Fragments de La Ilíada i de L’Odissea d’Homer

Els alumnes de 2n de Batxillerat hem seleccionat aquests textos de l’obra homèrica:

  1. (Marta)

Príam del carro de cavalls va saltar a terra; Ideu s’hi va quedar, fent-se càrrec de cavalls i mules. L’ancià va anar de dret a la casa on s’estava Aquil·les, estimat de Zeus. L’hi va trobar sol, ja que els companys estaven asseguts a part; només n’hi havia dos a prop, l’heroi Automedont i també Àlquimos, fill d’Ares, que l’atenien: tot just acabava de sopar i beure, la taula encara estava parada. El gran Príam va entrar sense que el veiessin, es va apropar i amb les mans envoltava els genolls d’Aquil·les i li besava les terribles mans assassines que tants fills li havien occit.

Ilíada, XXIV.469-479

(Traducció de Francesca Mestre)

  1. Com va matar Aquil·les a Hèctor?
  2. Qui és Príam?
  3. Per què Príam visita Aquil·les?
  4. Aconsegueix Príam el seu propòsit?

 

 

2. (Adrià)

« […] Aquil·les, mai fins ara cap home ha estat més afortunat que tu ni ho serà tampoc d’ara endavant: abans, quan eres viu, els argius t’honoràvem de la mateixa manera que als déus, i ara, després de venir aquí, regnes magníficament entre els difunts; no t’afligeixis, doncs, d’estar mort, Aquil·les».

Així vaig parlar-li; immediatament em tornà resposta:

«No em consolis de la mort, il·lustre Ulisses; m’estimaria més ser un simple pagès treballant per compte d’altri, fins i tot per un home pobre i amb ben pocs mitjans, que no pas ser l’amo enmig de totes aquestes ombres i res més.”

Odissea, XI.481-491

(Traducció de Francesca Mestre)

  1. Qui escriu l’Odissea?
  2. És més extensa la Ilíada o l’Odissea?
  3. El protagonista és Aquil·les o Ulisses?
  4. On troba Ulisses a Aquil·les?
  5. Què opina Aquil·les sobre la glòria?

 

 

3. (Sergi)

Aleshores jo parlo als companys i els dic amb tristesa: –Oh amics, no està bé que un o dos siguin sols a conèixer els averanys que Circe m’ha fet, la divina entre dees: no, jo els reportaré, per tal que morim coneixent-los o que mirem d’esquivar-nos, fugint de la mort i la parca. Per començar, m’ha ordenat que de les Sirenes divines defugim la veu i la prada en flor des d’on canten. Jo tot sol ha ordenat que escoltés; però heu de lligar-me amb un nus treballós, perquè resti allí sense moure’m, dret a la paramola; i fermeu les cordes ben altes. I si us prego a vosaltres que em deslligueu i us ho mano, una cosa heu de fer, que és estrènyer-me encara amb més nusos. –Jo vaig anar dient i aclarint als companys cada cosa, mentre ràpidament atenyia la nau ben obrada l’illa de les Sirenes, que un vent innocent l’empenyia.

Súbitament llavors calà el vent, i es va fer la bonança, sense tan sols un alè; i condormí les onades un numen. I, aixecant-se, els companys enrotllaren el drap del navili i el desaren al fons del buc i, asseient-se als escàlems, emblanquien l’aigua amb les pales d’avet ben polides. –Jo que llavors amb la punta del bronze tallo a miquetes un gran rotllo de cera i la pasto amb les mans forçarrudes. I aviat s’ablaneix, car el gran vigor la hi obliga, i l’esplendor del Sol, el príncep fill de l’Altura. I vaig de rengle tapant les orelles de tots els meus homes, i ells dins la nau em lliguen de mans i cames alhora, dret a la paramola, i em fermen les cordes ben altes; i, asseient-se, colpeixen la mar blanquina amb les pales.

–Doncs, quan ja n’érem tan lluny com abasta la veu d’un que crida, que passàvem rabents, no els escapa la nau marinera que botava allí prop, i amb veu fresca entonen un càntic: –Vine, tan celebrat Ulisses, honor de l’Acaia! Atura el teu vaixell i a la nostra veu dóna orella! Mai ningú no ha doblat per aquí amb el negre navili, que de les nostres boques la veu no escoltés, que és dolcesa; però després se’n torna joiós i més ple de ciència.

Car nosaltres sabem tot quant a Troia la vasta els argius i els troians han sofert per divina volença, com tot allò que passi damunt la terra nodrissa. –Deien, amb una veu meravellosa; es delia per escoltar el meu cor; i mano als companys que em deslliguin, fent-los senyal amb les celles; més ells, vinclant-se, remaven. I tot seguit Perimedes i Euríloc s’aixequen i vénen a refermar-me els lligams i estrènyer-me encara amb més nusos.

HOMER. L’Odissea.

(Traducció de Carles Riba. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993, p. 208 i p. 211-213.)

  1. Qui tradueix aquest fragments?
  2. Qui intervé en el diàleg?
  3. De què parla el text?

4. (Emma)

Hèctor, no em vituperes pas sense raó i no t’extralimitis mica! Ton cor és sempre inflexible! Com, moguda per la mà d’un obrer que construeix un vaixell, la destral penetra en la fusta i ajuda a la força humana, així mateix en ton pit s’hi recull un esperit de fermesa. No em tiris en cara els dons de la rossa Venus, que no està en la mà nostra refusar els nobles presents dels déus, quan ens fan gràcia, com tampoc podem assolir-los si no ens els atorguen. Si, no obstant això, vols que jo lluiti, fes seure als altres Troians i a tots els Grecs. Deixeu-me, sols, combatre amb el marcial Menelau per Helena i sos tresors. El qui sigui més valent i victoriós s’emportarà a son palau totes aquestes riqueses i la més formosa de les dones. Més els dos pobles juraran entre ells amistat i aliança; els Troians habitaran en sa encontrada fèrtil; els Grecs se’n  tornaran a Argos, fecunda en corsers, i en l’Acaia de les Fermoses dones.»

  1. Qui parla en aquest fragment? 
  2. Quin conflicte es crearà?
  3. A quin moment de la obra correspon aquest fragment?

5. (Katy)

‘”Dissortat! El teu ardiment t’ha de perdre! No et commous gens per aquest infant ni tampoc per mi, infortunada, que aviat seré la teva vídua car els aqueus no trigaran gaire a fer-te morir atacant-te tots alhora. Privada de tu, més em valdria de sumir-me en la terra, puix que no tindré ni escalf ni alegria quan t’hauràs enfrontat amb el teu destí: tot seran penes! Ja vaig perdre el pare i l’augusta mare.’’

Homer, Ilíada, VI, vv. 407-413 (Traducció de Montserrat Ros)

  1. Quina és la dona que parla?
  2. A qui es dirigeix?
  3. Quines són de les conseqüències de la qual aquesta dona parla?

6. (Núria)

“Els rostres dels enemics es van desdibuixar i em vaig desplomar. La sang em va córrer pels dits i també per l’herba. La gent es va dispersar i vaig veure a un home caminar cap a mi. Semblava vindre des de molt lluny i baixar, com si jo estigués en el fons d’un barranc. El vaig identificar. Va ser fàcil amb aquells malucs que sobresortien com la cornisa d’un temple i el seny d’un rostre sever. No va mirar ni un sol cop als homes del seu voltant. Caminava com si no hi hagués ningú altre en el camp de batalla. Venia a matar-me. És Hèctor.” (…] “No em pot matar. No ho hauria de fer. Aquil·les acabarà amb ell si ho fa, i ell ha de viure sempre, no ha de morir mai, ni quan sigui vell, ni quan la seva pell estigui tan consumida i rellisqui pels seus ossos com el rierol sobre les pedres del fons. Hèctor havia de viure, perquè la seva vida, vaig pensar mentre retrocedia gatejant sobre l’herba, era la fita final abans que la sang del mateix Aquil·les.

Fragment extret del llibre de Madeline Miller “La canción de Aquiles”

(Traduït al català per Núria Serra)

  1. Qui està parlant?
  2. Per què no vol morir Aquil·les?
  3. Que passarà si mor Hèctor?

7. (Claudia)

«Hèctor, tu ets per a mi pare i mare i venerable germà, tu ets el meu espòs coratjós. Així, doncs, ara compadeix-te i queda’t aquí, a la torre. No deixis el teu infant orfe, ni viuda la teva dona. Atura l’exèrcit vora la figuera borda, on la ciutat és més accessible i la muralla resulta més expugnable».

Homer, La Ilíada.

(Traducció de Joan Alberich)

  1. Qui parla en aquest fragment?
  2. En quin cant apareix descrita aquesta escena?
  3. Què demana Andròmaca a Hèctor?

 

8. (Pablo)

Como las olas impelidas por el Céfiro se suceden en la ribera sonora y primero se levantan en alta mar, braman después de romperse en la playa y en los promontorios, suben, combándose a lo alto y escupen espuma; así las falanges de los dánaos marchaban sucesivamente y sin interrupción al combate. Los capitanes daban órdenes a los suyos respectivos, y éstos avanzaban callados (no hubieras dicho que les siguieran a aquellos tantos hombres con voz en el pecho) y temerosos de sus jefes. En todos relucían las labradas armas de que iban revestidos.

  1. Pertany a la Ilíada o l’Odissea?
  2. En quin lloc es desenvolupa el fragment?
  3. Qui és Zèfir?

9. (Gerard)

Hèctor, tu ets per a mi pare i mare i venerable germà, tu ets el meu espòs coratjós. Aixi, doncs, ara compadeix-te i queda’t aquí, a la torre. No deixis el teu infant orfe, ni viuda la teva dona. Atura l’exèrcit vora la figuera borda, on la ciutat és més accessible i la muralla resulta més expugnable. Per allí han vingut i han fet tres intents els més distingits de l’exèrcit dels dos Aiants i de l’il·lustre Idomeneu, de les tropes dels dos Atrides i de l’esforçat fill de Tideu. O bé algú, bon coneixedor dels oracles, els ho ha dit. O bé el seu cor els ho incita i els ho ordena».

El gran Hèctor de casc tremolós li va dir: «Veritablement tot això em preocupa, dona, però tinc una vergonya terrible davant els troians i troianes, de peples que s’arrosseguen, si com un covard m’escapoleixo de la guerra. Tampoc m’hi incita el meu cor, perquè he après a ser sempre valerós i a lluitar entre els primers troians, intentant aconseguir gran glòria per al meu pare i per a mi mateix. Sé prou bé això en el meu ànim i en el meu cor: vindrà un dia en què segurament desaparegui la sagrada Ílion, i Príam i el poble de Príam, el de la llança de freixe. Però no em preocupa tant el dolor dels troians en el futur ni el de la mateixa Hècabe ni el del rei Príam ni dels meus germans, que nombrosos i valents, puguin caure a la pols a mans de guerrers enemics, com el teu, quan un dels aqueus de túnica de bronze se t’endugui plorosa, i et privi del dia de la llibertat. I potser essent a Argos teixiràs la tela per a un altre o potser portaràs aigua de la font Messeida o de la Hiperea, molt a contracor, i la terrible necessitat t’aclapararà. I potser algú, quan un dia el vegi vessant llàgrimes, dirà: «Aquesta és l’esposa d’Hèctor, el qual en la lluita superava tots els troians domapoltres, quan combatien al voltant d’Ílion. Així parlarà algú un dia, i per a tu serà un nou dolor per manca d’un home capaç d’apartar el teu dia d’esclavitud. Però tant de bo un munt de terra em cobreixi, ja mort, abans que m’assabenti dels teus crits o del teu rapte».

  1. Qui són els personatges  que participen en aquest fragment?
  2. Enmig de quin esdeveniment té lloc aquesta acció?
  3. Quin és el motiu que fa que Hèctor vulgui anar a la guerra?

Homer, La Ilíada.

(Traducció de Joan Alberich)

Aquest article s'ha publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, Selecció de textos i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *