IMPLEMENTACIÓ

ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Fer un power point de la història del cinema per a què els alumnes es puguin situar en les diferents dècades que hauran de treballar.
Confecció d’un mural explicatiu amb una línia del temps, introduint els elements més rellevants en el descobriment i desenvolupament d’aquest art.
Fer una cartellera amb els diferents tipus de gèneres.
La dinàmica de treball cooperatiu: 1-2-4 i El Llapis al mig.
A partir del llibres que portin i les tauletes, hauran de buscar els actors i actrius més destacades de la seva època. I conèixer la seva biografia.
Organitzar la sortida de cloenda del projecte al cinema JCA d’Alpicat
Realitzar un recull de les  millors pel·lícules de cada dècada.
Realitzar un recull de les bandes sonores més famoses de cada dècada.
Realitzar e interpretar amb diferents instruments la cançó :

“My Heart Will Go On

Recull de la informació i amb un DINA3 posar exemples de cada efecte.
1er activitat. És gravaran fent una presentació i l’editarem al pinacle Studio per fer un doblatge.

2n activitat. A partir d’una escena de la pel·lícula  “Titànic” que ja està editada, en el youtube, per ser doblada. Elaboraran un guió cada grup i amb un micròfon faran el doblatge.  Tota l’activitat l’ha realitzarem amb el programa d’edició de vídeo Pinacle Studio.

Explicació de què és una càmera estenopeica ( pàg web : www.clubdefotografia.net

Com fer-la: www.es.wikihow.com

Amb la càmera estenopeica realitzaríem una fotografia i la revelaríem amb un quartet fosc.

Material necessari:

–          Càmera,

–          Paper fotogràfic.

–          Líquid revelador

–          Líquid fixador

–          Aigua

Els nens ens col·loquen en un lloc amb molta llum per realitzar la fotografia. Dins de la càmera posarem el paper fotogràfic i no li ha de tocar la llum solar fins que vulguis fer la foto.. Quan vulguem fer la foto destapen el foradet pel que l’entri la llum al paper fotogràfic.

Depenent de la distància entre els alumnes i la càmera estaràs més temps realitzant la foto.

Exemple: 4m  de distància, 1 min de temps.

Després ho tanques tot per a què no entri la llum i te’n vas al quartet fosc per revelar.

Quan ho reveles la foto ha d’estar mirant cap a dalt.

Primer líquid : revelador. 1min i mig.

Segon líquid:  aigua. 30 segons.

Tercer líquid: fixador: 2min i mig.

I per acabar mullar-lo amb aigua i penjar-la per eixugar-se.

I ja es podrà veure la foto.

 

METODOLOGIA (EL CINEMA)

Generalment s’ha dut a terme l’organització de treball cooperatiu per la bona comunicació activa entre ells. Es van formar grups heterogenis dividint-los en grups de 4 persones (1 triangle- 2quadrats -1 rodona)

Per atendre a la diversitat i garantir la cooperació, la iniciativa i la participació de tots els alumnes, hem treballat, en molts casos, de forma grupal i fent posades en comú, interaccionant així mestres i alumnes. La major part de les activitats s’han fet generalment en grups de taula formats per 4 alumnes. (aquests grups de 4 han anat canviant al llarg del projecte) També hem fet algunes activitats per parelles. En tota activitat també hi ha un treball de forma individual per tal que els alumnes puguin autoregular el seu propi treball.

PROJECTE EL CINEMA (IGNASI PERAIRE)

El projecte del cinema està contextualitzat a 4t curs d’educació primària i respon als interessos dels alumnes, ja que va ser triat pel grup classe. Després de realitzar una brain storming  dels coneixements previs i el què volien saber sobre el cinema, es va acordar:  conèixer la història del cinema, els efectes especials, com és un cinema per dins, els gèneres del cinema, realitzar una cartellera…

Ja les auem aciu!!!

Pendent aguesta longa dimenjada, es nòsti porics decidiren que volien conéisher eth mon e comencèren a picotar es ueus tà auer ua naua vida dehòra.

Eth deluns peth maitin, mos trapèrem fòrça ueus picotadi e enteníem as porics piular laguens deth ueu… eth moment que s’apropaue. Quan tornèrem pera tarde mos trapèrem tres polidi porics neri. Neri? òc, aguesta siguec ua des nòstes suspreses. Es ueus èren de garies grises, atau donc, es nòsti porics son neri.

Quan tornèrem de cap ath ser, dus porics mès auien neishut. Èren fòrça banhadi laguens dera incubadora. Demorèrem a que se shuguèssen tà passar-les ara caisha qu’auíem premanida tamb ua lum que les da calor. Totes emocionades, mo n’anèrem a dromir, en tot pensar qué passarie pendent era net e qué diderien es escolans eth dimars quan arribèssen ena escòla.

Aué, dimars peth maitin, era mainadèra a vist tres poricons acabadi de nèisher laguens dera incubadora e tres ueus mès picadi. Demoram que pendent eth dia d’aué se decidisquen a gésser.

Es cares de felicitat e emocion des escolans mos an hèt gòi. Es sòns porics auien neishut e an començat a hèr ipotèsis de coma auien trincat era casquelh deth ueu, quin auie neishut prumèr, quin serie eth pròplèu ueu en trincar-se… Era discussion a arribat ena classa, relacionauen es causes que les auien explicat e qu’auien aprenut tamb era realitat deth neishement des porics…

A estat un moment d’aprenedissatge, de jòia, de realitat en veir nèisher uns èsters vius ena classa.

Demoram tamb impaciéncia qu’es auti ueus se trinquen e qu’auesquem lèu mès porics. De moment, ne portam ueit.

Seguiram en tot informar-vos…

Qu’era magia, era illusion e es talents d’apréner tostemp siguen present enes nòsti escolans, atau coma enes mèstres.

Tot aquerò qu’aprenem tamb illusion non se desbrembarà jamès!!

 

Incorporació de la perspectiva integrada de les ARTS

Partint del paradigma de la globalitat, hem intentat abordar el màxim d’àmbits susceptibles de ser treballats sota el paraigües d’aquest projecte. Entre aquests, l’àmbit artístic en la seva dimensió visual i plàstica.

Es va iniciar la proposta  artística, a partir d’una pluja d’idees sobre quins eren els artistes catalans que coneixia l’alumnat.

Els que van considerar més rellevants van ser : Salvador Dalí i Joan Miró.

Paral·lelament es va proposar de conèixer un autor rellevant i  proper:  Josep Guinovart, d’aquesta manera l’alumnat  podria participar en un taller artístic i visitar l’obra museística d’aquest autor d’Agramunt.

El fet de treballar autors rellevants contribueix a enriquir el bagatge cultural de l’alumnat.  Així mateix, poder exposar les seves produccions artístiques a la sala d’actes de l’ajuntament, amb motiu de la Festa dels Tres Tombs (molt arrelada a la vila), permet donar una major significativitat i funcionalitat a l’aprenentatge.

A l’hora de dissenyar les diferents propostes  s’ha tingut en compte les diferents dimensions artístiques: percepció, comprensió i valoració, interpretació i producció i imaginació i creativitat.

També s’han creat sinergies amb l’Espai Guinovart, fet que ha permès diversificar  la metodologia emprada.

Aprenentatge vivencial – Sortida a Catalunya en miniatura

Després de l’activitat de xoc, encetem el projecte amb la sortida a Catalunya en miniatura per tal que els alumnes puguin familiaritzar-se amb el monuments emblemàtics de la nostra terra.

A partir de la sortida no només vam treballar continguts de l’àmbit de medi social (relleu, paisatge, monuments, tradicions i personatges emblemàtics) sinó que també vam poder fer un aprenentatge més globalitzat, gràcies a les maquetes. Posteriorment, a l’aula, es van treballar les maquetes des de l’àmbit matemàtic.

Activitat de xoc – Rebem un correu electrònic

Per començar el projecte, el primer que vam fer va ser llegir a la pantalla digital l’email que ens havien enviat des de Torrelles de Llobregat oferint-nos una visita a Catalunya en Miniatura per tal de conèixer els monuments més importants.

L’email deia:

Iniciar un projecte a partir d’una activitat de xoc permet crear un impacte emocional als alumnes.  A nivell de neurociència s’ha demostrat que l’aprenentatge que es desprén d’aquest tipus d’activitat perdura més en el temps.

E ara què hèm damb aguesti ueus?

Un viatge arribèren es ueus ena classa, era curiositat e emocion dera mainadèra se hèc visibla e comencèren a hèr preguntes sense parar; uns cridauen, uns auti sautauen e era grana majoria s’apilotèren entà poder vèir es ueus. Un còp tornèrem ara calma, comencèrem a hèr ua ploja d’idies d’aquerò que sabíem sus es porics gracies a Janick, que mos hèc ua petita presentacion entà explicar-mos d’a on auie portat es ueus.

Ei incredibla era capacitat des escolans entà reflexionar sus causes que se mos escapen a nosati, es adulti, e questions tan simples coma: coma cuedaram aguesti ueus se nosati no èm era sua mair? Dèishen en evidéncia era importància qu’era familha à entà toti e era necessitat d’auer-la a pròp entà subervíuer. Damb aguesta e autes preguntes, podèrem trèir arguments necessaris entà enténer eth cicle vitau des porics.

Es preguntes mès freqüents que sorgiren sigueren es següents:

  • Coma sabem que sonque i a porics laguens d’aguesti ueus?
  • Coma les cauam?
  • Guairi dies an d’éster laguens dera incobadora?
  • Que passe damb es ueus que se queden dehòra?
  • Neisheràn porics de toti es ueus?

Aguesta, ei sonque era ploja d’idies que auem plantejat entre toti, a partir d’aciu, anaram contestant totes es questions-problèma ath long deth projècte, observant e reflexionant sus era evolucion des ueus.

“Ditz-me quauquarren e ac desbrembarè, ensenha-me quauquarren e ac rebrembarè, hè-me participant de quauquarren e ac aprenerè!

Confuccio, Arrepervèri Chinés

Mos an portat uns ueus!!!

Aguesta tarde auem agut ua suspresa!!!

Un vesin deth pòble mos a demanat ajuda entà cuedar uns ueus de garia, pr’amor que non dispause de lum ena sua granja.

Nosati mos auem aufrit encantadi a ajudar-le e quedar-mos es ueus ena classa en ua incubadora.

Aprofitant aguest hèt, e tamb era motivacion der escolanat, an començat a gésser dubtes e qüestions que mos ajudaràn a iniciar aguesta aventura.

Qué passarà? Neisheràn es porics? Coma ei que i a ueus des que nèishen  porics e d’auti que son tà minjar?

Les observaram damb fòrça atencion!!!

Qui som? Escola Valeri Serra

L’Escola Valeri Serra de Bellpuig és una escola pública de dues línies que actualment té matriculats 275 nens i nenes.

Aquest és el primer curs que l’escola participa de la Xarxa de Competències Bàsiques.

L’experiència prèvia en el treball per projectes es limita als projectes interdisciplinaris que s’han realitzat al llarg dels cursos escolars i als projectes engegats al Parvulari de l’escola. L’escola també té experiència en Projectes Europeus com ara Comènius i Erasmus +, en què hi ha participat tot el centre. Esperem que la participació en la xarxa XCB serveixi per a impulsar noves metodologies al centre a partir de la formació i l’intercanvi d’experiències amb els altres grups.

El projecte que duem a terme i supervisem des de l’equip impulsor és d’Els Animals, del Cicle Inicial.