Vegeu els primers 11 minuts del capítol “Menjar” d’ Històries de Catalunya (TVC, 2005) amb l’Antoni Tortajada:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69370.rm" width="352" height="288"/]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZFod8gp3jss" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Legions romanes a Hispània:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mvbM6_ENoks" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si voleu saber més sobre l’habitatge a Roma, podeu clicar les informacions i les fotografies que ens ofereix l’inestimable Sebastià Giralt (cliqueu a: urbs; cases privades, etc.) i sobretot no us perdeu la visita virtual a una domus.
També podeu veure aquesta reconstrucció virtual d’una domus (ara bé, no us refieu de tot quant veieu!):[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/F1G4PV4KOcw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
No us perdeu el casament d’un romà d’Empúries, en Sempronius Campanus, amb l’Aurèlia dins els primers 8 minuts del capítol “Història de la família” de la sèrie Històries de Catalunya, TVC 2003:
És un dolium el logo d’aquesta etiqueta del vi argentí Dolium? i si no ho fos què és?
Recordeu l’explicació que ens va fer l’arqueòleg Ramon Coll divendres passat a la sortida de Can Farrerons.
Tal dia com avui de l’any 44aC què li va passar a Juli Cèsar i quin llatinisme recordem? De què l’advertia el seu harúspex Espurina amb caue periculum, quod non ultra Martias Idus proferetur Suetoni, Iulius 81, 5?
Primera escena de la sèrie Roma:
[youtube]http://youtu.be/CCRNs_nXKc0[/youtube]
Discurs de Brutus després de l’assassinat de Cèsar:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oxP8v_9FOwg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de El proveïment d’aigua i les vies de comunicació. Heu de clicar a “Els aqüeductes” i “Tots els camins duen a Roma”. No us perdeu els enllaços!
A veure, si recordeu les diferents capes d’una via romana. Apa feu memòria!
L’aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable de Tarragona finalment es rehabilitarà el 2008 i potser hi tornarà a passar aigua. Falta li fa!>
CURIOSITATS: ja sé que sabeu que “tots els camins porten a Roma” i que els romans van tenir la primera xarxa viària i que va arribar a assolir 100.000 quilòmetres. Que van haver de construir mansiones o hostals per fer-hi parada i fonda i que tenien unes fites de pedra per marcar les distàncies, els mil·liaris. Però potser no sabeu que els romans van ser també pioners en l’elaboració de normes de circulació. En temps de Juli Cèsar, l’any 50 aC, es va promulgar la primera llei de trànsit coneguda, que limitava la circulació des de la matinada fins al capvespre. Les restes conservades de Pompeia també ens han conservat passos de vianants elevats amb ranures per a les rodes dels carros.
Els alumnes de primer de batxillerat de llatí acaben d’arribar d’Andorra. Han anat uns dies a esquiar i també han gaudit de l’aigua a Caldea. A classe, estem estudiant les termes romanes. A finals de març, a Premià de Mar visitarem in situ les termes privades (balnea) de la vil·la romana de Can Farrerons a uns carrers més amunt del nostre institut.Visitarem virtualment les termes de Bètulo, no ens perdrem la informació sobre les termes, ni la versió en Flash ni les adreces d’interès de Sebastià Giralt . Què seria de la nostra vida sense l’aigua? Esperem que plogui força i que l’aigua mai no ens falti ni per a la vida diària ni per al gaudi termal!
Banys romans de artehistoria.com:[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/b9McZC6y_rQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Monumentals termes de Caracal·la a Roma:
Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.
[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les diferents versions cinematogràfiques de Ben-hur són un clar exponent de les curses de quadrigues. Mira aquest fragment de l’apassionant carrera de carros de Ben-Hur de W.Wyler, pel·lícula guanyadora de deu Oscars de Hollywood, i comenta si se segueix el procés habitual d’una cursa de carros al circ romà:
. A les carceres o cotxeres situades davant d’una de les metae (pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros), els genets amb les seves quadrigues esperen el moment de sortir.
. Els espectadors, asseguts a la cavea o graderia, esperen l’inici de l’espectacle.
. Es fan apostes molt fortes. Al final de cada cursa, uns quants espectadors guanyen i altres perden i, fins i ot, es poden arruïnar.
. L’espectacle comença amb una pompa (o seguici), que és presidida per un magistrat a dalt d’un carro. El segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials: sacerdots, atletes, aurigues,… i curiosos.
. Els carros, els cavalls i els genets arriben a l’alba linea per agafar la posició de sortida.
. Quan tothom ocupa el seu lloc, el magistrat que presideix l’espectacle fa caure un mocador blanc o mappa.
. Els aurigues, amb les regnes entortolligades a la cintura, comencen a fuetejar els cavalls que surten espiritats.
. Competeixen quatre equips o faccions, que es distingeixen per quatre colors (vermell, blau, verd i blanc). Els aurigues porten una túnica del color del seu equip.
. Calia fer set voltes, contades amb els set dofins situats a la spina (mur llarg i baix que dividia la pista d’un circ romà, decorat amb obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos o dofins).
. Hi ha una gran emoció provocada pels naufragis o accidents, molt freqüents quan els carros s’acosten massa a la spina, a fi de guanyar terreny.
. Un petit fregament pot provocar la caiguda, la destrucció del fràgil carro i, sovint, la mort de l’auriga.
A la pel·lícula Teodora de R.Freda (1953), a La caiguda de l’Imperi romà de A.Mann (1964) i parodiant aquesta a Golfus de Roma de R. Lester (1966) surten altres curses de carros. També a La sorpresa del Cèsar, d’Astèrix (1985). Visiona el vídeo següent i opina si aquests estudiants de la Universitat de Buenos Aires l’han encertada en establir un paral·lelisme entre la cursa de carros de Ben-hur i L’amenaça fantasma de La guerra de les galàxies o Star Wars de George Lucas. No t’ho perdis, és boníssim: