Avui he trobat per casualitat aquest acudit matemàtic i vull compartir-lo amb tots vosaltres.
El seu creador és Joaquín Collantes, autor de diverses obres de divulgació matemàtica.
Aquest acudit té per a mi dues lectures: una la pròpiament matemàtica, i l’altra la referència a la separació o divorci que hom vol atribuir entre aquesta disciplina i les anomenades humanistes.
Per a mi, com ja he reflectit en d’altres articles, la cultura és una sola i totes les realitats estan en certa manera relacionades.
I vosaltres, què en penseu?
Author Archives: Elies Villalonga Fernández
Setmana de les matemàtiques
La pregunta de març
Les respostes a la pregunta del mes anterior de quin és el teu nombre preferit han estat molt diverses. S’han registrat un total de 10 respostes. D’aquestes, dues han mostrat la seva predilecció pel número 7, un clàssic ja que es considera un número que porta sort. La resta han estat per vuit nombres diferents, anant des del 0 i l’1 fins al 3, el 6, el 10 o el 21 passant pel nombre Pi, que si bé és molt important en matemàtiques, no l’associem amb una pregunta d’aquest estil donat que la majoria de nosaltres pensem en nombres naturals. Una persona expressa que no en té cap de preferit.
En qualsevol cas, gràcies per participar.
I ara, anem amb la pregunta d’aquest mes:
La pregunta de febrer
Clarament, la pel·lícula “matemàtica” que més ha agradat és “L’habitació de Fermat” amb un 38% del vots (5 de 13). Hi ha un quàdruple empat a dos vots entre “Una ment meravellosa”, “L’indomable Will Hunting” i dos films que inicialment no estaven a la llista i que han entrat en l’apartat “altres”, com són “Moebius” i Àgora”.
Finalment dir que la poc reeixida “Els crímens d’Oxford” i el llargmetratge d’aspecte underground “Pi, fe en el caos” no han aconseguit cap vot.
I ara us deixo amb la d’aquest mes:
Nombres capicua
La humanitat sempre s’ha refugiat en el misticisme dels nombres i en alguns casos en la superstició per intentar donar explicació d’aspectes de la vida que la supera o que no entén (deixant de banda la religió, és clar).
Aprofitant que fa pocs dies estàvem a l’u de gener de 2011, abreujat 1-1-11, i en relació amb això que deia, avui parlaré breument dels nombres capicua que tanta veneració es professa en l’imaginari col·lectiu.
Un nombre és capicua quan es manté invariant si se li inverteixen les xifres, com per exemple el 23432. A aquesta simetria numèrica hom li ha adjudicat propietats màgiques i de bona sort, fins al punt que hi ha col·leccionistes de bitllets com els de la imatge amb numeració capicua, o gent que sempre compra bitllets de loteria amb aquesta estructura.
L’origen d’aquesta paraula és català, dels mots cap i cua i sembla tenir l’origen a Barcelona durant el segle XIX, possiblement per denominar la finalització d’una partida de domino quan el jugador que acaba les seves fitxes ho pot fer tirant pels dos extrems de la línia de fitxes.
Curiositats numèriques al voltant dels nombres capicua n’hi ha moltes i jo us he escollit aquesta per vosaltres. Desitjo que us agradi.
1 x 1 = 1
11 x 11 = 121
111 x 111 = 12321
1111 x 1111 = 1234321
11111 x 11111 = 123454321
111111 x 111111 = 12345654321
1111111 x 1111111 = 1234567654321
11111111 x 11111111 = 123456787654321
111111111 x 111111111=12345678987654321
La pregunta de gener
Aquí us deixo l’estadística de les respostes a la pregunta del mes de desembre:
Clarament es veu com moltes de les persones que han respost -gairebé la meitat- creuen que l’ordinador no aportarà res de positiu per a l’aprenentatge de les matemàtiques. La resta es decanta majoritàriament per la resposta indecisa o intermèdia. Aquestes opinions s’hauran de contrastar d’aquí a uns anys quant el programa ja porti uns quants cursos funcionant. Ja veurem.
I ara us deixo amb la primera pregunta del nou any. Una pregunta de cinema i matemàtiques:
Bon any a tothom!
Tió matemàtic
Calendari dodecaèdric
Ara que s’apropa el canvi d’any i també de dècada, vull presentar-vos una troballa que vaig fer fa un temps mentre cercava material per un article. Es tracta d’un calendari en forma de dodecàedre.
Concretament, a una pàgina noruega se’ns presenta la possibilitat de crear el nostre propi calendari (es tracta d’un calendari perpetu) per a qualsevol any, en un munt d’idiomes diferents -entre d’altres, el català-, i amb la possibilitat d’escollir el primer dia de la setmana (diumenge o dilluns).
Un cop escollides aquestes opcions, es genera un arxiu pdf amb el desplegament pla de l’estructura d’un dodecàedre regular, que té dotze cares pentagonals (una per a cada mes de l’any) i que nosaltres podem imprimir, retallar i així poder construir el políedre de tres dimensions obtenint un bonic i original calendari de sobretaula.
Si us decidiu a fer-ho, configureu la pàgina dins el menú arxiu per establir-la en format DIN A4 ja que per defecte surt més petit.
Feliç any nou a tothom!
Visita a l’exposició “Experiències Matemàtiques”
Línies rectes
Aquí teniu la visió d’un sostre d’un restaurant on vaig ser-hi l’altre dia.
El vaig trobar tan bonic, ple de rectes paral·leles i secants materialitzades en les bigues de fusta fent aquest entramat que no m’hi vaig poder resistir i el vaig fotografiar per compartir-lo amb tots vosaltres.
Desitjo que us agradi.