Els gèneres de la literatura grega

Els gèneres literaris com a testimoni històric.

Pervivència dels gèneres literaris grecs en la literatura occidental

Els gèneres de la literatura grega i el cinema

L’èpica
La Lírica
El gènere dramàtic
La historiografia
La filosofia
L’oratòria

5 respostes a Els gèneres de la literatura grega

  1. Andrea i Irina diu:

    Xaipe!

    No sabiem que hi haguessin tants gèneres en la literatutura només coneixiem el gènere de la lírica que l’associem amb la poesia o fins i tot amb algunes cançons actuals que fan cantautors. Els altres dos gèneres que coneixiem són el teatre o gènere dramàtic, que ha canviat molt perquè abans el text dramàtic era en vers i ara és en prosa i la prosa o gènere narratiu. L’èpica la podem trobar en algunes cançons o en poemes medievals com el Cid o d’altres més mítics com l’Odissea d’Homer.

    Vale!

  2. Xènia Serra diu:

    Xaipe!
    Molt bon article, realment hi ha una gran quantitat de gèneres literaris a Grècia. Un dels que menys coneixia eren els gèneres didacticoassagístics en la prosa. També en aquesta secció, en el gènere narratiu a Grècia, hi havia dos gèneres que són la Faula i la Novel·la, però actualment hi ha altres tipus que són el conte, el mite i la llegenda, apart dels esmentats anteriorment. També es pot ressaltar que en la novel·la que actualment hi ha molts més tipus de novel·les, com per exemple la novel·la fictícia, la de terror, etc. que antiuament no existien.

  3. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    Molt bon apunt! Realment hi han molts gèneres literaris grecs i alguns d’aquets en coneixia com per exemple la lírica , la èpica etc . Les que menys coneixia eren la lírica mèdica monòdica que era un gènere que es cantava amb l’acompanyament de la lira per un sol individu i anava dirigida a més persones. Té varietat de dialectes i de metres i tracten temes íntims com es : l’amor l’amistat , la política etc i una de les representants es Safo de Lesbos.

  4. Judit Giménez diu:

    Si no m’equivoco crec que a l’explicació de l’èpica hi ha un petit error que posa “ètica” quan parla de l’èpica helenística.
    Hi havia diversos generes literaris a l’Antiga Grècia:
    Èpica: genere en poètic on es narraven majestuosament els interessos i ideals del poble i del passat gloriós. Els primers van ser la Ilíada i l’Odissea. Té una extensió variable
    Lírica: era poesía cantada i acompanyada per algun instrument. Té una estructura concreta i parla del present.
    Prosa: es deixa d’utilitzar la mètrica en vers la qual cosa permetia expressar millor les idees. Destinat a l’aprenentatge (s’escriu sobre filosofia, historiografia, ciència, oratòria, etc) i a la narració de faules (on els protagonistes són animals) i novel·les.
    Drama: poesia que necessita ser representada. Hi havia 4 gèneres: el drama satíric, la tragèdia, la comèdia i el mim.
    Literatura cristiana: en grec precisament era l’idioma en que estava escrit el Nou Testament ja que a Palestina no es parlava hebreu sinò grec.

  5. Χαιρετε!
    Els grecs eren uns grans escriptors i intel·lectuals, de manera que van crear diferents gèneres literaris, que comprenien tant el teatre com la poesia, sovint units en un de sol:
    A l’èpica, les primeres obres destacables de la qual seran el model de tota la literatura grega posterior, podem trobar els dos poemes èpics d’Homer, La Ilíada i l’Odissea, i narra històries d’herois, déus i éssers mitològicis, així com les interaccions entre ells.
    També podem trobar la l’elegia, que és el primer gènere del qual es conserven obres, com les d’Arquíloc de Paros, que canta a la seva pàtria destruïda per la guerra. Els autors més destacats són Safo, Anacreont o Alceu de Mitilene.
    A la Grècia Antiga part de la poesia estava destinada a ser cantada en cor a festivals i concursos, com els versos de Píndar, que lloava els vencedors als Jocs Olímpics inserint descripcions sobre llinatges, pàtries i pregàries als déus.
    Per acabar podem veure la prosa. Dins d’aquesta, composta per ser llegida, el gènere per excel·lència va ser la historiografia, amb autors com Heròdot i Tucídides, que se centren en el període de conflicte entre Grècia i Pèrsia. El primer és més imparcial i té una vocació etnogràfica, mentre que el segon dóna més importància als discursos i als personatges.
    Un altre subgènere de la prosa és la faula, un gènere breu que buscava l’alliçonament moral a través de narracions on els protagonistes sovint eren animals. El principal impulsor va ser Isop, el model del qual va triomfar a Europa durant l’Edat Mitjana (amb els “exempla”) i a les faules neoclàssiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *