti.

Seuen tots amb ordre i paciència, ben estrets, omplint la panxa de la bèstia. L’olor de vernís no ha desaparegut del tot i els embriaga lleugerament. Dormen amb el neguit que dóna la certesa de la victòria imminent. Tal i com havien quedat, arriba el matí, els del campament recullen les coses, calen foc a les tendes i pugen a les naus, fent veure que donen la guerra per perduda i que es retiren definitivament. Els guerrers escollits contemplen aquests moviments per les escletxes que hi ha entre els taulons del cavall. Quan les naus aquees desapareixen a l’horitzó, giren els ulls cap a les portes de la ciutat. Aviat s’obriran, els troians sortiran, prendran el cavall com un bnotí de guerra i l’entraran a la ciutat. Els guerrers aprofiten l’espera per menjar la carn que portaven.

Lentament passen les hores i de la ciutat no surt ningú. Al primer que se n’estranya, Ulisses li ordena guardar silenci. Ningú no ha d’obrir la boca i tots han de fer el mínim soroll possible. Si cap troià sortís i sentís que dins del cavall hi ha homes que parlen, tota argúcia se n’aniria per terra.

A primera hora de la tarda acaben l’aigua que els quedava. Sota aquell sol implacable, la panxa del cavall és un forn. A la nit dormen sense fred. Són tants i estan tan estrets que no els cal cap manta. El problema són les miccions. Hi han passat tot el dia i la nit abans i, dissimuladament, incapaços d’aguantar-se més, alguns decideixen orinar pels racons. Però les necessitats d’Anticle no són menors sinó majors. Ulisses li ordena aguantar-se-les. Anticle diu que no pot (el ventre se li retorça, es veu incapaç de resistir ni un instant més), perd els nervis i es queixa que els troians ja haurien d’haver-se endut el cavall. No hi havien d’estar tantes hores, allà dins. Diu tot això cridant; per fer-lo callar, Ulisses l’escanya.

Amb l’arribada de l’alba reneixen les espe­rances. Avui sí que vindran els troians, pendran finalment el cavall i el duran dins. És lògic que ahir no ho fessin, perquè encara no se’n refia­ven. Avui se’ls deu fer del tot evident que els aqueus han marxat de debò. Els ho confirma el fet que, a mig matí, senten música que els arriba de la ciutat, uns càntics estranys però innega­blement alegres. Deuen celebrar la victòria. A la tarda, els troians obren finalment les portes de la ciutat. Els guerrers aqueus se n’alegren i observen (excitats i immòbils per no fer cap so­roll) com un grup de troians surt de la ciutat i s’acosta al cavall. Els aqueus s’aguanten la res­piració. Els troians envolten la bèstia de fusta i la contemplen amb curiositat. Enraonen entre ells, però els aqueus, tot i que paren l’orella, no entenen què diuen. Els arriba una remor de paraules barrejades amb el so de les onades. Ara finalment pendran el cavall i el duran dins. Però per comptes d’això desfan el camí, tornen a la ciutat i tanquen les portes.

Als guerrers aqueus aquella nit els és més di­fícil dormir. La gana i la set es generalitzen. No els queda aigua ni menjar, ni tenen possibilitats d’aconseguir-ne, i això fa que hi hagi disputes freqüents, que Ulisses talla d’arrel: no vol sen­tir ni una paraula. Ni un ronc. Qualsevol so­roll podria alertar de la trampa els troians. Arri­ba l’alba. Passa el dia sense que ningú vingui a buscar-los. Ulisses dissimula el nerviosisme. La resta de guerrers no. Tenen gana i, cada cop que algú es queixa que allò no funciona com hau­ria de funcionar, Ulisses amenaça que escanya­rà qui no calli.

Dos dies més tard n’hi ha dos que propo­sen sortir, sigui com sigui i encara que fer-ho descobreixi la trampa als troians. Es evident, diuen, que l’argúcia no ha funcionat, i és de cre­tins continuar endavant un projecte que no funciona. Ulisses sufoca l’intent de motí tal com havia amenaçat de fer: escanyant-los tam­bé, igual que a Anticle. Com que fa dies que no mengen, els guerrers devoren tots dos cadàvers.

Hi ha un guerrer, d’estómac massa delicat, que vomita al primer tast. Per no deshidratar-se, tots decideixen beure’s la pròpia orina.

A la pudor d’orins i excrements s’afegeix ara la ferum del primer cadàver (el d’Anticle, que comença a descompondre’s amb aquella calo­rada) i de les entranyes dels altres dos. N’hi ha un que proposa desfer-se’n obrint un instant la porta i llençant-los. Ulisses s’exaspera. ¿Com se’ls pot acudir una idea així? ¿Com podrien llençar-los fora sense despertar les sospites dels troians? Deixar als peus del cavall tres cadàvers (dos d’ells reduïts només a un munt d’ossos i vísceres) seria descobrir clarament la trampa. Un altre suggereix que podrien desfer-se’n de nit: baixar-los per l’escala i llençar-los al mar. Un altre opina que el més greu no és conviure amb la ferum dels cadàvers i dels excrements, sinó la incertesa del futur. Tots aquests dies, les naus aquees deuen haver anat enviant explora­dors per veure si el cavall de fusta, tal com ha­vien previst, era ja dins Troia. No aguantaran gaires dies més amagades abans de donar l’ar­gúcia per fracassada i tornar a casa, acceptant definitivament la derrota. Això si no ho han fet ja. Ulisses s’hi llança al damunt, però ni ell té ja forces i, incapaços de barallar-se amb un mí­nim d’energia, cauen tots dos sobre els altres guerrers, que es fan a un costat, cada cop més prims i sense ni esma. N’hi ha que jeuen tan immòbils que es fa difícil saber si encara són vius. El mateix Ulisses se sent defallir, però no s’ho pot permetre. Els troians, repeteix cada cop amb menys convenciment, sortiran en qualsevol moment i s’enduran el cavall. No­més és qüestió d’esperar. Quan això passi, ells (els millors guerrers, escollits entre la flor i nata de la joventut aquea) esperaran que arribi la nit, sortiran quan tothom dormi, saquejaran la ciu­tat i n’abatran les portes. Per les escletxes entre els taulons, observa amb avidesa les muralles de la ciutat; i es tapa les orelles per no sentir els ge­mecs agònics dels seus guerrers.

Quim MonzóGuadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.(també està en braille: ONCE, CPB, 1996. Núm. de catàleg: L1878)

Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic?
De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?
Com acaba la Ilíada d’Homer? On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia? Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
Quin final de Troia t’inventes tu? T’agrada aquest?

Aquest article s'ha publicat dins de Adaptació literària, General, Literatura catalana, Mitologia i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a “A les portes de Troia” dins Guadalajara

  1. Ari Vila diu:

    Xaire!
    1. Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic?
    M’ha semblat una visió molt tràgica del Cavall de Troia. Crec que és una visió que tothom pensaria, ja que és molt realista. Quim Monzó s’ha posat en el pensament dels troians i a pensat que faria ell si revés aquesta ofrena, crec que molta gent faria el mateix, ja que després de la disputa que van tenir aquests dos grups no es segur acceptar un ofrena així.
    2. De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?
    L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. Es divideix en dues parts de sis llibres cada un, en la primera part en el Llibre II es troba la història del Cavall de Troia.
    3. Com acaba la Ilíada d’Homer? On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia?
    En últim cant, el 24, Príam amb l’ajut d’Hermes és conduït a Aquil·les. Suplica recuperar el cos d’Hèctor, Aquil·les li concedeix i se celebra el funeral per Hèctor. La trama se centra en la figura d’Aquil·les, el millor guerrer dels aqueuus, i narra els esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè, i últim, any de la Guerra de Troia.
    4. Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
    Perquè els dos tracten sobre la guerra de Troia i sobre el moment en que els aqueuus lis donen el cavall als troians, la diferència és que Homer fa referència a Aquil·les i Virgili fa referència a Ulises.

  2. Juls París diu:

    Xaire!
    1) Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic? Per una part la seva visió m’ha semblat molt tràgica ja que els guerrers de dins han de fer tot tip de coses per sobreviure. Per altre banda opino que te una visió molt realista ja que ens narra una historia més creible, és normal que els troians no acceptin un regal del enemic.

    2) De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?
    L’història del cavall està narrada en el Llibre II de la primera part del llibre escrit per Virgili, L’Eneida, en el segle I aC.

    3) Com acaba la Ilíada d’Homer? On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia?
    Acaba en el cant 24. La història centra en la figura d’Aquil·les, el millor guerrer dels aqueuus, i narra els esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè i últim, any de la Guerra de Troia.

    4) Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
    Perquè els dos parlen sobre la Guerra de Troia però Homer fa referència a Aquil·les i Virgili fa referència a Ulisses.

  3. Ariadna Zarcos diu:

    1. Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic? És una visió bastant realista de l’obra, i jo penso el mateix.

    2. De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?
    La relata Virgili, al llibre II de L’Eneida. Es diu que és un cavall de fusta “alt com un muntanya”.

    3. Com acaba la Ilíada d’Homer? On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia?
    La Ilíada és un altre llibre, de Homer, on la figura central és Aquil·les. Acaba amb els funerals d’Hector. Aquiles es assessinat més tard per Paris, i els grecs conquereixen Troia. Homer esmenta el cavall de Troia al Cant 8.

    4) Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
    Perquè els dos parlen del mateix.

  4. Iria Rael diu:

    Xaipe!

    Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic? Té una visió molt tràgica del Cavall de Troia ja que els guerrers de dins han de fer tot tip de coses per sobreviure. Penso que es una visió que jo i tothom pot pensar, ja que es molt realista i normal.

    De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és? La relata Virgili, al llibre II de L’Eneida. Es diu que és un cavall de fusta “alt com un muntanya”. L’Eneida és un poema èpic escrit per Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees. Llibres I a VI, en els quals, a imitació de l’Odissea, es narren els viatges d’Enees fins arribar a Itàlia.
    Llibres VII a XII, en els quals, a imitació de la Ilíada i del Cicle troià, es narren les conquestes d’Enees a Itàlia. Vam estudiar-ho a literatura UNIVERSAL.

    Com acaba la Ilíada d’Homer? Així, Aquil·les torna a la batalla, impulsat per la venjança. En la batalla al costat del riu, la lluita arriba a una ferocitat incontrolable. Plena de cadàvers, s’apodera de 12 joves, als qui sacrifica. Aquil·les mata a Hèctor. Arriba al campament i ho deixa estès a terra. El poema acaba amb les honres i jocs en honor a Pàtrocle i els funerals a Hèctor, heroi troià, lliurat a Priamo, el seu pare. Priamo torna amb el cadàver i la promesa d’una treva dura 12 dies.
    On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia? Homer esmenta el cavall de Troia al Cant 8.
    Per què creus que hi ha aquesta confusió popular? Perquè els dos parlen sobre la Guerra de Troia, però Homer parla d’Aquil·les i Virgili de Ulisses.

  5. omaima diu:

    Xaipe!

    Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia?Per què creus que en fa un final tan escatològic?
    Es un final que moren perones que eren estimats per els protegonistes. m’ha sembat realista i tràgiques.

    De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?

    -Virgili el segle I aC
    L’Eneida és un poema èpic. Un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. Es divideix en dues parts de sis llibres cada un, en la primera part en el Llibre II es troba la història del Cavall de Troia.

    Com acaba la Ilíada d’Homer?
    Suplica recuperar el cos d’Hèctor, Aquil·les li concedeix i se celebra el funeral per Hèctor. La trama se centra en la figura d’Aquil·les, el millor guerrer dels aqueuus, i últim, any de la Guerra de Troia.

    On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia? Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?

    Perque parlan del mateix de la guerra de troia

  6. Carlos Thiriet diu:

    Xαιρετε,
    Crec que la visió de Quim Monzó és molt realista, i la veritat és que si els troians haguessin tingut un mínim de sentit comú, això estic pràcticament segur de què és el que hauria passat. També és cert que pot ser un relat molt escatalògic, però és necessari per narrar amb exactitut com era la guerra i els sacrificis que s’havien de fer per guanyar-la.
    L’aventura del cavall ens la relata Virgili a l’Eneida, llibre èpic que ens explica la vida del troià Enees, que arriba a Itàlia i es converteix en rei de Laci, i a més els seus descendents, Ròmul i Rem, funden la ciutat de Roma.
    La Ilíada d’Homer acaba amb els funerals d’Hèctor, el cos del qual Aquil·les va tornar al seu pare, el rei troià Príam. Aquil·les va concedir 11 díes de tregua als troians per als funerals d’Hèctor, i al duodècim dia aqueus i troians van tornar a la lluita.
    Homer esmenta la història del cavall de Troia en el Cant VIII de la Ilíada. Crec que la gent es confon perquè es pensen que la Ilíada acaba amb la caiguda de Troia, però realment Homer noparla d’aquest episodi tan conegut, sinó Virgili en L’Eneida.

  7. Abril Ramos Aran diu:

    Xαιρετε,

    1.Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic?
    Crec que el final que ha posat Monzó és bastant realista a la versió normal.

    2.De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és? La relata Virgili, al llibre II de L’Eneida. En aquest llibre podem veure al caball de Troia fet de fusta

    3.Com acaba la Ilíada d’Homer? On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia? Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
    L’Íliada d’Homer acaba amb la mort d’Hèctor. Més tard Aquiles acaba mort i els troians tornen a la guerra. Homer esmenta el cavall de Troia al Cant 8. Jo crec que al mencionar aquest fet la gent es confón amb la caiguda de Troia.

  8. Mariona Sabanés diu:

    1. M’ha semblat una visió molt realista, ja que narra els fets molt realment. Fa un final així perque narra fets d’una guerra, així fa que sigui més real.
    2.L’autor és Virgili i el llibre és l’Eneida. És diu que el cavall és ‘alt com una muntanya’.
    3. La Ilíada d’Homer acaba amb els funerals d’Hector. Homer és esmentat al cant 8.
    4. Per què creus que hi ha aquesta confusió popular? Perque parlen del mateix, són molt semblants entre si.

  9. alvarez.raul diu:

    Χαιρετε,
    És una visió molt interessant sobre el final cavall de Troia i des de el meu punt de vista bastant més real i cru de que ho és en l’Eneida (si acabes una guerra de deu anys no acceptes un cavall gegant ja que es nota que és una trampa).

    Crec que ha agafat un camí tant escatològic per el simple fet que Quim Monzó és un escriptor contemporani i té una perspectiva més realista comparada amb l’Eneida, sí que podem comparar les idees d’una era tant antiga amb les nostres però en aquella época els herois eren nobles i valents, no quedaria bé escriure totes les desventures que passen dintre del cavall.

    Virgili és l’escriptor que narra les aventures del cavall en l’Eneida, la qual tracta sobre el passat mitològic de Roma que té com a protagonista Eneas. Per altre banda l’Ilíada acaba amb el funeral d’Hèctor i relata la història del cavall de Troia en el vuité Cant. Es creu que l’història del cavall de Troia està escrita en l’Ilíada ja que és Homer el que explica tota la guerra de Troia, però està escrita en l’Eneida.

  10. Chaymae Zaouaghi diu:

    1- Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic?
    Em sembla un final molt dur, ja que els guerrers van haver de menjar els cadàvers i beure orina i em va semblar massa dur, ja que Ulisses i els guerrers van passar circumstàncies dures dins del vall i la trampa no ha funcionat, però no deixa de ser un altre punt de vista d’aquesta trampa no sempre ha de funcionar els nostres plans, i en aquesta versió l’autor ens demostra que un sol acte pot tenir molts finals com per exemple aquest.

    Jo crec que ha agafat un final tan escatològic perquè Quim Monzó és un autor realista, i no ha fet que l’obra sigui tan fantàstica com l’original.

    2- De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?
    L’autor és Virgili i el llibre és l’Eneida, i el cavall de Troia crec que és la part més important i famosa del llibre.

    3- Com acaba la Ilíada d’Homer?
    La Ilíada d’Homer acaba amb la mort i els funerals d’Hector. Homer és esmentat al vuitè cant.

    4- On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia? Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
    El cavall de Troia és esmentat en l’Eneida però com que Homer és el que explica la guerra de Troia esmenta el cavall de Troia en el vuitè cant però està explicat a l’Eneida.

  11. Judith M. Barranco diu:

    Xaipe!

    1- M’ha semblat una visió molt realista, crec que fa un final d’aquest caire perquè narra una guerra i no podria acabar d’una altre manera.
    2-2.L’autor és Virgili i el llibre és l’Eneida. És diu que el cavall és ‘alt com una muntanya’.
    3-La relata Virgili, al llibre II de L’Eneida. En aquest llibre podem veure al caball de Troia fet de fusta
    4-Perquè parlen del mateix tema de la guerra.

  12. joanbarrabino diu:

    Xaipete!!

    Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic? Crec que té una visió tràgica del Cavall de Troia ja que els guerrers de dins han de fer tota mena de coses per sobreviure. Penso que es una visió que tothom pot compartir, degut a que és molt realista i normal.

    De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és? L’autor és Virgili, al llibre II de L’Eneida. Es diu que és un cavall de fusta “alt com un muntanya”.

    Com acaba la Ilíada d’Homer? L’Íliada acaba amb la mort d’Hèctor. Més tard Aquiles acaba mort i els troians tornen a la guerra. On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia? Homer esmenta el cavall de Troia al Cant 8.
    Per què creus que hi ha aquesta confusió popular? Perquè els dos parlen sobre la Guerra de Troia, però Homer parla d’Aquil·les i Virgili de Ulisses.

  13. Ariadna Ruiz diu:

    Xairete!
    Crec que l’obra és una visió bastant realista, jo penso el mateix.
    La relata Virgili, al llibre II de L’Eneida i es diu que és un cavall de fusta “alt com un muntanya”.
    La Ilída es un llibre de Homer, la figura central és Aquil·les. Aquesta història acaba amb els funerals d’Hector. Després Paris mata a Aquil·les i els grecs conquereixen Troia.
    En el Cant 8 es quan l’autor esmenta el cavall de Troia.
    Crec que hi ha una confusió popular perquè els dos parlen del mateix

  14. Andrea Gómez diu:

    1-Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia?
    Una mica escatològic: les descripcions tan minucioses donen una mica de fàstic però tenint en compte que eren tan bruts i tan salvatges, gens més prop d’aquesta realitat.
    2-Per què creus que en fa un final tan escatològic?
    Perquè pot ser que ens vol situar dins de la panxa del cavall i pensant en el nombre de soldats i les hores que van passar dins, això tan escatològic podria succeir. Quim Monzó s’ha atrevit a narrar-ho d’aquesta forma tan clara i tan escatològic.
    3-De fet, quin autor clàssic i en quin llibre se’ns relata l’aventura del cavall? Com és?
    Apareix en l’Eneida i ho va escriure Virgili.
    4-Com acaba la Ilíada d’Homer?
    El final és quan Aquil·les dóna mort a Héctor, aquest ho amarra al seu cavall i ho arrossega per tot el campament, després Priamo pare d’Héctor i de Paris va cap a Aquil·les i li demana el cos del seu fill Héctor. Aquesta obra acaba amb les hores de Pàtrocle i amb els funebres d’Héctor.
    5-On esmenta Homer i per què l’aventura del cavall de Troia?
    L’origen de la guerra de Troia ve de les noces de Tetis i Barallo.
    6-Per què creus que hi ha aquesta confusió popular?
    Perquè tots dos esmenten la guerra de Troia però cadascun nomena als seus personatges; Homer a Aquil·les i Virgili a Ulisses.

  15. Marc Arquillo Quintana diu:

    1.M’ha semblat crua, encara que és força més realista que els teus enemics acèrrims no acceptin cap mena de regal. Està bé el fet que el fragment està carregat d’elements descriptius i accions, tal i com correspon a la narrativa épica. Per altra banda la duressa de l’escena pot criticar els ideals de voluntat i convicció de l’heroi clàssic.

    2.L’història correspon al segon llibre de l’Eneida, el poema épic pel qual coneixem a Virgili.

    3.La Ilíada d’Homer acaba amb els funerals d’Hèctor. Aquil·les va concedir 11 díes de tregua als troians i al duodècim dia aqueus i troians van tornar a la lluita.

    4.Perquè els dos tracten sobre la guerra de Troia i sobre el moment en que els aqueus donen el cavall als troians.
    La diferència és que Homer fa referència a Aquil·les i Virgili fa referència a Ulises.

  16. Abigail.dina diu:

    Què t’ha semblat la visió de Quim Monzó del final de la guerra de Troia? Per què creus que en fa un final tan escatològic?
    1.M’ha semblat una visió massa realistes ,explica els fets d’una manera molt realistas , uns fets molt extrems,ja que són escenas que ningú voldria viure,ja que aquets moments de guerra són molt durs,segons ens explica Quim Monzó.Fa aquest final per tal de qu ens donem compte d’aquest moments d’agonia.
    2.Si hi ha un autor clàsic és virgili, al llibre II de L’Eneida. Enees comença a explicar les històries que havien tingut en la guerra; centrant-se sobretot en la estratagema del Cavall de fusta dels grecs.
    3.En el cas de La Ilíada d’Homer acaba amb els funeral d’Hèctor.Més tard també morirá Aquil.les.
    4.Perquè els dos parlen sobre la Guerra de Troia però Homer fa referència a Aquil·les i Virgili fa referència a Ulisses.Per això hi ha tanta confusió.

  17. Robert Cepeda diu:

    Un apunt fantastic, no coneixia aquest autor. Quim Monzo al ser un autor contemporani es normal que ens ofereixi una visio mes realista que la que ens donaven els nostres classics, l’autor es molt bo ja que ens fa experimentar una sensacio d’agonia semblant a la que van experimentar els troians. L’autor classic del que parleu es el gran Virgili que va escriure per encarrec la Eneida i aquesta historia es veu reflexada quan l’heroi Roma Enees explica histories de la guerra, en cambi el poema epic del gran Homer finalitza amb els funerals d’Hector, Aquil·les i Patrocle. Sense cap dubte la versio d’Homer te un final millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *