Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre (d’aquí allò de dextro pede); casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.
Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.
En canvi, consideraven de bon averany les abelles.
Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies (precedents de l’home del sac que s’emportaven i es menjaven els nens desobedients) o les bruixes o harpies, en fantasmes, homes-llops i vàmpirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.
Si fas batxillerat, tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:
intro iit in aedis ater alienus canis;
anguis per impluvium decidit de tegulis;
gallina cecinit;…
I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què? Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara avui perviuen? També en això som hereus seus?…
Un dimarts comencem l’any 2013! Som supersticiosos nosaltres com els romans?
el numero 13 pels romans era el numero de la mala sort per exemple abans de comprar algo tenian que veure a una pitonisa desde el principi dels temps tambe hem sigut supersiciosos tambe ara dona mala sort el 666 el numero del diable tambe es diu que si no et prens el raims el dia de cap any tens mala sort per porta bona sort el dia de cap d’any tens que portar alguna prenda de roba vermella
Salve!
Jo crec que les supersticions encara viuen avui dia,encara que hi ha gent que no ho fa.Hi ha coses que si que faig que en teoria atreuen la sort encara que no hi crec gaire.
No sabia que els romans també creien en les supersticions, per el que puc veure això també és un altre aspecte que hem heretat. No sabia que ho fossin tant.
Salvee!!
Jo la veritat es que no crec en aquestes supersticions, encara que no sabia que provenia dels romans.
Crec que tot passa perque ha de passar o per algun motiu però cadascú creu en el que vol.
Salve!
Jo crec que depèn de les persones, hi han persones que són supersticiosos però d’altres que no. Jo personalment no sóc supersticiós però coneixo molta gent que és supersticiosa que diu que si un número dona mala sort, obrir un paraigua dins d’un classe… Suposo que això de les supersticions no tenen molta raó ja que jo he passat per moltes escales obertes i no passat res, al contrari amb surt tot bé. No ho entenc.
Salve!
Jo, personalment, no crec en les supersticions, crec que son dits que deien fa temps, i que ara, les generacions, no hi creien per res.
M’ha sorprès bastant la veritat, el que més a sigut:que una rata foradés un sac de farina, l’aparició d’un mussol o d’una àguila, casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicisno o la que em sembla mes estranya, tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna, no li trobo molt sentit.
Vale!!
Salveeee!!!!!
Actualment no crec en supersticions, però abans si que hi creia. Quan era petit sempre ho he sigut moltissim. La unica superstició en la que hi crec és en obrir paraigues dins ,però no sabia que els romans fossin tan supersticiosos. Un molt bon article.
Vale!!!!
Salve!
Sincerament en molts dels casos no acostumo a creure-hi, però si que hi ha alguna que tinc el dubte. No sé exactament el perque d’això però desde petita que porto polseres i un collar que crec que em dona bona sort.
La gent que evita fer segons que per les supersticions, com la del número 13, crec que és per evitar problemes per si de cas, creguin o no creguin.
Segons el que he llegit al text, hi han encara supersticions com el d’entrar amb el peu esquerra, que encara están presents en algunes persones d’avui en dia.
Vale!
Salve!
La veritat es que jo no soc pas supersticiós, mai he cregut en això i dubto molt que ho faci algun dia. Tot i això, membres de la meva família ho son i molt. Personalment no sabia que la majoria de supersticions populars provinguessin que creences romanes. En conec algunes com la de la mala sort que dona veure un gat negre, passar per sota d’unes escales repregables o obrir un paraigües en un lloc tapat.
Salve!
Només dir que l’article es bastant interessant i m’agradat bastant es breu i precís.Per el que he llegit els romans eran bastant supersticiosos a l’hora de fer qualsevol acte:casar-se,menjar,a l’hora dels naixements, l’adolescencia… aixó em sembla molt be però no crec que s’hagi de ser tant supersticiós per qualsevol cosa.He de dir que jo no soc tant supersticiós només ho soc amb coses molt simples i no els hi dono gaire importancia i he de dir que sobre lo del numero 13 es un dels meus numeros preferits.
Salve!
Jo no sóc gens supersticiós; tot i així, ja es veu que els romans ho eren i molt! Algunes de les seves superstitiones han derivat fins a la nostra societat: el gos negre avui en dia és un gat, i despertar-se amb el peu esquerre abans era entrar en un lloc amb el peu esquerre, però les altres supersticions es deuen haver perdut amb el pas dels segles.
Vale!
Pingback: El MUHBA inaugura la Via Sepulcral Romana | El Fil de les Clàssiques
Jo et faré un petit comentari amb tres supersticions, amb el nom, origen i explicació, per ampliar una mica més el teu apunt.
1- El número 13.
La creença de què el número 13 porta mala sort està tan difosa que els seus orígens es confonen. Diferents teories es vinculen amb una tradició cristiana (novament relacionada amb l’últim sopar, on Judes hauria estat assegut en el tretzè lloc de la taula); una tradició vikinga (el déu engalipador Loki seria el tretzè déu) i el zodíac persa (al qual hi ha dotze signes deixant el número tretze per representar el caos. La por concreta als divendres 13 es remunta als segle XIX, combinant dues supersticions: la por al nombre 13 i la creença que els divendres són dies d’infortuni.
La por morbosa al nombre 13 és conegut tècnicament com “triscaidecafobia” i és tan comú que alguns edificis no tenen pis 13, passant directe del 12 al 14.
2- 666
Aquesta superstició prové, sens dubte, de la cristiandat: el nombre és citat com representatiu de Satanàs en el Llibre Bíblic de les Revelacions. Ha guanyat popularitat per aparèixer en pel•lícules com “la Profecia”.
Tanmateix, sembla que tots van estar equivocats: el 2005 un grup d’estudiosos va anunciar el descobriment d’evidències que aquest nombre era el 616, i no el 666.
3- Els gats negres.
En les cultures occidentals, els gats negres són vistos com auguri de mala sort. Els hi s’associen a bruixes i en moltes cultures es creu que si un gat negre es creua en el teu camí és senyal de desastre o fins i tot de mort. Els apostadors temen especialment la maledicció del gat negre; molts, en creuar amb un d’ells camí al casino, abandonen el seu pla.
Tanmateix, no totes són males notícies per als gats negres: en algunes cultures, entre elles Japó, Gran Bretanya i Irlanda val el contrari, són vistos com a portadors de bona sort.
http://abemuscat.blogspot.com.es/2014/07/supersticions-les-taules-romanes.html
Salve!
Jo personalment no sóc gaire supersticiosa, però sí que haig de reconèixer que per costum social evito fer coses que poden provocar “mala sort”.
La teoria que el numero 13 està maleit, prové de la creença que Judes estava assegut al lloc numero 13 a l’últim sopar.
Salve!
La veritat és que jo si que soc bastant supersticiosa, quan vaig pel carrer evito passar per sota d’una escala , a vegades tiro monedes a una font, creuo els dits quan demano un desig….
Hi ha moltes supersticions bastant conegudes com: veure un gat negre, passar per sota d’una escala, el número 13, trobar un trèbol de 4 fulles…
Però n’hi han moltes que la gent fa i no s’en adonen que són supersticions! Per exemple, dir Jesús o salut quan algu estornuda, apagar les espelmes del pastís a la primera, començar el dia amb el peu esquerra, que els nuvis es facin un petó al final de la ceremonia, tapar-se la boca al badallar, anar de lluna de mel, posar el llit amb els peus mirant a la porta….
Així que potser si que tots som una mica supersticiosos!
Salve!
Personalment , pensu que les supersticions són coses que feia la gent d’abans
Les supersticcions la gent creu en allò, a causa de què algun d’ells ho ha provat a fer i li ha donat resultat. Jo no soc molt supersticiosa però, ja es veu que els romans ho eren. Algunes de les seves superstitiones han derivat fins a la nostra societat.
Jo normalment no crec molt en aquestes supersticions.Jo ja sabia que els romans eren molts supersticiosos i moltes d’aquestes supersticions encara perduren als nostres dies. Per exemple m’ha sorprès que pensesin que entrar amb el peu esquerre dona mala sort, aquesta superstició encara perdura, ja que molta gent ho fa a l’entrada d’any.
Salve!
La veritat és que no sóc supersticiós, però és cert que hi ha gent molt supersticiosa, com per exemple en Rafa Nadal, que sempre que trepitja una pista per primera vegada ho fa amb el peu dret.
La única cosa en la que sóc supersticiós és amb el número 13, no sé realment perque però intento evitar-ho per si de cas. Avui perviuen moltes supersticions com la del gos negre (ara és el gat).
Sabia que els romans tenien aùgurs, ja que un dels cònsuls més famosos de la història de la ciutat, Quint Flavi Màxim, a més de tenir el seu “cursus honorum” era un prestigiós àugur.
Crec que es pot considerar perfectament una herència, ja que ens la van transmetre i encara avui en dia marca molt a la nostra societat.
Vale!
Jo no crec en les supersticions!! En cap de elles però cada cop que hi pensu en alguna i m’entra respecte. Es mes que res allò que diuen que mes val prevenir que curar així que prefereixo no temtar. Mirar a un gat negre als ullls, passar per abaix d’una escala o un bloc o coses com aquestes mes val prevenir-les tot i que no i creguem.
es supersticions són coses que per els nostres avants passats era costum fer-ho o no i que així ha anat desenvolpant-se de generació a generació.
Salve!
Penso que les supersticions són coses que han anat passant de generació en generació i això a creat una creença en elles. Els romans pot ser que celebressin les festes dels morts per això, però crec que ho fan més per honorar-los i perquè sempre estiguin en el seu pensament. Però això s’ha perdut, ara celebrem la festa dels morts, més coneguda col a Halloween, per passarnos-ho bé i que ens donin caramels quan en realitat ho hauriem de fer per recordar a aquella gent que s’ha anat del nostre costat.
Vale!
El mal d’ull, l’enveja… en els mosaics romans
Pingback: Ser finalistes al IX Premi Espiral Edublogs 2015 | El fil del mite grec
Pingback: Recital bilingüe de poesia epigràfica llatina amb Mònica Miró al Museu Romà de Premià | El Fil de les Clàssiques
Les supersticions són creences que han perdurat amb el pas dels anys i avui en dia encara podem trobar gent supersticiosa. Jo, personalment, no ho sóc, i em sembla que no conec ningú que ho sigui. Però és curiós que, tot i així, molts de nosaltres, si tenim l’ocasió, les respectem “per si de cas”. Per exemple, qui no ha tingut mai un mal presentiment quan se li ha creuat un gat negre o se li ha caigut tota la sal del pot? O quan, per si de cas, hem evitat obrir un paraigües en un interior o passar per sota una escala?
Els romans tenien un mal pressentiment si una llebre se’ls creuava pel camí.
Salve!
Traducció:
Va entrar a l’edifici un estrany gos negre, va entrar una serp per les rajoles i va caure al impluvium, vaig sentir una gallina..
M’he quedat sorpresa de la gran quantitat de supersticions que teníen els romans…
Jo sóc moooooolt supersticiosa, massa díria jo. Quan veig un gat negre sempre haig de tocar fusta, o fins i tot quan es dia 13 sempre tinc aquell pensament de que passarà avui.
I sí, en això també som hereus seus ja que possiblement no sapiguem el significat de veure un gat negre o del número 13, simplement ens han anat arribant de generació en generació.
SALVE!
Jo no estic ben bé segura de si sóc o no sóc supersticiosa,ja què depén, la superstició, sempre ha estat ligat a la mala sort, a mi sempre el meu avi, em deia no passis sota una escala, ja que són set anys de mala sort!… jo no el feia cas i sempre acabava passant, però a mesura que me anat fent gran, m’he adonat de moltes coses, i no és que cregui en tot aixó, però a vegades sense voler, i sense pensar o evites per tal de no creure que hi pot pasar alguna cosa… Jo conèc a molta gent que creu en que si veus un gat negre, trenques un mirall, cau el pot de sal, passes sota una escala o obres el paraigües dintre d’un lloc amb sostre tindràs mala sort… Jo definitivament, no en creure el 100% fins que no estigui demostrat. I confio en què d’aquí cinquanta o cent anys seguiran dient-se tot això i continuarà fins que s’acabí el món, perquè son com costums.
Personalment, jo no em considero una persona supersticiosa 100%, ja que mai he vist la comprovació de què si fas segons que coses, tindràs mala sort o et passaren coses dolentes. Encara que, sempre que veig un gat negre, penso en què dóna mala sort, però es queda allà, no li dono més voltes i continuo amb la meva, ja que per la zona on visc jo, n’hi trobes molts i clar, pel fet de viure amb una zona on hi ha molts gats i d’alguns negres, hem de tindre mala sort cada dia? Doncs no crec que sigui així. I també, si alguna persona obre un paraigües sota sostre, no em posiciono sota pel que podria passar, però jo crec que és més per costums, ja que la meva mare ho és molt, i m’ho ha aconsellat, el mateix amb si es trenca un mirall, passes per sota una escala…
Jo no em considero supersticiós, trobo que se’n fa un gra massa, com per exemple, que un gat negre passi per davant teu o com sigui et dóna mala sort, ho trobo una tonteria, ja que més que supersticiós sembles una persona amb prejudicis i ignorant. Jo per exemple tinc un gat negre, i de mala sort, no me’n dóna gens, al revés, és una sort poder establir una mena de relació amb un animal i poder porta-t’hi bé.
Personalment,jo a vegades sóc una mica supersticiosa, però en general quasi mai penso en aquestes coses, perque no hi ha res que ho demostri que aquestes coses siguin certes. Encara que a vegades quan s’em cau una mica de sal a terra penso que tindré mala sort però mai he tingut mala sort després de que hem passés tot això ni tampoc quan veig gats negres, actualment penso que són tonteries i que totes les coses bones o males que passen són perquè hi ha algún motiu.
Salvete!
És increible lo superticiosos que eren els romans!
– I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què?
Les supersticions per al meu punt de vista desgraciadament encara perduren desprès de tants anys, jo personalment ho soc una mica en alguns àmbits i aspectes, però em guio més per la raó i la lògica de les coses. Penso que algunes supersticions son absurdes i pensades per gent ignorant, soc una amant dels animals i en especials dels gats ja que en tinc un, i penso que quan et trobes un gat negre no donen mala sort, es com si ara a una persona de color negra, diguessin que si te la trobes dona mala sort, no té sentit, i penso que es bastant discriminant, els humans tenim certa tendència a discriminar i marginar.
– Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze?
Es creu que la por per el numero 13 té com origen en el codi de Hammurabi, un conjunt de normes imposades per el Rei de Babilonia a l’any 1760, desprès de Crist. En aquest, les normes estan enumerades de forma successiva, però es salten el numero 13, això no va tenir res a veure amb les supersticions, sinó que es devia a un error en la traducció, així va començar la mala sort del numero tretze. Una altra raó per la qual el 13 es podria considerar de mala sort, es perquè continua desprès del numero 12, el qual es considerat com a un numero perfecte, l’any té 12 mesos, cada jornada es divideix en dia i nit de 12 hores cada una, el 12 marca un moment important del dia, etc. Al pobre 13 li ha tocat la mala sort de ser imperfecte desprès del dígit ideal.
– Quines supersticions romanes encara avui perviuen?
Creuar-se amb una llebre per el camí era un mal pressentiment.
– També en això som hereus seus? Penso que som hereus de tota la cultura i civilització romana, només que com es normal hem anant fent poc a poc nostra aquesta cultura i l’hem evolucionat.
– Traducció:
Va entrar a l’edifici un gos negre, va entrar una serp per les rajoles i va caure al impluvium, vaig escoltar a una gallina..
Salve!
Jo no em considero supersticiós, trobo que se’n fa un gra massa, com per exemple, que un gat negre passi per davant teu o com sigui et dóna mala sort, ho trobo una tonteria, ja que més que supersticiós sembles una persona amb prejudicis i ignorant. Jo per exemple tinc un gat negre, i de mala sort, no me’n dóna gens, al revés, és una sort poder establir una mena de relació amb un animal i poder porta-t’hi bé.
Salve!
Jo no em considero una persona supersticiosa. Quan era més petita sentia com els altres nens em deien que passar sota una escala, obrir un paraigües a casa o que et passès un gat negre pel davant et portaria mala sort o fins i tot es van fer famoses unes cadenes de missatges pel gmail que et deien que si llegies aquell missatge algú de la teva familia moriria. Reitero que, quan era més petita em feia por sentir a parlar-ne, però a mesura que creixia m’era bastant indiferent. No em considero supersticiosa però tampoc jutjo aquells qui ho són.
Salve!
Jo personalment, a diferencia dels romans, no ho sóc gens de supersticiosa! Mai he cregut que per fer o deixar de fer una cosa t’hagi de succeir alguna cosa dolenta.
Per a ells la superstició estava relacionada amb la religió, cosa que actualment no hi esta. Creien que els déus enviaven senyals que anuncien un esdeveniment futur. Sempre que començaven alguna cosa important, per exemple, una nova polis, consultaven als augurs la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis.
Els romans també es feien regals per cap d’any per tenir bona sort, nosaltres també ho fem, però no per cap raó religiosa o supersticiosa, sinó per simple tradició.
Ells en tenien moltes de supersticions! Algunes que encara conservem avui en dia, com la mala sort de veure un animal negre (en el seu cas un gos, i en el nostre un gat), també creien que entrar a algun lloc amb el peu esquerre donava mala sort i nosaltres pensem que començar el dia amb el peu esquerre també és símbol de mala sort.
Ells utilitzaven amulets per evitar la mala sort, com per exemple, penjants. Avui en dia també en podem trobar amulets de la bona sort en algunes botigues.
Ells creien en alguns personatges malèfics com les bruixes, en fantasmes, homes-llops i vampirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets. Avui en dia en fem pel·lícules sobre aquests essers desconeguts.
Traducció del text grec:
Va entrar a l’edifici un gos negre, va entrar una serp per les rajoles i va caure al impluvium, vaig sentir una gallina..
Salve!!!
Jo sincerament no em considero una persona molt superticiosa però he d’admetre que evito per exemple trencar un mirall o tirar un pot amb sal, tot i això, crec que són costums que m’han imposat a casa. Crec que hi han algunes superticions molt irracionals, com la del gat negre, ja que jo em moríria per tenir gats negres a casa perque són suuuuuper cukis. I crec que els romans eren massa exagerats en aquest tema.
Els romans eres molt creients, i també molt supersticiosos. La paraula superstició, a l’antiga Roma, significava «superstatio», és a dir un emplaçament superior dels déus, que estan per sobre dels homes i que comuniquen la seva voluntat. El senyal més temuda era el raig de Júpiter.
No em considero una persona supersticiosa, però si reconec que de vegades quan veig un gat negre que es creua al meu camí, quan passo per a baix d’una escala o quan obro un paraigües en algun espai tancat, penso i si fos veritat que això em donarà mala sort. Ho veig impossible que aquests actes et puguin condemnar a anys de mala sort.
Es creu que la por al número 13 té com el seu origen en el codi d’Hammurabi, un conjunt de regles imposades pel llavors Rei de Babilònia l’any 1760 a. E. C. En aquest, les regles estan numerades de forma successiva, però se salten la número 13. Això no va tenir res a veure amb supersticions, sinó que es va deure a un error en la traducció. Així, va començar la mala sort del tretze.
Bonum diem!
Personalment no em considero gens supersticiosa, no crec en aquestes coses, ni que per qualsevol tonteria d’aquestes et dongui mala sort ni res d’això. Jo crec que les coses passen per algo, no perquè et passi per davant un gat negre o que s’et trenqui un mirall. Em sorprèn que els romans o fossin tant.
In proximum!
Bonum diem!
Personalment,jo a vegades sóc una mica supersticiosa, però en general quasi mai penso en aquestes coses, perque no hi ha res que ho demostri que aquestes coses siguin certes. Encara que a vegades quan s’em cau una mica de sal a terra penso que tindré mala sort però mai he tingut mala sort després de que hem passés tot això ni tampoc quan veig gats negres, actualment penso que són tonteries i que totes les coses bones o males que passen són perquè hi ha algún motiu.
Salve
Salve!
Personalment no em considero una persona supersticiosa ja que no crec en la fortuna ni en la sort ni en moltes coses més …
Se alguna superstició i el remei per aquesta, els deixaré a continuació per a la gent que sí és supersticiosa:
EL MIRALL TRENCAT
Si mai trenques un mirall, creus en la mala sort i no vols tenir set anys d’aquesta, et recomano que agafis els trossos trencats ( si no són tots diuen que no funciona) i els emboliquis en un drap, llençol, tovallola o qualsevol peça de roba blanca. Quan tinguis el farcell fet el que has de fer és enterrar-lo o llençar-lo al riu perquè el corrent s’endugui la malastrugança.