Tag Archives: Cinema

La pregunta de gener

Aquí us deixo l’estadística de les respostes a la pregunta del mes de desembre:
Respostes desembre

Clarament es veu com moltes de les persones que han respost -gairebé la meitat- creuen que l’ordinador no aportarà res de positiu per a l’aprenentatge de les matemàtiques. La resta es decanta majoritàriament per la resposta indecisa o intermèdia. Aquestes opinions s’hauran de contrastar d’aquí a uns anys quant el programa ja porti uns quants cursos funcionant. Ja veurem.

I ara us deixo amb la primera pregunta del nou any. Una pregunta de cinema i matemàtiques:

Bon any a tothom!

Matemàtiques al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2010

rites-of-love-and-math

.
Quan esta a punt d’arrencar la 43a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, tenim una bona notícia pels amants del gènere i les matemàtiques.
Dins la secció d’Oficial Fantàstic Competició Panorama Curts,s’emetrà la producció “Rites of love and math” (Ritus d’amor i matemàtiques) el dilluns 11 d’octubre a les 14:15 hores.

El curtmetratge francoamericà, de la cineasta Reine Graves i el matemàtic Edward Frenkel, explica com un matemàtic troba la fórmula de l’amor, i per tal d’evitar que les forces del mal li prenguin la fórmula, la tatuarà en el cos de la seva amant. Un homenatge a Rite of Love and Death, de Yukio Mishima.

Matemàtiques, bellesa i sensualitat en un curt que promet ser una veritable joia.

Malauradament, jo no podré assistir al passi i hauré d’esperar a veure’l per altres canals, però si algú de vosaltres ho pot fer, crec que no se’n penedirà.

Ja em direu què us ha semblat.

Tot cercant l’infinit (2)

L’altre dia vaig tornar a veure (la vaig veure de jovenet ja fa uns anys) la pel·lícula “L’increïble home minvant”, un film de l’any 1957.  Jo ho vaig fer per un canal de televisió d’aquests que et trobes a vegades fent “zapping” però també es pot veure per internet.
A banda de recomanar-la per moltes raons -pels seus efectes especials que són força bons per l’època segons el meu punt de vista, per la seva temàtica i sobretot per un fantàstic monòleg final- vaig pensar que seria una bona manera de tornar a enfocar el concepte d’infinit però en aquest cas centrant-me en la idea d’infinitesimal, que és el substrat de la teoria de límits dins l’anàlisi matemàtica clàssica.
Gràcies a la característica de continuïtat (sense forats) de la recta real els nombres es poden fer tant petits com es vulgui, sense necessitat de desaparèixer; o bé es poden sumar infinits nombres i que el resultat sigui un altre nombre concret i finit. Aquests principis també es poden aplicar a nombrosos problemes físics (de fet problemes físics i mecànics van impulsar bona part de l’anàlisi matemàtica dels segles XVII i XVIII, i encara ara ho fan).
A partir d’aquí ja entraria en detalls massa tècnics i per tant aquí m’aturo.
Abans però, veieu aquest vídeo realitzat per TV3 on es veu la comparativa entre allò “infinitament” gran i allò “infinitament petit”.
Que en gaudiu!

L’Anna Maria, fidel seguidora d’aquest bloc, va deixar un comentari a l’altre article de l’infinit en el què feia referència a un relat circular de Borges, “Un sueño”. En aquest sentit, la realitat matemàtica que més s’apropa a aquesta idea és la de “fractal” objecte matemàtic que té com a una de les seves principals característiques que és autosemblant, és a dir, que té la mateixa estructura a grans trets independentment de la escala amb la que s’observi.

A reveure!

Hipàtia

Ja ha arribat la tardor, i amb ella, les novetats cinematogràfiques.

Estic esperant amb expectació l’ultima pel·lícula d’Alejandro Amenábar “Àgora”, d’estrena imminent. En ella, es narra part de la vida d’Hipàtia d’Alexandria, una de les més brillants científiques del món antic.

De la mateixa manera que molts altres dels grans noms de la cultura clàssica, va cultivar diversos camps del coneixement. Així, va destacar com a filòsofa, matemàtica i astrònoma.

Per tant, aquest film pot ser una molt bona aportació si l’emmarquem dins d’aquest 2009, any mundial de l’astronomia.

Més enllà que el rigor científic es vegi sacrificat com moltes altres vegades en pro d’una més gran comercialitat del producte i més en les grans superproduccions, el segell d’Amenábar acostuma a ser sinònim de qualitat. És per això, i pel fet que sempre és d’agrair la presència més o menys explícita de les matemàtiques en el cinema, que l’aniré a veure tant bon punt l’estrenin.

De moment, aquí us deixo el tall publicitari que corre per la xarxa.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Matemàtiques en el cinema II

Aquest cop us recomano diverses coses classificades segons els vostres interessos.

Si sou especialistes, us pot agradar el curt Évariste Galois que recrea l’última nit de vida del genial matemàtic.

Un film interessant és l’argentina Moebius (si la podeu trobar) fet per una universitat d’allà.

Un tractament més històric, el trobem a la pel·lícula Enigma , situada a la segona guerra mundial.

A Perros de paja, trobem a Dustin Hoffman en el paper d’un matemàtic que es trasllada a viure a un poblet amb la seva dona.

Més moderna és la sèrie policíaca “Numb3rs” (disponible en algun canal de televisió per cable) on les matemàtiques són la via de resolució dels casos.

Per acabar, cal fer referència a L’habitació de Fermat, pel·lícula espanyola molt recomanable.

Fins aviat, i bon cinema!!!

Matemàtiques en el cinema

Hi ha pel·lícules que han intentat aproximar-se al fet matemàtic amb més o menys èxit. N’hi ha de populars, com ara “Una ment meravellosa” o “L’indomable Will Hunting, i d’altres més exòtiques com ara “Pi, fe en el caos” , o bé Cube”. També els dibuixos animats s’han sumat al tema amb “Donald en el país de les matemàtiques”. En tot cas, més enllà dels possibles errors conceptuals, sempre és un exercici interessant veure aquests films amb la ment ben oberta i receptiva.

Si veieu alguna d’aquestes pel·lícules i us agraden, digueu-m’ho i us en recomenaré més.