Després d’haver llegit les pàgines 125 i 126 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide (2005), observa aquestes monedes gregues d’euro. Comenta-les i no t’oblidis de dir amb quina moneda en curs d’un euro grec s’assembla l’antiga dracma atenesa (segle VI aC). Quins símbols conté? Quina simbologia antiga han triat a les altres? És adient?…
Troy, de Wolfgang Petersen (EUA, 2004)
Hem treballat la guerra de Troia, hem llegit el llibre La còlera d’Aquil·les (ed. Teide, 2006) i, finalment, hem visionat la pel·lícula Troy. Ens ha estat de gran ajut la guia didàctica de Fernando Lillo, Troya (Áurea, 2004).
Ara us proposo de fer les activitats de Ramon Breu i després deixeu-me un comentari: Us ha agradat la pel·lícula? Per què? La recomanaríeu? etc.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RisxaECRzc0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Llatinismes
Sebastià Giralt ha recollit tots els llatinismes que entren enguany a les PAU de llatí i els explica a Labyrinthus.
Ímma Fígols ofereix una sèrie d’exercicis interactius molt interessants, però cal tenir en compte que no tots surten a les PAU.
I després de segon de batxillerat, què fem?
Camí de la selectivitat 2008
Gràcies a Sebastià Giralt aquí teniu els enllaços actualitzats on trobareu tota la informació i material TIC sobre les PAU de llatí i de grec 2008.
A partir del mes d’abril de 2008, podreu preparar-vos totes les PAU amb el Posa’t a prova.
Ben-Hur, de William Wyler (1959)
Les diferents versions cinematogràfiques de Ben-hur són un clar exponent de les curses de quadrigues. Mira aquest fragment de l’apassionant carrera de carros de Ben-Hur de W.Wyler, pel·lícula guanyadora de deu Oscars de Hollywood, i comenta si se segueix el procés habitual d’una cursa de carros al circ romà:
. A les carceres o cotxeres situades davant d’una de les metae (pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros), els genets amb les seves quadrigues esperen el moment de sortir.
. Els espectadors, asseguts a la cavea o graderia, esperen l’inici de l’espectacle.
. Es fan apostes molt fortes. Al final de cada cursa, uns quants espectadors guanyen i altres perden i, fins i ot, es poden arruïnar.
. L’espectacle comença amb una pompa (o seguici), que és presidida per un magistrat a dalt d’un carro. El segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials: sacerdots, atletes, aurigues,… i curiosos.
. Els carros, els cavalls i els genets arriben a l’alba linea per agafar la posició de sortida.
. Quan tothom ocupa el seu lloc, el magistrat que presideix l’espectacle fa caure un mocador blanc o mappa.
. Els aurigues, amb les regnes entortolligades a la cintura, comencen a fuetejar els cavalls que surten espiritats.
. Competeixen quatre equips o faccions, que es distingeixen per quatre colors (vermell, blau, verd i blanc). Els aurigues porten una túnica del color del seu equip.
. Calia fer set voltes, contades amb els set dofins situats a la spina (mur llarg i baix que dividia la pista d’un circ romà, decorat amb obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos o dofins).
. Hi ha una gran emoció provocada pels naufragis o accidents, molt freqüents quan els carros s’acosten massa a la spina, a fi de guanyar terreny.
. Un petit fregament pot provocar la caiguda, la destrucció del fràgil carro i, sovint, la mort de l’auriga.
A la pel·lícula Teodora de R.Freda (1953), a La caiguda de l’Imperi romà de A.Mann (1964) i parodiant aquesta a Golfus de Roma de R. Lester (1966) surten altres curses de carros. També a La sorpresa del Cèsar, d’Astèrix (1985). Visiona el vídeo següent i opina si aquests estudiants de la Universitat de Buenos Aires l’han encertada en establir un paral·lelisme entre la cursa de carros de Ben-hur i L’amenaça fantasma de La guerra de les galàxies o Star Wars de George Lucas. No t’ho perdis, és boníssim:

