Category Archives: cafè granota

El cafè de la Granota

imgcccc.jpgEls títols dels contes que ens han tocat llegir són: Paraules des d’un oliver i Preludi del traspàs.
El conte Paraules des d’un Oliver parla sobre un home que està collint les olives d’un altre que es diu Isidre. Parla amb ell. Li diu que a pogut collir moltes olives, i que si no les hagués collit ell s’haguessin fet malbé. Diu que si a rebut el missatge que li va dir a la Basilissa que li digués, que aniria ell a collir les olives. Per les exclamacions del narrador es pot deduir que l’Isidre no s’ho creu massa que li volgués collir les olives sinó que se les estava robant, ja que al poble si havia parlat molt de que el narrador era un lladre.
El conte Preludi de traspàs parla d’un noi a punt de perdre la seva àvia, explica el problema que té l’àvia en morir per coses que van passar en el passat. Ens parla de la tia Ramona, que era la germana del seu avi, recorda tot el que passa i tenia al cap el perquè l’àvia tenia tanta por a morir. Va ser perquè el seu marit ja difunt, volia plantar una figuera, però ella s’hi negava, sempre li buscava qualsevol excusa per no posar-la. Fins que la va posar, però l’àvia només mort el marit no fa altre cosa que tallar-la . Amb tot això que va passar, l’àvia té por a morir per si el seu marit l’està esperant per demanar-l’hi comptes.
El narrador es l’únic que parla al conte de Paraules des d’un oliver, té un diàleg ell sòl, excusant-se del que a fet, amb un altre personatge que es diu Isidre però que no diu res en tot el conte. Les accions que fa l’Isidre les va dient el narrador del conte.
La història de Preludi de traspàs la narra el net de l’àvia que és apunt de morir, és un narrador omniscient. Els seus actors secundaris són la tia Ramoneta que és qui ha explicat i recordat la història del figuer. El narrador és el net.
Els dos contes tenen en comú que els narradors apareixen dintre de la historia i que són habitants de la vila de Mequinensa. Creiem que si que té importància la tria dels narradors, perquè depenent de qui sigui el narrador enfocarà l’historia d’una manera o d’un altre.
Als contes apareixen molts mots típics de Mequinensa, com, per exemple: Guaita, mira; afitora; ablanir, suavitzar; galindaines, tonteries; no anar a mau; mosca balba; ufanosos, que es glorieja; codís, Palet de riera; Rampinya; marres.
Al conte Paraules des d’un oliver són citats llocs que formen part de Mequinensa, com la botiga de l’Isidre, els olivers, el mas de Vidallet etc. Però sempre parlant de dintre de Mequinensa. Els personatges d’aquest conte són mesquins, no tenen escrúpols, arreglen les coses a baralles. Es veu clarament al conte quan l’Isidre es pensa que li està robant les olives i agafa un bastó per picar al narrador. Al poble, segons el conte i han pagesos i botiguers, són personatges masculins els que apareixen.
I al conte de Preludi de traspàs també hi surten llocs de Mequinensa, s’esmenten el Segre i l’Ebre, i la casa de l’àvia. El noi parla de la seva àvia i de la seva tia Ramona també esmenta una tia que es diu Teresa. Són personatges que tenen molt present a la mort, tant per al seu avi com per la por que sent la seva àvia.
Això es el que fa especials els contes del cafè de la Granota, que casi tots parlen sobre la mort. Al de Paraules des d’un oliver no es veu tan clar perquè no diu clarament el final però es pot deduir, i a Preludi de traspàs es veu amb claredat.
La genialitat del conte Paraules des d’un oliver es troba en que només parla el narrador, però ell amb les seves paraules ens explica el que fa l’altre personatge sense que en tot el conte digui res. Crec que es una forma d’explicar el conte molt enginyosa i que per això agrada. Utilitza frases curtes, i les paraules exactes per fer que el conte no sigui avorrit ni cansat, per això són tan breus.
A Preludi de traspàs, el més significatiu es troba en que d’una figuera es desencadena tota la acció i que l’àvia tingui por a que l’avi l’estigui esperant quan es mori, son fets que fan que l’historia prengui un aire humorístic encara que parli de la mort. També utilitza frases curtes com a l’altre conte i fa que no es faci molt llarga la historia, ja que explica el que vol de manera directa.
La imatge, il•lustra d’alguna manera els dos contes, a la primera, de Paraules des d’un oliver es veu a l’Isidre am el bastó, tot enfadat perquè el lladregot li vol prendre les olives. Al segon, que pertany a Preludi de traspàs, es veu a l’avia, amoïnada perque quan es mori, l’avi que ja es mort, li passarà comptes per haver tallat l’olivera, i això es el que està pensant des del seu llit.

Anabel Torredeflot
Yaiza Fussimanya

El Cafè de la Granota

vca.jpg
 1. Títols dels contes.           
3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana. 8. Preludi de traspàs
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
            3.  En aquesta història el vell Cristòfol explica a l’escriptor la mort i l’enterrament de l’oncle Nicolau. Aquest fa vint anys que va morir i encara la gent ho recordava, ja que va coincidir amb un dels partits mes importants de la lliga de futbol. Com que el rector, un gran amant del futbol que hauria intentat fixar una hora per poder assistir al partit, no hi era, van tenir que acceptar l’horari del rector suplent, que era la mateixa que la del partit.
            8. En aquesta història s’explica el patiment que pateix una àvia. Ningú sap perquè fins que la tieta Ramona, que sempre ho sap tot, se’n recorda de que feia temps l’avi havia plantat una figuera sense el consentiment de l’àvia. Aquesta mai ho va oblidar i quan ell va morir la va tallar sense pensar-ho. Per aquesta raó l’àvia tenia por a morir perquè pensava que el seu marit l’estava esperant a l’altra banda per demanar-li comptes.
3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
            La historia “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és narrada pel vell Cristòfol, un home del poble. En canvi en la història “Preludi de traspàs” el narrador és el net. Encara que l’autor utilitza bastants narradors secundaris per tal d’obtenir diferents punts de vista. Tots aquests narradors són narradors interns i la tria d’aquests és molt important per donar realisme a les històries.
4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
Albardrà: fer algú objecte de burla, enganyar. 
Caloi: persona desvalguda, indefensa.
Engarvinat: emboirat, confús.
Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
Fumeral: xemeneia.
Melitxa: petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.
Plegar: entendre alguna cosa d’una conversa aliena.
Servar: governar, menar, una embarcació, un llaüt.
Xollar: tallar arran els cabells, el pel, d’una persona o, en especial, d’un animal.
Totxada: bastonada.    
5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)
            El poble de Mequinensa és petit i molt humil. La gent sol treballar en el camp, la mineria i el comerç. Com tots els pobles té una església per anar-hi a resar, la plaça per anar-hi a xerrar, els bars i botigues necessaris, etc. El que més els hi agrada als homes del poble es anar els caps de setmana al camp de futbol a veure els partit del seu equip per animar-lo,  fins hi tot es podrien perdre un enterrament per anar-hi, al camp de futbol. Tot hi això, en els enterraments hi participa tot el poble, ja que al ser petit tothom es coneix.  
6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
            Aquests contes tenen molts trets graciosos. El primer que podríem explicar és què la gent és molt tafanera i sempre ho volen saber tot. Però el més destacat es el punt d’ironia i humor que posa l’autor en els contes, com per exemple en el conte en que l’àvia té por de morir perquè el seu marit l’està esperant per demanar-li explicacions. Això fa que el text guanyi molt, ja que sinó seria un conte qualsevol.
7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.
            Per fer aquesta imatge em representat un element important de cada conte. “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” l’hem representat amb una pilota i “Preludi de traspàs” amb una figuera. Després com que els dos contes tenen en comú el tema de la mort hem decidit buscar la imatge d’una tomba i fer aquest muntatge.
Saulo i Arnau

El Cafè de la Granota

escanear00012.jpg

1. Títols dels contes.

Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies.

 Ø Els delfins

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies:

El cronista del poble vol saber a quina hora va sortir l’Elies de la seva casa corrents, i per aixó pregunta a diferents veïns que ho van presenciar. Els testimonis no es posen d’acord de l’hora en que va sortir de casa seva. Desprès de interrogar als veïns, i ajuntant els punts per on diuen que el van veure, pot arribar a saber quin camí va seguir fins arribar finalment a davant del cafè de Silveri, d’on sortien els autocars per anar a Lleida. Hi havien moltes teories, però al final es va saber que si havia corregut tant fins aquell lloc era perque la seva dona, la Joana, estaba malalta i habia empitjorat, i el metge l’havia dit que no tenia ni dos hores de vida. Llavors ell es va veure obligat a anar corrents a avisar a l’ordinari per dir-li que no els portes les medicines perque ja no eren necessàries.

Ø Els delfins:

En Miquel sempre és el primer en donar el còndol als familiars en els enterraments. Ell explica com va aconseguir arribar a tenir aquesta tasca. Diu que, tothom sempre volia ser el primer en donar el condol, però els que ho habien intentat donar abans que ell sempre habien caigut pel camí. Finalment explica que té un pensament que el preocupa, i és qui el substituirà quan ell no hi sigui, i pensa quina de les diferents persones que volen el càrrec és la més indicada.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundàris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el primer text qui narra és l’autor, però se suposa que va explican l’informació que ha reunit el cronista mitjançant unes preguntes fetes al diferents veïns que van veure els fets. Les persones interrogades van ser en Víctor Cardona, en Juliet de Peris, el vells que estaben al cafè de la Silveri, en Jaume Vilanova, la vella Antònia, la Carme Noguera, la Remei Ulldecora, la Rosa Arbiol, en Ramon i finalment en Pere Torres que va proporcionar una informació erronea sobre el camí que va seguir l’Elies. En el segòn conte qui narra la història és en Miquel. Si que surten més personatges, però no aporten informació, només formen part de la història, com el Constantí Cirera, la Carme, en Ramon Granera, la Carme Valls, en Joan Campells, en Joaquim Coloma i en Pere Cistella.En el primer text jo crec que narra l’escriptor perque és una història que s’ha d’explicar de manera objectiva, i en el segòn narra en Miquel perque l’història és sobre ell i perquè és l’adequat per explicar-la, a més parla dels seus temors, ell té una visió diferent i veu molt clar les intencions dels seus veïns, per aixó dona a entendre que ha d’anar amb cautela en qüestions tan delicades com les que te que tractar ell.Les semblances que hi trobo són les tafaneries dels veïns, tothom ho sap tot de tothom, no pot haber secrets perque sempre estan tafanejant.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Acaçar- perseguir Amallada– acció d’embarrancar.Ataüllar– mirar.Cerç– vent fred del nord-oest que baixa per la canal de l’Ebre; tramuntana.Costera– via urbana.Embotir– entaforar.

Espellotar– criticar ferotgement.

Garbinada– Vent fresc que remunta la vall de l’Ebre; marinada.

Plegar– entendre alguna cosa d’una conversa aliena.

Saber com s’ha de menjar bé la bresca– saber com s’han de fer bé les coses.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).

És un dia calorós, al cel només es veu un núvol sobre el campanar. El forn està davant de la ferreria. En la porta del forn està el forner descarregant els sacs de farina i en la porta de la Ferreria està el Víctor, que és el ferrer, desclavant la ferradura malmesa a la Florida, la somera de Juliet de Peris. El sabater, Jaume Vilanova, està escombrant la vorera i fixant-se en les espardenyes i les sabates del veïns. La vella Antònia està pesant els tomàquets de la Rosa Arbiol, que està tafenajant amb altres dos parroquianes del poble. L’home de l’estanc està a la porta del seu establiment fumant-se un cigarret. En la plaça, el gos del baster, entre le parades del mercat, tafaneja les gàbies i possa nervioses a les gallines. En el Cafè del Silveri, els típics vellets parlen sobre d’on bufa el vent. Davant del café surten els diferents autocars que tenen com destinació Lleida.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

En els contes l’únic que destaca és que tothom ho sap tot de tothom, que són molt tafaners, però cada un té la seva versió dels fets. És el típic poblet on tothom es coneix. També sembla que les históries hagin sigut recollides directament de la veu del poble.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

En la meva imatge s’il·lutra la coreguda de l’Elies. Es veu representada una petita part de Mequinensa. El que mostra la imatge sobre els dos contes és la tafaneria dels veïns, que estan tots atents a la mateixa qüestió, que és l’Elies.

 Isamar Casado

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

cata.JPG

1. Títols dels contes.

  • Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
  • Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues
  • Amarga reflexió sobre un manat de cebes

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar als jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decepcionats per aquesta coincidència i van acabar interrompen l’enterrament per veure el partit, això si al final fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.

Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Aquesta carta es una sàtira cap a la mort. Escrita per Miquel, barquer d’ofici familiar, que és dedicava a transportar de punta a punta del riu Ebre a treballadors. El seu ofici se’n va anar en orris quan va començar la construcció del pont, que el va reemplaçar. Així que va passar vint anys treballant de miner abans de la seva jubilació. Un dia l’apotecari del poble li va ensenyar un quadre que reconstruïa l’antiga creença de que els humans després de morir tenien que travessar un riu, i el senyor Caront era l’encarregat de transportar-los amb una barca. Miquel demana a la senyora mort, si podria reservar-li aquest càrrec per quan arribés la seva hora, i així recuperar el seu ofici perdut en vida.

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest és el cas de Manuel la Lloca, que la policia l’enxampa robant un manat de cebes i a canvi de no posar-lo a la presó li diuen que faci de delatador. Així que tothom l’estomaca per confessar a la policia els secrets de la gent del poble. Aquesta història l’explica en Manuel a l’Horaci Campells, sereno de la vila. Aquest recull en el seu diari els afers de la localitat. La guàrdia civil pressiona al Manuel perquè el sereno sigui un còmplice seu  a canvi de no esbombar que l’Horaci té una amant en el cuartel. Al final d’aquesta història l’Horaci es veu obligat a matar al Manuel perquè no escampi el seu secret al marit de la seva amant. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

El narrador de “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el vell Cristòfol juntament amb intervencions d’altres vilatans que complementen els fets de la historia i fan de narradors secundaris; el narrador de “Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues” és el mateix Miquel Garrigues i el narrador de “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” és el vell Cristòfol però amb grans monòlegs del protagonista, el Manuel la Lloca, explicant la seva història. El Vell Cristòfol és el narratari més important ja que es el que te més informació sobre les històries del poble, però sempre complementat amb petites informacions d’altres vilatans. En el nostres cas són tres textos, ja que hem intervingut tres persones dins d’aquest treball. L’única semblança que trobem entre els tres contes és que comparteixen el mateix tema principal de la narració, que és la mort.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Mentre llegíem hem pogut observar molts mots típicament mequinensans, però només hi posarem 10 mots.             

– Eixia: Sortir.           

– Enllepolir: Engrescar.            

– Ataüllar: mirar des d’un lloc alt per observar alguna cosa.           

– Conciliàbul: reunió per parlar.           

 –  van xombar: van robar o agafar.           

 – Posat de Pinxo: adoptar una postura xulesca.           

– S’avià: se’n va anar, sortir…           

 – A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valents…           

– Esmuny: escapar-se de manera dissimulada.           

 – En orris: que es quedava en res.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

L’acció dels contes té l’epicentre en la vila de Mequinensa, un poble petit situat a prop de les poblacions de Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Tortosa… i en la confluència entre els rius Ebre i Segre, per això els habitants d’aquet petit poble patien moltes riuades.Les accions es situen dins del poble per els seus carrers empinats, en els seus cafès on la gent es reunia per xafardejar (d’aquí ve el títol de l’obra: El Café de la Granota) i places. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant. Minaires, llaüters i hortolans dedicaven els lleures a caçar conills, perdius, senglars (i a vegades cérvols), la qual cosa donava lloc a converses de cafè molt animades, en el transcurs d’unes partides de cartes memorables. Ens representa la vila com un lloc plàcid, rialler i tranquil.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gracia d’aquets contes es la sorpresa final. Durant el plantejament i nus segueix el mateix estil, no ens deixa res clar i al desenllaç acaba amb un sorprenent final i a vegades poc lògic o inesperat. Moncada utilitza un tó d’humor i forta ironia en la major

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Aquesta imatge té una mica dels tres contes, ja que en els tres es contempla la mort dels personatges principals. Es veu el riu on en Miquel Garrigues vol treballar després de morir, ja que en vida no va tenir la oportunitat.

Es veu el cementiri on enterraven a Nicolau, amb el camp de fútbol al costat, impedint que el seu enterrament fos com cal. I dins el cementiri també es pot veure una tomba amb el nom de Manuel la Lloca, després de que l’Horaci el matés abans que delatés el seu secret. Surt la mort al mig dels tres dibuixos com a símbol que cal destacar dels tres contes.

Aida Caba

Sandra Granados

Carla Martínez

1 Batx-A

Treball “El Cafè de la Granota”

Els contes analitzats de “El Cafè de
la Granota” han estat “Un barril de sabó moll” i “Preludi de Traspàs”. 

El primer conte tracta sobre el treball que fa un dels treballadors de Pere Camps, en concret, Florenci que, quan està a punt d’arribar a la part de dalt d’un carreró molt llarg, suposadament, es  cau el barril de sabó que portava a les mans i comença a rodolar carrer avall, perdent tot el que havia pujat pel carreró. 

El segon tracta sobre l’àvia de la família, la qual està a punt de morir i té molta por. Això és, perquè quan l’avi vivia va decidir plantar una figuera i l’àvia, que estava totalment en contra, li plantà cara a l’avi dient-li que no la plantés, però ell no li va fer cas i la va plantar i, com que l’àvia estava en contra, decideix tallar-la. Llavors Cristòfol diu que està molt espantada, ja que pensa que, quan mori. el seu marit li plantarà cara pel que li va fer i, per aquest motiu, té por a morir.    

El narrador de les dues històries és Cristòfol, encara que, al conte de Preludi de Traspàs, no es veu massa clar. Al conte de “Un barril de Sabó moll” no sembla que hi hagin narradors secundaris, però, al de “Preludi de Traspàs”, si que n’hi ha i és la tia Ramona, ja que parla del que va passar amb l’avi i l’àvia. El narratari de “Un barril de sabó moll” sembla ser algú molt proper a Cristòfol, encara que no es diu el nom, però per la forma que li parla sembla com si fos un fill. En el cas d’aquests dos contes sembla ser que el narrador és el mateix així que no influencia de cap manera. La semblança entre els dos textos són que el narrador és Cristòfol en tots dos casos i que les dues accions passen al poble de Mequinensa.  

Els deu mots que apareixien entre els dos contes  i que són típics de Mequinensa són els següents: 

1. Senalla: Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix.

2. Estalzí: Sutge.

3. Llaüt: Embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.

4. Molló: Petit moll.

5. Catxamona: Clatellada.

6. Xalar-se: Gaudir.

7. Caloi: Persona desvalguda, indefensa.

8. Melitxa: Petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.

9. Xollar: Tallar arran els cabells, el pèl, d’una persona o, en especial, d’un animal.

10. Tnir al dit de l’ull d’algú: Fer feinaen va, sense treure prfit.     

Mequinensa és un poble que estava situat a la confluència dels rius Segre i Ebre. És un poble en el qual treballen miners, llaüters, pagesos, botiguers, entre d’altres. Les dones es dediquen a les feines de casa, encara que en alguns moments , també apareixen ajudant als miners. En els dos textos que ens hem llegit apareixen la tia Ramona, la tia Carme, la tia Teresa, l’àvia, Cristòfol, Florenci i Pere Camps. Mequinensa devia ser un poble molt petit on tothom es coneixia, més o menys, com eren els poble antics. 

En els textos apareix força la ironia, sobretot al conte de Preludi de Traspàs en el qual es parla de la por que té l’avia en morir, ja que pensa que l’avi li farà passar-ho pel que li va fer quan volia plantar la figuera. A més, també hi ha ironia, perquè hi apareix un personatge (la tia Ramona), la qual ho sap tot de la família i és tractada com na persona molt tafanera. Això és, sobretot, per poder reforçar l’humor d’aquesta obra.    

Finalment, hem creat dos imatges les quals il·lustren dos casos que apareixen als dos contes. El primer dibuix il·lustra la caiguda del barril de sabó pel carreró. Pensem que és la millor imatge per transmetre el que succeeix en aquest conte. La segona il·lustració representa una figuera tapant la casa. Amb això es vol representar el que l’àvia deia que passaria amb la casa si es plantava la figuera.  

2.gif

11.gif

Federico Vallejos.

Maria González.

Activitat de “El Cafè de la Granota”

 

Els contes que comentarem a continuació són “Paraules des d’un oliver” i “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”.

El primer conte ens explica com l’Isidre enxampa a un antic amic sobre un dels seus olivers. La primera impressió que té l’Isidre és que aquest amic li està robant les olives, i de fet, és això el que està fent. Tot i així, el lladregot intenta ensabonar-lo tot dient-li que li estava recollint les olives per fer-li un favor, ja que ell mai les recollia. Però l’Isidre no es deixa enganyar perquè ja coneix la seva mala fama i sap que li està mentint.

En el segon conte, un cronista descriu com l’Elies Santapau recorre el poble des de casa seva fins al Cafè de Silveri a corre-cuita amb l’única finalitat de trobar-se a l’ordinari de Lleida. La seva correguda va ser vista per diversos mequinensans, encara que no sabien ben bé perquè ho feia. Després es va saber que el motiu era avisar a l’ordinari per a que no li portés les medicines que li havia encarregat per a la seva dona, perquè aquesta estava a punt d’estirar la pota.

El narrador de “Paraules des d’un oliver” és el propi furtador d’olives, el qual és l’únic que intervé en l’explicació de la història. En canvi, en “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, el narrador és un cronista anònim que recull el testimoni de diversos vilatans per tal d’explicar el trajecte i el motiu de la correguda d’Elies. Per tant, aquests testimonis els podríem considerar com a narradors secundaris, ja que aporten informació sobre els esdeveniments de la història.

El que fa atractiu el primer conte no és l’anècdota en sí, sinó la manera irònica en que el lladregot narra els fets, que ja ens fa imaginar quin peu calça. Per altra banda, l’atractivitat del segon conte és l’èmfasi que fa el cronista en la correguda d’Elies, fent que un fet totalment irrellevant sigui el fil conductor de la història.

Després de llegir-nos els contes, ens hem pogut fer una idea de com era la vila. Mequinensa devia de ser un poble bastant petit. Podríem dir amb tota certesa que és d’aquells pobles on tots es coneixen entre ells. Al poble hi ha diferents cafès per passar-hi l’estona amb els amics i companys. També hi trobem una església, típica a la majoria dels pobles catalans, i un antic castell a la part més alta. El camp de futbol, que no hi podia faltar, està situat en la confluència entre els rius Ebre i Segre. Molts cops s’havien perdut pilotes i en alguns casos s’havia inundat el camp enmig del partit, com en el cas del conte “Futbol de ribera”. En definitiva, és un poble molt familiar i acollidor d’aquells com n’hi ha pocs.

Mentre llegíem els contes, hem pogut observar diversos localismes d’origen mequinensà. En nombrarem alguns i provarem de definir-los:

Alifara: Menjada festiva feta a fora de la vila.

Arjau: Barra de fusta que, fixada a l’eix del timó d’un llaüt, serveix per moure’l.

Caloi: Persona desvalguda, indefensa.

Catxap: Llorigó.

Espona: Marge de pedra que impedeix que les terres d’un brancal es desplacen.

Fumeral: Xemeneia.

Gaiata: Bastó encorbat en la seva part superior.

Garbinada: Vent fresc que remunta la vall de l’Ebre; marinada.

Molló: Petit moll.

Sargantilla: Sargantana.

Saula: Corda llarga de cànem amb què s’arrossegava el llaüt al riu.

Senalla: Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix.

 

Per finalitzar, hem il·lustrat tots dos contes amb els següents dibuixos. El primer pertany al conte “Paraules des d’un oliver”, on podem veure a l’Isidre i al lladregot. L’altre correspon a “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, on surt l’Elies a corre-cuita davant d’en Jaume Vilanova.

 

Cafè 1

 

Cafè 2

I això és tot. Pel que fa a la preparació del treball, ens hem organitzat bastant bé: després de que cadascú es llegís el llibre, ens vam reunir per fer el treball un parell de vegades, de manera que el temps no ens ha vingut a sobre i hem pogut fer-lo sense presses.

 

Jordi LLenas

Javi González

 

El Cafè de la Granota

1.Títols dels contes.

Els títols dels contes que ens han tocat llegir són: Futbol de ribera

Un enigma i set tricornis.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Futbol de riber

En aquest capítol es realitza un partit de futbol entre els forasters i els locals del poble, on el camp de futbol està situat entremig dels rius Segre i Ebre. Els forasters anaven guanyant als locals per un gol. De cop i volta va començar a ploure i els cabals dels rius anaven pujant fins inundar gran part del terreny de joc. Això va provocar que el equip foraster s’agrupés en un lloc sec del terreny mentre que el equip local no parava de ficar gols perquè es sentien com carpa en el riu.

Un enigma i set tricornis

En el següent capítol Jesús Moncada ens explica que en un partit de futbol l’equip, una persona intenta sabotejar l’equip local. Aquesta persona fa sonar un xiulet quan l’equip local esta apunt de marcar un gol com si fos l’àrbitre i llavors tot el joc es para i no tenen oportunitat de marcar gols i poder guanyar el partit.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

El narrador de les històries és el vell Cristòfol. Alguns moments hi ha narradors secundaris que ens expliquen algun detall sobre la història. En els dos capítols que hem llegit el narratari és el vell Cristòfol. En el nostre cas el narrador és el mateix així que no sabem si influencia gaire la tria dels narradors. Nosaltres pensem que si hi ha altres narradors, vol dir que el personatge que ho explica, és el que té més informació sobre aquell tema. Les semblances que hi ha entre els dos textos són: – Que en els dos textos es parla sobre el futbol. – El narrador es el mateix (Cristòfol)

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Ascla: És una estella Grossa de fusta.

Carbur: És una llum portàtil de carbur utilitzat pels minaires.

Drissa: Cap de corda que serveix per hissar les veles dels vaixells.

Endergues: Conjunt de mobles, d’estris, etc.

Gaiata: Bastó que utilitzen els pastors encorbat per la part superior.

Melitxa: Petita formiga rogenca.

Pontona: Petita embarcació de fons pla.

Regall: Forat amb pendent per on passa l’aigua.

Senalla: Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix.

Xombar: Estar-se dret i immòbil com si estiguessis clavat al terra.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinensa és un poble molt petit que està situat entre els rius Segre i Ebre. La gent es reunia als cafès perquè era un lloc on estaven còmodes i podien trobar-se tota la gent del poble, per explicar xafarderies sobre l’altra gent. Un dels oficis més destacats en aquest llibre és el dels llaüters que baixaven pel riu a intercanviar lignita per coses que necessitessin. Una de les aficions popular de Maquinensa era anar a veure el seu equip de futbol cada diumenge. Quan hi havia partit el poble quedava buit i tot estava tancat perquè tothom estava al camp de futbol.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

Una cosa que hem trobat molt divertida ha estat la inundació del camp de futbol, perquè es divertit imaginar-se l’equip local jugant sòls i l’equip rival i l’àrbitre estiguessin arraconats en un petit desnivell on l’aigua no hi arribava per no mullar-se.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Aquest treball és un treball que ens ha aportat molta informació sobre el poble de Mequinensa. El treball no ha estat gaire fàcil de fer-lo ja que hem tingut petits conflicte entre nosaltres. Com per exemple l’organització del temps i el repartiment de les feines. En quan el llibre, ha estat una mica difícil d’entendre per els mots mequinensans.

escanear.jpg

Guillem Crauñas

Adrian Jagustin