Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).
A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.
Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:
Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?
Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:
Miquel de Unamuno La elegía eterna
La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…
Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo
¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?
Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?
