Category Archives: Escrits 1B

Declaració d’amor!!!

Hola Joanen!!T’he de confessar un secret que guardo des de fa un temps. El primer cop que et vaig veure em vaig quedar impressionada. Ets el noi perfecte per a mi i t’ho puc demostrar. Penso en tu des de el dia que ens vem trovar.( Sub Adj.) Cada cop que estic aprop teu el cor em fa un salt. Tu fas que la meva vida sigui millor. (Sub. Sus.)Si tu no em correspons jo morire d’amor. (Sub Adv.) Cada dia espero la teva mirada amb impaciencia i veure els teus preciosos ulls brillants mirantme amb un somriure! Espero que em responguis i que em diguis el que penses sobre mi!
Petons
Sara Pérez

Declaració d’ Amor

Se’m fa estrany escriure’t, mai ho he fet, però és que sé que si no ho deixo anar tot per aquí, no seré capaç de dir-te a la cara ni la meitat de les coses que et vull dir. Jo sóc una persona senzilla i discreta, que m’amago quasi sempre, difícil de saber que penso en cada moment, la por o el no sé que fa arrossegar-me cap a aquell racó sempre que hi ha alguna cosa que va malament. I des d’allà, observo la vida, des de lluny, amb por a plantar-li cara, amb por a plantar-te cara a tu, amb por de demostrar-te tot allò que sento ni més ni menys. Si, t’estimo, molt, massa… i tu, tu no deixes mai de ser tu. Aquella persona que si, que t’ho dona tot, però a la seva manera. A aquella manera que no entenc, que potser no vull entendre, però que no és la que vull. Ets una persona forta, agradable, lliure i sincera, tot i que a vegades una mica covarda, però no ens enganyem, tots som humans. Som molt diferents, i a vegades penso que potser és això el que ens uneix. Ets un gran amic, i em destrosses, tot i que no t’ho faci saber, em destrossa saber que estàs allà, i que m’estimes, perquè ho sé, perquè m’ho dius, però també sé que mai m’estimaràs de la manera que ho faig jo, o de la manera que m’agradaria que ho fessis.   

Em moro de ganes d’agafar-te la mà i dir-te que em segueixis, que et faré feliç. Agafar mil camins, sense saber on van, descobrint-los pas a pas, junts.., a la nostra manera, si vols, perquè sempre tot serà a la nostra manera, diferent que tothom, i per tant, especial. Em passo el dia pensant en tu, en que has fet, en que fas i en què faràs. Necessito saber de tu en cada moment, i el no saber em torna boja.  

Espero que hagis entès les meves paraules i les interpretis tal i com m’agradaria que ho fessis. Amb aquestes línies no et demano ni molt menys que vinguis amb mi, no vull que deixis la vida que et pertany, perquè tu ets una persona sense por a res, que vola sense rumb, i amb les idees claríssimes, si te n’adones, tot el contrari de mi. Sé perfectament que tu i jo no estem fets per estar junts (substantiva), i per la mateixa raó em pregunto com et puc arribar a necessitar tant. T’he escrit tot això perquè et volia fer saber què és el que sento realment per a tu (adjectiva), no em podia amagar més. 

Ets molt important per a mi i no deixaràs de ser-ho. T’aprecio moltíssim i això no canviarà siguis on siguis, per tant, et demano si us plau que aquesta carta no faci canviar res. Segueix-me trucant com fas sempre, segueix somrient a la vida i a mi, de la manera que tu vols fer-ho, i segueix agafant-me la mà com has fet des de que et vaig conèixer. Jo, et prometo que intentaré oblidar aquests sentiments que no em deixen respirar.  

Ara ja està, ara ja t’ho he dit tot, ara ja puc passar pàgina, començar de nou. Si, estic enamorada de tu. M’encantes, i t’estimo amb bogeria, però no per això et deixaré escapar a tu ni a tots els moments compartits, ni a tota la vida que hem deixat enrere. Sé que m’entendràs, et conec. No et demanaré temps, saps que sempre m’ha fet por, i sé que no et sorprendràs de la reacció que t’he demanat que tinguis al llegir tot això, seràs capaç de fer-ho, ho sé. Sempre t‘he desitjat la millor sort del món (adverbial). És el que desitjo per a les persones que estimo. No ho deixaré de fer. Gràcies per ser com ets i per deixar-te descobrir cada dia una mica més…  

 

Laia Anguera Anglí1r. Batx. A

Em resulta tan fàcil escriure quan estic trista

Em resulta tan fàcil escriure quan estic trista.. en canvi, no sé d’on treure les paraules quan es tracta d’escriure a una de les persones més importants (oració subordinada adjectiva que he tingut mai). Però encara que trigui a fer-ho, ho aconseguiré.Vas arribar a la meva vida en un moment inesperat, en un moment on l’últim que volia era començar una relació. Però vas aparèixer i ràpidament vas canviar tots els meus esquemes. Des d’un primer moment em vas demostrar que eres diferent a qualsevol altre (oració subordinada sustantiva), no sé com ho vas fer, però vas aconseguir treure’m aquella por tan gran que guardava dins(coordinació). Dia a dia t’anaves fent un lloc cada cop més gran dins meu i ara mateix no sabria estar sense tu. No t’imagines com t’arribo a estimar, no saps quant t’arribo a admirar.. perquè fas que cada dia sigui especial, perquè m’ensenyes que la vida és preciosa, perquè em cuides com mai ningú ho ha fet, perquè és impossible donar més del que tu em dones a mi. Mai podré parar d’agraïr-te tot el que has fet per mi en aquest temps(oració subordinada adverbial). Sense cap mena de dubte, sempre seràs el meu petit, el meu primer. Ho vull tot amb tu, tot! 

Gràcies per tots els moments que hem passat, pels que estem passant, i pels que passarem..

T’estimo Borja.

Mireia Martín

Declaració d’amor

Dir-te que t’estimo se’m queda petit, algú hauria d’inventar noves paraules per definir els meus sentiments. Et necessito cada segon que passa. T’estimo des d’el primer dia que et vaig veure (subordinada adjectiva). Sento això i més. Si tu te’n vas (subordinada adverbial) no em queda res. Estimar-te en realitat és un premi. És un regal que qualsevol persona hauria de rebre, però que només tinc jo. Et dono les gràcies per deixar-me estimar-te. T’estimo perquè quan et miro no em conformo amb mirar-te, desitjo abraçar-te, besar-te, tenir-te per sempre. Ets la llum que il·lumina la meva vida. Quina alegria tinc quan em llevo pensant que et veuré, quina alegria quan me’n vaig a dormir esperant despertar per a tornar-te a veure. Voldria saber expressar amb paraules el que sento per tu (subordinada substantiva), però n’hi ha prou que em miris amb els teus ulls. T’estimo i t’estimaré per sempre. 

 

Federico Vallejos Viñas

Carta d’amor

Fa una hora que m’he llevat i he somiat el que vam fer la setmana passada. Estic tan feliç, que voldria explicar-te el somni.

Era un dia molt assolellat, amb el mar tranquil i un vent suau. La platja estava plena de gent i vaig decidir trucar a una noia, a qui estimava moltíssim, i li vaig preguntar si volia anar a la platja amb mi. Ella em va dir que si, i jo ràpidament vaig agafar la tovallola i la crema i vaig anar fins a la porta de casa seva. Vam agafar les bicicletes, i ens vam anar a una platja amb l’aigua transparent com el vidre. Quan vam arribar, jo tenia tanta calor que em vaig llençar de cop al mar. L’aigua estava una miqueta fresca, però ens vam poder banyar perfectament. Vam jugar una miqueta a les pales. Ella sempre em guanyava i reia, però jo no em mosquejava.

Era un dia esplèndid, em sentia molt bé quan estaves al meu costat (sub.sust.adv.)prenent el sol. Ets una persona molt simpàtica i agradable. Ja sé que dintre de tres dies vindràs de vacances, però no puc dormir sense el petó que em fas cada nit. Espero que ho estiguis passant de meravella a Itàlia. No t’oblidis de portar-me fotos de totes les ciutats que has visitat.(sub.sust.adj.)

Et trobo molt a faltar. Si no arribes aviat(sub.sust.adv.), em moriré de tristesa.

T’estimo molt.

Adrian Jagustin Arana

declaració d’amor

No han passat ni dues hores des de que ens hem separat, que ja no he pogut  deixar de pensar en tu, de recordar com junts rèiem, com ens abrasàvem, dintre del meu cor he sentit una sensació estranya, fa temps que per mi ets més que una amiga, fa temps que ets la reina del meu món, la noia que hem fa somriure, la noia que hem fa plorar a bots i barrals quan les coses no surten bé, la que fa que passin las hores i jo em quedi embovat mirant com passa el temps.  Fa temps que  ets dintre de lo més profund del meu cor, però només som amics i això es el que hem fa viure un patiment intens dintre  del meu cor. Porto dies perdut buscant-te , al meu pensament només hi ets tu, a cada instant per el meu cap es reflexa el teu rostre somrient com sempre i del meu cap no s’esborra l’ultima abrasada viscuda entre els dos.Està plovent, vaig caminant a pas lent per els carrers de la ciutat, poc a poc l’aigua de la pluja va mullant el meu rostre i se m’escapen les llàgrimes pensant si tu m’estimes, si sents el mateix que sento jo per tu, si aniries a qualsevol racó del món per mi, si ho donaries tot per estar amb mi com jo faria per tu. Cada cop la pluja es més intensa, la por i el pànic s’apoderen de mi, pànic per si no sents el mateix que jo per tu, per entrar en un món sense sortida, on l’única sortida ets tu, por de perdre la nostra amistat.  Si tu marxessis del meu costat seria la meva perdició, seria el meu naufragi en el oceà més profund, sense tu no puc deixar d’estar ni un segon, perquè ets la meva vida, ets la meva llum a la foscor, ets la meva única esperança de vida quan tot es fosc, cada cop que t’apropes a mi i m’abrases suaument em sento com si estigues al paradís i jo sigues Adam i tu Eva. (oració subordinada adverbial)La pluja ha parat i jo m’assec a un banc d’un parc, els arbres estaven tristos i deprimits i el meu cor pateix un dolor intens, sincerament ja estic cansat de veure’t patir per un altre noi que no et mereix, que no t’estima com jo t’estimo a tu, que t’enganya,que et fa plorar cada cop que veus que només ell té el seu cor per altres noies i no per a tu. Quan si estiguessis amb mi tot seria molt diferent, mai t’enganyaria, mai et faria patir, sempre estaria al teu costat contant els segons al teu costat, mirant com surt el sol a la platja junts i abraçadets, un amor sense final, entregar-te el meu cor i que tu m’entreguis el teu, et construiria un palau amb les meves mans si fes  falta, infinitats de coses arribaria a fer per a tenir-te el meu costat, per a donar-te el meu amor. 

Bufa un vent fort de tramuntana per l’oest i cada cop la por s’apodera més de mi,no puc parar de tremolar, les cames no em responen, i es que se de sobres que desprès d’aquesta carta les coses entre tu i jo canviaran molt i aniran a pitjor, quan em vegis ja no m’abrasaràs com quan ho feies avanç, totes les tardes que junts hem viscut es transformaran en un senzill record que es quedarà clavat al meu cor perquè se de sobres que no hi hauran més tardes al teu costat durant molt de temps, que quan passi per al teu voltant faràs veure com si no em coneguessis, que ja no confiaràs els teus secrets amb mi,que ja no sabre per quina raó estàs trista o alegre, per quina raó pateixes o quin es el noi que et fa patir,se de sobres que quan acabis de llegir aquesta carta tot serà molt diferent com es ara.  

Cada cop el vent bufa més fort i està començant a ploure com una espècie de aiguaneu molt estranyà, cada cop fa més fred i jo amb la meva samarreta de tirants m’estic congelant,però que més dona si neva o si fa sol, si m’estic morint de fred o cau un raig sobre meu, si per molt que faci per tu, mai hi seràs amb mi, mai podré tornar-te a abrasar ni podré besar els teus llavis suaus amb sabor a carmí(adjectiva), mai podré veure com surt el sol amb tu a la platja, ni viure una vida junts, no podré donar-te tot el meu amor, però dintre del meu petit cor queda una petita esperança, i ara només li demano a Déu, que res canviï entre nosaltres,que passi el que passi siguem seent amics i mai et separis del meu costat, perquè ets la millor persona del mon que tinc al meu costat i per re del mon m’agradaria que marxessis del meu costat, si marxessis per a mi seria un infern, ja que ets la persona que més estimo del mon. 

Vaig a la deriva per els carrers de la ciutat, trist i pensatiu, esperant saber si tu m’estimes o no m’estimes (cordinada),si vols viure la resta de la teva vida al meu costat o si tot canviarà i perdrem la nostra amistat que tant ens va costar aconseguir,espero que re canviï i que em responguis aviat. 

Esperant un t’estimo dels teus dolços llavis.

Antonio Giménez sanz

Declaració d’amor

Hola,

T’escric aquesta carta perquè ja no puc aguantar més sense dir-te el que em passa amb tu.

Des del primer dia que et vaig veure, vaig sentir una cosa que mai havia sentit, poc a poc ens varem anar coneixent una mica i cada vegada que parlava amb tu o que et veia pels passadissos m’agradaves més, la teva forma de pensar, la teva forma de ser, la teva mirada… jo veia que eres perfecta per mi.

Molts dies m’aixecava pels matins i només pensava en si et veuria, i si aquell dia et veia, només amb que em regalessis una mirada ja estava tranquil perquè havia vist a la noia més bonica de totes.

Aleshores, anàvem parlant, ens passàvem hores i hores parlant, i el temps passava rapidíssim. Desprès d’aquelles converses em vaig adonar que sentia alguna cosa per ella, que l’estimava.

Desprès quan sortia amb els meus amics, a la discoteca o on fos i la veia, no paràvem de mirar-nos , ens saludàvem, estàvem junts però ella no sentia el mateix que jo. Jo no et desagradava, però t’agradava un altre noi, encara que em veies simpàtic, guapo, agradable però en definitiva, no senties el que sentia jo. Jo era un noi que el feies servir per tenir-lo sempre, fins que un dia, va ser especial, va ser diferent, va ser el millor que varem passar junts, un d’aquells dies que no vols que s’acabin per res al món.

Va ser això o no se el que, però des de llavors, no era el mateix, varem passar d’hores i hores parlant i veure’ns a dir-nos “hola i adéu”. A causa d’això ens varem distanciar no se com però poc a poc ho varem fer…

Ara quan la veig, encara penso en el que ha significat per mi, però aquests pensaments es millor deixar-los còrrer.

César Liso 1BatxA

Declaració d’amor

             Carta d’amor a tu, petita. No vull que pensis (substantiva) que ara m’he cansat de jugar amb les noies i per això vull tornar amb tu. És més, aquesta carta no t’arribarà mai perquè jo no et mereixo, només escric per desfogar-me, per torturar-me i patir com tu ho vas fer. Jo se que tu no em tornaràs a estimar i també se que la culpa és meva. Ets intel·ligent, bonica i simpàtica amb aquest somriure (adjectiva) que tens, massa per mi i no ho vaig saber valorar. Ara sento nostàlgia de les tardes que passàvem junts, passejant, fent coses o simplement explicant-nos les coses que sentíem… Només espero que algun dia em perdonis, encara que entendria (adverbial) si no ho fessis, i puguem tenir una bona relació, jo sempre t’estimaré i estaré al teu costat per donar-te suport. T’estimo.

Arnau Gómez

Carta d’amor

Estimada meva, he pensat durant molt de temps, si escriure’t aquesta carta o no.

Finalment m’he decidit a donar un pas endavant i treure valor per dir-te tot el que sento (subordinada adjectiva).

Sempre que estic amb tu, em sento el noi més feliç del món, però cada cop què em separo, em sento molt buit i penós.

Tu ets la inspiració de la meva vida. I si te’n vas no em queda res (subordinada adverbial).

Tots els dies et penso, encara pitjor no hi ha segons en que no hi pensi, però es l’ única cosa que em treu del mon quotidià, simplement perquè hem fas més feliç.

Te’n recordes com va començar tot? Perquè jo recordo tots els moments que em passat junts, des del primer fins avui, i espero que continuïn durant molt de temps.

Encara me’n recordo com et vaig conèixer al institut, perquè va ser per casualitat. Va faltar un profe nostre, llavors a la vostra classe li tocava esports, i nosaltres vam decidir fer-vos una visita, i a la vegada jugar a volley amb vosaltres, però la sorpresa va ser quan tu ens vas dir que no podíem jugar, perquè no érem de la vostra classe, cosa que no et vam fer cas i ens vam quedar amb vosaltres a jugar a aquell esport que sempre recordarem. I ara qui ho diria, tu i jo junts, d’estar separats, a inseparables. Sembla mentida com canvia el món en poc temps.

Finalment pasaré el temps restant de la meva vida al costat teu, perquè ens necessitem un a l’altre, i perquè fas que aquets moments siguin inoblidables (subordinada substantiva).

Tot això ho defineixo en dos paraules t’estimo moltíssim.

Eric Chito

Declaració d’amor

Mai m’he plantejat escriure’t tot el que sento per tu . Per a mi l’amor no existia fins a fa uns sis anys. No me’n recordo molt bé com ens vam conèixer. Se que dit d’aquesta manera sembla una mica penós, però em sembla que va ser en l’aniversari d’una companya de classe. Jo vaig acceptar la invitació, però no va ser aquell dia que ens vam conèixer(sub.adj), només va ser la primera vegada que et vaig veure.

Em sembla que no va sorgir l’amor a primera vista. El dia que et vaig conèixer definitivament era un dia molt calorós, de finals d’estiu. Em vaig creuar amb el vostre grup d’amics i com coneixia a uns quants em vaig apropar. Me’n recordaré tota la vida de l’hora que ens vam passar parlant tu, jo i en Rafa, al meu portal.

A partir d’aquell dia ens vam fer inseparables, quedàvem dia si i dia també. Al cap d’un temps em vas venir a buscar tu sol i vas parlar amb mi. Jo no em podia creure tot el que m’estaves dient. En aquell moment de la meva vida no existia l’amor, no sabia que era estimar. Quan em vaig decidir em vas ensenyar a estimar com mai ho havia fet. Al cap d’un temps em vas trencar el cor, desprès de tot el que havíem viscut em deixaves sense cap explicació. Em va costar molt superar-ho, però vaig aconseguir-ho. Al cap de tres anys no se perquè, però em vas demanar un altre cop d’intentar-ho i jo no m’ho vaig pensar dos cops. Vam estar junts una temporada massa curta com per recordar-la, ja que no va passar res amb gaire interès.

No van passar ni vuit mesos que ja m’estaves demanant un altre cop per sortir, però en aquell moment tenia tot molt recent i crec que t’ho vaig deixar molt clar: t’apreciava, però confoníem l’amistat amb l’amor.

Vam passar un estiu sencer pensant l’un en l’altre, però sense veure’ns. La veritat es que no vaig pensar gaire en tu, però el dia que et vaig veure amb la moto parlant amb en Marc em van venir al cap moltes coses viscudes entre nosaltres dos, em van ressorgir sentiments cap a tu. No sabia com aturar els meus pensaments, m’espantava la idea de tornar amb tu, però el meu cor no parava de dir-me que havia d’estar amb tu.

A partir d’aquell dia feia per veure’t, et trucava i t’enviava missatges, però el que més m’agradava era que trobava una resposta. Un dia et vaig trucar i vas venir a veurem, jo estava malalta y no se com, però va tornar a ressorgir aquella màgia tan especial que quan estem junts, encara que no vulguem, surt i ens envolta. Encara avui, desprès de casi vuit mesos la sento i crec que tu també la sentes amb mi(sub.adv).

Jo en veritat no creia en l’amor, mai havia estimat com ho faig ara. Ara se que aquesta vegada és la definitiva, que m’estimes i que jo t’estimo. Cada dia em demostres que mereix la pena estar amb tu i aguantar tot el que sigui necessari per nosaltres. Al principi d’estar junts em va sorgir un nou sentiment que mai havia experimentat en mi, pensava que no i havia ningú al món que tingués una relació tan especial com la nostra, que ningú podia arribar a estimar com jo ho feia en aquell moment.

Encara quan et miro als ulls me’n recordo d’aquell dia que vam estar una hora parlant sense parar. Encara avui dia ho fem això, i m’agradaria tant que en aquests moments s’atures el temps i poguéssim estar per sempre més parlant, un al costat de l’altre. M’encanta la nostra relació perquè sempre parlem i parlem sense parar i de tot. Sobretot m’encanten quan fem el nostre propi vocabulari de paraules que només tu i jo podem entendre o quan fem coses que ningú faria al costat de la seva parella sense avergonyir-se, com per exemple quan et demano l’esprai.

Estaria tota la vida dient el que sento per tu i tot el que t’estimo, però crec que ja ho saps prou bé perquè t’ho repeteixo moltes vegades al dia. Tu fas que la meva vida sigui millor(sub.sus). Encara que em faci molt repetitiva vull que ho sàpigues.

T’ESTIMO

Isamar Casado