Desenvolupament del projecte ( Inici )

El projecte s’inicia a partir d’una pregunta que realitza un alumne en una de les sortides realitzades. La mestra anima a investigar per trobar la resposta. A l’aula es fa una conversa inicial en gran grup. La mestra vol saber els coneixements previs al voltant d’aquesta pregunta ( per què els cavalls porten ferradures?). A partir d’aquesta pregunta, sorgeixen noves preguntes: tots els cavalls porten ferradures?;qui fa les ferradures?; hi ha altres animals que en porten?;com es col·loquen?…

Després que han sorgit totes aquestes qüestions, la mestra organitza el grup classe en grups de treball cooperatius. Cada grup serà l’encarregat de cercar informació i investigar sobre una d’aquestes preguntes.

Planificació i treball del grup impulsor

Les trobades del grup impulsor s’han organitzat i planificat amb el mateix format que les trobades que hem realitzat les coordinadores a Tortosa. Hem fet les sessions dividides en tres parts: espai formació, espai compartim i espai organització. El material que hem fet servir per a cada espai ha estat el mateix que ens han facilitat a les trobades, a més a més, del material que hi ha penjat a l’Odissea. A l’espai formació fèiem un traspàs d’informació del què nosaltres havíem après allí i visualitzàvem vídeos o material que hem trobat a Internet. A l’espai compartim ens dividíem per grups i hem anat realitzant els passos del full de ruta. En aquest espai, el treball el fèiem en petits grups però tot seguit posàvem tots els punts de vista en comú. A l’espai organització, parlàvem del què havíem de fer per la propera sessió, del material que havíem de llegir o visualitzar.

Aquesta dinàmica ens ha funcionat molt bé, ja que nosaltres tot i conèixer aquesta metodologia de treball per projectes, hem pogut analitzar i valorar els possibles canvis que podíem fer al centre. A la nostra escola es treballava un projecte interdisciplinari per nivell però potser ens hem adonat que hi havia moltes mancances i aspectes a millorar.

Així que, aquest treball sistemàtic que hem realitzat abans de començar els projectes a evidenciar, ens ha anat molt bé per reflexionar i apostar pel canvi.

Grup Impulsor

El grup impulsor de l’escola Ramón y Cajal d’Ulldecona està composat per 13 persones, dues de les quals són les coordinadores. La majoria dels mestres del grup són d’educació infantil, tot i que n’hi ha de tots els cicles. De tots aquests mestres no tots som tutors, sinó que hi ha especialistes i coordinadors de cicle.

Dels mestres d’educació infantil i que a més a més són tutors, hi ha: Marisín Agasa, Ana Juan, Josep Verge i Mariate París. De cicle inicial hi ha Marta Ortiz, com a tutora, i Paul Morcillo com a especialista d’educació artística i TAC. De cicle mitjà hi ha Liliana Rodríguez, com a tutora. De cicle superior hi ha Jordi Badia, com a tutor, Rosana Vives i Celi Subirats, com a especialista de música i d’anglès respectivament. I aquesta última, a més, és la directora del centre.

I finalment, hi ha Yolanda Bataller com a educadora del centre.

Les coordinadores del grup impulsor som Yolanda Fernández, que a més a més, és tutora d’educació infantil i cap d’estudis, i Laura Buendia, com a especialista d’educació especial.

Al principi del curs, quan vam començar a formar part de la xarxa de competències bàsiques, el grup impulsor estava format majoritàriament per mestres d’educació infantil. Però a partir de reunions de claustre, hi va haver mestres d’altres cicles que també vam voler sumar-se a aquesta formació, fins al punt que hi ha almenys un mestre tutor de cada cicle.

A mesura que ha anat avançant el curs, hi ha hagut altres mestres que també es sumarien a formar part del grup impulsor però per situacions personals, no ho poden fer i no poden venir a les sessions presencials. Tot i així, estan disposats a fer canvis dins les seves aules. Aquests mestres estan acompanyats i assessorats pel personal que forma part del grup impulsor.

Amb tot això, volem afirmar que l’evolució i involucració del claustre és positiva.

 

 

 

PROJECTE EL JAPÓ. ESCRIPTURA JAPONESA

Un company de classe va portar un còmic de “Bola de drac” escrit en japonés que li havien portat uns familiars en un viatge al Japó. Tots vam sentir-nos molt encuriosits per la seva escriptura donat que no tenia res a veure amb la nostra. El nostre company ens va explicar a més que els llibres es llegien de davant a darrera i de dreta a esquerra.

A partir d’aquesta motivació vam investigar sobre l’escriptura japonesa. En petits grups, vam cercar informació a internet sobre aquesta i vam descobrir moltes coses :

-L’escriptura japonesa prové de l’escriptura xinesa.

-Comprèn tres sistemes d’escriptura : Hiragana, Katakana y Kanji.

-El sistema que utilitzen els nens i nenes a l’inici de l’escriptura és el Hiragana.

-L’estri d’escriptura tradicional del japó és el pinzell.

-Valoren la bona cal·ligrafia com una forma més d’expressió artística.

Motivats per aquesta descoberta vam voler escriure en japonès i vam cercar paraules  per reproduir els seus pictogrames.Vam disfrutar molt de l’activitat.

 

Projecte “Com es fan els dibuixos animats”. Sortida a l’Escola d’Art de Tortosa

Dins del projecte vam planificar aquesta sortida. Hi vam anar dos dies diferents, un per a cada grup classe. Un cop acabada l’activitat vam demanar a l’alumnat que fes un escrit explicant la sortida. Després de revisar-los vam escollir aquest, que en realitat és una barreja d’uns quants:

L’alumnat de 3r A vam visitar l’Escola d’Art de Tortosa el dimarts 6 de març. Hi vam anar per la tarda i vam anar amb el tutor Marc i la mestra de música Maite.

Vam fer files i ja no vam pujar a classe. Vam anar directament a la parada del bus urbà. Ens vam esperar 10 minuts i quan va venir l’autobús hi vam pujar. Vam baixar a Tortosa i vam anar a peu fins l’Escola d’Art.

Un cop allí ens va atendre una professora que es deia Estela i era la mestra de dibuix. Vam anar a l’aula de pintura i allí vam fer dos grups. Un grup es va quedar a l’aula de pintura i l’altre va anar a l’aula del costat, a la de gravats i escultures.

Llavors vam començar l’activitat. Era molt fàcil però entretinguda. Havíem d’inventar-nos un personatge per començar un còmic. Si no se’ns ocorria res podíem dibuixar un personatge que ja existís (podia ser de còmic o bé de dibuixos animats). Vam fer diversos dibuixos i quan vam acabar de dibuixar havíem d’inventar-nos la història del personatge, com si fos el començament del còmic.

Va passar una hora volant i es va fer l’hora de marxar. Vam tornar cap a la parada del bus i a les 17:05 hores arribàvem al col·legi. Ens ho vam passar molt bé!

ELS NANOS PENSEN ….

Comencem la segona sessió pensant en els peixos.

Tots concentrats i asseguts en rotllana anem pensant què sabem dels peixos.

Mentre vaig anotant les afirmacions en un DIN-3… QUÈ SABEM?

De sobte sorgeixen afirmacions que són posades en dubte per altres NANOS. Això provoca que afegeixi un altre DIN-3… QUÈ VOLEM SABER?

Anem escrivint a cada lloc corresponent les afirmacions i/o preguntes que van formulant cada NANO.

Al costat de cada afirmació i/o pregunta cada nen o nena escriu el seu nom.

         

A partir d’aquestes preguntes començarem a navegar…

POSEM FIL A L’AGULLA

Ja hem començat el projecte! Cada alumne ha pensat una pregunta sobre què vol saber de la seva comarca. Hem anotat totes les que sorgien. Tot seguit, per grups de 4 hem anat agrupant les que eren semblants. Ho hem posat en comú en gran grup, ho hem anat comentant i perfilant i al final el resultat ha estat aquest:

QUÈ EN VOLEM SABER?

  • La fauna de la Ribera d’Ebre
  • La superfície que ocupa la comarca
  • La població que té la Ribera d’Ebre
  • Els ponts que hi ha a la Ribera d’Ebre
  • Com es vivia en l’antiguitat a la comarca
  • El riu Ebre: longitud, cabal…
  • La flora de la Ribera d’Ebre

Per on comencem?  Aleshores hem vist la necessitat de seguir un ordre. Ha quedat així:

QUÈ EN VOLEM SABER?

  • Els pobles que formen la comarca
  • La població que té la Ribera d’Ebre
  • La superfície que ocupa la comarca
  • El riu Ebre: longitud, cabal…
  • Els ponts que hi ha a la Ribera d’Ebre
  • Llocs turístics i d’interès de la comarca
  • La fauna de la Ribera d’Ebre
  • La flora de la Ribera d’Ebre
  • Dites dels diferents pobles
  • Com es vivia en l’antiguitat a la comarca
  • La indústrIa a la Ribera d’Ebre

Preparats per començar a resoldre la primera pregunta! Som-hi!

PROJECTE EL JAPÓ. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Vam voler saber on es situava Japó geogràficament. Tots i totes sabíem que no era un país europeu, que estava allunyat del nostre i que es trobava al continent asiàtic.

Organitzant-nos en grups i fent ús d’atles vam treballar tres tipus mapes :

1. Mapa mundi : senyalant els diversos continents.

2. Mapa d’Àsia : cercant Japó dins dins del continent.

3. Mapa de Japó: delimitant les seves vuit regions.

A través d’aquesta activitat vam poder ser conscients de la situació geogràfica de Japó i vam descobrir que Japó està dividida en regions, que tot i que no són una unitat administrativa oficial al país, han estat tradicionalment utilitzades com a divisió regional en l’ensenyança de la geografia a les escoles japoneses.

Ens sentíem encuriosits i encuriosides per saber quants quilòmetres de distància hi havia entre Catalunya i Japó i vam cercar la informació a internet. Vam descobrir que de Barcelona a Tokio hi ha 10.420,14 Km !! Això ens va portar a preguntar-nos quantes hores hauríem de fer d’avió per arribar a Tokio, així que també vam cercar la informació a internet i vam descobrir que hi havia 13 hores i 7 minuts de vol.

BON VIATGE!

 

PROJECTE EL JAPÓ. COM ÉS L’ESCOLA JAPONESA ?

Treballant a la classe d’anglès vocabulari i expressions que fan referència a l’escola, un dels alumnes de la classe va preguntar com era l’escola japonesa. Si era com la nostra, si feien les mateixes assignatures que nosaltres, el mateix horari, si tenien menjador etc…

A partir d’aquí els alumnes es van organitzar per grups de dos o tres i van cercar informació amb els portàtils. Van escriure les dades més significatives i que més els hi va cridar l’atenció, com per exemple: el curs escolar comença a l’abril i acaba al març; les classes són nombroses, uns 38 alumnes, tenen 45 minuts per dinar i dinen dins de la seva classe, netegen la seva classe i sempre donen les gràcies per tot, al mestre per ensenyar, als cuiners per cuinar…; tots porten el mateix calçat dins de l’escola, etc…

Quan van acabar de fer la cerca d’informació van compartir i explicar per grups oralment el que havien trobat i ho vam comentar. Amb el projector també vam mirar algun vídeo i fotos dels nens a l’escola.

Aquest vídeo va sorprendre i agradar molt als nens.

EL POL VA PORTAR UNA FERRADURA A CLASSE -2a part

Al visitar la hípica fins i tot vam poder viure per uns segons com dormen els cavalls a l’estable.

Estan molt ben cuidats!

 

Molts dels companys de classe van buscar molta informació.

Amb els murals que van fer vam aprendre coses molt interessants.

Com han treballat!