El dijous 5 d’abril va arribar el moment de la veritat. Calia posar a prova les activitats que havíem programat durant aquests darrers mesos. I com era d’esperar van començar a sorgir els primers dubtes i problemes: un enllaç que a última hora estava bloquejat, les disconformitats en la composició dels grups, alguns dubtes en el professorat…
Solució: reunió urgent del gabinet de crisi (equip impulsor) + paciència del professorat i l’alumnat.
Un cop establertes les tres fases en les quals s’implementarà el projecte, queda més clar quin protagonisme pot tenir cadascun dels professors que formem l’equip impulsor. Així doncs, veiem que Alfred Porres tindrà una gran rellevància en la conformació de la fase III per la pràctica i experiència que acumula en la materialització de projectes des de l’assignatura de Visual i Plàstica. Per a la fase II, els professors de matemàtiques i física i química poden aconsellar i guiar la part més de càlcul i mesura de resultats. La resta d’equip que intervindrà a l’aula serà l’encarregada de guiar els alumnes en totes i cadascuna de les fases. Per tant, serà necessària una bona interrelació entre els membres de l’equip i un treball en equip per a que puguem implementar entre tots les idees d’uns i altres i anar tots a una.
L’avaluació de la realització del projecte i del producte final queda pendent d’establir. Com ho avaluarem? Qui prepara la documentació de l’avaluació?
El producte final serà la materialització d’una solució a alguns dels problemes plantejats mitjançant una activitat pràctica final.(Idea d’Alfred: materialitzar una proposta de solució en alguna cosa que sigui visible)
Exemple: panells a les finestres per tapar l’entrada del Sol…
Ens preguntem de quina manera els alumnes trobaran solucions als problemes energètics de l’institut derivats de l’auditoria que hauran fet. No els plantejarem nosaltres el producte final sinó que ells reconduiran les conclusions de l’auditoria cap a possibles solucions, vàries o una.
El tema principal del projecte gira al voltant d’aquestes tres preguntes-guia:
D’aquestes tres preguntes se’n deriven altres de complementàries:
1.
Com podem mesurar l’energia que consumeix l’institut
Què necessitem per mesurar-la?
Com mostrem els resultats d’aquests càlculs?
2.
Quins hàbits dels membres de la comunitat educativa provoquen despeses innecessàries?
Com mesurem l’energia que es gasta amb aquests hàbits i usos inapropiats?
Com mostrem els resultats?
3.
Quins hàbits podem millorar? de quina manera?
Quines mesures d’intervenció podem realitzar?
Després de les primeres sessions de reunió de l’equip que implementarem aquest projecte, vam veure que la petició que se’ns demanava des de la Xarxa de Competències Bàsiques comportava la realització d’un projecte acotat en el temps (concretament 10 sessions) i, per tant, vam considerar que no podíem partir d’una pregunta inicial proposada pels alumnes, sinó que hauríem de marcar des d’un principi el leit motiv del projecte. Així doncs, per poder disposar d’una bona capacitat de gestió per part nostra del projecte i tenint en compte el marc formatiu en terminis en el qual treballem, vam establir les preguntes-guia a partir de les quals es deriven la resta de preguntes que ajuden a planificar el projecte. D’aquesta manera acotem el projecte a un plantejament inicial i evitem que pugui acabar allargant-se i quedi fora dels terminis establerts.
No obstant, podem dir que el projecte gira entorn al context real dels alumnes (l’institut i l’ús que en fa la comunitat educativa de l’energia) i, de fet, aquest curs hem tingut una problemàtica evident durant un cert període de temps relacionada amb l’energia de l’institut. Un retard en la instal·lació tècnica del gas ha provocat que no tinguem calefacció durant unes quantes setmanes.
La problemàtica plantejada comportarà l’estudi d’unes dades per acabar en un producte final.
Aquest fil conductor s’explica a l’apartat d’implementació.
Som un equip interdisciplinari que treballa a 1r d’ESO impartint les matèries de música, matemátiques, naturals, llengua castellana, catalana i anglesa. Vam començar amb molta il·lusió, per poder desenvolupar noves metodologies d’aprenentatge, innovadores i competencials, la qual cosa es reflecteix en un ambient de treball divertit i productiu.
L’institut-Escola Daniel Mangrané som un centre públic de les Terres de l’Ebre situat al poble de Jesús (Tortosa). Som un centre de dues línies en la majoria de cursos. L’equip de projectes de 3r de primària està format per 5 mestres.
El tema del projecte ha estat escollit pel mateix alumnat a partir del plantejament de la GRAN PREGUNTA. Es tracta d’una pregunta que es planteja cada alumne sobre un tema o curiositat que és del seu interès. Ho comparteixen amb les famílies i la redacten.
L’alumnat presenta i defensa, mitjançant una exposició oral, la seva gran pregunta i la justifica davant els seus companys/es.
Posteriorment es fan unes votacions per escollir el projecte de la classe. Com hi ha dues classes, s’escullen dues propostes per classe (per separat), i després tot 3r tria la gran pregunta¸ que esdevindrà el tema del projecte. Per tant, el projecte es basa en els interessos de l’alumnat.
La pregunta que va ser més votada va ser: Com es fan els dibuixos animats? A partir d’aquí, comença el nostre projecte.
Quin serà el tema del nostre projecte?
El nostre grup de treball ha de preparar i dur a terme un projecte per als alumnes de 3r d’ESO, i a l’iniciar les nostres discussions per programar aquest projecte, ens assalten els primers dubtes, de què parlarem? què treballarem? com fem que els nostres alumnes facin la tria del tema a tractar? Partim de la idea que si la tria del tema del projecte la fan els propis alumnes ens podem trobar que estiguin més motivats per dur-lo a terme, però coneixent el nostre alumnat com el coneixem patim que vingui el moment de la tria i no anem enlloc, hi hagi molta diversitat de temes i que aleshores la majoria no es trobi identificat amb el possible guanyador i perdem així el punt de motivació que intentem aconseguir.
Proposem, llavors, fer una tria mixta, deixarem que els alumnes proposin temes però si ells no en proposen, o els temes són molt concrets i relacionats amb inquietuds de pocs alumnes, nosaltres n’afegirem uns quants relacionats amb temes de salut que puguin ser del seu interès, com per exemple:
El dia de la tria, el professor els comenta de que va tot plegat, i recull les idees dels temes a la pissarra, els comenta i queda reflectit que a part dels temes proposats per ell tan sols aporten uns temes que podríem dir curiosos i que tan sols són avalats per un o dos alumnes: física quàntica?, programació informàtica, motos,..; desprès de fer una votació en cada grup de 3r (en són dos) surt com a tema guanyador Les addiccions.
Els menuts de l’escola Montsagre els dimecres al matí sortim al medi. Pensem que l’escola ha de donar pas a la natura permetre que els xiquets/es cobreixin les seves necessitats d’investigació, joc i aprenentatge de manera plaent.
“La natura els atrau, els crida, els sorprèn, els meravella. A només un pas dels seus ulls, de les seves mans i de les seves imparables curiositats troben variadíssimes circumstàncies, característiques i modalitats dels elements naturals que els envolten: la terra, l’aigua, les fulles, les pedres, les flors , els animals, els arbres,…”
Així que després de saludar-nos , agafem la motxilla amb l’esmorzar i amb tots els sentits activats sortim a investigar.
Sovint el motiu de la sortida sorgeix d’una inquietud, curiositat o proposta dels infants.
Així ha estat amb el projecte que us presentem ja que un matí del mes de gener a la rotllana…
L’Aitor ens va explicar que els dies que no venia a l’escola anava a les olives.
Ràpidament molts xiquets i xiquetes van explicar les seves experiències sobre el tema en qüestió:
-Mun iaio ja les ha fet, jo l’he ajudat.
-Natros també tenim oliveres.
-Sabeu que jo vaig anar al molí a fer oli?
-Aquí al poble n’hi ha moltes.
Observant l’ interès i les cares de tots ells vam proposar anar a veure oliveres, ja que era l’època de la recollida del fruit.
REFLEXIÓ COMPARTIDA:
En el grup de treball de cicle infantil, ens hem proposat reflexionar sobre com estem duent a terme els projectes, i veure de quina manera podem millorar la nostra pràctica. A partir de l’elecció d’un projecte que ja s’ha fet, volem aportar millores en la metodologia de com es porta a terme.
Com es treballa per projectes a l’escola SOLCUNIT? Els/les alumnes trien un tema que els interessa. Es parteix dels seus coneixements previs siguin o no correctes. De manera conjunta es decideixen els aspectes que es volen treballar tenint en compte els interessos i les inquietuds dels alumnes. La mestra va dirigint la conversa per tal que les decisions s’ajustin al que considera que l’alumnat ha d’assolir. L’alumnat és el protagonista del procés d’aprenentatge i, com a tal, té un paper actiu plantejant hipòtesis, cercant informació, reflexionant, etc. Es promou el treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. La implicació de les famílies en l’escola és un pilar fonamental per a desenvolupar el projecte.
L’equip de parvulari ha considerat triar el projecte “Els cavalls” a P5, amb la justificació que normalment al cicle d’educació infantil els/les alumnes decideixen treballar o estan interessats en temàtiques d’animals. Cal dir que a P3 es fa una sortida a la granja i a P5 a l’Aquàrium.
En moltes ocasions, un cop feta la sortida els/les alumnes s’han interessat per algun d’aquests animals. Malgrat això, els projectes es poden desenvolupar a partir de moltes idees o necessitats: