Author Archives: pm9405

Carta d’amor

Mai se m’han donat bé les cartes d’amor, no sóc gaire bona per demostrar els meus sentiments. Soc incapaç de trobar les paraules exactes per poder descriure el que sento per tu (Oració subordinada substantiva). La meva intenció no és escriure’t un piló de paraules maques que no surtin del meu cor (Oració subordinada adjactiva).  No recordo des de quin moment exacte em vas començar a agradar, sincerament crec que sempre ho has fet. Haver estat amb tu aquest temps  ha estat el millor que m’ha passat en la vida. He après a estimar una persona molt més del que m’imaginava i tot és gràcies a tu. Mai oblidis tot el que t’he estimat i el que encara t’estimo. La nostra història no ha durat tot el que haguéssim volgut, tot i així, sempre seràs una persona inesborrable per mi. No et vull oblidar, simplement ho vull superar, ja que sé que mai tornarem a estar junts i això m’angoixa cada cop més.Com t’he deixat marxar? Sento tots el errors que he comès amb tu, que han estat suficients per que et cansessis de mi (Oració subordinada adverbial), però m’has demostrat que el que sents per mi és molt més fort i has continuat lluitant fins al final. Sento no haver sabut lluitar i haver donat tot el que podia donar de mi.Tinc por de tantes coses que aquesta no m’ha deixat viure els meus sentiments per tu.  El nostre amor ha estat magnífic, però de sobte, un dia tot es va esvair. Ara ja no sé continuar sense tu i caic en una espècie de monotonia idiota on mantenir les aparences és el més important, en realitat estic destrossada. Els teus ulls, el teu somriure, les teves mans… tot el que mai podré tenir prop meu perquè ara ja ets lluny del meu costat i sé que mai et podré tornar a recuperar. Ara mateix la única cosa que espero és que siguis molt feliç amb aquella persona que et pugui donar tot el que jo he estat incapaç de donar-te. Sempre m’has dit que si caiem és per aprendre a aixecar-nos i per això el que et prometo és  que si hi ha alguna cosa que pugui fer per  recuperar-te ho faré. un plaer coincidir en aquesta vida,

   Tània Puerto I Mas

El cafè de la granota

El cafè de la Granota

1.Títols dels contes.

Els contes que ens em llegit son el 2 i el 9, La Plaga de la Ribera i Els Delfins, respectivament.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

La Plaga de la Ribera

La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, essencialment, demana a un policia el seu ajut per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és
La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni, el narrador, perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.

Els delfins

Els delfins, es una conte que te lloc en un poble, que quan hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera en donar el cònsol a la família. El narrador, que es el protagonista, s’ha encarregat d’assumir ell aquest paper, el qual, el poble, al cap d’un temps, l’ha acabat acceptant, tot hi haver uns quants vilatans que no. El que li preocupa al protagonista és que, quan a ell l’enterrin, qui serà el successor d’aquesta tasca tan gran. Te tres candidats, però ningun dels tres, segons la seva opinió, mai podrà ser tan bo com ell.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el conta de La Plaga de la Rivera, en la que el narrador és en Jeroni, com en el conte dels Delfins, en la que el narrador és en Miquel, no hi ha cap altre narrador secundari que hi intervingui.

La principal semblança entre les dues històries és la preocupació per el futur del poble en el que viuen, ambdós narradors fan molta vida en el poble, es a dir, que es preocupen mes del normal per al benestar comú dels vilatans.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Conte de la Plaga de la Ribera:

Espill: mirall

Dropos: dròpols, no gaire llestos

Bresca:estructura de cera del rusc,constituïda per les abelles,composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i pol·len i a la cria de larves.

Persones amb senderi: Persones amb seny

Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre,que l’autoritat imposa directament a la població.

Conte dels Delfins

Esclarir: saber el perquè d’alguna cosa

Ixen-van: rodones

Finat: del difunt

Albirar: donar-se conte

Patolla: disbauxa

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Els personatges dels contes són gent de poble i coherentment tenen oficis de poble com per exemple l’adroguer,el ferrer, el llaüter i l’agutzil. Els locals que surten en els contes son els normals d’un poble,en son alguns exemples, l’ajuntament o El cafè de la granota,que suposem,deu ser l’únic cafè de la vila.

El protagonista del conte La Plaga de la Ribera és un personatge força xerrameca i fa que en alguns moments pugui semblar una persona pesada. En Jeroni és un home amb bon cor i força innocent,ja que vol que uns delinqüents tancats a la garjola ensenyin a la Plaga de la Ribera a ser un bon delinqüent.

El protagonista del conta Els Delfins, és un personatge bastant cregut ja que creu que cap altre persona serà capaç se fer la seva tasca “tan bé” com la fa ell i segons el nostre punt de vista no és una feina i per tant no s’ha de fer per obligació sinó amb sentiment.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia dels contes és principalment la ironia que s’utilitza per a ridiculitzar la societat. En el cas dels Delfins la ironia és que la gent sigui capaç de barallar-se per el fet de ser el primer en donar el condol a un individu. En el cas de la Plaga de la Ribera és que un individu tingui el valor d’endur-se a casa seva un delinqüent com si es tractes d’un paquet,també hi ha força ironia en el fet de que una persona vulgui enviar a la presó a un “delinqüent frustrat” per així fer que es converteixi en un “bon delinqüent”.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

cafe-granota-2.jpgcafe-granota-1.jpg

Imàtge 1: En aquest dibuix hem volgut representar la escena en la que el protagonista del conta Els Delfins dona el condol a una vídua.

Imàtge 2:  Amb aquesta imàtge hem volgut representar el moment en que a La Plaga de la Ribera se li espatlla el tractor i per això l’enxampen.

Autores: Noemí Navarro Girona i Tània Puerto i Mas

Records del passat

El recordo allà sentat ,

Amb la mirada ausent

I un caràcter tan distant… Però ell res podia fer

Li havien pres la voluntat,

Ell que fou un home ferm

I ara, rodejat d’infants

No en podia gaudir d’ells.

Que tindria a la mirada?

Potser aquells camps plens de gent

I aquelles tardes passades

De joventut pel carrer,

El futbol que tantes tardes

El fou gaudir de valent,

La muntanya , les cantades,

La família … i els vells temps.

Tantes coses que explicar-me

I no em sabies dir res. M’agradaria pensar

Que sabies que jo estava

I em podies estimar,

Tot i que no ho demostraves,

Que ara des de allà dalt

Cuides de tots nosaltres,

I que estàs al nostre costat…

I saps que la teva neta

Sempre t’admirarà.

Marta Perez

Ets part de mi

Aquest estiu hi hem tornat, com tots els anys. El riu, el cant dels ocells i nosaltres.

Seiem vora el riu i compartim els records que hem viscut junts, uns se’n recorden més que d’altres. Recordem quan érem petits i jugàvem a la plaça de la vila, antics amors que no tornarem a viure com abans, el primer petó, amics que han aparegut i desaparegut amb la mateixa rapidesa però que per algun motiu especial han deixat un record inesborrable en cadascun de nosaltres.

Diem que a nosaltres no ens passarà, no ens separarem per res del món, som amics de veritat. Ara tots tenim la nostra vida i pels estudis o la feina no tenim temps per trucar-nos però no deixem de recordar-nos. L’amistat és tan inestable com l’aigua d’aquest riu quan de petits hi llençàvem pedres.

De sobte, torna en mi un record que sé que no podré oblidar mai, tu, el primer amor, en un principi llunyà i després tan proper que formes part de mi.

Llàstima no poder aturar el temps en aquell moment, llàstima saber que me’n haig d’anar i deixar-te de nou, tot sol, tots dos sols amb els nostres sentiments. Si pogués, no hem separaria de tu. Un altre cop separats per la distància, som tan diferents… no acabo d’entendre la teva manera de pensar però crec que és un dels trets que et fa més interessant.

Dubto, sé que no hem puc quedar però sempre dubto, et sento cada cop més lluny però de sobte m’agafes la mà i em dius que passi el que passi sempre seràs al meu costat. Passi el que passi,aquestes van ser les teves paraules. Ets la inspiració d’aquest poema.

Dia de primavera

Quan el sol comença a minvar

Les nostres vides s’enllacen

Per recordar plegats

Em sembla mentida

Com el temps ha anat passant

Des  que les nostres mirades

Es varen creuar

No era el lloc més propici

Ni el més indicat

Però l’amor no té normes

Ni sap d’entrebancs

Que tinguis una vida plena

És el que et vull desitjar …

Tot i no poder ser amb mi,

Que et tornis a enamorar.

Tania Puerto