El llatí dels rellotges de sol

Per començar un passeig històric pel desig humà de voler mesurar el temps:

Ara ja sabeu què és una clèpsidra? A Aracne fila i fila ja vàrem veure què és un gnòmon. Ho recordeu?

Quan vàrem anar a la Jornada de Portes Obertes de la UAB a Bellaterra, unes alumnes ens van fotografiar un rellotge de sol i a la façana de casa, en llueixo un amb la inscripció llatina preferida Carpe diem!
A arreu hi ha rutes per observar els rellotges de sol i societats de gnòmica (ara ja sabeu què vol dir!). Què en sabeu de tot plegat? Potser amb les noves tecnologies ja ni utilitzeu els rellotges digitals!


Ja queda poc i aviat El Fil de les Clàssiques tornarà a ser un bloc d’aula, per llavors us proposo hic et nunc dues activitats:

  • traduir els lemes dels rellotges del meu Slide
  • buscar i fotografiar altres rellotges de sol amb diferents lemes llatins i fer-ne la traducció

Andrea Palladio, hereu innovador del món clàssic

Foto: Margalida Capellà

Palladio, l’Arquitecte. CaixaForum BCN

Heu anat a veure l’exposició Palladio, l’Arquitecte al CaixaForum Barcelona? És una exposició molt interessant, sorgida entre els actes de celebració del cinquè centenari de l’aniversari del seu naixement, en col·laboració de la Royal Academy of Arts de Londres i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres. Si no l’heu vista, avui diumenge és l’últim dia  a Barcelona; després, però, viatjarà al CaixaForum de Madrid. És de franc i  recull més de 200 obres, -dibuixos, maquetes a gran escala, projeccions, teles i llibres- de l’arquitecte renaixentista Andrea Palladio (1508-1580) des que era un adolescent i feia de picapedrer a Pàdua fins a esdevenir un intel·lectual i arquitecte consagrat que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes fins a l’actualitat com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Antonio Jiménez Torrecillas, entre d’altres.

El nom de Palladio és sinònim d’arquitectura i va saber unir com cap altre teoria i pràctica en publicacions i edificis; va democratitzar l’arquitectura en reivindicar el valor de les edificacions domèstiques, tot considerant que qualsevol edifici podia ser bell sense necessitat d’emprar materials costosos. Tenia un profund coneixement de l’arquitectura del món clàssic que li va permetre idear un harmoniós sistema de plans i alçats en edificis que sorprenen i intriguen per la seva enorme inventiva que el va incitar a forjar un nou llenguatge arquitectònic d’acord amb el seu temps, amb un perfecte maridatge entre harmonia i bellesa.

Pal·ladio va escriure un cèlebre tractat I Quattro Libri dell’Architectura que li ha valgut juntament amb els seus projectes i edificis -com la Basílica de Vicenza, la Villa Rotonda, les grans esglésies venecianes de San Giorgio Maggiore i del Redentore o les vil·les Barbaro i Emo, al Vènet- la consideració d'”arquitecte d’arquitectes”.

Sabeu en honor de qui Andrea di Pietro pren el nom de Palladio? A quin arquitecte romà us recorda? A quines obres de l’arquitectura romana us recorden les seves, per exemple la Villa Rotonda?… D’aquí podria sortir un bon treball de recerca!

Trina Milan parla de El Fil de les clàssiques a COM Ràdio!

Com Ràdio a l’últim Estiu en un blog, espai de blogosfera del programa El Dia a la Com de Josep Maria Cano, Trina Milan, presidenta de Stic.cat, parla de  blogs i educació i esmenta la nostra tasca en el bloc El Fil de les Clàssiques (a partir del minut 6 i també en l’apunt corresponent del seu bloc Platxèria).

Entrevista

Des d’aquí el nostre agraïment! Per molts anys!

“Subterreum hoc opus…” Quid est? Ubi est?

 Mireu quina fotografia he fet aquestes vacances per a tots i totes (alumnes de llatí) per tal que poseu en pràctica els vostres coneixements de cultura general i de llatí. Què és? On l’he feta? Havíeu vist abans aquesta inscripció? Què hi posa? Per què en llatí?…

Foto Margalida Capellà

Subterreum hoc opus a mense ianuario anni universae reparationis MCMXXIV A.D. MCMXXVI ianuario mense perfectum barcinonensem habuit opificem e fundatissimo nostrate genere natum”.

Toponímia clàssica de Catalunya amb Google Maps

Tot va començar com un joc  i  de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.


Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran

Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.

Chiron ja ha fet la crida!