Detall de ceràmica grega d’Amasis, wiquimèdia
1. que li fos atorgat
Per què les dones no podien votar?
9 Replies
Category Archives: General
D’on prové el signe de Leo?
Wiquimèdia
Text extret del llibre de M.Capellà, Grec 2, ed. Teide
1. Nascut
Per què ha arribat la primavera?
Frederic Leighton, Wikimèdia
Grec 2, ed.Teide
Qui ens fa la traducció? Què simbolitza el rapte de Persèfone? On es troba ara Persèfone? Quin nom rebia en llatí?…
Llucià, Hermes i Apol·lo
M. Capellà Grec 2, ed.Teide
Francesco Albani (1578–1660) Wikimèdia
Qui ens ho tradueix? Què li passa a Apol·lo? Per què? Quins altres amors fallits té, tot i ser el déu de la bellesa? Creieu que ser maco o maca és un impediment per ser afortunat en l’amor o tot el contrari?
Latine aenigma XIII
Avui fem l’endevinalla que fa tretze i per ajudar-vos a encertar-la m’han vingut al cap el mots en què el poeta de l’Escola Mallorquina, Llorenç Riber, fill predilecte del meu poble natal (Campanet) i gran llatinista (va traduir l’Eneida, Les Geòrgiques i Les Bucòliques de Virgili), el descriu en el seu llibre La minyonia d’un infant orat:
“I a mà esquerra, per un freu que fan les muntanyes, el somrís nacrat de la mar llunyana. No vull dir el nom de mon poble nadiu. Si opac, prou que l’aclarirà la tafanera posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so argentí d’una…”
Aere rigens curvo patulum conponor in orbem;
mobilis est intus linguae crepitantis imago;
non resono positus, motus quoque saepe resulto.
Avui ens visita l’escriptor Antoni Garcia Llorca
L’escriptor, traductor i editor Antoni Garcia Llorca avui ens visita a l’IES Cristòfol Ferrer per amabilitat de l’editorial Teide. Ara acaba de guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’enhorabona, Antoni! Premi que ha d’afegir tot aquest reguitzell:
- Josep M.Folh i Torres, 1995: Ulls d’Ocell
- Guillem Cifre de Colonya, 1997: Tiny de llum de lluna
- Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 1997: Ulls d’Ocell
- Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 1998: Espasa de constel·lació
- El vaixell de vapor, 2000, Ulisses el corb
- Cavall Fort de contes, 2000: L’any de les mosques. L’any que van apedregar els pastors
- El vaixell de vapor, 2003: El rei dels senglars
- Josep M. Folch i Torres, 2003: Història d’un cap tallat
- Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 2004: La mala bèstia
A més d’ecriure narrativa i novel·la per a un públic infantil i juvenil, ha adaptat diverses obres literàries entre les quals cal destacar El viatge dels argonautes d’Apol·loni de Rodes, La crida salvatge de Jack London o El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas a la Biblioteca Teide.
Antoni gArcía Llorca, Joan Marc Ramos, Margalida Capellà Soler, Anna Folqué (editora)
Barcelona recupera part de la seva muralla romana
Acabo de llegir amb alegria a El País d’avui (29 de març de 2009, edició Catalunya) que Barcelona (que en llatí era Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino) recuperarà cinquanta metres de la seva muralla romana de 1270 metres i seran visibles ben aviat gairebé la meitat de les setanta vuit torres que tenia en el segle IV gràcies a l’expropiació d’una finca i a la reforma del palau. Es tracta del palau menor d’Elionor de Sicília (1325-1375), reina de Catalunya i Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós i mare de Martí l’ humà. Aquest palau va anar passant per diferents mans fins arribar a la Comtessa de Sobrediel, famosa dama catalana del segle XIX. Actualment només se’n conserva la Capella de la Reina.
Imatges enviades per Mercè Otero.
En mans de l’arquitecte Rafael Moneo, el palau acabarà sent un hotel de luxe de cinc estrelles. No sols els clients de l’hotel podran gaudir de la muralla i d’una de les seves torres amb una porta d’accés, ja que la muralla és des del 1931 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per tant de domini públic.
Hi haurà també un parc paral·lel a la Via Laietana que permetrà passejar pel sector oriental de la muralla romana i es podran contemplar una trentena de torres de la muralla romana. Ja m’hi veig contemplant la muralla i fent un vídeo!
Ara per ara, he trobat al YouTube aquest de la muralla romana de Bàrcino:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QVWNc7GCLpE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La muralla de Bàrcino va ser construïda al segle I i reforçada entre els segles IV i V donant més amplada als murs i bastint un conjunt de torres. Tenia quatre portes d’accés coincidint amb els dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. En època medieval va ser aprofitada per costruir-hi cases i palaus. Avui es conserva bona part d’aquesta muralla romana i amb les dues reordenacions urbanístiques encara serà més visible.
Passeu-vos pel laberint de Sebastià Giralt on trobareu informació molt vàlida per anar preparant l’examen de les PAU.
Quin sector de la muralla d’aquest plànol de Bàrcino (Atles d’història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995) serà visible amb la reforma?
Fascinació per Grècia
Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.
Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.
No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!
A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…
Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.
Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;
al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;
[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura
consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]
¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades
has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.
I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.
P.S.:
Per què Grècia?
Avui haurem de fer la classe de grec virtual! M’han convidat a Girona a parlar de mites i literatura grega. No us alliberareu de mi! Aquí us deixo un vídeo sobre la civilització grega de Artehistoria i una pregunta, que segurament és influència d’un llibre magistral de Jacqueline de Romilly, publicat a Temas de debate 1997, ¿Por qué Grecia? . Ara que ja portem moltes unitats del llibre de Grec, ed. Teide, vull que em doneu motius, si així ho creieu, pels quals encara avui val la pena estudiar Grècia i si voleu també grec.
Latine aenigma XII
Qui l’encertarà? Qui ho faci, a finals de curs no en portarà!
Pendeo, dum nascor; rursus, dum pendo, tumesco;
pendens commoveor ventis et nutrior undis;
pendula si non sim, non sum iam iamque futura.