Qui teixia tan bé?

Huius ut adspicerent opus admirabile, saepe

Deseruere sui nymphae uineta Tmoli,

Deseruere suas nymphae Pactolides undas.

Nec factas solum uestes, spectare iuuabat

Tum quoque, cum fierent (tantus decor affuit arti).

Ovidi, Metamorfosis

Quin tipus d’oracions són les introduïdes per UT i per CUM? Si no ho sabeu, aneu al laberint?

A quina metamorfosi correspon?

Aquí teniu un text de les Metamorfosis d’Ovidi que heu de traduir per saber a quina metamorfosi correspon; així recuperarem, digitalment parlant, la classe d’avui ja que participaré a les III Jornades de Clàssiques amb la nostra experiència d’aula: El fil de les clàssiques. Espero rebre les vostres traduccions. Carpe diem

Hanc quoque Phoebus amat positaque in stipite dextra

Sentit adhuc trepidare nouo sub cortice pectus

Complexusque suis ramos, ut membra, lacertis

Oscula dat ligno: refugit tamen oscula lignum.

Cui deus: “at quoniam coniunx mea non potes esse,

Arbor eris certe” dixit “mea”.

Compte amb UT! Si us cal fer un repàs dels participis, Sebastià Giralt us ajudarà!

Qui tipus d’oració és la introduïda per QUONIAM?

Que n’eren de supersticiosos els romans!

Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els  harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre (d’aquí allò de dextro pede); casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.

Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.

En canvi, consideraven de bon averany les abelles.

Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies (precedents de l’home del sac que s’emportaven i es menjaven els nens desobedients) o les bruixes o harpies, en fantasmes, homes-llops i vàmpirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.

Si fas batxillerat, tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:

intro iit in aedis ater alienus canis;

anguis per impluvium decidit de tegulis;

gallina cecinit;…

I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què? Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara avui perviuen? També en això som hereus seus?…