Geocaching a Deltebre

Després de presentar el projecte sobre el riu Ebre, els volem destacar una de les activitats programades per assolir els objectius que ens hem marcat perquè els alumnes coneguen informacions sobre l’Ebre, alhora que es diverteixen i recerquen ells mateixos.

Resultat d'imatges de geocaching

L’activitat és una gimcana amb geocaching. Es tracta que a cada lloc de la via verda, en el tram del terme de Deltebre, que hi ha marcat a l’app de geocaching posar exercicis, informacions, activitats… de manera que els grups d’alumnes hauran de trobar els punts orientant- se amb l’aplicació que tindran descarregada al mòbil.

Es tracta que passen el matí descobrint fets locals i informacions sobre el riu, mentre busquen, juguen i es desplacen. Les activitats i informacions estan relacionades amb la batalla de l’Ebre, la pesca, les activitats esportives al riu, la contaminació, el GR…

L’Ebre és només un riu?

El Treball de Síntesi de 2n d’ESO d’aquest curs serà un projecte sobre el riu Ebre. Nosaltres som l’institut que estem al bell mig del Delta, i, per tant, treballem temes relacionats amb el nostre entorn més immediat. A primer d’ESO treballem l’arròs com a fil conductor del projecte, i a segon farem el riu.

Les activitats són destinades a que els alumnes recerquen informacions sobre què ha representat el riu abans i ara, que entenguen que no només és un simple curs d’aigua, i per això es derivaran preguntes de recerca sobre l’origen del seu nom, la batalla de l’Ebre, l’Ebre com a frontera i via de comerç i intercanvis, cançons que ha inspirat, etc…

I, com no, es proposarà que facen campanyes per defensar- lo a ell i el nostre territori en general.

Image result for riu ebre

Avaluació i propostes de millora

Avaluació

Durant el període de programació del projecte els professors van descriure els criteris d’avaluació concrets. Com alguns eren comuns per a més duna activitat i/o assignatura es van redactar de forma conjunta i, posteriorment, es van graduar en quatre nivells.

Aquesta graella d’avaluació es va comentar amb els alumnes a l’inici de l’elaboració de la tasca final.

El professorat va posar la nota individualment a cada alumne, que sortia d’una mitjana ponderada feta amb excel.

Finalment, es va fer una sessió d’avaluació on es va comentar el funcionament del procés i el treball dels alumnes, tant en grup com individualment.

Rúbrica del projecte

Propostes de millora per a propers projectes

  1. El tema del projecte ha de sortir dels alumnes, o al menys, consensuar-ho.
  2. Aprofundir en les sessions de tutoria en la formació de grups cooperatius, l’avaluació amb rúbriques i el respecte per la seqüenciació de les activitats.
  3. Crear fórmules i instruments d’avaluació: autoavaluació dels alumnes, coavaluació dels alumnes, autoavaluació per part dels professors del projecte i coavaluació de les activitats de desenvolupament.
  4. Seqüenciar i temporitzar millor les activitats perquè hi hagi més coordinació entre les activitats que depenen dels resultats d’unes altres.
  5. Treballar amb la rúbrica des del començament del projecte i no de la tasca final.

Implementació

La tasca final es va preparar durant els dies específics del treball de síntesi: del 20 al 24 de març. Durant aquests dies els alumnes, en grups cooperatius, van acabar d’analitzar les dades recollides amb les activitats de desenvolupament i les van utilitzar per a redactar els diferents gèneres periodístics.

Cada grup va escriure un gènere, que després va locutar al programa, tot i que durant el procés de desenvolupament del projecte tots els alumnes van treballar i redactar textos de tots els gèneres.

Metodologia

Com que aquest projecte era la nostra primera experiència quant a la creació d’un, vam ser els professors qui vam decidir el tema del projecte: Fem salut!, perquè aquest tema ens permetia incloure competències, continguts i criteris d’avaluació de totes les assignatures del nivell i treballar amb metodologies competencials.

Tots els professors van proposar els continguts que podien treballar i les activitats que farien de manera que es treballessin totes les competències i conduïssin a l’elaboració de la tasca final: fer un programa de ràdio.

A mesura que anaven sortint les idees es va anar omplint la graella de programació del projecte.

I es va fer la seqüenciació de les activitats, perquè dels resultats d’unes depenia el treball d’altres. Per exemple: es necessitava saber com funcionaven els qüestionaris de google per a poder conèixer els hàbits alimentaris de la població per sectors econòmics i aquesta informació era necessària per a poder crear alguns dels gèneres periodístics (reportatge, notícia…) que després formarien part del programa de ràdio.

Per fer les activitats inicials i de desenvolupament de cada una de les assignatures no es va fer cap canvi en l’organització horària habitual, sinó que es van treballar els continguts i les activitats en la franja horària estipulada per a cada matèria.

Els tutors, juntament amb els professors que van estar els dies del treball de síntesi amb els alumnes, van ser els encarregats de introduir el projecte i treballar l’organització de grups i l’elaboració de la tasca final.

Durant els quatre dies del treball de síntesi, i desenvolupament de la tasca final, es va deixar l’organització horària habitual i els grups d’alumnes van temporitzar-se per a poder portar a terme la tasca encomanada.

Planificació

El projecte Fem salut! va sortir de la necessitat de convertir el treball de síntesi de 3r d’ESO, que s’havia acabat formulant com un seguit d’activitats entorn al tema de la ràdio, en un projecte interdisciplinar en el qual els alumnes visquessin què suposa fer un programa de ràdio, o sigui, un treball cooperatiu tant per als professors com per als alumnes que els conduís a la tasca final: ser periodistes de ràdio durant uns dies.

El Pla de treball que ens vam plantejar va ser el següent:

Pla de treball

 

Cooperació informativa…

A partir de les preguntes del “Què volem saber?”, en diferents sessions, van buscar informació dels diferents tipus de volcans i les seves parts. En la sessió actual mostrada a les fotos, dividim la classe en grups cooperatius per tal de donar resposta a:

  • Quins són els volcans més importants de Catalunya, d’Espanya i del món?
  • Quines pedres volcàniques es formen després d’una erupció?
  • Curiositats dels volcans.

En sessions posteriors, han anat explicant a la resta de companys/es la informació trobada.

ELS DOFINS ENS PARLEN!!!

Els nens i nenes de la classe tenien curiositat per saber quin so fan els dofins. Vam buscar informació a través del Youtube i mitjançant la PDI vam poder escoltar els diferents sons que fan.

Vam aprendre que:

  • Els dofins tenen nom. Cada dofí té assignat un so que és el que l’identifica.
  • El significat dels sons que fan és diferent segons els seus moviments corporals.
  • També es comuniquen amb carícies, fent cabrioles,…
  • Emeten uns sons que nosaltres no podem sentir però ells sí.

Els agrada molt buscar informació a la PDI, estan molt atents i aprenen molt.

Compartim experiències!

Des d’un principi, la col·laboració de les famílies ha estat molt activa. Per aquest motiu, hem pogut gaudir d’experiències personals viscudes i de notícies d’actualitat relacionades amb els volcans.

Els alumnes de 1r han pogut veure imatges dels volcans d’Olot, gràcies al viatge que va realitzar una família. També ha estat present la motivació per part de l’alumnat i famílies, construint diversos volcans a casa i compartint-los després amb l’escola. A més a més, gràcies a les ulleres de realitat virtual aportades per un alumne, han descobert com és un volcà per dintre. Finalment, aprofitant l’interès dels alumnes sobre les notícies d’actualitat, han pogut visualitzar vídeos de les erupcions del volcà Kilauea.