Un altre dimecres, una altra endevinalla en llatí. Endevina, endevineta qui l’encertarà?
Exiguum corpus sed cor mihi corpore maius;
sum versuta dolis, arguto callida sensu;
et fera sum sapiens, sapiens fera si qua vocatur.
Un altre dimecres, una altra endevinalla en llatí. Endevina, endevineta qui l’encertarà?
Exiguum corpus sed cor mihi corpore maius;
sum versuta dolis, arguto callida sensu;
et fera sum sapiens, sapiens fera si qua vocatur.
Avui els estudiants feu vaga; però jo no deixaré de publicar el nostre tradicional enigma llatí dels dimecres. Ja en portem nou de seguits! Espero que l’intenteu endevinar si no avui, demà o un altre dia!
Dentibus innumeris sum toto corpore plena;
frondicomam subolem morsu depascor acuto;
mando tamen frustra, quia respuo praemia dentis.
N.B.:frondicomus,-a,-um: coronat de fullatge
A veure qui encertarà la vuitena endevinalla en llatí?
Corporis extremi non magnum pondus adhaesi.
Ingenitum dicas, ita pondere nemo gravatur;
una tamen facies plures habitura figuras.
Qui l’encertarà avui?
Porto domum mecum, semper migrare parata,
mutatoque solo non sum miserabilis exul,
sed mihi concilium de caelo nascitur ipso.
Un altre dimecres, simposiarques, i toca endevinalla. Segur que l’encerteu aviat!
Tres mihi sunt dentes, unus quos continet ordo;
unus praeterea dens est et solus in imo;
meque tenet numen, ventus timet, aequora curant.
Altre cop dimecres i altre cop endevinalla en llatí. Amb aquesta ja són cinc! M’heu dit que us agraden i que les espereu amb candeletes. A veure qui l’encerta?
Parva mihi domus est sed ianua aperta;
exiguo sumptu furtiva vivo sagina;
quod mihi nomen inest, Romae quoque consul habebat.
Cada setmana una endevinalla en llatí! Tot seguit la que ja fa quatre:
Quattuor insignis pedibus manibus duabus,
dissimilis mihi sum, quia non sum unus et unus;
et vehor et gradior, quia me mea corpora portant.
Després de resoldre la primera endevinalla en llatí, us en proposo una altra. Qui l’encertarà? Recordeu que primer cal traduir-la!
Mira tibi referam nostrae promordia vitae:
nondum natus eram, nec eram iam matris in alvo;
iam posito partu natum me nemo videbat.
Aquest és l’enigma d’avui, és anònim:
Mitto tibi nauem prora puppique carentem.
Si en feu la traducció i feu cas del que diu, segur que en sabreu la solució. A veure qui l’encerta?