Catàleg de Messier

Tal dia com avui de l’any 1764, l’astrònom francès Charles Messier va descobrir la primera nebulosa i la va inscriure al seu catàleg amb el nom M27 o l’Halteri.

Però fins arribar a aquest moment hem de ser conscients de la feina d’altres astrònoms temps enrere. Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions; tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.

Els grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.

Més endavant, a l’Edat Mitjana, els àrabs van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.

Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, al segle XVIII.

Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època, per això es va dedicar a l’observació dels astres més que a fer càlculs sobre els seus moviments. Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.

El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771, i les seves descripcions encara són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.

A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies o nebuloses d’estrelles moribundes o cúmuls oberts d’estrelles. Degut a les reduïdes dimensions del telescopi que tenia Messier, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.

Aquest vídeo del programa Nostranau tracta sobre el catàleg de Messier.

 

Jan van Eyck

El  9 de juliol de 1441 va morir a Bruges el pintor flamenc Jan van Eyck, un dels màxims exponents de l’escola flamenca de pintura.

Jan van Eyck és considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l’espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El pintor flamenc va estar al servei del monarca Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, com a pintor de la cort i gentilhome de cambra, portant a terme des de tasques artístiques fins a missions diplomàtiques.

És l’autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les que destaca L’adoració de l’Anyell Místic , un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de “la salvació” que s’inicia amb l’Anunciació, fins a la fi del món amb l’Apocalipsi.

Una de les seves obres més importants i per la qual més se’l recorda és el seu retrat d’El Matrimoni Arnolfini, un dels retrats més famosos de la història de l’art. El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l’habitació hi apareix una inscripció que diu: “Jan van Eyck va ser aquí”. Un altre element d’interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l’enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.

En aquest capítol del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls d’aquesta obra mestre de van Eyck, exposada a la National Gallery de Londres.

 

Ull, canvi i acció


 

 

 

Ull, canvi i acció és un projecte educatiu que es realitza a l’Institut La Garrotxa d’Olot (Girona) des de fa 7 anys amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement sobre els diversos orígens de l’alumnat del centre que ha vingut d’altres països i elaborar un documental per part dels alumnes que participen en el projecte.

El tema central és el descobriment d’altres realitats socials, personals o culturals a altres llocs del món guiats per alumnes procedents dels països que es visiten.

En aquests set anys s’ha viatjat al Marroc (tres vegades), a Cuba, al Punjab (Índia), a Gàmbia i a la Xina.

Aquest projecte es financia principalment a través de les aportacions econòmiques familiars, la venda de samarretes i subvencions. La resta de diners provenen del crowdfunding o micromecenatge, és a dir, d’aportacions individuals directes. En aquest cas s’ha fet servir Verkami, una plataforma de crowdfunding per a projectes educatius.

Aquest any un grup d’estudiants de tercer d’ESO han viatjat a la Xina per enregistrar un documental sobre el retrobament d’una companya de classe, la Zhihui, amb la seva avia a Wenzhou. El fil argumental del documental és el retorn de la Zhihui a la Xina després d’emigrar a Olot ja fa quatre anys.

En aquest enllaç accedireu al blog on trobareu tota la informació sobre aquest projecte i els diferents viatges que s’han realitzat fins al moment.

Recentment ha guanyat el segon premi a la categoria de professorat dels premis EL CAC A L’ESCOLA, organitzats pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). L’objectiu d’aquests premis és fomentar experiències de comunicació en educació a l’escola i el CAC ha reconegut aquest projecte per l’ús dels mitjans audiovisuals a l’hora de treballar la immigració.

161è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí

Tal dia com avui de l’any 1852, Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Reus. Avui fa 161 anys del naixement del genial arquitecte català que va revolucionar el panorama arquitectònic mundial a través de les seves originals creacions.

Gaudí és reconegut internacionalment sobretot per les seves obres a la ciutat de Barcelona, on destaquen el Temple de la Sagrada Família, la Casa Milà, el Parc Güell o la Casa Batlló entre d’altres. però també va deixar la seva empremta a altres llocs com Sitges, Astorga, Mataró, Comillas, Lleó, La Pobla de Lillet,  Monistrol de Montserrat o Santa Coloma de Gramenet.

L’admiració cap a l’entorn natural i l’aprenentatge dels secrets de l’ofici familiar de calderers van ser determinants en l’obra d’Antoni Gaudí. El seu geni constructiu projectà formes arquitectòniques innovadores inspirades en la natura. Les tècniques constructives es basaven en les emprades a pagès i la seva col·laboració amb diversos artesans va donar com a resultat una obra compartida. El ferro, la fusta, el vidre, el mobiliari… elements que conformaven els edificis en tota la seva globalitat, des de la complicada estructura fins al més petit detall, modelen l’esclat creatiu que és l’obra de Gaudí.

La seva contribució a l’arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.

En aquest vídeo podeu conèixer millor la figura de Gaudí i la seva obra:

 

Tomàs Mallol mor als 89 anys

Avui ha mort el cineasta gironí Tomàs Mallol i Deulofeu als 89 anys d’edat.

Tomàs Mallol va néixer l’any 1923 a Sant Pere Pescador i des de ben jove va començar la seva passió pel món del cinema.

L’any 1956 va realitzar la seva primera pel·lícula amateur, El pastor de Can Sopa. Aquell mateix any va participar com a director de fotografia en una coproducció italoespanyola, Su propio destino.

Va fundar la Unió de Cineastes Amateaurs (UCA), amb sede a Barcelona.

Va deixar el cinema professional i va continuar la seva carrera com a cineasta amateur realitzant diversos curtmetratges. Entre 1956 i 1977 va realitzar 31 curtmetratges, alguns dels quals van guanyar premis internacionals.

Als anys 60 va començar a col·leccionar objectes dels primers anys del cinema, els quals es poden veure al Museu del Cinema de Girona, que porta el seu nom com a fundador i president de la Fundación Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, creada el 1994.

Podeu fer una visita audiovisual al seu museu a través d’aquest vídeo: