Tot Heròdot en català

historia_herodot_

Per primera vegada podem llegir Els nou llibres d’història d’Heròdot en català. Els acaba de publicar l’editorial La Magrana: Història de Rubén J. Montañés, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, que ja havia traduït a La Magrana els sis primers volums. Història és la primera edició completa de l’obra d’Heròdot en català, abans sols teníem traduïts els sis primers volums també a la Bernat Metge, que començà a traduir el pare Manuel Balasch i ha continuat Joaquim Gestí.

Avui he llegit aquest article-entrevista al diari El Punt Algú que llegeix El senyor dels anells pot llegir Heròdot i el vull compartir amb tots vosaltres per tal d’animar-vos a llegir Heròdot i a establir paral·lelismes amb la novel·la de J.R.R. Tolkien, tot comprovant que l’ésser humà roman inalterable al llarg dels segles, especialment pel que fa a l’estupidesa, i que només es pot entendre el present si s’entén el passat.

Des de Ciceró es considera Heròdot d’Halicarnàs (c.480-420 aC) el pare de la història. Els nou llibres de la història és una investigació de les causes de les guerres mèdiques. És de tots coneguda la meva passió per Heròdot, els referents trobats a El paciente inglés,… i hic et nunc us demano als amants de Tolkien que comenteu les similituds entre una llegenda transmesa per Heròdot en el llibre primer i ampliada per Plató en el llibre X de la República: l’anell de Giges, gràcies al qual va esdevenir rei de Lídia.

Quina és la història de Giges segons Heròdot? Quina és la reinterpretació feta per Plató?
Si fossis Giges, què faries amb l’anell?

Per què Gollum acaba com acaba?

A més del paral·lelisme amb la literatura fantàstica de Tolkien, crec que la llegenda de l’anell de Giges pot ser una bona excusa per fer-ne una dramatització, un muntatge audiovisual, una il·lustració, una actualització literària… Qui s’hi anima?

Ara que tenim tot Heròdot en català no tenim excusa per no llegir-lo i trobar molts paral·lelismes actuals. Bona lectura!

Els set savis de Grècia en Google maps

Els set savis

Els set savis

Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!

Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:

Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?

P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga:

Grècia des de l’aire

Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.

Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).

Πανάρχαια ευφωνία. Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον

vetustaeufonia

 

Avui he rebut un regal meravellós d’Atenes, un tros del seu mar de blau intens i una dedicatòria que m’ha evocat el llunyà record dels meus anys universitaris. L’amic i director de l’institut Cervantes d’Atenes,  Εουζέμπι Αγιένσα (que fa poc vàrem conèixer a Catalans a Grècia), m’ha enviat aquesta joia:  Πανάρχαια ευφωνία Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον (Vetusta Eufonia.  Textos literaris sobre Empúries), publicat el 2008 per l’Institut Cervantes  d’Atenes en col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i la Diputació de Girona. A més de ser un llaç entranyable entre Grècia i casa nostra, Vetusta eufonia té la peculiaritat de ser un curós recull en vers (amb la joia inèdita “Perdurança” de Víctor Català) i alguns selectes fragments en prosa de textos literaris moderns publicats en català, castellà i francès sobre Empúries i la seva traducció al grec modern per Eusebi Ayensa (la seva primera traducció que jo sàpiga al grec i no del grec com ens té acostumats) amb la col·laboració del poeta i arquitecte grec Fedón Jatsiandoníou (Φαίδων Χατζηαντωνίου). S’han inclòs unes belles il·lustracions de Lluís Roura de l’edició Empúries-Olímpia, compartida amb Josep Valls en un primer intent d’agermanar Empúries amb la pàtria originària dels Jocs Olímpics. Vetusta eufonia es va presentar el novembre de 2008 en els actes de celebració del centenari de la descoberta d’Empúries dins les Jornades Emporitanes a Atenes i el 9 de gener de 2009 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.

Sacsejant aquest bell calidoscopi estètic de textos literaris moderns sobre Empúries, he seleccionat per a tots vosaltres unes tessel·les d’aquest antic i immarcible mosaic, ja que el llibre malauradament no es pot vendre. A veure si sou afortunats pels déus, com jo ho he estat avui, i la brisa us en porta un exemplar com fa més de dos mil anys va arrossegar les naus focees, curulles de saviesa hel·lènica, fins a les costes emporitanes i ara la bella traducció de l’Eusebi torna a la terra dels déus la Catalunya grega feta mots hel·lènics:

 

Empúries-Olímpia, vetusta eufonia

de noms que ressonen sempre en clau de sol:

el del món hel·lènic que d’art ens nodria

i el que d’ell rebia encuny i bressol.

(Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992)

 

ΕΜΠΟΡΙΟΝ- ΟΛΥΜΠΙΑ

Εμπόριον- Ολυμπία, πανάρχια ευφωνία

ονομάτων που αδιάκοπα αντηχούνε στο κλειδί του σολ:

εκείνο του κόσμου του ελληνικού, που μας έτρεφε

                                                                             με την τέχνη,

κι εκείνο που από τούτον είχε και κοπἠ και λίκνο.

(μετάφραση:  Εουζέμπι Αγιένσα, Φαίδων Χατζηαντωνίου)

 

Mapa poètic de Grècia

De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?


Vid. Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran