Des d’avui ja podem gaudir des de casa de Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel. El Museu del Prado ha estat el primer museu del món en apropar l’art al ciutadà d’arreu. Això sí necessitareu baixar-vos el Google Earth. Quin insecte heu observat en Les tres Gràcies? Quina altra pintura mitològica també es pot veure de ben a prop?
Per animar-vos a entrar, mireu com s’ha fet la digitalització de les obres mestres del Museu del Prado:
Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que fins i tot la música actual continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):
La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann.
Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?
Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra
Diego Torres, Penélope. Lletra
Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra
Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:
[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/12/cistells.swf" width="460" height="380"/]
Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.
Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar…
Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).
Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia
Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).
En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?
No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans:
