A Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic heu de fer un anunci publicitari (pàg. 109, ed.Teide). Mentrestant visioneu aquests que tenen una inspiració grega i comenteu què us semblen i si us agraden:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/1_tMtBdFwgU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/aeGim5IlhHE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Els alumnes de primer de batxillerat heu de fer un treball sobre una obra escultòrica, pictòrica o arquitectònica de l’època grega antiga (vegeu pàgines 177-180 Grec 1 ed. Teide). Per engrescar-vos aquí teniu una animació feta amb pintura i amb música grega:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/schZLzAc2kg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
No podem anar ara a Creta, però podem visionar aquest fabulós vídeo sobre el museu d’Heràclion:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1kWvfmUkB7U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Dimecres a la tarda, fora d’horari lectiu, vaig anar al cinema amb els alumnes de primer de batxillerat, els de llatí i de grec, a veure Astèrix als jocs olímpics, una pel·lícula acabada d’estrenar amb actors reals i amb un pressupost de 78 milions d’euros, basada en el dotzè àlbum de Goscinny i Uderzo. Té un ritme per a mi un pèl vertiginós, però ens ho vam passar bé, vam riure molt i a mi em va fer molta il·lusió tornar anar voluntàriament al cinema amb els alumnes. Al tren, vàrem intercanviar opinions sobre la pel·lícula i potser algú n’acabarà fent el seu treball de recerca a segon de batxillerat. Ara m’agradaria que féssiu els vostres comentaris perquè siguin útils als que encara no l’han vista i visionin el tràiler.
Per tal de treballar amb TIC la unitat 7 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide, teniu aquí uns interessants exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia:
També us serà d’un gran ajut per poder fer l’exercici 6 de la pàg. 157 els vídeo El Partenón como modelo arquitectónico de ArteHistoria:
Caldria consultar el treball i els enllaços de Sebastià Giralt dins Labyrinthus L’expansió colonial grega: Empúries i visionar els vídeos que us proposo:
La guerra de Troia i totes les llegendes que giren al seu voltant (l’anomenat cicle troià) han tingut la seva petjada en la música de tots els temps i de tots els estils. Molts compositors de música clàssica n’han fet ressò en les seves composicions, com és el cas d’Hèctor Berlioz, Henry Purcell, Florian Gasmann, W. Amadeus Mozart, Gluck, Richard G. Strauss, entre d’altres.
Sovint trobem al·lusions mitològiques dins de les lletres de les cançons, com és el cas de Ghost (dins Rites of passage) del grup de folk-rock dels Estats Units Indigo Girls, format per Emily Saliers i Amy Ray: es fa referència a la bellesa proverbial d’Hèlena, culpable de la guerra de Troia o tal com diu la cançó culpable de a thousand ships to bring. És una cançó molt emotiva que tracta del dolor de l’amor perdut en la distància i que el compara amb la ferida que Aquil·les va rebre al taló, petita però mortal.
and I Know it feels
to be weakened like Achilles
with you always at my heel
La partida d’Aquil·les cap a Troia amb el seu amic Pàtrocle formen el principi de la cançó Achilles last stand (que obre l’àlbum Presence 1976) de la banda britànica de hard rock Led Zeppelin. També es relata el combat aferrissat entre grecs i troians. Caldria buscar la inspiració del tema en l’accident que va tenir Robert Plant, el vocalista del grup, a l’illa grega de Rodes i el va deixar dos anys en una cadira de rodes. El trencament del taló els va recordar, sens dubte, el taló d’Aquil·les.
El grup nord-americà de heavy metal Manowar, atret per la llegenda i la història de la guerra de Troia, ens explica la Ilíada d’Homer a Achilles, Agony and Ecstasy (en vuit parts) que obre el seu disc The Triumph of Steel (1992). Si no coneixes aquesta cançó del grup més sorollós del món, el rècord consta en el llibre Guinness, visiona aquest videoclip i després comenta’l.
[youtube]https://youtu.be/aKIBpypLiVM[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/BF7LecQBjxc[/youtube]http://www.quedeletras.com/letra-cancion-caballo-de-troya-bajar-20678/disco-tierras-de-leyenda/tierra-santa-caballo-de-troya.html” target=”_blank”>Caballo de Troya:
[youtube]https://youtu.be/nSVTkjKinz8[/youtube]
Els antropònims són noms de persona. A veure si sabeu quin antropònim planteja aquest jeroglífic del programa Enginy:
A veure, si sou capaços de fer un jeroglífic amb el vostre nom o amb qualsevol altre antropònim.
Pinzellades d’art analitza El naixement de Venus, de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència):
Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.
[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’alumna Marina Royo de 4rt ESO A també s’ha animat a fer la seva exposició en PowerPoint, tot seguit la teniu en slideshare:
[slideshare id=253481&doc=marina-royo-grecoromana-1202232452117651-4&w=425]
També s’ha animat finalment en David Espinosa de 4rt ESO B:
[slideshare id=262294&doc=mitologia-david-espinosa-1202792371720921-3&w=425]