Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre (d’aquí allò de dextro pede); casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.
Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.
En canvi, consideraven de bon averany les abelles.
Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies (precedents de l’home del sac que s’emportaven i es menjaven els nens desobedients) o les bruixes o harpies, en fantasmes, homes-llops i vàmpirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.
Si fas batxillerat, tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:
intro iit in aedis ater alienus canis;
anguis per impluvium decidit de tegulis;
gallina cecinit;…
I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què? Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara avui perviuen? També en això som hereus seus?…
salve!
Jo, personalment, penso que les supersticions són dits que es feien fa temps i que han anat passant al llarg del temps cap a noves generacions, però penso que tot aixó és mental, crec que de tantes vegades que ho hem sentit al final hi ha gent que s’ho acaba creient.
Jo no sóc gent supersticiosa. Però si sóc molt tradicional i suposo que moltes tradicions venen de supersticions però crec que les tradicions s’han de conservar.
Salve a tothom!
Personalment , pensu que les supersticions són coses que feia la gent d’ara i abans com a costums passats, que els havien ensenyat els seus (familiars, amics..).
Les supersticcions la gent creu en allò, a causa de què algun d’ells ho ha provat a fer i li ha donat resultat.Les supersticions són coses que per els nostres avants passats era costum fer-ho o no i que així ha anat desenvolpant-se de generació a generació.Per tant haig de dir que jo de vegades he cregut en el gat negre o el ocell negre, però res més.
Tot el que passi és el nostre destí i ja està programmat per Deú!
Salve!
Jo no crec en supersticions ni coses aixì però hi han coses com les que suposadament atreuen la bona sort que si les faig, per exemple, començar l’any trencant una nou amb un desitg dintre, portar roba inteerior vermella, posar un anell dins la copa,començar l’any amb el peu esquerra sobre una cadira per no començar l’any malament..o coses aixì que potser no serveixen per res, però tampoc perdem res per intentar-ho
VALE!
Salve!
Des de que era molt petit he cregut en les supersticions, crec que si són tant antigues són per que seran veritat o almenys part de elles .
Vale!
Salve!
Jo no crec en les supersiticions des de mai, però el que em sembla increïble és que encara perdurin algundes de les supersticions instaurades per la població romana. L’entrada amb el peu esquerre, el gat negre, la serp, o els amulets són coses que encara s’utilitzen en la nostra vida diària i donen una altra raó per posar en comú el nostre món amb el del món romà.
Vale!
Jo si que soc molt supersticiosa en tots els senttits, i a vegades pot ser dolent, ja que estic una mica obsesionada.
Salve!
Jo no crec en supersticions, pero avegades les tinc en compte!
Vale!
Jo no crec en supersticions ni coses d’aquestes. Pero esta bé menjar el raïm com a tradició a cap d’any,
Pero veig que el romans eren moltsupersticiosos. Em fa gracia que no deixessin que un gos negre entres a casa, ara molta gent te por de que un gat negre els hi passi per el davant.
La veritat és que jo crec en les supersticions!! no en totes però en algunes si! la tipica de mirar a un gat negre als ulls i tenir mala sort, no m’ho crec, però la de passar per abaix d’una escala o un bloc en obres i tenir mala sort o algo, potser m’ho crec més.. però per por a que em caigui haha
Si que eren bastant supersticiosos els romans!
Jo crec en la sort més que res, i que si t’ha de passar algo doncs passarà.. però això és el que construeix el nostre futur!
Salve Lida!
La veritat es que jo no hi crec massa en les supersticions de vegades prefereixo no arriscar-me i si puc evitar passar per sota d’una escala ho evito, si puc posar-me alguna cosa vermella per cap d’any me la poso i si puc creuar el carrer per no topar-me amb un gat negre ho faig.
Sincerament crec la gent les segueix per costum, depèn de cadascú i el seu grau de tradicionalitat.
No sabia pas que els romans fóssim tan supersticiosos, potser no cal que siguin els típics conceptes de passar per sota d’una escala, que et passi per davant un gat negre o trencar un mirall, però si que moltes vegades tenim les nostres.
Vale!
Jo crec que les supersticions encara viuen avui dia,encara que hi ha gent que no ho fa.Hi ha coses que si que faig que en teoria atreuen la sort encara que no hi crec gaire,com per exemple posar-se roba interior vermella,posar un anell dins la copa…Hi han mil coses que donen sort i que donen mala sort,peró la veritat es que no perdem res a l’hora de intentar fer coses que donen bona sort,hi si en dona doncs millor!
Vale! 🙂
Salve!
Jo actualment no crec en supersticions, però abans si que hi creia. De petita sempre ho he sigut moltissim. La unica superstició en la que hi crec és en obrir paraigues dins, potser no és que hi cregui i simplement es una mania que tinc, però per si de cas, no he provat mai de fer-ho.
Però no sabia que els romans fossin tan supersticiosos. Un molt bon article.
Vale
Llegiu i esbrinareu quins costums perduren com a supersticions des del temps dels romans: El porqué de las costumbres que rodean el Día de Todos los Santos, ABC
Salve!
Ara intentaré fer bé la traducció encara que costi una mica!
intro iit in aedis ater alienus canis;
va entrar a l’edifici un gos negre estrany;
anguis per impluvium decidit de tegulis;
va entrar una serp a l’impluvi a través de les rajoles
gallina cecinit;…
va aparèixer una gallina
Jo no sóc supersticiosa, això que diuen “ui un gat negre, mala sort!” no hi crec però em fa gràcia que la gent encara cregui en això ja que ens ve dels romans, que ells si que n’eren de supersticiosos.
Els números cadascún té un signe, però diuen que el número 13 és el de la mala sort i més si ho associem amb el martes 13.
Salve!!
M’ha sorprès que la superstició (de super i stare “estar per sobre”)per els romans responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religió, que eren les creences admeses per l’Estat. Al que me fixat es que tenien supersticions molt comuns i que perduren en l’actualitat com: que un gos negre entrés a casa, un esternut a taula o entrar amb el peu esquerre. En canvi veiem algunes que són una mica estranyes com: que una rata foradés un sac de farina, l’aparició d’un mussol o d’una àguila, casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicisno o la que em sembla mes estranya, tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna, no li trobo molt sentit. També feien com molta gent actualment que intentar contrarestar el temut mal d’ull amb amulets.
Lida he vist l’article de l’ABC que has posat i he trobat bastantes supersticions iguals a las actuals. Podem veure supersticions com portar flors als cementiris per proporcionar al mort una mica de vida i també tenim el que nosaltres representem el dol el representem amb negre ja que simbolitza respecte i pena per la persona que s’ha mort.
Per ultim dir que me sorprès amb que algunes persones no respiren al passa per costat d’un cementiri.
Salve!
Tot i que m’ha costat bastant, he intentat fer la traducció el millor que he pogut.
Va entrar a l’edifici, un gos negre i estrany.
Van caure serps a través de les rajoles.
Sonava una gallina.
Jo, no sóc per a res supersticiosa. Crec que no te rés a veure les coses que passen al teu voltant amb el que et pot passar a la vida. C rec sincerament, que això és fruit de la ment, que ens fa veure i pensar coses que no són.
No sé d’on ve la ‘mania’ que li té tothom al numero tretze, per mi, és un número com qualsevol altre.
No perduren cap de les supersticions romanes, tret del gos negre que ha esdevenit gat.
Sort que no perduren, Elisa! Vols dir?
Salve!
A mi moltes d’aquestes supersticiosn m’han sorprés com per exemple els mals presagis de ‘l’aparició d’un mussol o d’una àguila’, ‘un estornut a taula’ i sobre tot ‘no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna’.
Aquesta última em sembla molt impactant per`hi han algunes que avui a dia estan presents com per exemple: ‘aixecar-se del llit amb el peu esquerre’, ‘trepitjar una caca de gos’ diuen que dona molta sort també i quan un gat negre es creua dona mala sort.
Jo per exemple no soc gaire supersticiós però no m’agarada que s’em creu-hi un gat negre per davant.
Salve!
La veritat és que jo no soc gaire superesticiós, però hi han algunes coses que si que em poden fer mal rotllo,tot i que no les cregui, perquè per exemple això que diuen que si trenques un mirall tens 7 anys de mala vida, jo penso que l’unica mala vida que pots tenir és al moment, ja que has de recollir tots els vidres i comprar un de nou, o per exemple la de passsar per sota d’una escala, això és jugartela a que et caigui assobre o que caigui el que hi hagi sobre teu, o simplement aquesta de que quan trepijes una merda de gos et pot tocar la loteria, això son tonteries la veritat…
És graciós veure que anntiguament pels romans era un sentiment, ja que ara és com una tonteria no? jajaja I podem veure que l’única superstició que es conserva de l’antiguetat és la de: Si se’t creua un gos negre per davant tindràs mala sort” Doncs actualment és la mateixa, l’única cosa que canvia és que ara és amb els gats. Això em dona que pensar que si realment fós veritat, seguiria sent amb el gos!
Vale 😀
Salve!
Bé, pensava que nomes perdurava la superstició del gos negre esdevenir gat, però he estat llegint i hi han dos o tres supersticions més que perduren, com entrar amb el peu esquerre, trepitjar el llindar de la casa i l’aparició d’un mussol. Quines més què no sé Margalida?
Salve!
La traducció crec que seria aquesta:
Un gos negre estrany entra a casa.
Va caure una serp atraves de les rajoles
Sonava la gallina
No jo no soc gens supersticiosa, però crec que hi ha massa gent que si que ho és, no sabia que els romans també ho fossin. Les supersticions que encara hi perviuen crec que és l’ho de portar un ull blau per evitar el mal d’ull, no passar per sota una escala, evitar que s’et creui un gat negre (abans era un gos)…
Vale!
Salve!!
Jo no sóc supersticiosa, però no sabia que tot això vingues dels romans, cada dia s’aprenen coses noves!!
He intentat fer la traducció però no se si estarà bé.
Va entrar a l’edifici un gos negre i estrany.
Van caure serps a través de les rajoles.
Sonava una gallina.
Vale!!!
Salve!
Primer de tot (i com casi sempre) disculpar-me per el retard en fer l’activitat.
Traducció:
Va entrar a l’edifici un gos negre estrany;
Va entrar una serp per les rajoles i va caure del “Impluvium”;
Va sonar una gallina;…
M’he quedat molt impressionat de la quantitat de supersticions que tenien els romans, i que encara perduren.
En l’època dels Romans no tenien tantes formes d’entretenir-se com ara i no coneixien tantes coses com les que coneixem ara.
I en aquella època que volíeu que fessin, creien en supersticions, en la religió i coses pitjors! (Com sacrificis)
La ciència fins fa quatre dies no ha demostrat que tot això de les supersticions és falç.
I no fa més d’un parell de segles, encara es creia en aquestes coses, sense anar gaire lluny fins i tot els nostres avis hi creuen!
El meu avi sempre ha dit:
Divendres Sant no es pot escombrar perquè surten formigues tot l’any!
Jo personalment hi crec però en mesura, no tant exagerat com l’exposat en l’article (el cas del gat negre o el de la rata amb la farina), però si que penso en depèn de quins dies del any, en obrir el paraigües dins d’un edifici i també en passar per sota una escala!! et pot caure quelcom o algú al cap i esberlar-te’l!
Vale!
Salve!
Aqui està la meva traducció:
Un gos de fora i negre va entrar a la casa
Una serp va caure des de la teulada a l’impluvi
Sona una gallina
Jo personalment no hi crec gaire en les supersticions, però de petita creia més en les supersticions que no ara pero mai he arribat a creure totalment en això.
Jo conec algunes supersticions que m’han explicat de petita i encara les recordo, com per exemple que si s’et creua un get negre tens mala sort, si passes per sota d’una escala també, etc. Que molta gent eviti el numero 13, crec que és degut a que és un número que dona mala sort però no estic segura del perquè, però actualment, crec que encara hi ha supersticions romanes en que molta gent hi creu.
Salve!
La traducció del següent text és :
-Va entrar a l’edifici un gos negre i estrany.
-Van caure serps a través de les rajoles.
-Sonava una gallina.
·Jo la veritat es que no crec en aquestes supersticions tot passa perque ha de passar no crec que portant tota mena de joies i amulets per protegir-se dels esperits o altra cosa. Aquest sers , són sers mitològics no crec que existeixin de veritat però cadascu es lliure de pensar el que vol i suposo que en aquella època pensàven molt en supersticions i per això feien tantes coses com casar-se a mitjans de juny per tenir sort o altres coses.
Salve! 🙂
Jo ja sabia que els romans eren molts supersticiosos i moltes d’aquestes supersticions encara perduren als nostres dies. Per exemple m’ha sorprès que pensesin que entrar amb el peu esquerre dona mala sort, aquesta superstició encara perdura, ja que molta gent ho fa a l’entrada d’any.
També m’ha fet gràcia saber que creien que els gosos negres donaven mala sort, igual que ara molta gent ho creu amb els gats negres.
Jo personalment no sóc superticiosa, encara que sempre hi ha petites manies que encara que no creguis perduren a la nostra època, sense saber molt bé perquè.
He estat buscant per quina raó el número 13 pels romans, i encara avui, es relaciona amb la mala sort, però tot i que és una cosa que m’interessa bastant per curiositat, no ho he pugut trobar.
Per últim aquí està la traducció del petit text que es demana:
Va entrar a l’edifici un gos negre i estrany.
Van caure serps a través de les rajoles.
Sonava una gallina.
salve!
Superstitio (de super i stare “estar per sobre”) estan relacionat amb la religió, les cereençes admeses per l’Estat. Eren sumament religiosos ja que tots els actes que feien eren consultats, viviem amb la fe i la creença.
Es clar que, hi ha coses que dónen bona sort i altres que no, per a ells, els mals presagis eren:
-que un gos negre entrés a casa
-que una serp travessés l’atri
-que una rata foradés un sac de farina
-que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat
-l’aparició d’un mussol o d’una àguila
-un estornut a taula
-trepitjar el llindar de la casa
-entrar amb el peu esquerre
-casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis
-no entrar la núvia en braços a la nova llar
-no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna
Es pot veure que havien d’anaar amb compte si no volien que els hi pasés coses dolentes.
Per evitar aquests mals presagis, duien amulets.
Actualment, també hi ha mals presagis, hi ha gent que creu en aquestes coses.
He buscat informació sobre aquest tema:
Un presagi és un fenomen que es creu que serveix per endevinar el futur, i que sovint fan referència a l’adveniment d’un canvi. També són anomenats auguris, com els realitzats pels àugurs a l’Antiga Roma.
La interpretació de presagis i de signes profètics és una forma d’endevinació.
Els presagis es poden considerar bons o dolents depenent de la seva interpretació. Es pot interpretar de manera diferent un mateix signe segons la persona o la cultura que ho estigui fent.
He trobat presagis grecs i romans:
Els sotracs o agitacions sobtades d’alguna part del cos, com les palpitacions del cor, signes de mal averany, presagiaven amb particularitat la traïció d’algun amic, la convulsió sobtada de l’ull dret i de les celles, es reputaba feliç presagi. El entumiment o immobilitat del dit petit o el tremolor agitat del polze de la mà esquerra no significava gens favorable.
Els brunzits de les orelles i els murmuris o estrèpits que presumien sentir: quan xiulava l’oïda era senyal que alguna persona parlava d’una altra en la seva absència.
Els esternuts van ser presagis equívocs i podien ser bons o dolents segons els accidents i les ocasions. Per això, es va introduir el costum de saludar la persona que esternudava i es deien pregàries per la conservació de la seva salut i que no la sobrevé res dolent. Els esternuts del matí no es reputaron per bons; millors eren els de la resta del dia: entre els quals es donaven després del migdia es van estimar de millor presagi dels que procedien del costat dret.
Les caigudes imprevistes: Marc Furio Camilo després de la presa de Veyes, en veure l’immens botí que havia obtingut, va pregar als déus el preservessin de tot succés desgraciat que poguessin suscitar els cobdiciosos de la seva fortuna i enemics del poble Romà. Mentre estava fent la seva pregària va caure, el que prestigiós de mal pronòstic, servint de presagi per seu desterrament i que els Gals entressin a Roma. Les estàtues dels déus domèstics o Lares de Neró, es van trobar caigudes a terra al gener i aquest funest presagi anunciar d’acostar la mort de l’emperador. Tant si ensopegava el peu contra el llindar o esglaó de la porta a temps de sortir al carrer, com si es trencava la cinta del calçat o bé, en aixecar del seu seient es sentia pres per la roba, tots aquests accidents, eren signes de mal averany.
La trobada de certes persones o animals. Un Etíop o Abisini, un nan, un home contrafet, o amb qualsevol altra imperfecció física, que es trobessin al matí en sortir de la casa, era objecte d’espant i motiu per tornar a entrar-hi. La trobada amb un lleó, formigues, abelles … indicaven feliç presagi, però no era així en el cas de les serps, guineus, gats, gossos … doncs denotaven un pronòstic desgraciat. Scceva canina {de scavus, presagi funest, canis, gos), era la trobada casual d’un gos o bé, sentir la seva lladruc.
Els noms: era costum ja en les cerimònies religioses com en els negocis públics i en els privats emprar amb la màxima cura els noms la significació expressés algun record o cosa agradable: així doncs, es procurava que els nens que ajudaven en els sacrificis, els ministres o sacerdots que practiquessin la cerimònia de la dedicació d’un temple i els soldats que s’allistessin a la milícia tinguessin noms afortunats o feliços. Es evitaven per contra, noms de significació trista i desgraciada.
Salve!
Jo no crec gaire en les supersticions, i crec que hi ha molta gent que no hi creu, encara que també és cert que hi ha gent que hi creu molt i basa tot el que fa en les supersticions. Encara que no crec en les supersticions, en conec algunes de les més comunes com que trencar un mirall porta set anys de mala sort, o que si s’et creua un gat negre per davant vol dir que passarà alguna desgràcia, que el número 13 porta mala sort… Antigament s’hi creia molt més en les supersticions.
Aquí deixo la traducció:
Un gos negre de fora entra al temple.
Una serp cau des de la teulada al impluvi.
Sona una gallina.
Salve!
No molt però hi han coses que procuro evitar sense adonar-me’n com no obrir els paraigües dins a casa o no tirar la sal. La paraula superstició, en l’antiga Roma, significava «superstatio», és a dir una ubicació superior dels déus, que estan per sobre dels homes i que comuniquen la seva voluntat. El senyal més temuda era el raig de Júpiter.
El romà no temia la mort, però sí que ho aterria pronunciar la paraula. Per això, mai deien que «va morir o van morir», sinó preferien dir que «va viure o viure».
La traducció:
Un gos negre de fora entra al temple.
Una serp cau des de la teulada al impluvi.
Sona una gallina
Deixo aquí la traducció:
Va entrar a l’edifici, un gos negre i estrany.
Van caure serps a través de les rajoles.
Sonava una gallina.
Jo sóc força superstició: procuro no passar per sota una escala, intento que no s’em caigui la sal al terra, i sobretot no obro un paraiguas a casa. La gent és molt supersticiosa amb el número 13, en canvi a mi m’agrada força aquest número i penso que no dona mala sort. Una de les supersticions dels romans que m’ha sorprés més ha estat, ola de les agulles: quan tornaven d’un funeral els romans clavaven agulles a les portes de les seves cases per espantar els malsons. Una altre superstició que ara tenim és la de vesar sal que els romans també la tenien, deien que portava mala sort.
A Roma era habitual tenir claus extretes de tombes en el llindar de les cases per allunyar els mals esperits, i sempre a l’hora d’entrar a una cambra ho feien amb el peu dret.
Utilitzaven una infinitat d’amulets protectors d’entre els quals destaquen el fascinum (fal·lus). Fins i tot la gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull.
Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa. Ara en canvi és un gat negre i se t’ha de creuar perqué et porti mala sort.
Quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infantesa i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta.
Un dimarts comencem l’any 2013! Som supersticiosos nosaltres com els romans?
el numero 13 pels romans era el numero de la mala sort per exemple abans de comprar algo tenian que veure a una pitonisa desde el principi dels temps tambe hem sigut supersiciosos tambe ara dona mala sort el 666 el numero del diable tambe es diu que si no et prens el raims el dia de cap any tens mala sort per porta bona sort el dia de cap d’any tens que portar alguna prenda de roba vermella
Salve!
Jo crec que les supersticions encara viuen avui dia,encara que hi ha gent que no ho fa.Hi ha coses que si que faig que en teoria atreuen la sort encara que no hi crec gaire.
No sabia que els romans també creien en les supersticions, per el que puc veure això també és un altre aspecte que hem heretat. No sabia que ho fossin tant.
Salvee!!
Jo la veritat es que no crec en aquestes supersticions, encara que no sabia que provenia dels romans.
Crec que tot passa perque ha de passar o per algun motiu però cadascú creu en el que vol.
Salve!
Jo crec que depèn de les persones, hi han persones que són supersticiosos però d’altres que no. Jo personalment no sóc supersticiós però coneixo molta gent que és supersticiosa que diu que si un número dona mala sort, obrir un paraigua dins d’un classe… Suposo que això de les supersticions no tenen molta raó ja que jo he passat per moltes escales obertes i no passat res, al contrari amb surt tot bé. No ho entenc.
Salve!
Jo, personalment, no crec en les supersticions, crec que son dits que deien fa temps, i que ara, les generacions, no hi creien per res.
M’ha sorprès bastant la veritat, el que més a sigut:que una rata foradés un sac de farina, l’aparició d’un mussol o d’una àguila, casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicisno o la que em sembla mes estranya, tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna, no li trobo molt sentit.
Vale!!
Salveeee!!!!!
Actualment no crec en supersticions, però abans si que hi creia. Quan era petit sempre ho he sigut moltissim. La unica superstició en la que hi crec és en obrir paraigues dins ,però no sabia que els romans fossin tan supersticiosos. Un molt bon article.
Vale!!!!
Salve!
Sincerament en molts dels casos no acostumo a creure-hi, però si que hi ha alguna que tinc el dubte. No sé exactament el perque d’això però desde petita que porto polseres i un collar que crec que em dona bona sort.
La gent que evita fer segons que per les supersticions, com la del número 13, crec que és per evitar problemes per si de cas, creguin o no creguin.
Segons el que he llegit al text, hi han encara supersticions com el d’entrar amb el peu esquerra, que encara están presents en algunes persones d’avui en dia.
Vale!
Salve!
La veritat es que jo no soc pas supersticiós, mai he cregut en això i dubto molt que ho faci algun dia. Tot i això, membres de la meva família ho son i molt. Personalment no sabia que la majoria de supersticions populars provinguessin que creences romanes. En conec algunes com la de la mala sort que dona veure un gat negre, passar per sota d’unes escales repregables o obrir un paraigües en un lloc tapat.
Salve!
Només dir que l’article es bastant interessant i m’agradat bastant es breu i precís.Per el que he llegit els romans eran bastant supersticiosos a l’hora de fer qualsevol acte:casar-se,menjar,a l’hora dels naixements, l’adolescencia… aixó em sembla molt be però no crec que s’hagi de ser tant supersticiós per qualsevol cosa.He de dir que jo no soc tant supersticiós només ho soc amb coses molt simples i no els hi dono gaire importancia i he de dir que sobre lo del numero 13 es un dels meus numeros preferits.
Salve!
Jo no sóc gens supersticiós; tot i així, ja es veu que els romans ho eren i molt! Algunes de les seves superstitiones han derivat fins a la nostra societat: el gos negre avui en dia és un gat, i despertar-se amb el peu esquerre abans era entrar en un lloc amb el peu esquerre, però les altres supersticions es deuen haver perdut amb el pas dels segles.
Vale!
Pingback: El MUHBA inaugura la Via Sepulcral Romana | El Fil de les Clàssiques
Jo et faré un petit comentari amb tres supersticions, amb el nom, origen i explicació, per ampliar una mica més el teu apunt.
1- El número 13.
La creença de què el número 13 porta mala sort està tan difosa que els seus orígens es confonen. Diferents teories es vinculen amb una tradició cristiana (novament relacionada amb l’últim sopar, on Judes hauria estat assegut en el tretzè lloc de la taula); una tradició vikinga (el déu engalipador Loki seria el tretzè déu) i el zodíac persa (al qual hi ha dotze signes deixant el número tretze per representar el caos. La por concreta als divendres 13 es remunta als segle XIX, combinant dues supersticions: la por al nombre 13 i la creença que els divendres són dies d’infortuni.
La por morbosa al nombre 13 és conegut tècnicament com “triscaidecafobia” i és tan comú que alguns edificis no tenen pis 13, passant directe del 12 al 14.
2- 666
Aquesta superstició prové, sens dubte, de la cristiandat: el nombre és citat com representatiu de Satanàs en el Llibre Bíblic de les Revelacions. Ha guanyat popularitat per aparèixer en pel•lícules com “la Profecia”.
Tanmateix, sembla que tots van estar equivocats: el 2005 un grup d’estudiosos va anunciar el descobriment d’evidències que aquest nombre era el 616, i no el 666.
3- Els gats negres.
En les cultures occidentals, els gats negres són vistos com auguri de mala sort. Els hi s’associen a bruixes i en moltes cultures es creu que si un gat negre es creua en el teu camí és senyal de desastre o fins i tot de mort. Els apostadors temen especialment la maledicció del gat negre; molts, en creuar amb un d’ells camí al casino, abandonen el seu pla.
Tanmateix, no totes són males notícies per als gats negres: en algunes cultures, entre elles Japó, Gran Bretanya i Irlanda val el contrari, són vistos com a portadors de bona sort.
http://abemuscat.blogspot.com.es/2014/07/supersticions-les-taules-romanes.html
Salve!
Jo personalment no sóc gaire supersticiosa, però sí que haig de reconèixer que per costum social evito fer coses que poden provocar “mala sort”.
La teoria que el numero 13 està maleit, prové de la creença que Judes estava assegut al lloc numero 13 a l’últim sopar.
Salve!
La veritat és que jo si que soc bastant supersticiosa, quan vaig pel carrer evito passar per sota d’una escala , a vegades tiro monedes a una font, creuo els dits quan demano un desig….
Hi ha moltes supersticions bastant conegudes com: veure un gat negre, passar per sota d’una escala, el número 13, trobar un trèbol de 4 fulles…
Però n’hi han moltes que la gent fa i no s’en adonen que són supersticions! Per exemple, dir Jesús o salut quan algu estornuda, apagar les espelmes del pastís a la primera, començar el dia amb el peu esquerra, que els nuvis es facin un petó al final de la ceremonia, tapar-se la boca al badallar, anar de lluna de mel, posar el llit amb els peus mirant a la porta….
Així que potser si que tots som una mica supersticiosos!
Salve!
Personalment , pensu que les supersticions són coses que feia la gent d’abans
Les supersticcions la gent creu en allò, a causa de què algun d’ells ho ha provat a fer i li ha donat resultat. Jo no soc molt supersticiosa però, ja es veu que els romans ho eren. Algunes de les seves superstitiones han derivat fins a la nostra societat.
Jo normalment no crec molt en aquestes supersticions.Jo ja sabia que els romans eren molts supersticiosos i moltes d’aquestes supersticions encara perduren als nostres dies. Per exemple m’ha sorprès que pensesin que entrar amb el peu esquerre dona mala sort, aquesta superstició encara perdura, ja que molta gent ho fa a l’entrada d’any.
Salve!
La veritat és que no sóc supersticiós, però és cert que hi ha gent molt supersticiosa, com per exemple en Rafa Nadal, que sempre que trepitja una pista per primera vegada ho fa amb el peu dret.
La única cosa en la que sóc supersticiós és amb el número 13, no sé realment perque però intento evitar-ho per si de cas. Avui perviuen moltes supersticions com la del gos negre (ara és el gat).
Sabia que els romans tenien aùgurs, ja que un dels cònsuls més famosos de la història de la ciutat, Quint Flavi Màxim, a més de tenir el seu “cursus honorum” era un prestigiós àugur.
Crec que es pot considerar perfectament una herència, ja que ens la van transmetre i encara avui en dia marca molt a la nostra societat.
Vale!
Jo no crec en les supersticions!! En cap de elles però cada cop que hi pensu en alguna i m’entra respecte. Es mes que res allò que diuen que mes val prevenir que curar així que prefereixo no temtar. Mirar a un gat negre als ullls, passar per abaix d’una escala o un bloc o coses com aquestes mes val prevenir-les tot i que no i creguem.
es supersticions són coses que per els nostres avants passats era costum fer-ho o no i que així ha anat desenvolpant-se de generació a generació.