En aquest article trobaràs:
El transport de membrana
Leave a reply
Category Archives: CÈL·LULA
Reconeixement de biomolècules
Els glúcids (monosacàrids i polisacàrids), els lípids i les proteïnes són biomolècules que constitueixen la base estructural i funcional dels éssers vius.
Els éssers heteròtrofs necessitem incorporar aquestes biomolècules a través de l’alimentació. L’alimentació heteròtrofa consisteix a incorporar matèria orgànica procedent d’un altre ésser viu, i aquest és una suma de glúcids, lípids i proteïnes principalment.
La seva presència als aliments o a qualsevol mescla es pot detectar per mitjà de substàncies reactives que interaccionen químicament amb aquestes biomolècules produint un canvi de color determinat: Continue reading
La lògica molecular de la vida
L’escrit és del bioquímic Albert Lehninger, un referent en el camp de la bioquímica, amb els seus Principis de Bioquímica. Continue reading
L’aigua i el cos humà
L’aigua és la molècula majoritària del nostre organisme. En els éssers humans, l’aigua representa, de mitjana, el 60% del pes corporal en els homes adults, i el 50-55% en les dones.
Això vol dir que, en un home de pes mitjà (70 kg), el contingut d’aigua corporal és d’uns 42 litres. És molt, oi?
On es troba aquesta aigua? Com es distribueix? Continue reading
Cèl·lules mare, la medicina del futur
El programa de TVE Tres14 dedica un dels seus episodis a explicar quins són els avenços amb cèl·lules mares en medicina: reemplaçar òrgans i teixits malmesos, crear nous òrgans que evitin el rebuig del trasplantament, remetre malalties fins ara incurables… Continue reading
Cèl·lules mare: per a què?
Actualment, les investigacions sobre l’ús de cèl·lules mare embrionàries per produir diferents tipus de teixits o fins i tot òrgans simples constitueixen la promesa més ferma per a la medicina del futur.
Aquestes cèl·lules indiferenciades i totipotents poden, en les condicions adequades, convertir-se en qualsevol tipus de teixit, per la qual cosa és previsible que, en un horitzó no gaire llunyà, es puguin obtenir, per exemple, neurones per tractar malalties neurodegeneratives, com ara la malaltia d’Alzheimer o la de Parkinson, obtenir illots pancreàtics per tractar la diabetis o reparar les regions del cor necrosades (mortes) per un infart de miocardi. Continue reading
L’estructura de l’ADN té una cara oculta…
El dia 25 d’abril de 1953 va ser un dia normal per a tots els mortals de la Terra. A primera vista, és clar. Perquè en realitat aquell dia, un petit article de no més d’una pàgina aparegut a la revista Nature estava a punt de començar a canviar-ho tot.
El 25 d’abril de 1953 es publicava un breu article firmat pel nord-americà James Watson i el britànic Francis Crick on es proposava una estructura amb forma de doble hèlix per a la molècula de l’àcid desoxiribonucleic (ADN).
Continue reading
Louis Pasteur (1822-1895)
Louis Pasteur , nascut el 27 de desembre de i mort el 28 de setembre de 1895 a França, fou un químic i físic .
Demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent (omne vivum e vivo). Els seus estudis sobre la fermentació, les tècniques de conservació de la llet, l’èxit de les primeres vacunes antiràbiques i la seua teoria microbiana aplicada a les mesures asèptiques i antisèptiques, li van fer ser considerat un heroi nacional i va rebre tot tipus d’honors al llarg de la seua vida.
Què és la vida? (…segons els científics)
La diferència entre els éssers vius i la matèria inerta no està en la seva composició. Els àtoms del cos humà o dels organismes unicel·lulars són els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles.
Llavors, què és el que distingeix a la vida? El fet que pugui reproduir-se? La seva capacitat de transmetre informació? Una manera d’ordenar el caos? La seva habilitat per a diferenciar-se de l’entorn? Un cert grau de consciència? La seva excepcionalitat? Continue reading
Biomolècules
La composició química dels éssers vius
Tots sabem que estem formats de cèl·lules. 
Les cèl·lules són unitats de vida microscòpiques, és a dir, es mesuren en micres (µ)(una mil·lèsima de mil·límetre).
Si bé és veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cèl·lula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrició, relació i reproducció, la natura ha fet evolucionar formes noves d’organització més complexes.
Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial …) i els teixits s’agrupen formant òrgans (cor, estómac, fetge, cervell …) i els òrgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nerviós, reproductor…). I aquests s’organitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues …)
Però les cèl·lules… de què estan formades? Continue reading
