3) DE QUIN MATERIAU BASTIRAM ERA NÒSTA CASETA?

A compdar d’ua convèrsa de classa, es escolans escuelhen de quin materiau bastiràn era sua caseta. Aquesta siguec era sua convèrsa:

– De quin materiau la poiríem hèr? un materiau que sigue facil de trapar, de manèra que nosati le podéssem manipular…

– La poiríem hèr de husta! Coma eth mèn pare trebalhe en ressèc…

– Plan ben! A viatges, vedem cases de husta. Mès era husta pese molt tà nosati  e, a còps, i a estères que mos les poiríem clauar.

– De metau…

– Eth metau ei un materiau que se hè a servir en bèth moment en bastiment d’ua casa. Mès d’on le treiram eth metau? E qué le passe ath metau?

– Qué pese molt!

– Tanben la poiríem hèr de papèr….

– Ei vertat, ena escòla n’auem fòrça de papèr, mès …

– Non tierie…

– Clar. Damb eth papèr non poiríem bastir es parets, non tierie. Non a consisténcia.

– Poiríem trèir era caseta de plastic que i a dehòra en pati e plaçar-la laguens dera escòla!

– Sabetz coma se sosten era caseta de plastic en pati petit?

– Ei clauada damb uns cargòlhs molt gròssi.

-Òc. Per motius de seguretat ei clauada en tèrra pr’amor que, senon, en tot calar-se-i laguens se vos poirie quèir dessús e serie perilhós. E lo de madeish passarie se la placèssem laguens enes classes, enes correders o ena sala. Cau clauar-la en un lòc e nosati pensam en bastir ua casa tà quan hèsque mau temps e non podésquem gésser. Que se pogue montar e desmontar quan convengue.

– La poiríem hèr d’aguest materiau…

– E coma se ditz aguest materiau?

– Carton!

– Plan ben! Quina bona idia! Se poirie hèr de carton.

 

aVALUCIÓ DEL sCAPE ROOM

Quant a l’avaluació hem acordat que valorarem el projecte seguint el següent percentatge:

80% l’actitud i originalitat a l’aula a través del Class Dojo 

i un 20% el producte final que es  medirà amb una rúbrica:

RÚBRICA SCAPE-ROOM excel·lent  bé no assolit

Història, diversitat i ambientació

La història del Escape Room és original divertida. La narració és coherent, està ben conectada

La història del Escape Room és bastant original divertida. La narració és coherent, no està ben conectada

La història del Escape Room no és original divertida. La narració no és és coherent, no està ben conectada

Dificultat

Els enigmes tenen un bon nivell de dificultat, cal pensar força, però tenen soluciño relacionada mab contingut donat a classe Els enigmes tenen un nivell de dificultat normal , cal pensar una mica per trobar la solució Els enigmes no tenen dificultat ni hi ha cap relació amb allò donat a classe

Coherència i relació entre les probes

Existeix una bona relació entre les probes que ens duen fins al final del enigma.

Hi ha relació entre proves, però costa veure-les No hi ha relació entre proves

Una Olimpíada necessita atletes, periodistes…

Els alumnes de 3r C són els responsables de planificar i dur a terme tota la jornada Olímpica, però en tota celebració d’uns jocs Olímpics es necessiten:

  • Atletes: seran els alumnes de 1r d’ESO (només d’un dels primers, fet per sorteig)
  • Periodistes: seran els alumnes de 4t d’ESO C
  • Catèring: farem un esmorzar saludable, i combinats de fuits secs per abans de les proves. També ens ho prepararan els alumnes de 4t C.
  • Públic: els atletes necessiten el públic que els animi… Hi haurà els alumnes de 2n C.

Segur que amb la col·laboració internivells, tots aprenem moltíssim!

I evidentment, cal en cartell publicitari per informar a tots els participants! Aquí us mostrem el cartell d’aquest any, fet en anglès:

Com?? Parlem de metodologia

En l’apartat de planificació ja us hem explicat com ens organitzem el professorat: utilitzem un document compartit al drive i fem unes reunions de seguiment del projecte amb una periodicitat quinzenal.

Però, com organitzem els alumnes durant el projecte? Doncs intentem fer grups de treball cooperatius. I diem intentem, perquè en realitat, com que el projecte el fem amb el grup de 3r C, i aquest grup té pocs alumnes, els grups de treball reals acaben sent de 2 o 3 alumnes. Amb grups tant petits, és més difícil parlar de rols.

I els materials? Doncs els materials de treball estan al moodle de l’institut.

LA CLOENDA DEL PROJECTE

En aquest article ens agradaria fer un incís en relació a la  nostra tasca com a mestres dinamitzadores del Projecte, insistint en el fet de replantejar-se en tot moment el procés i el ritme d’aquest tipus de metodologia per projectes. Ens hem adonat que els/les mestres tendim a dirigir i ens resulta complicat deixar fer, sense saber del cert si tindrem garanties d’èxit.

En aquest punt del Projecte vam considerar òptim començar a pensar en el Producte Final. En grups cooperatius, els mateixos que havien estat funcionant des del principi, els nens i nenes van anar pensant idees relacionades amb tot allò que havien investigat i treballat. A continuació vam fer entre tots una posada en comú. Era evident que els/les alumnes tenien moltes idees i calia escollir la més creativa, la que més agradés a la majoria i sobretot la que tingués més relació amb el Tema. Per aquest motiu vam realitzar una votació que va ser acceptada de bon grat per tots els participants. Els Productes Finals de les diferents classes van ser variats i originals. De cinc grups, tots van tractar d’alguna manera les plantes i només un va girar al voltant del reciclatge i els efectes nocius del paper d’alumini en el medi:

  • Elaborar jardineres amb materials reciclats i decorades per alegrar les aules i passadissos de l’escola. Vam escollir plantes que afavorien la renovació de l’oxigen.
  • Plantar cactus i plantes carnívores en testos decorats pels nens i nenes.
  • Elaborar un mini hortet amb plantes naturals i artificials.
  • Elaborar un mural i dues boles del món on s’expressava els efectes nocius de l’ús del paper d’alumini.

Paral·lelament i tenint en compte la transversalitat de la que parlàvem en articles anteriors vam pensar que calia anar una mica més enllà, organitzar un acte de cloenda, amb el tema de la sostenibilitat, lligat amb els principis d’Escola Verda que som i compromesos amb el projecte d’Agenda 21. Vam proposar a l’alumnat de pensar possibles accions beneficioses per al medi que poguessin fer des de la seva posició d’infants. La intenció del professorat era que els/les alumnes elaboressin un manifest, en tres llengües (català, castellà i anglès) que reflectís les seves aportacions i que els servís de referència per a un futur més sostenible, tant dins com fora de l’escola. La veritat és que van sortir idees molt interessants, que els van ajudar a conèixer el què era un manifest i alhora es van comprometre a aplicar els compromisos exposats per ells mateixos.

Des de l’àrea de música, i pensant en l’acte de cloenda del Projecte van treballar una cançó, “La Natura”. L’argument del text de la cançó era la sostenibilitat i els va resultar adequada, bonica i divertida de cantar.

Reflexió: Pensem que és important relaxar-se i replantejar en tot moment les evidències que teníem clares abans de començar. No sempre allò que planifiquem i programem evoluciona cap on nosaltres teníem previst i és aleshores quan cal posar-hi una mica de creativitat i imaginació i ser capaces d’acompanyar els alumnes envers aquestes possibles ramificacions del camí, sense perdre, evidentment el rumb i aconsellant o bé creant expectatives que els condueixin a l’objectiu final.

EL PRODUCTE FINAL: CAMPANYA DE DIFUSIÓ D’HÀBITS SALUDABLES.

El producte final del projecte “Cuidem el nostre cos i fem salut” és la realització d’un tríptic que recull els consells per promoure els hàbits saludables entre la comunitat educativa de l’escola i del barri.

Després de valorar diferents possibilitats per l’elaboració dels tríptics utilitzant les TAC (Microsoft Word, Microsoft PowerPoint) els mestres vam decidir fer-ho a través de la pàgina web Canva, que permet fer dissenys atractius d’una manera fàcil, intuïtiva i força autònoma per l’alumnat.

Els continguts treballats a les activitats plantejades al projecte van permetre a l’alumnat redactar els consells d’hàbits saludables que plasmarien als respectius tríptics. Cadascun dels 6 grups va elaborar el seu tríptic.

La tasca consistia a posar-se d’acord en el disseny i el contingut del tríptic. Va fer falta trobar les frases i les imatges adients. Alguns grups van haver de superar les dificultats per posar-se d’acord i d’altres van haver de ser reconduïts a l’hora de la tria de les imatges.

Un cop elaborats els tríptics es va treballar l’expressió oral per saber com dirigir-se als adults per potenciar la competència comunicativa en una situació real. Un matí, acompanyats per mestres i practicants, vam anar a una plaça cèntrica del nostre barri i durant una hora l’alumnat va repartir els tríptics.

Finalment, es va fer difusió dels tríptics per correu electrònic a totes les famílies i es van publicar al bloc del Cicle Inicial de l’escola (http://fredericgodas-cicleinicial.blogspot.com.es/2018/02/2n-campanya-de-difusio-cuidem-el-nostre.html)

Va ser molt gratificant el feedback de la gent del carrer, així com la resposta per correu electrònic d’algunes famílies, tot felicitant l’alumnat pel treball realitzat.

 































Què ha d’incloure el producte final?

El PRODUCTE FINAL DEL TREBALL a Primer d’ESO del treball del Jocs Olímpics serà la presentació en un format i suport a determinar (suport paper o suport tecnològic -eines de presentació-)  d’aquesta proposta / planificació del programa de la jornada d’acolliment de l’alumnat de 6è de primària. Ha d’incloure:

  • Objectius de la trobada.
  • Activitats principals per complir els objectius establerts:
  • Coneixença alumnat 6è diferents centres adscrits.
  • Descoberta-visita centre – espais comuns 1r ESO prioritàriament.
  • Informació del funcionament i organització 1r ESO a La Serra.
  • Covivència 1r ESO-6è primària. *Esports/jocs –CONTRAOLIMPÍADA-: activitats, n. participants, desenvolupament.
  • Cloenda i lliurament detall trobada.
  • Horaris de realització, tenint en compte arribada a les 8.00 h, finalització a les 12.30h i respectant el descans a mig matí.
  • Agrupaments dels alumnes segons les activitats i manera de realitzar-los.
  • Tasques organitzatives/càrrecs alumnat 1r ESO i la seva distribució: Definir les responsabilitats durant la jornada -cura del material, control del grup… Voluntariat
  • Espais de realització.
  • Divulgació de la trobada als centres de primària i al nostre INS –revista, blog..-
  • Promoció de la trobada: mascotes, eslògans, logos, targetes distintives. Medalles, detalls
  • Ambientació del centre. Possibles himnes olímpics i/o coreografies.
  • La proposta ha considerar els diferents aspectes:

 

Què cal fer?

Hem explicat als alumens de 1r d’ESO com cal fer el projecte sobre els Jocs Olímpics

A partir de la visita del representant del Comitè Olímpic Internacional comunicant-vos l’elecció com a centre olímpic, donats els valors que vam compartir treballaríem des de l’inici d’aquest curs  i, per tant, coneixedors de la tasca que se us planteja, en primer lloc, heu de donar resposta al mateix contribuint a la difusió i manifestació de l’esperit olímpic al vostre centre amb models de conducta i actuacions puntuals.

També s’han  de desenvolupar una sèrie d’activitats que incentivaran les vostres propostes vers la jornada d’intercanvi de primer d’ESO amb l’alumnat de sisè de les diferents escoles adscrites.  En aquesta trobada, els alumnes de primer d’ESO teniu un paper protagonista i la vostra implicació és bàsica per al bon funcionament de la mateixa.

A més a més, aquest any coincideix amb la celebració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92, esdeveniment totalment basat en els principis de l’olimpisme i fonament dels valors que volem difondre al nostre centre.  Per aquest motiu, segurament ja sabeu que gaudirem d’una formació que ens permetrà experimentar l’educació olímpica. En aquesta, haureu d’informar-vos de l’esport i de l’olimpisme com a tema central, per tal d’aplicar aquests coneixements, juntament amb els de les diferents matèries curriculars, a la resolució d’un seguit de qüestions pràctiques d’incidència directa en la trobada d’acolliment del nou alumnat.

 

Recordeu que heu de citar quins recursos heu fet anar per trobar la informació pertinent dels diferents continguts – bibliografia i/o webgrafia– juntament amb un diari que reculli el que heu fet cada dia i/o les anècdotes que hagin pogut sortir.

Aquests recursos i el diari es posaran en un apartat que durà el nom de “PORTAFOLI”, el que també inclourà la realització de totes aquelles activitats complementàries desenvolupades al llarg del treball.

A fi d’organitzar el desenvolupament d’aquest projecte, es demana realitzar un mapa conceptual que reflecteixi la previsió del procediment a realitzar i que també s’inclourà en el portafoli.

 

 

Fem memòria: qui fa què?

Com ja us vàrem comentar, aquest és el segon any que fem el projecte a l’institut. Per tant, en la primera reunió de planificació del projecte, comencem recordant i explicant als companys que són nous al centre, què vam fer el curs passat.

En aquesta reunió, comencem explicant el producte final: la celebració de les Olimpíades de l’institut. Tenim en compte les valoracions dels alumnes que hi van participar el curs passat. Pensem una possible data: el divendres dia 16 de març. També decidim que allargarem la durada de l’acte, perquè l’any passat ens va faltar una mica de temps…

A partir d’aquí, recuperem el drive compartit del projecte del curs passat, i anem repassant com contribueixen les diferents matèries al projecte:

Àmbit científico-tecnològic (VIP/Naturals/Tecno/Mates):

infografies dels diferents aparells del cos, estudiar l’aparell digestiu i locomotor, fer el logo i la mascota dels jocs, dissenyar del diploma que s’entregarà als alumnes participants, Vídeo promocional: per anar a explicar als de 1r d’ESO, enquesta sobre hàbits saludables i processament de les dades

Àmbit pràctic:

Educació física: elaborar les normes dels jocs , preparació i elaboració de les proves

Tutoria: mirar un vídeo i reflexionar sobre el dopatge

Àmbit lingüístic-social:

Català/Socials: història i cronologia dels JJOO, situar les Seus Olímpiques en un mapa del món, estudiar les mascotes olímpiques

Castellà: estudiar els jocs paralímpics, els valors de l’esport, visionar la pel·lícula INVICTUS.

Anglès: preparar el discurs olímpic, els cartells divulgadors i el vocabulari dels diferents esports

Els professors també cooperem!

L’equip de projectes de 3rC i 4t C de l’institut la Segarra ens reunim una hora setmanal. La idea des de direcció és que els equips docents dels grups de diversitat siguin de pocs professors, per tal de facilitar el treball més interdisciplinar i per projectes.

En aquestes reunions fem reflexions compartides sobre la metodologies, les activitats d’aula, la dinàmica del grup d’alumnes, el producte final i l’avaluació del projecte.

Els professors tenim un document compartit via drive de cada un dels projectes. El model de document que utilitzem és el d’una formació de treball per projectes que vam fer amb un company de l’institut Joan Oró (per tant, el mèrit el document és seu!! I des d’aquí els hi agraïm).  En aquest document hi anotem:

  • Títol del projecte, curs, trimestre, i durada
  • L’estímul inicial del projecte
  • La pregunta guia
  • Els objectius d’aprenentatge
  • Les competències
  • Els agrupaments
  • Les tasques
  • El producte final
  • La presentació pública
  • Pla d’avaluació
  • Recursos
  • Divulgació

Aquest document ens serveix tant de punt de partida a l’hora de planificar el projecte, com per anar-ne fent el seguiment durant la implementació del mateix.

I entre tots els professors, anem donant idees als companys de com millorar la seva activitat d’aula. Ja sabeu que els professors som molt exigents i autocrítics, i sempre pensem com podem millorar!