Mai m’he plantejat escriure’t tot el que sento per tu . Per a mi l’amor no existia fins a fa uns sis anys. No me’n recordo molt bé com ens vam conèixer. Se que dit d’aquesta manera sembla una mica penós, però em sembla que va ser en l’aniversari d’una companya de classe. Jo vaig acceptar la invitació, però no va ser aquell dia que ens vam conèixer(sub.adj), només va ser la primera vegada que et vaig veure.
Em sembla que no va sorgir l’amor a primera vista. El dia que et vaig conèixer definitivament era un dia molt calorós, de finals d’estiu. Em vaig creuar amb el vostre grup d’amics i com coneixia a uns quants em vaig apropar. Me’n recordaré tota la vida de l’hora que ens vam passar parlant tu, jo i en Rafa, al meu portal.
A partir d’aquell dia ens vam fer inseparables, quedàvem dia si i dia també. Al cap d’un temps em vas venir a buscar tu sol i vas parlar amb mi. Jo no em podia creure tot el que m’estaves dient. En aquell moment de la meva vida no existia l’amor, no sabia que era estimar. Quan em vaig decidir em vas ensenyar a estimar com mai ho havia fet. Al cap d’un temps em vas trencar el cor, desprès de tot el que havíem viscut em deixaves sense cap explicació. Em va costar molt superar-ho, però vaig aconseguir-ho. Al cap de tres anys no se perquè, però em vas demanar un altre cop d’intentar-ho i jo no m’ho vaig pensar dos cops. Vam estar junts una temporada massa curta com per recordar-la, ja que no va passar res amb gaire interès.
No van passar ni vuit mesos que ja m’estaves demanant un altre cop per sortir, però en aquell moment tenia tot molt recent i crec que t’ho vaig deixar molt clar: t’apreciava, però confoníem l’amistat amb l’amor.
Vam passar un estiu sencer pensant l’un en l’altre, però sense veure’ns. La veritat es que no vaig pensar gaire en tu, però el dia que et vaig veure amb la moto parlant amb en Marc em van venir al cap moltes coses viscudes entre nosaltres dos, em van ressorgir sentiments cap a tu. No sabia com aturar els meus pensaments, m’espantava la idea de tornar amb tu, però el meu cor no parava de dir-me que havia d’estar amb tu.
A partir d’aquell dia feia per veure’t, et trucava i t’enviava missatges, però el que més m’agradava era que trobava una resposta. Un dia et vaig trucar i vas venir a veurem, jo estava malalta y no se com, però va tornar a ressorgir aquella màgia tan especial que quan estem junts, encara que no vulguem, surt i ens envolta. Encara avui, desprès de casi vuit mesos la sento i crec que tu també la sentes amb mi(sub.adv).
Jo en veritat no creia en l’amor, mai havia estimat com ho faig ara. Ara se que aquesta vegada és la definitiva, que m’estimes i que jo t’estimo. Cada dia em demostres que mereix la pena estar amb tu i aguantar tot el que sigui necessari per nosaltres. Al principi d’estar junts em va sorgir un nou sentiment que mai havia experimentat en mi, pensava que no i havia ningú al món que tingués una relació tan especial com la nostra, que ningú podia arribar a estimar com jo ho feia en aquell moment.
Encara quan et miro als ulls me’n recordo d’aquell dia que vam estar una hora parlant sense parar. Encara avui dia ho fem això, i m’agradaria tant que en aquests moments s’atures el temps i poguéssim estar per sempre més parlant, un al costat de l’altre. M’encanta la nostra relació perquè sempre parlem i parlem sense parar i de tot. Sobretot m’encanten quan fem el nostre propi vocabulari de paraules que només tu i jo podem entendre o quan fem coses que ningú faria al costat de la seva parella sense avergonyir-se, com per exemple quan et demano l’esprai.
Estaria tota la vida dient el que sento per tu i tot el que t’estimo, però crec que ja ho saps prou bé perquè t’ho repeteixo moltes vegades al dia. Tu fas que la meva vida sigui millor(sub.sus). Encara que em faci molt repetitiva vull que ho sàpigues.
T’ESTIMO
Isamar Casado
Hola, bon dia.
La teva declaració ens sembla que està força bé, no sembla que hi hagi gaire faltes d’ortografia.
L’estructura sintàctica està força bé encara que dubtem que l’oració subordinada adverbial estigui bé.
No hem trobat gaire falte, o sigui que està molt bé.
fins aviat.
què era estimar (cal accentuar el què)
després/abans…
no sé per què
veure’m
i no sé
la que dónes per adverbial no ho és
Repassa el que t’he marcat. Més que una declaració d’amor, és la sinopsi d’una gran pel·lícula. Està molt bé, com sempre, gràcies als detalls, en aquest cas imprescindibles.
Un 9.
M’ ha agradat molt la declaració , l’he trobat intensa i que arriba a la gent.
Molt bonic!