Els armaris per als abrics

En aquesta tercera entrada el blog us explicarem l’esquema general que seguim durant els dos dies de les jornades.

  • Activitat d’introducció: la primera activitat sempre serveix per introduir les JI, i familiaritzar-nos amb el vocabulari que treballarem durant aquests dos dies.
  • Activitats de desenvolupament: les activitats de desenvolupament són activitats molt diverses: documentals, pel·lícules, lectures de contes, cançons, jocs, tallers amb entitats…
  • Activitat final i reflexió: en moltes de les edicions hem tingut persones importants per fer una conferència de cloenda de les JI, però també és molt important per nosaltres la reflexió crítica que fan els alumnes sobre el tema, i sobretot, el seu canvi d’actitud en la vida en la nostra societat.

En trànsit

Quan ja tenim tema, un equip de professors es posen a dissenyar les activitats concretes. Arrenquem motors! Com és habitual, aquests professors dediquen moltíssimes hores a preparar les activitats, i que a banda de la satisfacció personal per la feina ben feta, no es prou valorada.

Les activitats de les JI d’enguany són les que veieu en l’horari següent:

I com us fixareu, el nom de les activitats són els que hem utilitzat per cadascuna de les entrades del blog!

Avaloracion comprenença.

A principi de cors, mos plantegèrem trabalhar per projèctes, en tot amassar aquerò qu’auiem aprenut dera formacion “Avancem” e dera “Xarxa de Competéncies Basiques”.

Per aguest motiu, acordèrem coma amassar es blòcs de contenguts des tres lengües, en tot elaborar un trabalh integrau des madeishes, tal e coma auiem aprenut ena formacion d’ “Avancem”. Tanben, auem inclodit eth coneishement deth miei e era plastica entà poder elaborar cinc projèctes annaus a on trabalhar toti es blòcs de contenguts corresponenti a cicle iniciau.

Per tant, en projècte “D’a on nèishen es porics” trabalhauem tot aquerò restacat tamb es èsters vius e era tipologia de tèxte expositiua.

Coma que laguens deth projècte tanben ensenham es lengües, prepausèrem as escolans diferentes comprenences lectores e diferentes lectures en votz nauta e eri s’auien de coavalorar a compdar d’ua rubrica tamb 4 items.

Era activitat realizada per parelhes siguec satisfactòria.

Vos passam era rubrica qu’elaborèrem.

Contes de tots colors

Al llarg de les JI hem anat treballant moltíssimes temàtiques, i fent una metàfora, hem vist “contes de tots colors”.

I una de les preguntes que podeu fer-vos és: com escollim el tema de les JI? Doncs al principi el tema el proposàvem el professorat a partir dels drets i deures de les persones, però en les darreres edicions, fem partícip a l’alumnat en l’elecció del tema.

En moltes formacions de professorat se’ns diu que la motivació i els interessos dels alumnes són claus per a l’aprenentatge, i és per això que una de les darreres activitats de les JI de cada curs és que els propis alumnes proposin quins temes els agradaria treballar en les JI de l’any següent.

I així és com es va escollir el tema de les JI d’enguany, la diversitat sexual i de gènere, perquè era una proposta que van fer els alumnes del curs passat. I un cop fet el cartell i el lema d’enguany, aquest any fins i tot hem fet xapes!!

 

Obrim la porta

A l’institut La Segarra de Cervera ja portem XIII edicions de les Jornades Interculturals (JI). Les JI és un projecte del nostre centre que suposa aturar durant dos dies les classes extraordinàries de tota l’ESO per conèixer, aprendre i reflexionar al voltant del tema escollit en cada edició. Sempre hem intentat abordar aspectes relacionats amb les persones i sobretot amb els seus drets i deures, intentant mirar cap a aspectes que a vegades són invisibles.

Per a què us en feu una idea, us fem un recull dels temes treballats en les diverses edicions:

I. “Cultura de cultures”. La diversitat (curs 2006-2007)

II. La bioètica (curs 2007-08)

III. La sostenibilitat (curs 2008-09)

IV. “I això, com es menja?”. El dret a l’alimentació i la fam (curs 2009-10)

V. “Informa’t bé”. El dret a la informació (curs 2010-11)

VI. “Igualtat? Educació: oportunitat, diversitat i llibertat”. El dret a l’educació (curs 2011-12)

VII. “Mirades al món: Àsia”. La diversitat d’altres cultures (Curs 2012-13)

VIII. “La igualtat és essencial”. Els drets de les dones (curs 2013-14)

XIX. “Voluntat, voluntat… i més voluntat”. El voluntariat (curs 2014-15)

X. “Xè aniversari: Jornades sobre les jornades”. Recorregut per les diferents edicions (curs 2015-16)

XI. La discapacitat: suma de capacitats (curs 2016-17)

XII. Cultura de cultures (curs 2017-18)

XIII. “Sí, i què?” La diversitat sexual i de gènere (curs 2018-19)

I evidentment, com tota jornada de divulgació, necessita un cartell per fer-ne difusió! Els cartells de les diverses edicions els han elaborat els alumnes a la matèria de VIP, a partir d’unes bases d’un concurs pel cartell i pel lema de les Jornades de cada any. Un jurat escull el cartell i el lema de cada curs.

El cartell guanyador d’aquest curs és:

Aquest curs, a més a més del cartell, la comissió de les JI ha dissenyat i repartir xapes i enganxines per a tots els alumnes i professors:

 

 

 

Expausicion porics. Pòrtes dubèrtes.

Arribe eth dia de pòrtes dubèrtes e es escolans de cicle iniciau presenten eth sòn producte finau a tota era comunitat educativa.

An premanit ua expossicion de tot aquerò qu’an aprenut des èsters vius e relacionat tamb eth projècte D’a on nèishen es porics?.

En tot trabalhar es pautes, deth text expositiu, an premanit un power point tamb era ajuda des mèstres e era explicacion de cada diapositiva.

Siguèc tot un èxit veir tamb quina illusion es escolans expausauen tot aquerò que sabien ara rèsta dera comunitat.

 

COM HO FAREM?

Les preguntes de la conversa inicial que s’han recollit en el plantejament del projecte, s’envien a les famílies per tal de fer-les partícips i que puguin aportar materials diversos que siguin el punt de partida de la recerca d’informació.

Partint dels seus coneixements previs i de la consulta de les informacions aportades per les famílies en els diferents formats (contes, vídeos, jocs, elaboracions personals…) es plantegen diferents propostes d’activitats.

És imprescindible que les activitats estiguin molt ben dissenyades i amb el material necessari a l’abast dels infants per tal que les puguin desenvolupar de manera autònoma.

El mestre farà de guia i reconduirà si cal l’activitat.

DECIDIM EL REPTE!

Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.

Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.

Aquesta conversa ens fa constatar els  diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…

En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius  que  guiaran el projecte.

Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.

A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.

En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers?  i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.

Aquest repte ens ha permès desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)

A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.

Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.

Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.

Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.

Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.

Aquesta conversa ens fa constatar els  diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…

En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius  que  guiaran el projecte.

Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.

A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.

En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers?  i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.

Aquest repte ens ha permés desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)

A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.

Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.

Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.

PUNT DE PARTIDA…

A Educació Infantil, cada curs, tenim el costum d’escollir el nom de la classe atenent als  interessos de l’alumnat de totes  les aules de P3, P4, i P5.

Centrarem el projecte en els noms que han sortit a les aules de P4.

Els infants han fet una pluja d’idees i s’han anat escrivint les paraules a la pissarra:

  • planetes, astronautes, espai, tauró, sirenes, petxines, estels…

A l’acabar l’activitat fent conjuntament una revisió de tots els mots proposats s’ha trobat un punt de connexió i s’ha decidit a P4A posar com a nom d’aula “ Els exploradors de l’Univers” i a P4B “Els exploradors del mar”.

Donada la coincidència de que a les dues aules seran “Exploradors i exploradores” aquest serà el projecte que hem triat d’educació infantil per fer l’explicació.

Tractant-se d’un projecte globalitzador ens permet desenvolupar diferents capacitats.

En primer lloc, l’eix competencial 1 del Currículum que fa referència a “Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma ”:

  • Progressar en el coneixement del propi cos.

L’eix competencial 2 del currículum que fa referència a “Aprendre a pensar i comunicar”:

  • Pensar, crear i elaborar explicacions
  • Progressar en la comunicació i l’expressió ajustades als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.

L’eix competencial 3 del currículum que fa referència a “Descobrir i tenir iniciativa”:

  • Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.
  • Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

L’eix competencial 4 del currículum que fa referència a “Aprendre a conviure i habitar el món”:

  • Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
  • Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col.laboració amb el grup i cap a la integració social.

En aquest projecte es fa un tractament globalitzat de les tres àrees d’educació infantil.

Avaluació

Algunes de les eines que es van dissenyar per a l’avaluació del projecte “Fem nostre l’institut” van ser:

  • La taula d’actitud diària de cada alumne.
  • La rúbrica del producte final. Aquesta era compartida amb l’alumnat des del principi del procès per fer-los coneixedors d’allò que sel’s demanava.
  • La rúbrica de l’exposició oral del projecte. També compartida amb l’alumnat uns dies abans de l’exposició oral per fer-los coneixedors d’allò que se’ls demanava.
  • El dossier: pluja d’idees, llista dels materials que necessitarien, les instruccions a seguir per realitzar la tasca, el dibuix de com quedaria…
  • Reflexió personal sobre qüestions que s’haurien de millorar i d’altres que han trobat atractives d’aquesta manera d’aprendre.

Rúbrica ACTITUD PROJECTES