El cafè de la granota

1. Títols dels contes.

4. Paraules des d’un oliver

14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Paraules des d’un oliver: Aquest relat està presentat en forma d’un llarg monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí i amic Isidre. És sorprès collint-les i intenta excusar-se dient-li que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa, ja que, l’Isidre no té temps amb la botiga. Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo fora amb un pal. Finalment el lladre intenta tocar-li la fibra sensible dient que van anar junts a la guerra.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  Aquest conte explica la història d’una dona ,la Gabriela ,que des de que va tenir el fill, només es preocupa per la seva salut i sempre esta amoïnada per ell i desconfia de tothom. Està tan obsessionada que ha descuidat el seu marit. Decideix anar a Lleida per visitar diversos metges però tots li diuen el mateix, que esta perfectament. Finalment una bruixa li diu que té una maledicció, i la persona que li vol fer mal serà la primera que li donarà un peto al fill, a la que li clava un ganivet.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

Paraules des d’un oliver: El mateix protagonista, l’home que hi ha enfilat dalt d’un oliver. No hi ha altres narradors, ja que és un monòleg.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  les històries són narrades per un narrador omniscient. Hi ha personatges que aporten informació sobre el judici que es produeix per l’assassinat tot i que no surti a la història. Aquests narradors secundaris sí que tenen importància, perquè són els que van presenciar el crim.

No hem trobat semblances entre aquests dos contes. Un és un monòleg fet en primera persona i l’altre és una història narrada en tercera persona i amb diàlegs.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Saula: corda llarga de cànem amb que s’arrossegava el llaüt al riu.

Borrasses: La part mes basta de l’estopa que deixem sense netejar.

Bancalets: Trossos petis de terra plana conreada. 

Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal.                                  

Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

Madrilles: Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

Rabejar-se: Posar una cosa dins de l’aigua corrent perquè quedi ben molla. /Complaure’s a prolongar allò en que hom troba una satisfacció.

Milhomes: Home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

Sirgar: fer avançar el llaüt en paral·lela la riba estirant des de terra amb una sirga.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinensa era una ciutat propera al riu Ebre. La seva activitat principal era l’agricultura.

Amb els matxos apareixen els llaüts carregats de lignit. Eren utilitzats per sirgar riu amunt.

Hi havia un servei de cotxes de línia entre Mequinensa i l’estació de trens de Favara.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia està en que al ser un poble petit tothom es coneix i tothom sap el que succeeix però cada persona dóna la seva versió del que pensa que ha passat. Com en el cas del capítol Paraules des d’un oliver, que ja tenia la fama de ser un caradura o en l’últim capítol on la gent va suposant el que li succeeix al petit.

La ironia del primer conte que em treballat està en la manera que es narren els fets, com intenta excusar-se.

En el segon conte que em treballat el la ironia la trobem en alguns personatges com és el cas del conductor que està obsessionat amb que els americans tiraran una bomba.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

En aquesta imatge es pot observar a l’Isidre intentant fer fora dels seus olivers al lladre. Alhora passa l’autocar en el que viatja la Gabriela pensant qui serà la persona que li vol fer mal al seu fill.

dibuix-cata.jpg


    Jaume González Bazataqui      Sergi Jiménez

2 thoughts on “El cafè de la granota

  1. Silvia

    Molt bon dia Joan Marc!!

    Aquest matí t’he escrit un email al correu electrònic antic i he vist que ja no rutlla. I és que han passat 8 anys, així que buscant buscant amb el senyor google he arribat fins aquí..i no sé…crec que deus ser el mateix Joan Marc Ramos que jo vaig conéixer. Quina sorpresa!! M’encanta aquest apartat de la web..quina nostàlgia!! M’ha portat molts records i estic quasi convençuda que ets el meu profe de català de Sant Fost!! jejej Bé..espero que sàpigues qui sóc i em responguis..si et dic que el meu cognom és Cidoncha segur que et sona.

    Petonets!

  2. Joan Marc

    Bé, he retocat la mida de la imatge perquè ocupava més que un camp de futbol!

    No dibuixeu malament, no…

    El treball és correcte i heu entès prou bé els textos. Haguéssiu pogut parlar una mica més de l’espai, però vaja..

    NOT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *