Em van informar de què al capítol del 9 de juliol de La Riera hi havia referents mitològics i ràpidament vaig anar a mirar-lo per comprovar-ho; avui finalment he tingut un moment per explicar-vos-ho!
Es tracta d’una sèrie de la TV3 que porta ja set temporades i més de 1000 capítols. Parla de la història d’una família que porta un restaurant en un poble de la costa. La sèrie comença quan l’Ignasi Guitart anuncia a la seva dona i a la seva filla que deixarà la direcció del restaurant i que marxarà de Sant Climent. La història, per tant, gira al voltant dels quatre fills: Claudi, Ernest, Lluís i Sergi, i de la seva mare, la Mercè. Us animo a veure-la, hi ha poques sèries de 30 minuts i la majoria són molt bones!
El capítol del qual us vull parlar, hi trobem dos referents subtils però molt visibles sobre la mitologia. El primer (minut 4, aproximadament), quan parlen d’un local anomenat Zeus. I, l’altre, una mica més tard (al minut 10:45), quan comencen a parlar sobre les llegendes de les sirenes, perquè la dona s’ha enganxat a la mitologia grega. D’aquesta xerrada comencen a parlar de què les llegendes expliquen que originalment tenien cos d’ocell i cara de dona, i que el cos de peix va venir després. És molt divertit perquè ho parlen com qualsevol persona podria parlar-ho amb un amic, d’una manera senzilla i comprensible. De la mateixa manera, recordeu que, com diuen, tenen cos d’ocell i cap de dona i què tenen una bellesa impresionant. Tant, que enganyen els navegants amb aquesta i amb els seus dolços cants. Aquests enganys estan molt bé representats a l’Odissea, la història d’Ulisses: advertit per la deessa Circe dels perills de les sirenes, va ordenar tapar amb cera les orelles dels seus homes i es va fer lligar al màstil del navili (si l’encanteri feia que demanés als seus homes que el lliberesin, aquests el lligarien més fort); gràcies a això, va ser l’únic home que va escoltar els cants de les sirenes i va sobreviure.
Herbert James Draper, Ulisses i les sirenes, 1909. Ferens Art Gallery, Kingston upon Hull, Regne Unit.
Òbviament hauran més referents d’aquesta mena, subtils i ràpids, per als observadors. Com sempre, si trobeu cap altre referent expliqueu-lo!
Noelia Nistal García, 1r de Batxillerat.
Realment, Noelia, és increïble que siguin els de la tele que difonguin l’autèntica llegenda de les sirenes, dona-ocell! Continua així, ben atenta a la realitat mitològica estiuenca! Molt bon estiu i refresca’t!