Quants anys farà aquesta nit de l’enfonsament del Titànic? D’on prové el seu nom i per què? Podríem dir que el seu enfonsament en el viatge inaugural fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors?
[youtube]http://youtu.be/7b8rAZNM3oM[/youtube]
L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?
Ricardo Gómez, Flickr “Benhur”
Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. Els àrabs també regalaven cistells d’ous decorats, anomenats munna, als seus superiors. A Catalunya hi ha el costum ancestral, des del temps dels romans, que el padrí regali la mona al seu fillol el dia de Pasqua i que l’endemà es vagi al camp a menjar-se-la, tot aprofitant el bon temps i el renéixer de la natura. Avui les antigues mones fetes amb ous (era l’època de la gran posta de les gallines!) han passat a ser autèntiques escultures de xocolata (com podien viure els antics sense la xocolata!). Recordeu aquesta de l’any passat!
Quina mida diríeu que té aquesta escultura de xocolata de Ben-hur del Museu de la xocolata de Barcelona? No us ho podeu ni imaginar! Aneu-hi i quedareu impressionats amb totes les figures de xocolata!
Bon dia de la mona!
Finalment, fruïm de la Setmana Santa! Quan encetem any nou, qui es resisteix a no mirar quan caurà la Setmana Santa i, per tant, gaudir de les vacances de primavera? És una festa que no té una data fixa, ja que la data de Pasqua té a veure amb la posició de la lluna: el diumenge següent a la primera lluna plena de la primavera. És una festa antiquíssima per celebrar la primavera, precisament quan hi ha més claror que foscor, quan bona part de les plantes broten, fecunden, floreixen i fructifiquen, i molts animals s’emparellen. Per cert, la festa es diu també Pasqua Florida. És curiós que en el segle XXI, en plena societat de l’oci, continuem celebrant-la. Tots sabem que el dia de Nadal, el 25 de desembre és el dia del naixement de Jesucrist, però la data de celebració de la seva mort oscil·la. Per què? Doncs perquè és una festivitat molt anterior i alhora hi trobem el Pesah o la festa de la primavera dels pobles pre-israelites nòmades, el Massot o la festa dels Pans Àzims de les tribus sedentàries de Canaan amb la qual celebraven l’arribada de la primavera, la celebració de la fi del jou egipci per la comunitat d’Israel i la commemoració de la mort de Jesús de Natzaret.
Hic et nunc no parlaré de la Setmana Santa cristiana ni catòlica, ni ortodoxa. Això jo ho fareu vosaltres si voleu en comentari. Més aviat, recordaré algun mite clàssic relacionat amb aquestes dates.
L. Abbema, Flora Wiquimedia Commons
Entre els mites que explicaven el resorgir de la primavera hi ha aquell mite hel·lènic del retorn de Persèfone amb la seva mare Demèter (és feina de Setmana Santa per a segon de batxillerat de grec!); però a Roma, Mart és el déu de la guerra i també de la primavera, perquè l’estació guerrera comença quan l’hivern s’acaba, al març, mes que li dóna nom. Ovidi va suposar que Flora, potència vegetativa que fa florir els arbres, en grec Cloris, seria l’origen del naixement de Mart: Juno engendrà Mart sense la intervenció de Júpiter gràcies a una flor màgica de propietats fecundants que Flora li havia donat.
També trobem Cloris, violentada per Zèfir, en La primavera de Sandro Botticelli:
I per a vosaltres què és la Setmana Santa: festivitat religiosa, festa de primavera, festa escolar…?
Entre els actes de celebració de la Setmana Santa, en la processó de Dijous Sant a Verges (Girona), considerada festa d’interès nacional, es balla una macabre Dansa de la mort que es conserva des de l’Edat Mitjana i que es va desenvolupar en tota la literatura europea i ha gaudit d’una remarcable influència literària en la literatura espanyola. A Verges, cinc esquelets ballen al so del tabal una dansa senzilla i alhora impressionant: un porta una dalla, un altre un estàndard, un altre un rellotge sense busques i dos esquelets d’infants amb un plat de cendra. Els referents clàssics són ben presents en tota la processó juntament amb el llatí i els romans, els manages.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=FLqmHHxRhp4[/youtube]
Si heu escoltat bé, sabreu què vol dir Nemini parco? Coneixíeu la dansa de la mort de Verges? Què us ha semblat? Amb quina expressió llatina podríem resumir el final del vídeo? Aquests dies no us perdeu tampoc l’article La passió sobre La passió de Crist de Mel Gibson (2004) i a veure si l’acabeu de resoldre.