L’aprenent de bruixot, tot un luxe

 Fernando Lillo Redonet a partir de L’amant de les mentides de Llucià de Samòsata ens ha regalat un conte preciós sobre un aprenent de bruixot al seu excel·lent llibre:  

El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma  (editorial Merial, 2007)aprendiz_brujo.jpg

Després d’haver-lo llegit, visionarem  El aprendiz de brujo, dins la fantàstica pel·lícula de Disney Fantasia 1940 i 2000 amb el millor Mickey Mouse: dropo, innocent i entremaliat. Gaudiu un cop més del fabulós joc de llums i ombres, amb una explosió de colors així com de la partitura musical del compositor francès Paul Dukas.

Sabeu alguna altra paraula màgica a més d’abracadabra? Com i per què s’utilitza?

El tango i l’aprenent de bruixot, Atrapasons 7′.

Dones contra Tales

tales.jpg

 Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dona a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.

 

Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:

. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal  (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:

                          A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida.

        I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.

Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):

. Montserrat Tudela,  llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així:  “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!

P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:


Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M

Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.

Dona i art

De mans hàbils és aquesta pintura. Bon Prometeu,

hi ha també homes iguals a tu en talent.

Aquesta noia, qui l’ha pintada, si li hagués donat veu,

de ben cert, que seria, de cap a cap, Agatarquis.

Erinna de Telos, Antologia Palatina  VI 352

(trad. M.Capellà, Poetes gregues antigues PAM 2004)

En aquest breu epigrama, la poetessa grega Erinna de Telos, precursora de la poesia hel·lenística, descriu un retrat d’Agatarquis. Comença lloant la tendresa de la mà del pintor que l’ha fet. Tot seguit, invoca Prometeu, el famós tità, model dels artistes plàstics i creador dels humans, i iguala a ells els dotats amb sapiència artística. No tenim el retrat d’Agatarquis, però podem homenatjar el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb aquest vídeo sobre la dona en l’art:

Heu reconegut algun rostre femení? Quin? Per què són belles?