Tag Archives: Literatura

Plaute i Golfus de Roma

plaute.jpg

Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998

En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a  la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.

Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles GloriosusCurculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma  i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos  a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?

Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Ed. Teide, 2007

narracions-de-mites-classics.png

Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les  Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide.  Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres.  El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.

En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.

Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.

Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…

En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…

A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.

(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)

Llibreria Áurea

Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis

ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)

L’Odissea en TIC

Si segueixes els exercicis del quadern virtual de  Carme Muñoz  sobre l’Odissea d’Homer, podràs arribar a Ítaca i recuperar el teu reialme; però, si t’hi perds, el Retorn d’Ulisses de Sebastià Giralt t’ajudarà. Després, deixa’m aquí un comentari per saber com t’ha anat la teva odissea en TIC i si fas segon de grec fes-lo al Moodle amb nota.

També et pot ser d’un gran ajut visionar aquest vídeo del programa Aleph de televisió de Catalunya:

Vid. Guia de lectura de l’Odissea d’Homer.

Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea d’Homer. Teide 2006

les-aventures-dulisses.png  Després de la guerra de Troia, Ulisses decideix tornar a la seva pàtria, Ítaca, on l’esperen la seva dona Penèlope i Telèmac, el seu fill. El viatge que emprèn, però, serà ple d’aventures i perills. Mentrestant, a Ítaca, els pretendents de Penèlope han pres el palau d’Ulisses. Telèmac, guiat per la deessa Atena, sortirà a la recerca de notícies del seu pare. Finalment, la força i l’audàcia d’aquests herois, juntament amb la voluntat dels déus, els permetran fer realitat el seu somni. 

( http://fernandolillo.blogspot.com/  “Nuevas adaptaciones de la Ilíada y de la Odisea”)
Les aventures d’Ulisses, editorial Teide

La còlera d’Aquil·les, adaptació de la Ilíada d’Homer. Teide, 2006

aquile.jpg Aquil·les en el novè any de la guerra de Troia s’enfada amb el cap de l’expedició grega perquè li ha arrabassat la seva esclava Briseida i es retira del combat. Grecs i troians decideixen la seva sort en un combat singular entre Menelau i Paris, el raptor d’Hèlena; però Afrodita se’n porta aquest últim en el moment en què anava a ser raptat pel seu rival. Continua la batalla, les coses van maldades per als grecs, però Aquil·les no vol tornar a la lluita. Quan els troians arriben fins a les naus, Pàtrocle, l’amic fidel d’Aquil·les, es vesteix amb les armes d’aquest i llança una contraofensiva. Quan mor a mans d’Hèctor, Aquil·les deposa la seva còlera i, amb les armes que el déu Hefest li ha forjat per encàrrec de Tetis, venja la mort del seu amic matant Hèctor.

La còlera d’Aquil·les, Teide / La cólera de Aquiles

A la recerca d’una pàtria, adaptació de l’Eneida de Virgili. Vicens Vives, 2006

110845

Després de deu anys de setge, Troia cau i Eneas surt amb l’encàrrec de fundar una nova pàtria. Durant el seu periple per la Mediterrània, es toparà amb tempestats terribles, monstres antropòfags, déus i semidéus dominats per una vella rancúnia… Eneas amb els seus esforços abnegats i sacrificis traumàtics aconseguirà arribar a Itàlia i fundar una ciutat que serà l’origen d’un immens imperi.