[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/lLpnMRXEjB4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quins remeis d’amor dóna Ovidi? Creieu què són factibles? Ara que ha arribat la primavera, quins remeis d’amor aconsellaríeu vosaltres? Què us ha semblat aquest vídeo? Qui s’anima a recitar un altre poema o fragment?
Què podríem dir d’Ovidi en 150 mots (vida i obra)?
Hendrick Goltzius (1558-1617) Wikipedia
Nuda manu feriens exclamat pectora coniunx:
“Cadme, mane, teque, infelix, his exue monstris!
Cadme, quid hoc? Ubi pes? Ubi sunt umerique manusque
et color et facies et, dum loquor, omnia? Cur non,
me quoque, caelestes, in eamdem uertitis anguem?”
OVIDI, Metamorfosis
El Fil de les Clàssiques a les III Jornades de didàctica de llengües clàssiques en el Seminari Conciliar de Barcelona el divendres 13 de març de 2009:
Quin noms rebia la via que unia Roma amb Gades? Quina era la seva extensió? Què en sabeu de les vies romanes?(Consulteu de nou l’article Aqüeductes, ponts i camins i visioneu el vídeo sobre la via de la Plata a Hispània romana a Google maps)
Per posar a prova els vostres coneixements i divertir-vos, podeu jugar a aquest joc interactiu de la Junta de Andalucía De Roma a Gades.
Avui és el Dia Mundial de la Poesia, i des de El Fil de les Clàssiques ho celebrem amb la poeta catalana Clementina Arderiu i el poema que va escriure en veure per primer cop la Via Àpia (document sonor):
Ni sola en mi ni acompanyada
Era el diàleg sorprenent
de dos que senten igualment
i callen. Tota una fillada
de pensaments vam engendrar
i caminàvem via enllà.
I fins també callava l’aire.
-Oh aquell moment que es pon el sol
i res no gosa moure el vol
en una treva de no gaire!
Quan la paraula va venir
portava un ròssec sense fi.
En cada pedra que mirava
tanta història m’ha llampat;
i una amargant serenitat
de l’olor dels xiprers lliscava.
Fórem tots dos tocats d’oblit
En el capvespre beneït.
La imaginada via lenta,
la sang dels màrtirs esponjant,
se’ns torna tota palpitant.
L’ombra de Pere, que valenta!
I Roma ens dóna el seu alè
senzillament, com qui no re.
Mentre nosaltres –ho diria?-
com per a fer el lligam més fort
entrellaçàvem mots de mort.
La nostra mort que apareixia
al fons de la immutable via.
Enllà, més lluny, vora el pedrís
On finirà l’amor feliç.
Clementina Arderiu
Què us ha semblat el poema? Què en sabíeu de Clementina Arderiu? Amb qui viatja per Itàlia? Què en sabeu de la Via Àpia? Què en penseu de celebrar el dia de la poesia? Amb quin poema el celebreu vosaltres? etc
Via Àpia