Les aventures d’Ulisses i El racó de Penèlope

INTRODUCCIÓ
Les aventures d’Ulisses és un llibre que narra les aventures del famós heroi grec Ulisses, del poema èpic l’Odissea atribuït a Homer.

El racó de Penèlope de Pasqual Alapont tracta d’un adolescent (Zinc Peris) que comença una nova vida en un poble costaner. Allà, els seus pares obren un restaurant (El racó de Penèlope) i en Zinc descobreix el seu talent per la cuina. Gràcies a la recomanació del cuiner i amic d’en Zinc, l’Àlex, comença a llegir l’Odissea i compara tot el que li passa amb la vida dels herois i déus grecs

COMPARACIÓ

Hem extret oracions del llibre Les aventures d’Ulisses i hem  apuntat les que tenen una mínima relació amb l’altre llibre, El racó de Penèlope. N’hem apuntat les pàgines, i, paraula per paraula, hem anat copiant tot allò que ens recordava  la vida dels personatges del llibre de Zinc.

PÀGINA 34: “-Em fas pensar en un gran amic -va contestar Nèstor-. Durant deu anys vam estar junts al setge de Troia i, sempre d’acord, guiàrem els aqueus amb els nostres consells.”
Nèstor i Ulisses donaven consells com l’Àlex i l’Anaclet.

PÀGINA 36: “Nèstor va voler retenir els hostes a casa seva durant la nit: mai no hauria permès que el fill d’Ulisses dormís sobre el banc d’una nau.”
És com la família d’en Zinc, quan Menja-mocs i Àlex aparegueren en el restaurant, ells els van deixar dormir dins del restaurant perquè no tenien cap lloc on anar.

PÀGINA 38: “Però, sobretot, em sap molt greu per un, em refereixo a Ulisses, que ha sofert tant i el qual potser ploren com si fos mort el seu ancià pare Laertes, la seva discreta esposa Penèlope i el jove Telèmac, a qui va haver de deixar a casa acabat de néixer.”
És com quan tota la família d’en Zinc plora per la suposada mort del tiet Anaclet.

PÀGINA 38: “En aquell moment, la bellíssima Hèlena…”
L’Helena, amiga d’en Zinc, té el mateix nom i a més és molt maca, com l’Hèlena d’Esparta que raptada per Paris provoca la guerra de Troia en què Ulisses participa.

PÀGINA 46: “Va anar a buscar Ulisses, que estava assegut sol a la platja, enyorant la seva pàtria i els seus, mentre observava el mar amb els ulls plens de llàgrimes.”
Ulisses va fer com fa en Zinc sempre. Va a la platja, seu a la costa i comença a pensar en coses seves.

PÀGINA 52: “En contemplar-lo, la jove i les seves donzelles sentiren una gran estupefacció i admiració.”
La Xuxi i l’Helena també s’enamoren d’en Zinc de la mateixa manera.

PÀGINA 58: “I agafant un disc de pedra, massís i més pesat que els altres, el féu girar a l’aire i el va llençar lluny, molt més enllà que els que havien tirat, abans, els joves feacis.”
En Zinc pensava que jugar al frisbee era d’idiotes, però al final resulta que era bo llençant el plat volador.

MOLTES PÀGINES: A l’Ulisses sempre el conviden a menjar. Ell menja el que cuina l’altra gent, i en Zinc cuina el que mengen els seus clients.

PÀGINA 61: “-Estranger -va dir-, veig que aquests relats s’entristeixen i el meu desig és que estiguis content, ja que l’hoste és com un germà. Valdrà més que em diguis qui ets, quina és la teva pàtria, d’on véns, quines aventures has viscut i per què t’afligeixes escoltant les vicissituds dels aqueus al peu de les muralles de Troia“.
És com quan en Zinc interroga l’Àlex. A més, quan la família agafa confiança amb el cuiner, el tracten com un més de la família.

PÀGINA 66: “En acabat, completament begut, es va posar a dormir, moment que vaig aprofitar per treure el tronc de l’olivera, posar-ne la punta al foc i, després, clavar-la-hi de cop a l’únic ull que tenia.”
Això em recorda quan en Zinc va ficar el dit a l’ull de l’Adrià, i precisament en Zinc portava caca de gos en el dit.

EN VÀRIES OCASIONS: L’Atena té el paper de guia i ajudant i quan a en Zinc li surt alguna cosa bé, ja que llegeix el llibre homèric, es pensa que també ha estat gràcies a ella.

PÀGINA 86: “Havent dit això, la deessa va fregar-lo amb la seva vareta i Ulisses es veié convertit en un vell decrèpit, cobert per una basta túnica i un mantell esparracat, amb un bastó a la mà i un sarró fet malbé al coll.”
Les aparences enganyen. La família d’en Zinc també van pensar coses desagradables quan van veure l’Àlex per primer cop, però després van veure que s’equivocaven.

PÀGINA 113: “Això no obstant, tot just va agafar entre les seves mans i destapà una de les cames de l’estranger, la va deixar caure novament espantada, ja que havia reconegut prop del genoll la cicatriu de la ferida que Ulisses havia rebut feia temps d’un ferotge senglar.”

L’Euriclea descobreix que el vell és Ulisses per la cicatriu que té al genoll. És com quan en Zinc reconeix l’Antonella en la foto de la actriu i sap que aquella Antonella no existeix i és un personatge inventat, com el vell Ulisses, que representa que és un foraster.

A més de situacions que relacionen tots dos llibres, també n’hem trobat noms.

Encara que dins de El racó de Penèlope surtin més noms (com per exemple Atena), només hem posat els noms de persones dins del llibre i en el cas de Penèlope el del restaurant.

Ester, Gerard, Lara  i Marina
Alumnes de 2n d’ESO de Llengua i Literatura Catalana
Professor: Joan Marc Ramos