Conium maculatum
Coneixeu aquesta planta? La podeu trobar per tot el món, tot i que és originària d’Europa i molt freqüent a tota la conca mediterrània. En català es diu julivertassa i a les Illes Balears, on és molt abundant als camps del pla de Mallorca, fonollassa, fonoll de bou, julivert de Calàpet i julivertosa; però segurament us sona més el nom de cicuta i amb aquest ve al cap la mort el 399 aC del filòsof grec Sòcrates, tot i que els grecs utilitzaven la intoxicació per cicuta per llevar la vida als condemnats a pena de mort.
Sòcrates no deixà res escrit. Aristòfanes, Xenofont i Plató parlen en les seves obres d’aquest filòsof que interroga i alhora ensenya, la que després s’ha anomenat ironia socràtica, tan del gust dels pensadors romans. En el context de la guerra del Peloponnès (431-404 aC), Esparta i Atenes rivalitzen per obtenir la preuada hegemonia sobre el món. Atenes, però, acaba perdent forces, la seva esquadra és enfonsada, la seva capital assetjada i el seu exèrcit gairebé vençut. Sòcrates en va culpar els polítics d’aquell estrepitós fracàs, va esdevenir així un enemic i finalment el varen condemnar a beure la cicuta, tot i que se’l va condemnar per ofendre els déus i corrompre la joventut (vid. Què en sabem de Sòcrates? a Aracne fila i fila).
Plató no va assistir als darrers instants i aquests foren reconstituïts a la seva obra Fedó, segons la narració de diferents deixebles. Vet aquí com descriu els símptomes:
“Li van recomanar que caminés fins que les seves cames fossin pesades i llavors es va recolzar a l’espatlla tal i com li recomanaren. Qui li havia donat el verí va examinar els seus peus i cames, llavors, pessigant el seu peu fortament li va preguntar si sentia res. Sòcrates va contestar que no. Després li va pessigar en un punt baix de les cames i el fred va anar pujant fins que el cos se li va congelar. En fer una segona ullada, va sentenciar que quan el fred arribés al cor, Sòcrates se n’aniria. Quan la regió del ventre va començar a refredar-se, Sòcrates va dir: “Critó, li devem un gall a Asclepi; no t’oblidis de pagar-lo”. “Sí, ho faré”, diu Critó, “tens res més a dir?”. Però a aquesta pregunta no va contestar; per moments va quedar immòbil. L’home ho va veure: tenia els ulls immòbil. Critó li va tancar la boca i els ulls”.
La mort per la “paràlisi respiratòria”, relacionada i revelada des de la escena de Sòcrates, no ha estat atestada un altre cop per la toxicologia moderna per la cicuta aïllada, d’on la hipòtesi d’una mescla probablement de cicuta, de datura i de l’opi al verí de l’antiga Grècia.
El conium maculatum és una planta biennal tòxica, una planta bella que en la seva floració ens mostra els seus canalobres vegetals. Compte, però, que mata!
El general cartaginès Hanníbal es va suïcidar el 183 aC recorrent a la cicuta però barrejada amb aconitum:
A veure si aconseguiu explicar-me, entre d’altres, una de les últimes frases de Sòcrates:
“Critó, li devem un gall a Asclepi; no t’oblidis de pagar-lo”.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Què en sabem de Sòcrates?
Hola Margalida,
que curios, avui a filosofia hem parlat sobre Socrates i els diàlegs de Plató.
Jo, sabia que van condemnar-ho pero no sabia com va morir, i em sembla super curios que la cicuta es un veri que porta una planta tan normal que la podem trobar per tot arreu.
Si algun dia la observare.
Recordeu la recreació d’en Dani? La trobareu aquí: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/03/23/un-dia-a-lantiga-grecia/
Aquesta planta s’anomena Cicuta, que es una planta verinosa a la que es donava als que estaven condemnats a mort. En aquest cas, Sòcrates anava per la polis
criticant o contradient cada una de les qüestions que es feia la gent del seu voltant. Ell feia això per a que la gent imaginés i penses mes enllà del que
ho feia, i es qüestionessin a si mateixos. Considerava que era un bé per a la gent el que estava fent, però per a altres persones estava acusant als menors
i a les dones, i per això el van condemnar i van anar a un judici. En aquest Judici, Sòcrates va perdre i el van empresonar. Plató el va anar a visitar varies
vegades, i patia molt per la mort del seu estimat Sòcrates, però ell estava molt tranquil, ja que estava convençut de que feia un be per a la polis i per
a tota la gent, i que no tenia intenció d’acusar a ningú, es més, tenia intenció d’ajudar i de millorar la societat d’aquell moment.
La mort de Sòcrates en l’art: http://elcafedeocata.blogspot.com/2010/11/el-platon-de-david.html
Havia escoltat Cicuta més d’un cop, però no s’havia que era una planta verinosa que s’utilitzava per condemnar a mort a aquells que no respectaven la llei.
Potser el més desagradable de l’història de Sòcrates, és com va morir, i les raons que ho van justificar. Des del meu punt de vista, els joves, que segons tothom, ell va corrompre, no estaven en cap moment obligats a escoltar-lo.
AVE! ΧΑΙΡΕ!
No sabia que la cicuta era una planta tan comuna, pensava que era exòtica. Crec que la mort pel seu verí no ha de ser una de les millors…
Referent a l’etimologia puc dir que:
-CONIUM significa “la cicuta i el seu suc”.
-MACULATUM significa “semblant a una taca”, per la semblança de la planta a una taca al terra.
χαιρετε!
A classe de filosofia vam estudiar en el seu moment, fa unes quantes setmanes, la mort de Sòcrates i les seves teories.
Crec que és una mort molt injusta, ja que ell l’única cosa que volia era millorar d’alguna manera la regió de Grècia, ja que era una civilització sense modals i analfabeta.El judici va anar en contra d’ell, i el van emprssonar. Sócrates, en comptesde lluitar per obtenir una condena menys dolorosa, va prendre la decisió de seguir els seus principis insitint en que els conciutadans d’Atenes algun dia podrien admitir la seva equivocació.
D’aquesta manera, Sòcrates va decir morir amb la conciència tranquil·la ja que sabia que no havia comès ninguna injustícia. Per això va prendre’s la cicuta de la mateixa manera que va ser Hanníbal.
adéu!:D
χαιρετε!
Com el vídeo diu la Cicuta va ser la planta amb la que Sòcrates va morir. Sembla curiós i no em puc creure que encara existeixi aquesta planta. Des del meu parer i crec què com el de molta gent, Sòcrates va morir injustament i sense cap bona justificació. L’únic que va fer Sòcrates va ser qüestionar a la societat i plantejar-se coses que la gent no feia. Això no té res de dolent.
Si en l’actualitat es jutgés a la gent per el que pensa, crec que no hauria gent.
Tot i així ens queda gràcies a Plató com altres filòsofs, una mica de la vida d’aquest important home.
Xαιρετε!
Ja que molts comentaris parlen de Sòcrates, jo he decidit parlar d’Anníbal i el seu suïcidi, trobo que és un personatge clàssic molt important!
Anníbal (en perdre la batalla de Zama, el 202 aC, a mans d’Escipió) fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop instal•lat a Cartago, participà activament en política al capdavant del partit democràtic, i es féu nomenar sufet , un càrrec equivalent al de cònsol romà.
Set anys després de la desfeta de Zama, Cartago s’havia recuperat del desastre i gaudia d’una prosperitat extraordinària, que Roma observava recelosa. L’any 183 aC, l’arribada d’uns ambaixadors romans a Cartago provocà en l’ànim d’Anníbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s’exilià en secret i s’establí a l’Àsia Menor, on intentà aixecar una revolta contra Roma. En descobrir-se els seus plans, es refugià a la cort del rei Prússies de Bitínia, però els romans el reclamaren novament. Amenaçat, trià suïcidar-se amb verí per no ser capturat.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » El gall de Sòcrates
Sòcrates va ser condemnat per corrompre el jovent i possar en dubte els déus de la ciutat d’Atenes. Sòcrates només pretenia arribar al Coneixement a través del diàleg i intentava ajudar a aquells que es creien savis però en realitat eren ignorants. Sòcrates feia que quedessin en ridícul i per això es va buscar un gran nombre d’enemistats, entre elles els homes més importants d’Atenes.
Finalment el van condemnar a pena de mort, però Sòcrates no es va mostrar espantat o neguitós quan es va declarar la sentència, sinó que es va mantenir tranquil. Ell sabia que havia sigut un home bo i pel contrari aquells que el jutjaven no havien sigut justos i per tant serien castigats pel destí tard o d’hora.
Xaipete!
Sòcrates no va tenir una mort força dolorosa pel que he pogut comprovar en aquest fragment. Però en canvi he buscat els simptomes d’aquesta planta i he trobat que n’hi ha molts més: la mort que ve precedida per vòmits, diarrea i dolor abdominal, seguits d’una sensació de formigueig als membres i una disminució progressiva de la força muscular amb sensació de fred, que es transforma finalment en una paràlisi del centre respiratori central que transcorre cap a un fatal desenllaç entre terribles
convulsions.
Penso que la mort de Sòcrates va ser injusta, ja que ell només volia ensenyar a la gent a pensar, ensenyar que per arribar al coneixament primer hem de reconèixer la nostra pròpia ignorància i aquesta probablement és la raó per la qual el van acusar ja que a molta gent no li agrada que li diguin que en realitat no sap tan com es pensa. Sòcrates no va intentar escapar ja que creia que el que havia fet era just i que seria il·legítim escapar ja que les lleis convencionales estan per sobre de l’individu.
Salve!
Sòcrates va ser un home condemnat injustament, simplement pel fet d’haver desenvolupat un pensament crític als joves. Sòcrates creia que també va ser condemnat perqué havia deixat en ridícul a molts sabis fent-los adonar que en realitat no eren tant savis com ells creien.
En el judici Sòcrates va demanar pagar la mínima quantitat i fins i tot, com que Atenes li debia molt, va demanar que li paguessin un sopar cada dia. En el diàleg Critó, que va escriure Plató els amics de Sòcrates li van proposar escapar però ell s’hi va negar ja que seria un acte il·legítim.
La planta de la cicuta és una planta molt comuna però que barrejada en aquest cas amb el conium maculatum pot resultar mortal. Sòcrates al final, va decidir suicidar-se perquè creia que no havia fet res dolent, però no tenia por a la mort creia que fins i tot, seria recompensat.
Vale!
Xαιρετε!
Mai havia escoltat el nom de la planta Cicuta fins que vaig fer la mort de Sòcrates en filosofia, encara que tampoc sabia que era el que provocava, que és la paràlisi respiratòria. Sòcrates a més de morir injustament a causa de que la gent l’acusa malament, va tindre que morir d’una manera dolorosa i lenta en que començes a no poder caminar, el cos cada vegada et respon menys i ja no sents res començant per els peus i cames fins que aquest mal comença a escampar-se per el cos i quan arriba al cor, el cor es para i mors i durant el procés es pateixen diferents símptomes com per exemple vómits, mal de cap, diarrea, etc.
Crec que aquesta manera de morir es horrorosa i Sòcrates va ser molt valent a l’hora de prendre’s la Cicuta.
Vale!
XAIPETE!!
Fins aquest any ,a filosofia, mai havia sentit parlar de la planta Cicuta.
Plató als seus diàlegs reviu els ultims moments de vida del seu mestre Sòcrates.
Segons el seu deixeble Plató, Sòcrates va morir d’una manera molt injusta. Molts ciutadans atenesos culpaven a Sòcrates de corrompre a la juventud i posar en dubte a les divinitats i per això el jutjaven. Ell deia que el motiu real per el que el volien condemnar era per volver fer arribar al coneixement a la gent a partir de la refutació, cosa que molestava molt als que es creien els més sabis, ja que Sòcrates era capaç de refutar les seves tésis.
A un judici atenenc l’acusat s’havia de defensar a sí mateix, Sòcrates no va admetre cap càrrec pels que estava imputat, ell deia que no havia fet res dolent.
A la resolució de la sentència l’acusat ha de dir una possible pena a la qual es vol sotmetre i el jurat ha d’escollir entre dues. Sócrates creu que ha ajudat molt a atenes i que mereix com a “càstic” un sopar de franc totes les nits, l’altre opció era la condemna a mort. Per tant Sòcrates s’estava condemnant a mort.
El mateix dia que havia de complir la pena, uns quants deixebles van a veure al seu mestre a la presó i el veuen dormint, molt seré i tranquil. Sócrates els hi diu que no té por, que ell no ha fet res dolent i que per tant no li passarà res dolent. Els seus deixebles li proposen escapar, però ell no vol, creu que s’han de complir les lleis fins i tot quan són injustes. I així és com mor Sòcrates.
Em va sorprendre que morís d’aquesta manera tan tràgica. Sabía què era la planta de Cicuta però no savia el poder que tenía, que provoca paràlisi respiratoria.
És sorprenent que Sòcrates perferís morir abans que contradir les seves pròpies creènçes.
Salve!
Com la majoría dels companys, fa poc que vaig conèixer aquesta herba, concretament a Filosofia, parlant de Sòcrates, i ara, com no podia ser en un altre lloc, a classe de Grec. El que sabem de Sòcrates és que va ser jutjat, per corrupció al pensament dels joves, el vàren jutjar per ridiculitzar a gent importat, els quals el van denunciar. Després d’ un estrany judici, el mataren amb aquesta herba.
Vale!
Molt interessant això d’aquesta planta ! La veritat és que no en coneixia res sobre aquest vegetal i tampoc en sabia res de la terrible mort de Sòcrates. En la meva opinió, crec que Sòcrates va morir d’una manera molt cruel.
Salve!!
Sòcrates va ser condemnat a mort perque va ser acusat de corrompre els joves i per no creure en els déus de la ciutat, els jutges el van penar amb la màxima condemna, la mort.
Van enverinar-lo amb la cicuta, que li va provocar una paràlisi respiratòria, encara que la mort va ser molt lenta.
Sòcrates no va deixar res escrit, van ser els seus deixebles, sobretot Plató, qui amb els seus diàlegs de joventut va deixar plasmat el pensament de Sòcrates. Plató va decidir escriure a partir de la mort de Sòcrates perque va quedar molt impactat, a mesura que va sent més gran, va canviant el seu pensament i no és un pensament socràtic, sinó que ja és platònic, però als seus diàlegs de joventut si que plasma el pensament i el mètode socràtic.
Xaipe!
Quin article més interessant! No tenia ni idea de que la Cicuta era la planta que provocava la mort de Sòcrates. El que si que sabia, és el que hem estudiat a classe de Filosofia durant aquestes semana: Sòcrates era un home molt sabia, el més sabi d’Atenes segons l’Oracle, que això va provocar molta tensió sobre Atenes. Va ser comdemnat per corrompre el joves i no creure en els déus. Encara que ell creu que es una comdemna falsa ja que ell creia que no feia res dolent i per tant els que al van jutjar ho pagarien.
Salve!
No coneixia aquesta planta com a julivertassa però si com a cicuta, l’havia escoltat uns quants cops però quan de veritat vaig saber que era va ser a classe de filosofia, tal i com estan dient els meus companys. Sabia que matava però no sabia de quina forma, trobo que la paràlisis respiratòria és una mort dolorosa ja que sents com et quedes sense respiració i finalment mors. És una mort dolorosa però breu, en poc temps has mort.
Trobo que la mort de Sòcrates amb la Cicuta va ser una mort injusta. Va ser acusat de corrompre els joves quan en veritat ell l’únic que feia era fer-los adonar sobre que el que pensaven estava malament. Per mitjà de la refutació intentava que aquells que es creien savis deixessin de ser-ho i s’adonessin que és millor saber que no saps res que creure saber quan no en saps.
Quan va ser acusat uns amics seus rics van anar a veure’l per proposar-lo escapar i ell va dir que no, que ell no havia fet res dolent i per tant no havia d’escapar. No podia trair les lleis ja que si traiem les lleis acabarem quedant-nos sense estat. Va argumentar que la justícia era sabia i si la justícia creia que ell era culpable ell acceptaria el càstig però pensant que encara l’haurien de pagar per haver fet un bé al jovent.
No té por a la port ja que creu que ell ha actuat bé en tot moment.
Em sorprèn la capacitat de Sòcrates per parlar i defensar les seves idees just abans de morir, havent-se prés la cicuta i sabent que tard o d’hora morirà.
Xaipete!
Havia sentit parlar sobre aquesta planta anomenada cicuta ,que és una espècie botànica de planta amb flor herbàcia de la família de les apiáceas i, dins d’aquesta, pertanyent al gènere conium.Tota la planta conté alcaloides, entre els quals es destaquen glucòsids flavónicos i cumarínics i un oli essencial, a més de la coniceina i la coniína una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central produint l’anomenat “cicutismo”. L’efecte d’aquesta toxina és semblant al guarís. Aquesta planta s’utilitzàva a l’antiga Grècia per matar a aquells presoners que havien estat condenats a mort. En aquest cas es va utilitzar amb Sòcrates i d’aquesta manera va morir.
L’hem estudiat a classe de Filosofia durant aquestes semana: Sòcrates era el més sabi d’Atenes segons l’Oracle, que això va provocar molta tensió sobre Atenes. Va ser comdemnat per corrompre el joves i no creure en els déus. Després d’ un estrany judici, el van matar amb aquesta herba (la cicuta).
La veritat és que coneixia aquesta planta com a cicuta. Sabia que aquesta planta mata però no sabia com, imagino que una paràlisis respiratòria ha de ser una mort molt dolorosa i angoixant ja que notes que cada vegada pots respirar menys fins a morir.
Opino que la mort de Sòcrates va ser molt injusta i més si va haver de morir amb els efectes d’aquesta planta.
La capacitat de mantenir-se seré em va sorprendre molt ja que jo no podria mostrar-me tant tranquil•la si sabés que en poques hores vindrien a buscar-me per l’execució.
Xaipete!
Un article interessant!
Sabia que la cicuta era una planta verinosa però no sabia els seus efectes que dona de paràlisis respiratòria i mai havia vist una foto d’aquesta. També sabia que Sòcrates havia sigut condemnat a mort amb aquesta planta, ja que ho hem estat estudiant a Filosofia però com no sabia els seus efectes mai havia imaginat que Sòcrates hagués pogut morir tan dolorosament i angoixat, ja que l’asfixia deu ser una de les pitjors morts que poden haver-hi.
Xaipeteeee!!!
M’ha semblat un article molt interessant, ja que no en pas que aquesta planta anomenada “Conium maculatum” és biennal tòxica i mata a persones. Crec que la mort de Sòcrates va ser molt dolorosa i injusta, ja que ell no hi havia fet res.
No m’havia preguntat com és físicament la planta de la cicuta que va matar Sòcrates, sembla mentida que una cosa tan natural s’hagues utilitzat per matar a Sòcrates. Pobre filòsof que va ser condemnat injustament per ser innocent. Quina por trobar-te una planta així, no reconèixer-la i que et passi res! Tot i que Sòcrates abans de morir es mostrava tranquil i seré, estic quasi segura que alguna por a la mort si que tenia i la tristesa i la preocupació, tot i haver actuat justa i honorablement, hi debia ser present en la seva ment al llarg de tot el judici i al beure’s la cicuta.Potser Sòcrates simplement va interioritzar aquests pensaments i va exterioritzar d’altres per passar a la història com el que ha estat, un home just.
Χαιρε!
La mort de Socràtes és un fet indignant fins i tot a dia d’avui, va ser acusat de corrompre els joves i de no creure en els déus quan l’únic que feia era dialogar i intercanviar idees amb els ciutadans que es trobava pel carrer.