Implementació

Publicat el per
Respon

El projecte de El món de la Comunicació  està organitzat en tres fases.

  • La fase introductòria (4 sessions) on es treballa què és el treball cooperatiu i es donen a conèixer les eines informàtiques que s’hauran d’utilitzar durant el projecte.
  • La fase d’exploració (11 sessions) on es fan activitats relacionades amb els continguts que abans ja hem esmentat.
  • La fase de realització (11 sessions) en la quals els alumnes han de desenvolupar el seu producte final. Es treballa amb grups heterogenis i equilibrats en els quals s’han de repartir els rols de treball.

 

Durant la fase d’exploració, totes les sessions estan molt pautades i a cada sessió es treballa un tema concret. Per exemple: la publicitat, els registres, els elements de la comunicació… També veuen la pel·lícula El show de Truman per tenir un exemple del gran poder que poden arribar a tenir les pantalles a les nostres vides i els muntatges mediàtics. La informació s’obté d’enllaços, pdf, vídeos i presentacions que hi ha penjats al Moodle.  La nova informació es relaciona amb els coneixements previs a través de la reflexió i deducció. Tots els coneixements es van relacionant entre ells i creem la necessitat d’utilitzar els previs i els nous. Aquests coneixement els hauran de posar en pràctica durant la fase de realització.

Els alumnes compten amb l’ajuda i la col·laboració del grup i amb el professorat. Es  transfereixen continguts i competències de diferents àrees: català, castellà i tecnologia.

Durant la fase de realització, els alumnes documenten el seu propi procés de producció diàriament amb un registre diari de les seves activitats i reflexions sobre el seu propi aprenentatge.

Metodologia

Publicat el per
Respon

Hi ha diversitat d’activitats: individuals, en parelles i en grup. Els grups són  heterogenis basats en l’observació prèvia que s’ha efectuat durant la fase d’exploració.

 

La fase d’exploració es treballa a través d’unes activitats penjades al Moodle i que ells les han de realitzar al seu dossier individual. Les sessions de treball estan pautades i cadascú ha de fer la seva aportació i treball propi tot i que abans, han de consultar les respostes, opinions o dades als membres del seu grup.

I, per últim, tenim la fase de realització, la fase més important del projecte. Després d’uns minuts previs on l’alumne decideix què farà a cada sessió i també, del repartiment de les tasques, en grups de quatre alumnes han de realitzar el producte final.

La temporització estarà definida pel professorat, les tasques estan mínimament pautades de tal manera que l’alumnat les pugui fer en funció dels seus interessos.

La recerca s’introdueix a partir de la fase d’exploració i s’allarga fins la fase de realització. Les activitats són pautades, però obertes a possibles derivacions i modificacions. Malgrat ser pautades, hi ha un ventall de possibilitats, oportunitats i eleccions àmplies.

Els espais per compartir el procés, els dubtes i les posades en comú es fan a l’aula i a través del Drive, entre ells i el professorat.

Planificació

Publicat el per
Respon

PLANIFICACIÓ

El projecte de El Món de la Comunicació és un projecte quadrimestral vinculat a les matèries de català, castellà i tecnologia.. És un projecte adreçat a l’alumnat de 1r d’ESO.

La planificació d’aquest projecte consta de tres fases:

– Dinàmiques de grup: Activitats per treballar els valors del treball cooperatiu i del treball en grup.

– Fase d’exploració: Activitats adreçades a introduir-nos en el món dels mitjans de comunicació i el periodisme. En aquesta fase es canvia de grup a cada sessió i intentem que els grups siguin heterogenis i cada alumne té un rol diferent dins del seu grup.

Aquesta fase està organitzada en onze sessions i es treballen diferents aspectes com: els gèneres periodístics, el registres de la llengua, elements de la comunicació, la publicitat… També es fa una visita al diari Regió 7.

– Fase de realització: A partir dels coneixements adquirits durant la fase d’exploració, l’alumnat escull quin mitjà de comunicació crearà i el desenvolupa al llarg de diverses sessions per obtenir un producte ( pàgina web, fer un blog, un diari o revista digital, programa de ràdio, telenotícies, pel.lícula, reportatge, noticiari, vídeo…) amb la guia del professorat. Finalment, l’alumnat exposa els seus projectes a la resta del grup per donar-los a conèixer.

IMPLEMENTACIÓ DEL CALIDOSCOPI

Publicat el per
Respon

Tal i com hem explicat ja a l’article “Implementació del pal de pluja”, el projecte «Construcció d’un pal de pluja i d’un calidoscopi» consisteix en la realització d’aquests dos objectes per part d’equips de treball de 4 alumnes. Al final de les sessions els grups hauran construït dos exemplars de cada treballant de manera cooperativa.
En aquest article parlarem de la implementació del calidoscopi, un «instrument òptic, cilíndric, en el fons del qual hi ha fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria radiada de múltiples colors que varia il·limitadament en agitar-lo», tal i com el descriu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

En un primer moment es va voler relacionar la nova informació amb els coneixements que els alumnes tenien d’aquest objecte. Una professora va fer la sessió inicial i els va mostrar un calidoscopi de la seva propietat. La majoria d’alumnes ja el coneixien i sabien com s’utilitzava, però desconeixien del tot com el podien elaborar i es van mostrar sorpresos que es pogués fer amb objectes que tenen a casa habitualment (CD vells, tetrabrics, pots de papates Pringles o boletes per fer collarets). A l’hora de fer-lo ells, però, van tenir problemes per interpretar correctament les instruccions, que eren en anglès. Com que l’elaboració d’aquesta joguina és més complexa que la del pal de pluja, no els va ser tan senzill construir-lo ells sols i sovint van necessitar l’ajuda del professorat. Per a properes edicions s’ha decidit redactar unes instruccions amb frases més senzilles, amb vocabulari treballat prèviament i també amb imatges que els serveixin de guia.

Igual que es va fer amb el pal de pluja, els alumnes van prendre nota del procés de treball a la carpeta d’aprenentatge i igualment en van fer un registre fotogràfic per a poder explicar-ho al powerpoint final. Al final de tot el professorat va fer una valoració d’aquest procés de treball i també de l’objecte realitzat, tenint en compte tant la seva funcionalitat com la seva estètica.

IMPLEMENTACIÓ DEL PAL DE PLUJA

Publicat el per
Respon

El projecte «Construcció d’un pal de pluja i d’un calidoscopi» consisteix en la realització d’aquests dos objectes per part d’equips de treball de 4 alumnes. Al final de les sessions els grups hauran construït dos exemplars de cada treballant de manera cooperativa. Dos alumnes realitzaran conjuntament el pal de pluja i de manera simultània els altres dos construiran el calidoscopi. En un moment donat del projecte, els alumnes canviaran de rol i hauran de construir l’objecte contrari amb l’ajuda dels companys que l’hauran realitzat primer.
En aquest article parlarem de la implementació del pal de pluja, un instrument de percussió que sona per sacseig i que quan es gira, gràcies al moviment de les llavors o cereals que té a dins, fa un so que recorda a la pluja quan cau.

En un primer moment es va voler relacionar la nova informació amb els coneixements que els alumnes tenien d’aquest objecte. Una professora va fer la sessió inicial i els va mostrar un pal de pluja autèntic. La majoria d’alumnes el coneixien i fins i tot algun n’havia realitzat un a primària. Un cop van llegir i saber les instruccions per elaborar aquest objecte es van mostrar sorpresos perquè la seva realització els va semblar senzilla i, aquells que ja n’havien realitzat un abans, perquè s’utilitzava un mètode diferent del que ells havien fet servir. En aquest cas els va sorprendre l’ús de boles de filferro i arròs per aconseguir el so similar a la pluja en comptes de l’ús de claus com havien fet a primària.

Per a la realització del pal de pluja els alumnes van haver de seguir unes instruccions en anglès i van treballar també conceptes de tecnologia (realització de l’instrument) i de socials, ja que van haver de buscar informació sobre l’origen d’aquest objecte i explicar-lo a la presentació final. Finalment van treballar també continguts de visual i plàstica, ja que una part important de l’elaboració d’aquest objecte era la seva decoració.

Al llarg de l’elaboració del pal de pluja els alumnes van anar registrant el procés, tant amb fotografies que van adjuntar al powerpoint final, com a través de la reflexió documentada a la carpeta d’avaluació. D’altra banda el professorat va fer-ne una valoració final, tant del treball diari i del procés d’elaboració com del resultat final, tenint en compte tant la seva sonoritat com l’aspecte visual i tecnològic.

LA VEU DEL PROFESSORAT

Publicat el per
Respon

Després de la realització del projecte «Pal de pluja i calidoscopi» a tots els nivells de segon d’ESO, el professorat es va reunir al mes de maig per poder fer-ne una valoració dels aspectes positius i, sobretot, dels aspectes que es podien millorar de cara a nous cursos.

Pel que fa als punts positius, el professorat va destacar la cooperació que es va establir entre els alumnes a l’hora de treballar. El projecte tenia previst que els alumnes treballessin en grups de quatre. Dins d’aquests grups, dos alumnes començaven a elaborar el pal de pluja i dos el calidoscopi. Un cop realitzats aquests objectes els rols s’invertien, de manera que els que havien fet al pal de pluja ara realitzaven el calidoscopi i al revés. En aquesta segona part, però, eren els alumnes que ja havien realitzat la joguina en primer terme els que explicaven als seus companys com l’havien d’elaborar i els ajudaven, com a experts que havien esdevingut en la matèria, a resoldre els possibles dubtes. D’aquesta manera es fomentava el treball cooperatiu. D’altra banda, el professorat va observar que els diferents equips també cooperaven molt entre ells i s’ajudaven en la realització de les joguines.

Un altre aspecte positiu que es va destacar va ser un fet que va succeir el primer dia del projecte. Els alumnes no havien dut tot el material necessari i es va decidir suspendre el projecte aquell dia perquè no es podia realitzar la feina prevista. Els professors van realitzar les seves classes habituals i els alumnes van ser conscients que no havien estat a l’alçada i que això tenia conseqüències. El dia següent els equips van venir preparats amb allò que se’ls havia demanat i es va poder continuar el projecte amb normalitat. Per tant, un aspecte que en un primer moment semblava negatiu en realitat els va servir com a lliçó i estímul per començar.

Pel que fa als punts a millorar, l’equip docent va comentar diferents aspectes. Per començar es va creure necessari, de cara a una altra edició del projecte, que es recollís el material uns dies abans del seu inici, ja que enguany gairebé ningú va dur res el primer dia i es va perdre tota una sessió. Igualment, potser també caldria fer els grups de treball amb més antelació perquè d’aquesta manera es podrien organitzar millor de cara a portar el material.

Un altre punt feble van ser les instruccions per realitzar els objectes, que en aquest cas tenien en anglès. Caldria haver reservat amb anterioritat els ordinadors portàtils perquè poguessin fer-ne la traducció el primer dia, ja que tenien moltes dificultats per entendre-les. Per al curs vinent es podrien també preveure l’ús de diccionaris. També es va observar que les instruccions eren massa llargues i el vocabulari massa específic i que hagués estat millor utilitzar frases més breus i senzilles. Igualment potser hagués estat bé incloure imatges o dibuixos per acompanyar les explicacions.

També es va detectar que els alumnes no sabien ben bé per què feien aquest projecte. Davant d’aquesta situació el professorat va comentar que potser caldria replantejar-se com relacionar-lo amb el temari de diferents matèries. Per exemple, a ciències es podria treballar amb anterioritat el tema de la llum i del so i a anglès es podria treballar tant els textos instructius com el vocabulari que s’utilitzarà durant la realització dels dos objectes.

Finalment es va fer incís en l’avaluació. Les carpetes d’aprenentatge utilitzades s’han convertit en una feina massa mecànica, que els alumnes omplen d’esma i sense reflexionar. Caldria que fos una eina més oberta i que cada alumne pogués crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge. Per això es creu que seria molt útil que els alumnes veiessin diferents models de carpetes per tal d’elaborar la seva pròpia d’acord amb els seus gustos o interessos. També es va comentar que seria necessària la creació de rúbriques per avaluar tant les carpetes d’aprenentatge com el powerpoint final.

PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

Per a treballar els continguts curriculars de 2n d’ESO: Propagació de la llum i el so. Aplicacions a la vida quotidiana, es planteja a l’alumnat:

  • la construcció d’un pal de pluja, que produeix un so característic, que es propaga com una ona en totes direccions.
  • la construcció d’uncalidoscopi, que reprodueix moltes vegades una figura, degut a una propietat de la llum.

PAL DE PLUJA

Després de lasessió inicialon l’alumnatva poder observar el so que produeix aquest instrument, com el produeix el so i com creien que estava construït l’instrument (forma i contingut de l’instrument), es van posar mans a l’obra per a construir el seu propi pal de pluja.

El producte final era la construcció d’aquest pal de pluja, en parelles, dintre d’un grup de quatre alumnes, que posteriorment explicaven com ho havien realitzat als altres dos membres del grup. La part de la decoració externa s’ha realitzat de diferents maneres en funció dels interessos i habilitats de les parelles.

CALIDOSCOPI

A la sessió inicial l’alumnat va poder observar el centenar d’imatges que s’originen en un calidoscopi. La seva construcció va ser guiada per unes instruccions en anglès, que s’havia de realitzar per parelles, i, un cop acabat explicar el funcionament a l’altra parella del grup. Igualment, la part de la decoració externa s’ha realitzat de diferents maneres en funció dels interessos i habilitats de les parelles.

 

També es demanava una presentació, amb fotos, de tot el procés fet en la construcció dels dos objectes, que s’exposava davant de tota la classe.

Veu dels alumnes, els aprenentatges.

Publicat el per
Respon

Un cop acabat el projecte es torna a passar un altre cop l’avaluació inicial als alumnes per tal de poder veure els resultats d’aquests.

En aquests ocasió, la majoria dels alumnes han contestat totes les preguntes. Per començar sabien el nom dels dos instruments, cosa que en un principi molts alumnes no el sabien, sobretot el calidoscopi, que era el nom que menys coneixien els alumnes.

La segona pregunta, «Perquè et sembla que s’utilitza»; el pal de pluja molts ja sabien que era un instrument de música, en aquesta ocasió el alumnes ja ho tenien clar, en general han especificat que era de percussió i que es feien servir en països on hi ha indígenes.

A la pregunta «Creus que es pot construir amb altres materials?» ho tenien molt clar que si, s’encordaven del material que havien utilitzat, els van anomenar tots. Sabien també com era el seu funcionament, com és que feia soroll o perquè feia les figures del calidoscopi.

En general, estaven molt contents dels seus instruments, s’hi van esforçar molt i van voler que quedessin xulos per poder-los presentar davant de tothom. Molts es queixaven que el calidoscopi era bastant difícil de fer i que els havia costat bastant entendre les instruccions amb anglès, però que al final ho havien aconseguit.

Alguns van arribar a la conclusió que també hi ha d’altres joguines o instruments que també es podrien fer amb material reciclat i que ells mateixos els podrien construir.

Sorpreses!!!!!

Publicat el per
Respon

Durant el procés de creació del Calidoscopi del Pal de pluja, s’ha pogut fer una observació directe, sobre les diferents reaccions que han tingut els alumnes durant aquest procés. També ha anat molt bé l’enregistrament de vídeos i les fotografies.

El primer dia, els alumnes es van sentir decepcionats, ja que es van trobar que no tenien prou material per començar a treballar. Van poder descobrir la seva primera errada, o dit d’una altra manera van tenir la primera sorpresa!!!!, no haver-se reunit el grup abans per posar en comú el material que tenien, i així poder buscar el material que necessitaven. Així doncs, el primer dia de projecte el van perdre. Això els va obligar durant la resta de dies a treballar més depresa per poder arriba al final amb la feina feta.

Tot i així, els alumnes van saber reaccionar bé, van veure que havien fallat i això els va motivar més per treballar sense perdre temps i organitzar-se millor. El treball de la resta de dies va ser intens.

Durant la setmana els alumnes van tenir altres sorpreses, ja que una de les coses que els va cridar molt l’atenció va ser el Pal de pluja, tenien la idea alguns, que perquè sonés s’havien de clavar claus al tub, per tal que quan el material de dins el féssim caure fes soroll al xocar amb els claus. Però la proposta que teníem el professors era una altra; consistia en posar dins el tub unes boles de filferro, el qual van poder observar que feia el mateix efecte.

També els va sorprendre molt la construcció del calidoscopi, per una banda no els semblava que fos tant complicat muntar-lo i l’altre van veure l’efecte que tenien els miralls dins del tub per tal que es produís l’efecte esperat.

Molts dels comentaris dels alumnes eren: no hem pensava que es construís d’aquesta manera, jo hem pensava que tindríem claus i resulta que hem fet servir filferro, que complicat ho trobo, deixe’m el celo, espera que t’ajudo, mira que fàcil és,…….

Implementació

Publicat el per
Respon

En primer lloc, els nois i noies van realitzar una cerca al voltant de conceptes relacionats amb la formació dels deltes i la importància dels rius. Aquesta primera part introductòria va ser la més teòrica, però la transmissió dels coneixements no va ser lineal en el sentit professor-alumne, sinó que vam convertir l’aula en un lloc de recerca on cada grup va poder fer les consultes necessàries per respondre les qüestions proposades. Com a complement d’aquesta tasca, vam poder disposar d’una Sandbox (gràcies a la UPC de Barcelona), un element innovador i molt visual que va permetre que els alumnes poguessin veure i experimentar els canvis en l’orografia.

En segon lloc, els alumnes van haver d’elaborar un tríptic que inclogués la informació necessària per tal de fer el trajecte Cardona-Sant Carles de la Ràpita mitjançant transport públic i cotxe (cost, consum, parades d’interès…). D’aquesta manera els nois i noies es van trobar per primer cop amb la necessitat de buscar combinacions de transport públic o calcular el consum de combustible i el preu que costa per tal de viatjar amb cotxe. En definitiva, van haver d’aplicar coneixements a situacions versemblants de la vida quotidiana.

Per últim, es va confeccionar un herbari amb mostres de l’entorn de Cardona que van completar amb mostres fotogràfiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquest herbari es va ultimar amb informació diversa relacionada amb cadascuna de les plantes de l’herbari: identificar el nom de planta en català, castellà i anglès; buscar una curiositat o propietat de la mostra; trobar una frase feta o refrany relacionada amb la planta i descobrir un poema que la tingués com a motiu temàtic. Es tractava, en definitiva, que els alumnes elaboressin un producte final interdisciplinar com a resultat de la cerca i investigació de l’alumnat.