Venus de Lucas Cranach

venus-cranach.jpg 

Afortunadament, la direcció del metro de Londres ha rectificat en la seva prohibició d’exhibir uns cartells publicitaris amb la Venus de Lucas Cranach, el Vell (1472-1553), per anunciar una exposició sobre el gran pintor renaixentista alemany que tindrà lloc a la Royal Academy entre el 8 de març i el 8 de juny de 2008 (si viatgeu a Londres no us la perdeu!).

Creieu que una Venus de fa cinc cents anys pot ser avui immoral ? Un nu femení com aquest pot ferir sensibilitats? Què n’opineu?

Plaer termal

can-farrerons.jpg

Els alumnes de primer de batxillerat de llatí acaben d’arribar d’Andorra. Han anat uns dies a esquiar i també han gaudit de l’aigua a Caldea. A classe, estem estudiant les termes romanes. A finals de març,  a Premià de Mar visitarem in situ les termes privades (balnea) de la vil·la romana de Can Farrerons a  uns carrers més amunt del nostre institut.Visitarem virtualment les termes de Bètulo, no ens perdrem la informació sobre les termes, ni la versió en Flash ni les adreces d’interès de Sebastià Giralt . Què seria de la nostra vida sense l’aigua? Esperem que plogui força i que l’aigua mai no ens falti ni per a la vida diària ni per al gaudi termal!

Banys romans de artehistoria.com:[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/b9McZC6y_rQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Monumentals termes de Caracal·la a Roma:

La serp (Columna, 2001) de Jordi Cussà ens inspira

la-serp.jpg  Jordi Cussà a La serp, finalista del I Premi Leandre Colomer de Novel·la d’història de Catalunya, narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II dC.

La carta de Pílades Koustak a Fisos Duloceu, des de la ciutat nova d’Empúries, maig del 579 aC (Grec 2, ed. Teide pàg. 74), ens ha d’inspirar per crear una història fictícia sobre un iber que fa amistat amb un grec i s’esmuny, malgrat els sistemes de defensa i de vigilància, a la ciutat grega d’Empòrion per visitar-lo o anar al temple d’Asclepi a curar-se.