Trenquem amb els estereotips i analitzem la desigualtat de gènere

La programació del projecte de recerca de 4t d’ESO, dedicat a fomentar la igualtat entre nois i noies i a detectar la discriminació en diversos àmbits, permet aprendre tant als alumnes com als professors a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega han dedicat el projecte de recerca a detectar la desigualtat de gènere en àmbits de la societat com ara l’esport, l’escola o la família. I també a combatre-la, tot proposant campanyes per a fomentar la igualtat. Per a aconseguir aquest objectiu, l’alumnat ha formulat i difós qüestionaris amb el Google Forms, n’ha analitzat les respostes i ha presentat un informe amb gràfics, estadístiques i conclusions extrets del qüestionari. Aquest exercici ha permès els estudiants de 4t conèixer una eina que els serà útil per als estudis posteriors, aplicar coneixements d’estadística i relacionar el contingut del qüestionari amb les experiències personals i tots aquells àmbits del seu entorn.

El projecte de recerca ha durat 6 dies, en els quals, l’alumnat ha anat desenvolupant el treball en grups heterogenis de quatre. Els alumnes havien escollit una parella i el professorat ha agrupat parelles. De les sis hores lectives diàries, quatre es dedicaven a projecte i dos a la classe que tocaria segons l’horari. Per tant, els estudiants han acabat treballant 24 hores en aquest projecte de recerca, de les quals 12 s’han impartit per tècnics de les regidories de Polítiques d’Igualtat i Joventut de l’Ajuntament de Tàrrega, sota el nom “Jo soc de Linux. I tu?”, en el marc de les campanyes “Digues Prou, No Estàs Sola” i “#SiguesSúperIgual”.

La programació del projecte de recerca de 4t d’ESO ha estat possible gràcies a la col·laboració de tot el professorat que ha format part de l’equip impulsor de l’Institut Alfons Costafreda, un centre que està adherit a la Xarxa de Competències Bàsiques Territorial 7 (XCBT7). El professorat, que pertany a diferents departaments, s’ha coordinat per tal de redactar les diverses parts de la programació. Per començar, calia establir els objectius d’aprenentatge i el producte final que volíem demanar a l’alumnat. Una vegada vam tenir clar els objectius d’aprenentatge, vam poder delimitar els continguts clau, continguts i competències que treballaríem. A partir d’aquí, vam treballar en grups per a: especificar els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació que utilitzaríem (vam decidir avaluar amb rúbriques, en les quals recollim els indicadors d’avaluació), dissenyar l’activitat inicial per a poder plantejar tot el projecte a l’alumnat, detallar com havia de ser el producte final i redactar el projecte per a l’alumnat i també una guia per al professorat que entraria a les aules on tingués lloc el treball.

L’avaluació és un procés complex. Calia tenir en compte que l’alumnat ha de participar en la pròpia avaluació, ha de poder autoregular-se durant el procés de la recerca i ser conscient del que treballa i com i com pot millorar el que està aprenent. Vam plantejar autoavaluacions i coavaluacions i vam redactar rúbriques que l’alumnat pogués desxifrar. Així i tot, durant el desenvolupament el projecte i, especialment en la fase final, ens hem adonat que cal simplificar una mica més l’avaluació, perquè vam establir massa indicadors i al final ha estat un procés més feixuc del que hauria de ser.

El desenvolupament del treball ha sigut molt satisfactori. L’alumnat s’ha sentit bé dins dels grups, ha treballat i afirma que ha après. Descobrir i prendre consciència de les desigualtats del seu entorn en qüestions de gènere, aprendre sobre la pròpia identitat, aprendre a treballar amb eines que els ajuden a entendre què passa al seu voltant (estadística) i poder fer propostes més artístiques o creatives per a col·laborar a tenir una societat més igualitària entre tots ha captat l’interès de l’alumnat de 4t d’ESO. Han resultat imprescindibles les aportacions que han fet els tècnics de l’Ajuntament de Tàrrega a través dels tallers impartits sobre la igualtat de gènere, la gestió de relacions de parella sanes, la lluita contra els estereotips, els falsos mites de l’amor romàntic, la detecció dels abusos o fins i tot les arts marcials com a eina d’autodefensa.

dav

dav

dav

El conjunt de membres de l’equip impulsor de la XCBT7 ha valorat molt positivament la tasca de dissenyar i programar aquest projecte, ja que els ha permès aprendre sobre el treball comeptencial a l’aula i sobre noves metodologies. Així, ha pogut treballar la redacció d’objectius d’aprenentatge, establir criteris d’avaluació relacionats amb el que volíem que l’alumnat aprengués, establir indicadors d’avaluació i nivells d’assoliment, determinar quins instruments són més útils per a avaluar i què pretenem amb cadascuna de les activitats que hem planificat. És cert que el projecte ha resultat bastant delimitat per la forma amb què ha estat dissenyat (per dir-ho en termes de la XCB, hem conduït una locomotora i hem fet poques parades improvisades), però el resultat, tant per als alumnes com per als professors, ha estat satisfactori. A més a més, el fet de desenvolupar-lo i veure de seguida com funcionava permetrà fer-hi retocs per a noves edicions.

Les sessions de treball de l’equip impulsor:

La veu dels joves

Cercant salut solidàriament, la veu dels joves es recull en tots els moments del projecte i es té molt en compte: és la raó de ser, el que els manté motivats i situa els joves en el centre de l’aprenentatge.

  • Participant des de l’inici en les decisions sobre el tema a escollir, les parts del treball, la part creativa de les xapes, el títol, els cartell de difusió, el tríptic, el rollup, algun apartat del Treball de Recerca a més dels estipulats per norma que li donessin un toc particular i únic (com una entrevista a una persona  malalta afectada, a un/a professional de la salut,  o a un/a investigador/a…).
  • Posant-se en contacte amb alguna associació que vetlli per la malaltia escollida, els pacients i/o les seves famílies.
  • En la lliga de debats, buscant arguments i contrastant amb l’altre equip, argumentant a favor o en contra de si els joves d’avui dia porten una vida saludable.
  • En la coavaluació dels companys, valorant , analitzant i reflexionant sobre el procés d’aprenentatge i la seva contribució a la recerca d’informació, el paper actiu en el seu rol, i en la consecució dels objectius.
  • En tenir autonomia i responsabilitat per haver de prendre decisions lliures i consensuades amb el grup per organitzar la feina en el termini previst, i regulant el temps i el seu repartiment i el de les tasques. Gestionant l’estrès i els pactes en el grup.
  • Parant en un parell de moments i observant amb ells l’evolució del projecte per poder introduir correccions i millores durant el procés i tenint en compte els seus suggeriments i propostes de millora.
  • Fent l’avaluació conjuntament amb ells, professorat i grup, per analitzar detalladament tots els passos i les consecucions, el que cal ancorar per poder transferir a altres moments d’aprenentatge i situacions de vida i per poder ajudar en allò que no s’ha assolit.

M. Àngels Claramunt

La veu dels alumnes a l’escola Pinyana

Finalitzat el curs 17-18 vam fer balanç i treure la conclusió de que l’alumnat de l’escola havia de ser més protagonista de les decisions i elaboració del projecte d’escola d’aquest curs.

Per això es va tractar a cada tutoria  quin era el projecte que volien treballar amb tota l’escola per tal de celebrar el 10 è d’aniversari. Posteriorment, els representants de cada classe van realitzar un consell dels infants amb l’equip directiu per tal de compartir les idees que havien anat sortint a cada classe.

L’equip directiu va fer un recull amb les propostes.

https://docs.google.com/document/d/1dBpgDF7XNksMby34PYIav9BnuzzWzx0HrU8RCoXd_yI/edit?usp=sharing

 

Aquestes propostes van ser exposades a l’equip impulsor i les que es repetien a més grups van ser les escollides.Van decidir crear jocs relacionats amb els deu anys de vida de l’escola, compartir-los amb les famílies i realitzar un pastís commemoratiu de l’aniversari.

E ara què hèm damb aguesti ueus?

Un viatge arribèren es ueus ena classa, era curiositat e emocion dera mainadèra se hèc visibla e comencèren a hèr preguntes sense parar; uns cridauen, uns auti sautauen e era grana majoria s’apilotèren entà poder vèir es ueus. Un còp tornèrem ara calma, comencèrem a hèr ua ploja d’idies d’aquerò que sabíem sus es porics gracies a Janick, que mos hèc ua petita presentacion entà explicar-mos d’a on auie portat es ueus.

Ei incredibla era capacitat des escolans entà reflexionar sus causes que se mos escapen a nosati, es adulti, e questions tan simples coma: coma cuedaram aguesti ueus se nosati no èm era sua mair? Dèishen en evidéncia era importància qu’era familha à entà toti e era necessitat d’auer-la a pròp entà subervíuer. Damb aguesta e autes preguntes, podèrem trèir arguments necessaris entà enténer eth cicle vitau des porics.

Es preguntes mès freqüents que sorgiren sigueren es següents:

  • Coma sabem que sonque i a porics laguens d’aguesti ueus?
  • Coma les cauam?
  • Guairi dies an d’éster laguens dera incobadora?
  • Que passe damb es ueus que se queden dehòra?
  • Neisheràn porics de toti es ueus?

Aguesta, ei sonque era ploja d’idies que auem plantejat entre toti, a partir d’aciu, anaram contestant totes es questions-problèma ath long deth projècte, observant e reflexionant sus era evolucion des ueus.

“Ditz-me quauquarren e ac desbrembarè, ensenha-me quauquarren e ac rebrembarè, hè-me participant de quauquarren e ac aprenerè!

Confuccio, Arrepervèri Chinés