Tot canvia i res no roman

Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).

A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.

Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:

Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?

Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:

Miquel de Unamuno La elegía eterna

La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…

Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo

¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?

Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?

El poble grec i el seu marc geogràfic

Ha arribat l’hora de saber localitzar en un mapa el marc geogràfic del poble grec. Per fer l’exercici 1 pàg. 74 del llibre de text Grec 1 ed. Teide podeu confeccionar-vos el vostre mapa, emplenar un mapa buit o fer tots plegats aquest mapa col·laboratiu en Google maps tot seguint els colors i la tipografia dels companys que ja l’han començat:


Veure El poble grec i el seu marc geogràfic en un mapa més gran

El passat romà de Bètulo

Badalona serà el 2010 capital de la cultura catalana i, entre altres actes, s’hi celebrarà el proper Fòrum Auriga (s’acaba de celebrar el V a Figueres). L’organització de la CCC  ja  ha obert el termini  per votar  fins el 29 de novembre de 2009  els 7 tresors del patrimoni cultural material de la ciutat de Badalona (els nombre set altre cop i la seva màgia!).  Entre els candidats hi ha la ciutat romana de Baetulo i el fons romà del Museu. Jo ja he votat i espero que vosaltres també hi participeu. Com cada any també des de El Fil de les Clàssiques ens farem ressò de la Magna Celebratio i hi anirem; potser serà una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys de l’Albéniz!

Baetulo, Bètulo, l’actual Badalona, al Barcelonès era en el moment àlgid de la seva vida urbana, a finals del segle I aC, una petita gran ciutat romana, que disposava de tots els serveis, edificis i infraestructures necessàries i imprescindibles en aquella època. Demà nosaltres coneixerem in situ part d’aquest passat romà en el Museu i fora, tot i que no podrem visitar les termes ni el decumanus que romanen tancats, ni el teatre, farem un matí romà a Bètulo!

Casa dels dofins

Casa dels dofins. Foto de Sebastià Giralt

Si no heu vist aquesta gravació que vaig fer fa un temps al Decumanus amb el permís corresponent Un dia a l’antiga Baetulo I i II no us la perdeu perquè varen aconseguir dramatitzar la vida quotidiana a la Bètulo romana d’una manera ben fidedigna. En el vostre Moodle corresponent, hi teniu les tasques encomanades i heu de llegir-vos els termes que entre tots els cursos de llatí  heu introduït al Glossari col·lectiu Baetulo. Demà a més de la visita i de la recerca fotogràfica, hi haurà un Eureka de mots. Recordeu, reporters, de portar bolígraf, carpeta, càmera de vídeo, de fotos… que heu d’immortalitzar la sortida!  Bon matí romà a Bètulo!

Ara aprofitem l’estona i fem la visita virtual a les termes de Baetulo:

Personalis Charta audibilis

Quan encara falten quinze dies per acabar la primera avaluació (data límit de lliurament!), els alumnes de primer de llatí, tot i que la majoria no havíeu fet llatí a quart de la ESO i us heu hagut d’introduir a més en unes classes on no sols es valoren els continguts gramaticals de la llengua llatina sinó també la competència comunicativa, digital i audiovisual, entre d’altres, així com l’aprendre tots junts, heu aconseguit, tot i els errors gramaticals i de pronúncia, fer les vostres presentacions en llatí i en àudio. Tothom ha fet la Personalis Charta en llatí. Tots i totes us heu posat davant d’un micròfon (cosa que sovint intimida!) i us heu presentat en llatí com heu sabut. L’enhorabona més sincera per aconseguir fer un treball col·laboratiu en llatí, en àudio i flash! Tot i que és millorable i vosaltres mateixos en sereu capaços a mesura que avanceu en el coneixement de la llegua llatina, heu fet una molt bona feina i no és de lluïment personal sinó d’aprenentatge i avaluació. Tasca superada! Feliciter !

Les set meravelles del món antic en Google maps

La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):

καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.

La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,

i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;

i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,

i l’immens treball de les altes piràmides,

i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure

el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,

aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?

El sol no ha vist mai res semblant!

Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?

No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]

Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.


Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran

Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?

A  la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?